Capgirarem Barcelona, i tenim una proposta!

El passat 28 de febrer, després de la IV Trobada Popular Municipalista vam presentar públicament la llista electoral de la CUP Capgirem Barcelona, una candidatura de persones, col·lectius i moviments implicats en lluites que hem creat una eina política de ruptura a la ciutat de Barcelona. Hem dit i repetit que volem capgirar Barcelona i això no és només un eslògan al vent. Capgirarem Barcelona perquè tenim una proposta per fer-ho.

Aquest dissabte, 28 de març, presentarem el programa polític de la CUP Capgirem Barcelona en un acte públic amb intervencions musicals i parlaments, on exposarem els principals eixos de lluita per a l’Ajuntament de Barcelona. Us convidem a participar a l’acte per conèixer de primera mà un programa elaborat amb més d’un any de feina dels grups de treball i amb la participació de centenars de persones.

Dissabte 28 de març de 2015
17 hores
Mirador d’Horta
Avinguda de l’Estatut entre els carrers Bellatriu, de les Lletres i Dante Alighieri

Intervindran:

Maria José Lecha
Maria Rovira
Caps de llista de la CUP  Capgirem Barcelona

David Fernàndez
Diputat al Parlament de Catalunya per la CUP – Alternativa d’Esquerres

Presenten l’acte:

Eva Fernàndez
Activista veïnal i feminista, ex-presidenta de la FAVB

Xavier Monge
Cap de llista de la CUP Alternativa per Barcelona l’any 2011

En el fons de la qüestió sobre el paper i els compromisos ètics en el desenvolupament de les tasques de representació política no es pot obviar un debat que és de profunditat, conceptual i substantiu, però també estratègic del que entenem per l’activitat política i els objectius de transformació social (en moviment) que perseguim.

En primer lloc, per convicció o per principi. És a dir, no entenem l’activitat política i l’exercici de sobirania popular si no s’exerceix quotidianament, des de la base i amb la base –tot i la complexitat de les contradiccions que puguin generar-se, les quals caldria “normalitzar” com a fet democràtic, sense caure en el parany retòric de la desautorització d’uns avantguardes o lideratges, fet que anul·la un projecte global. Però també, en segon lloc, des d’un punt de vista estratègic.

Si realment es vol anar lluny, guanyar la ciutat i canviar el rumb –més enllà de guanyar unes eleccions–, ens enfrontem a poders constituïts, estructures i lobbies als quals no es pot vèncer només des de la raó o la dialèctica, sinó des de la força de la voluntat popular permanentment activa. La lògica electoral, en l’actual règim, respon força a la lògica mercantil i liberal: triar entre l’“oferta” disponible. Una dinàmica que desactiva, delega (“fer confiança”) en una “marca” o “partit” que resoldrà els problemes, necessitats o desitjos d’acord amb un programa. Res que es proposi canvis estructurals –ni els poderosos ni el gran capital tampoc no ho fan-, sinó que diposita o centralitza tots els seus recursos en l’acte electoral.

Descarregar document.

La CUP Capgirem Barcelona vol un canvi de model total del Mobile World Congress.

Aquests dies té lloc a Barcelona, per desè any consecutiu, el famós Mobile World Congress (MWC), una cita tecnològica que mou milers de visitants i milers de milions d’euros. Des del 2006, Barcelona es converteix durant quatre dies (segons els mateixos organitzadors) en “l’aparador mundial” de la tecnologia mòbil. Ja ens estem acostumant a aquest llenguatge comercial i de màrqueting quan parlem sobre la nostra ciutat. Una altra vegada: “Barcelona, la millor botiga del món”.

Davant les valoracions triomfalistes dels discursos oficials i dels grans mitjans de comunicació, la CUP Capgirem Barcelona vol fer una valoració sobre l’impacte econòmic real del MWC (que promociona grans empreses multinacionals i que implica la transferència de diners públics a mans privades) a banda d’aspectes com la pèssima qualitat de l’ocupació que genera i la promoció dels valors patriarcals.

Hem de situar el MWC com a part de l’estratègia neoliberal que està seguint l’Ajuntament de Barcelona, amb l’atracció de capitals estrangers que inverteixin a Barcelona i que, pretesament, vol generar riquesa i ocupació. Però aquestes riquesa i ocupació estan basades en la reducció d’impostos i barreres al gran negoci empresarial, sense tenir en compte les mans en què es concentra aquesta riquesa ni la qualitat dels llocs de treball creats.

L’organització del Mobile World Congress no és l’únic exemple d’aquesta estratègia. També en formen part les múltiples operacions urbanístiques orientades a atraure inversions internacionals, especialment aquelles que segueixen alimentant la “bombolla turística” (Marina de luxe del Port Vell, Pla Paral·lel, etc.)

La “Marca Barcelona” cada cop apareix més lligada a esdeveniments i serveis “d’excel·lència”, a una ciutat “atractiva” per als grans inversos, “competitiva” en l’àmbit internacional, com si es tractés d’una empresa privada. Barcelona tendeix a una ciutat-aparador on l’espai i els serveis públics estan en venda per al millor postor, i on els diners públics es transfereixen descaradament al benefici privat.

A la CUP Capgirem Barcelona denunciem que aquesta estratègia neoliberal no està orientada ni planificada per respondre a les necessitats socials, sinó per afavorir els grans capitals privats, i que precaritza i exclou a aquelles persones que queden fora dels grans circuits econòmics.

És necessari integrar criteris socials i ambientals, per tal de superar els criteris purament economicistes que caracteritzen l’actual marc social capitalista. A la vegada, defensem la necessitat de crear i desenvolupar nous instruments de planejament urbanístic i creiem que s’han de decidir a través de processos de participació ciutadana. Així, les decisions estaran consensuades amb les veïnes, i respondran a les seves necessitats i condicions de vida.

Pel que fa al turisme, proposem realitzar una diagnosi acurada dels seus impactes sobre tots els barris de la ciutat, en l’àmbit econòmic, social i ambiental, per tal d’identificar les zones saturades (carrers, barris, districtes). En aquesta diagnosi hi incloem, així mateix, tota activitat laboral relacionada amb la presència turística, a causa de la generalització extrema de situacions, contractacions i condicions laborals precàries.

La CUP Capgirem Barcelona considerem imprescindible abordar l’impacte de les noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) en la salut de les treballadores d’aquest sector i també en el conjunt del veïnat de la ciutat. Cal analitzar, per exemple, la contaminació electromagnètica produïda per les xarxes de Wi-Fi (que s’estan desinstal·lant en diversos establiments públics (biblioteques, escoles, centres associatius) europeus) i les antenes de telefonia mòbil. És necessària l’elaboració d’estudis científics acurats, independents dels interessos de les grans corporacions multinacionals, que identifiquin, classifiquin i descriguin els riscos per a la salut col·lectiva que impliquen les noves tecnologies.

A més, denunciem tota mena d’instrumentalització de les noves tecnologies dirigida a generar por i a esclafar els drets col·lectius a la llibertat. Creiem necessari investigar l’ús extens que es fa de les TIC com una eina de control social al servei de l’espionatge, la repressió i l’anorreament de processos individuals i col·lectius de lluita política.

Exigim, també, la paralització i revisió immediates de la declaració d’Esdeveniments d’excepcional interès públic que es dóna a esdeveniments com el MWC. Aquest fet proporciona exempcions fiscals a les empreses de la plataforma “Barcelona Global”; de forma que unes corporacions augmenten el negoci mentre que l’administració pública en rep uns ingressos menors.

En aquest sentit, considerem que és urgent articular un ens públic que reguli, gestioni i controli amb criteris públics (al 100%) els esdeveniments que es duen a terme a la ciutat, tenint en compte els impactes de tot tipus que comporten. No poden ser figures opaques, com ho són els consorcis (que s’escapoleixen del control dels recursos públics i que fomenten les portes giratòries en termes clientelars i, com sempre, privats).

Per totes aquestes raons, proposem que es desenvolupin les mesures necessàries de control i participació popular en el planejament urbanístic de Barcelona, que permetin posar per davant les necessitats de la ciutadania.

L’Estat, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona hauran d’invertir fins a 90 milions d’euros procedents de diner públic, mentre que les empreses patrocinadores obtindran reduccions d’impostos i la immensa majoria de feines seran temporals.

Aprofitant l’esdeveniment del Mobile World Congress cal fer una anàlisi dels interessos que hi ha al darrere d’aquest esdeveniment i de les implicacions econòmiques i socials que comporta per a la ciutat. Unes implicacions que no han estat denunciades en el seu conjunt. Per tot això, denunciem que:

1. Davant l’afirmació que el MWC genera ocupació i beneficis derivats per a la ciutat, constatem que els gran beneficiats (si no els únics) són, a banda de les grans empreses multinacionals del sector del mòbil i les TIC que s’estan promocionant a la Fira, els sectors turístics de l’hostaleria i la restauració de luxe. Els beneficis derivats d’aquest congrés en cap cas no es dirigeixen a l’oferta de béns i serveis que puguin oferir les petites i mitjanes empreses de la ciutat, i encara menys al comerç de proximitat.

2. Darrere l’estratègia d’organitzar aquests esdeveniments que pretenen situar la “Marca Barcelona” al món, podem trobar-hi la plataforma empresarial “Barcelona Global”. Es tracta del lobby empresarial de Barcelona que pacta amb l’Ajuntament l’estratègia de “Barcelona Creixement” i que guia explícitament l’estratègia econòmica de l’Ajuntament en el Pla d’Actuació Municipal. Aquesta plataforma la conformen, entre d’altres: Abertis, Agbar, Agrolimen, Applus, Banc Sabadell, Círculo Ecuestre, Cuatrecasas, Deloitte, ESADE, IESE, Fira de Barcelona, Freixenet, GBS FInanzas, Grupo Godó, Media Planning, Puig, SABA.

3. L’ocupació directa generada per l’organització del MWC és temporal i intensificada. Les tipologies de treball majoritàries que es generen són les de personal de neteja, seguretat, xofers, control d’accessos i muntatge-desmuntatge. Les condicions de treball d’aquests contemplen jornades laborals de fins a 16 hores i dobles jornades contínues de 8 hores.

Empreses de la Fira de Barcelona han acomiadat treballadors i treballadores per indicació dels Mossos d’Esquadra i alguns afectats denuncien que es tracta d’un càstig per raons polítiques i ideològiques.

4. L’esdeveniment concret del MWC produeix i reprodueix l’organització sexual del treball més sexista. L’ocupació generada per les empreses del sector mòbil es divideix en homes, que són els encarregats de gestionar l’exposició dels productes que ofereixen i de negociar possibles tractes comercials amb els congressistes, i en dones, hostesses que ofereixen únicament propaganda dels estands i que van uniformades de manera diferent dels homes. Aquesta divisió del treball del MWC també es pot constatar amb la presència d’un 10% de dones conferenciants, i d’un nombre encara menor entre els congressistes.

5. A banda de la promoció dels sectors econòmics de la tecnologia del mòbil i del turisme (hostaleria i restauració) s’està promocionant, silenciosament, un sector altament desregulat i estigmatitzat com és el de l’espectacle i el treball sexual. Les empreses de xofers que transporten els congressistes per la ciutat (amb monovolums amb vidres tintats, altes cilindrades amb matrícula alemanya, etc…) disposen d’un catàleg dels establiments on es realitzen aquest tipus d’activitats, que ofereixen als congressistes. Un catàleg classificat amb les categories: Sex clubs, massage with happy ending, massage without happy ending.

6. La lògica a què respon l’organització del MWC evidencia a qui beneficia i a qui perjudica, a través dels tractes de favor en el transport públic de Barcelona. Mentre s’ofereix una targeta de transport específica pel MWC amb viatges infinits, la ciutadania organitzada en la plataforma #StopPujadesTransport protesta per un augment del preu del transport públic que ofega cada cop més la quotidianitat de les classes socials més empobrides quan fan ús d’aquest servei.

Més enllà del fet que la creació d’ocupació sigui temporal, els ingressos del certamen beneficien hotelers i restauradors, i el mateix congrés de telefonia mòbil també va bé a les empreses que hi participen i no tant a les arques públiques.

El setembre passat el Congrés dels Diputats va aprovar una esmena de CiU per tal que aquest certamen fos considerat “esdeveniment d’excepcional interès públic”. La declaració va acompanyada de generoses desgravacions fiscals: totes les empreses que hi participin tindran temps fins al 2018 per desgravar el 15% d’allò que hi inverteixin en publicitat, xifra a la qual cal afegir les bonificacions fiscals del 25% per a les persones físiques i del 35% per a les empreses que fan donatius al consorci creat per l’esdeveniment. Negoci per a uns quants i uns ingressos menors per a l’administració.

Amb aquestes afirmacions volem concloure que les implicacions econòmiques i socials del MWC: afavoreixen els interessos de grans empreses i no de petites i mitjanes; precaritzen les condicions laborals de les treballadores contractades; reprodueixen i escenifiquen la divisió sexual del treball més sexista; promouen directament el sector de l’espectacle i del treball sexual; i evidencien l’orientació d’estratègia econòmica neoliberal de l’Ajuntament de Barcelona.

La CUP Capgirem Barcelona defensa la necessitat de crear un nou model de ciutat que prioritzi les necessitats socials de les veïnes, una estratègia econòmica basada en el repartiment del treball i la riquesa i una societat igualitària que combati els valors patriarcals.

El Mobile World Congress permet a l’Ajuntament de la ciutat continuar amb l’irreal relat de la Barcelona sense problemes on les grans empreses de les noves tecnologies poden venir a fer negocis. Exactament el mateix que va passar als Jocs Olímpics de 1992 i amb el Fòrum de les Cultures (exemples de grans cortines de fum per a grans “pelotazos” urbanístics com els de la Vila Olímpica o Diagonal Mar).

Aquest congrés mostra la cara més amable de la indústria del mòbil, però oculta la procedència i les condicions en les quals les grans companyies de telefonia mòbil aconsegueixen la matèria primera (el coltan del Congo) per a la fabricació dels seus productes. La indústria global de la telefonia mòbil mou el 2% del PIB mundial. L’espoli en l’extracció de minerals al Congo o els suïcidis a les factories xineses són l’altra cara d’un negoci global milionari i no volem una ciutat còmplice d’aquests injustícies.

Durant la 4a Trobada Popular Municipalista, celebrada el 28 de febrer, s’ha decidit l’ordre de les persones proposades per encapçalar la llista CUP Capgirem Barcelona i la ratificació de la llista electoral provinent de les assemblees obertes i dels grups de treball dels eixos programàtics. Amb la participació de més de 500 persones en 16 assemblees de barris i districtes, les candidates més proposades es van votar durant aquesta 4a Trobada Popular Municipalista.

1. María José Lecha González. Nascuda el 1957 a Barcelona. Viu al Fort Pienc. Treballa d’administrativa a l’Hospital de Sant Pau des de l’any 1975. És activista sindical de la Federació de Treballadors i Treballadores de Catalunya (FTC–IAC), membre del comitè d’empresa i del grup de Sanitat de la CUP. Va formar part de l’Assemblea dels Drets Socials de l’Eixample i és sòcia del Casal Independentista de l’Eixample – La Cruïlla.

2. Maria Rovira i Torrens. Nascuda el 1988 a Barcelona. Viu a Sagrada Família. Participa d’espais feministes, és membre de l’Associació de Veïnes i Veïns de Sagrada Família i focalitza l’activitat en la construcció del moviment juvenil des de fa 10 anys. Membre de la mesa del Consell Polític Nacional de la CUP. Ha participat de la creació i consolidació de la Trobada Popular Municipalista de Barcelona, com a coordinadora de l’eix de Joventut, del qual va ser una de les portaveus.

3. Josep Garganté i Closa. Nascut el 1972 a Barcelona i veí de la Vila de Gràcia. Treballa com a conductor d’autobusos a Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) des de fa 12 anys. Membre de la CUP de Gràcia, de la Coordinadora Obrera Sindical (COS) i soci del Casal Popular de Nou Barris Tres Voltes Rebel. Activista en lluites laborals, socials i internacionalistes.

4. Eulàlia Reguant i Cura. Nascuda el 1979 a Barcelona i veïna de l’Esquerra de l’Eixample. Llicenciada en matemàtiques, actualment treballa a Lafede.cat (organitzacions per a la justícia global). Anteriorment, va formar part de l’associació Justícia i Pau. Sòcia de FIARE–Banca Populare, especialista en finances ètiques, i de l’Ateneu Layret del barri de Sant Antoni.

5. Oscar Simón Bueno. Nascut el 1975 a Barcelona i veí de Sants. Treballa com a professor interí a Sant Feliu de Guíxols. Membre de la CUP, del col·lectiu En Lluita i de la Intersindical Alternativa de Catalunya. Activista implicat en lluites com el moviment antifeixista, el moviment antiglobalització, pel dret a l’habitatge, per l’educació pública, a l’Assemblea de Barcelona, en lluites laborals, en el moviment 15M o en marxes de la dignitat.

6. Pere Casas Zarzuela. Nascut el 1955 a Ceuta i veí del Turó de la Peira. Treballa a l’Ajuntament de Barcelona com a administratiu a la Secretaria Tècnica de l’Institut de Cultura. Delegat de la secció sindical de la CGT a l’Ajuntament de Barcelona. Participant en l’Acord Nacional per a la Cultura i integrant plataforma SOS cultura.

7. Isabel Chacón Chacón. Nascuda el 1973 a Ibias (Astúries) i veïna de l’Esquerra de l’Eixample. Treballa com a tècnica en projectes de recerca al Consell d’Associacions de Barcelona. Membre de la CUP i activista veïnal. Participa de la lluita per la sanitat pública a l’Assemblea d’Usuàries i Treballadores Tancada Clínic, a la vocalia de salut de l’Associació de Veïns i Veïnes de l’Esquerra de l’Eixample i coordina el grup de treball nacional de sanitat de la CUP – Alternativa d’Esquerres.

8. Pere Solà i Gussinyer. Nascut el 1945 a Girona i veí de La Sagrera. És catedràtic d’Història de l’Educació a la Universitat Autònoma de Barcelona i està especialitzat en l’educació popular i llibertària. Va participar de la Caputxinada com a membre del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona. Ha organitzat congressos sobre història de l’educació i educació permanent i tercer sector. Al 2012 va ser candidat a rector de la UAB.

9. Mireia Foradada Villar. Nascuda el 1986 a Sabadell i veïna de la Vila de Gràcia. Treballa en l’àmbit de l’educació, formació, recerca i feminisme. Llicenciada en Pedagogia per la UAB i Màster en Estudis de les Dones, Gènere i Ciutadania. Actualment milita al col·lectiu de dones feministes Gatamaula. Abans havia format part de la CAJEI i també del SEPC.

10. Josep Jover i Padró. Nascut el 1955 a Terrassa i veí de la Vila de Gràcia. Treballa com a advocat independent i també és professor especialitzat en propietat intel·lectual, drets d’autor i tecnologies de la informació, gestió de conflictes, drets humans de tercera generació i dret comunitari. Membre de la Comissió Jurídica del 15M de Barcelona i col·laborador del projecte GUIFI.net. Va presentar, en el seu moment, la demanda contra el cànon digital al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Vinculat a Pirates.cat.

11. Berta Grau i Esteve. Nascuda el 1990 a Barcelona i veïna de Sagrada Família. Treballadora en l’àmbit de l’educació ambiental. Graduada en Biologia i actualment estudiant del màster d’Ecologia, Gestió i Restauració del Medi Natural. Vinculada a la lluita estudiantil i al món del lleure on ha estat monitora de l’esplai SJC. Actualment és membre d’Arran Sagrada Família, de la plataforma juvenil de Sagrada Família Joves del Poblet i del grup de treball de joventut de la CUP – Capgirem Barcelona.

12. Bartolomé Carmona Ramos. Nascut a Almeria (Andalusia) el 1956 i veí del Verdum. Treballa a Parcs i Jardins on és delegat sindical al Comitè d’Empresa per la CGT. Activista del col·lectiu Males Herbes. Membre de la Trobada Alternativa de Nou Barris i del Casal Popular Tres Voltes Rebel

13. Txell Bragulat Vallverdú. Nascuda el 1973 a Barcelona i veïna de Torre Llobeta. Treballa en una entitat de l’economia solidària dedicada a les relacions internacionals i a la difusió de la cultura. Militant internacionalista en solidaritat amb les lluites dels pobles mediterranis.

14. Josep Lluís Jiménez Castelltort. Nascut el 1984 a Barcelona i veí de Sants. Enginyer informàtic. Soci treballador d’una cooperativa santsenca adherida a la XES i soci fundador de MásPublico (La Marea) i Eticom–SomConnexió. Vinculat al moviment 15M, coordinador de la sectorial de democràcia del Procés Constituent, impulsor de la Crida Constituent, coportaveu de la Trobada Popular Municipalista de Barcelona i membre de l’Institut Cartogràfic de la Revolta.

15. Isa Garnika i Aizkorbe. Nascuda a Aibar (Navarra) l’any 1953 i veïna de la Vila de Gràcia. Treballa d’infermera quirúrgica d’urgències a l’Hospital de la Vall d’Hebron. Sindicalista feminista de la CGT, membre de la Marea Pensionista, militant d’Endavant (OSAN) i de Sortu (Euskal Herria).

16. Eduardo Caliz Robles. Nascut el 1978 a Jerez de la Frontera i veí de Sant Andreu de Palomar. És Advocat i exerceix en la defensa de casos de l’organització antirrepressiva de l’Esquerra Independentista Alerta Solidària. Va ser membre de Jaleo Nación Andaluza i del CSO La Gordíssima. Actualment soci del Casal Independentista El Noi Baliarda i membre del Grup de Treball de Drets i Llibertats de la CUP.

17. Eva Fernández Lamelas. Nascuda el 1957 a Barcelona i veïna de la Barceloneta. És infermera i antropòloga. Activista feminista i veïnal a Ciutat Vella, va formar part del moviment de vocalies de dones de les associacions veïnals durant la Transició. Vinculada al moviment i a les lluites veïnals de la Barceloneta. Entre el 2004 i el 2010 va presidir la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB).

18. Santiago Vilanova i Tané. Nascut el 1947 a Olot i veí del Raval. Periodista, escriptor i consultor ambiental. Cofundador del partit ecologista Els Verds – Alternativa Verda. President de l’associació Una Sola Terra i exdirector de Diari de Barcelona durant els seus darrers anys d’autogestió.

19. Carles Hernàndez Macho. Nascut el 1973 a Barcelona i veí de Porta. Treballador i delegat sindical en una empresa de telemàrqueting. Membre de l’Oficina de Drets Socials de la Trobada Alternativa de Nou Barris i soci del Casal Popular Tres Voltes Rebel.

20. Carlota Sen Buj. Nascuda el 1976 a Barcelona i veïna de la Guineueta. És col·laboradora de la CUP de Nou Barris i sòcia del Casal Popular Tres Voltes Rebel. Coordinadora de la Trobada Alternativa de Nou Barris, participant de 9BarrisCabrejada i d’Unitat contra el Feixisme i el Racisme d’Horta–Guinardó. Impulsora de la plataforma #StopPujadesTransport.

21. Ivan Altimira Miralles. Nascut el 1974 a Barcelona i veí de Sant Andreu de Palomar. Actor professional i director artístic de l’Embruix. Va formar part del col·lectiu antimilitarista Mili KK, del moviment okupa i contra l’especulació urbanística, i de la Plataforma pel Dret a Decidir. Portaveu de la Plataforma Salvem el Casc Antic. Actualment és activista cultural a Diables de Sant Andreu i participa de la gestió col·lectiva d’espais culturals.

22. Cristina Castells Roura. Nascuda el 1994 a Barcelona i veïna de Sant Andreu de Palomar. Ha format part de l’Assemblea de Joves de Sant Andreu La Trinxera i ha participat activament en la gestió del CSO La Gordíssima. Actualment és membre d’Arran i de la Plataforma d’Entitats Juvenils Districte IX.

23. Maria Lluïsa Pahissa i Casadevall. Nascuda a Barcelona l’any 1952 i veïna de Sants. Té una llarga trajectòria dins l’anarcosindicalisme, primer a la CNT i després a la CGT on va coordinar la revista “Catalunya”. Ha format part de la plataforma CopalTAV del Vallès Oriental. Ha estat implicada a Sants – Montjuïc Decideix durant la consulta del 10A i actualment és membre de la territorial de Sants Montjuïc de l’Assemblea Nacional Catalana.

24. Marc Santasusana Corzan. Nascut el 1980 a Barcelona i veí de Sants. Doctor en Història Contemporània i professor. Ha militat durant molts anys a l’Esquerra Independentista i és participant de moltes lluites socials i nacionals. Darrerament, ha impulsat el Comitè de Solidaritat amb la Vaga de Panrico a Sants o la Plataforma 9N a Sants – Montjuïc. Participa activament a les audiències públiques del districte.

25. Paula Mansilla Rodriguez, coneguda com a Paula Ezkerra. Nascuda a l’Argentina el 1971 i veïna de la Vila de Gràcia. Comença la militància al Buenos Aires dels anys noranta fent front a la repressió que les classes populars rebien per part del govern. Posteriorment, participa en col·lectius feministes i comunistes d’Itàlia i, més tard, a França, en la lluita per la dignitat de les treballadores sexuals. Lluita que també duu a terme actualment en diferents moviment socials de Barcelona.

26. Joan Suqué Puig-Serra. Nascut el 1976 a Barcelona i veí de la Barceloneta. Treballa al sector de l’hostaleria a Ciutat Vella. Va ser membre dels Joves Independentistes Revolucionaris i Revolucionàries (JIR) i també activista del moviment okupa a la casa Tapioles de Poble Sec, entre d’altres. Actualment, és redactor articles de contrainformació i col·labora com a guionista en documentals i programes de la xarxa de televisions locals.

27. Ariadna Gálvez i Rifa. Nascuda el 1985 a Barcelona i veïna d’Horta. Treballa en el tercer sector en temes de justícia global. És periodista i humanista de formació. Activista des del feminisme a la lluita de barri, passant per la solidaritat internacionalista, sobretot centrada a Palestina. Anteriorment, havia format part d’una agrupació escolta.

28. David Vallverdú Martín. Nascut el 1982 a Barcelona i veí d’Horta. Treballa com a informador juvenil i és membre del Consell de la Joventut d’Horta–Guinardó i dels Diables d’Horta. És animador sociocultural de formació. Anteriorment, havia format part de la CAJEI i havia estat monitor d’esplais i agrupacions escoltes i havia participat en diferents plataformes i lluites veïnals d’Horta.

29. Ainhoa Ruiz Benedicto. Nascuda el 1983 a Gasteiz (Euskal Herria) i veïna del Camp de l’Arpa. Activista del Centre Delàs d’Estudis per la Pau. Ha col·laborat en projectes a Palestina, Perú i Colòmbia. Membre de la junta de l’Associació de Veïns i Veïnes del Clot–Camp de l’Arpa i també militant de la CUP al Clot.

30. Jordi Garcia Calvo. Nascut a Barcelona el 1976 i veí del Poblenou. Està implicat a l’Esquerra Independentista des del 1991, primer a les JIR, després a la PUA, i més tard a Endavant i la CUP de Barcelona. És soci de L’Octubre – Casal Independentista del Poblenou i també participa de l’associacionisme veïnal. És president de la Colla de Diables de Poblenou i tresorer de Fem Maig. Col·labora amb la Coordinadora d’Entitats i impulsa l’Ordre del Sant Pollastre.

31. Maria Antònia Arnau i Puigvert. Nascuda el 1948 a Barcelona i veïna de la Vila de Gràcia. Ha participat en organitzacions socials, de solidaritat internacionalista i independentistes. Activista per la terra, per la gent que viu aquí, pel dret a viure dignament i en llibertat.

32. Quim Serra Toro. Nascut a Barcelona el 1992 i veí del Camp d’en Grassot. És membre de l’Esquerra Independentista de Gràcia i va participar de la creació de l’Assemblea de Joves de Camp d’en Grassot i Ca l’Alegre. Forma part de la lluita contra l’elitització de la Vila de Gràcia i, anteriorment, havia participat de la plataforma “Gràcia on vas?”

33. Anna Serra i Bienvenido. Nascuda el 1986 a Barcelona i veïna de Sagrada Família. Llicenciada en Bioquímica. Membre d’Endavant–OSAN i d’Escoltes Catalans, on forma part de l’equip de Gènere i coordina l’àrea de Creixement. És sòcia del Casal Independentista de l’Eixample – La Cruïlla i de la Bastonera de l’Eixample.

34. Roger Bujons i Tomàs. Nascut el 1980 a Barcelona i veí de l’Esquerra de l’Eixample. Treballa a Òmnium Cultural. És membre de l’Ateneu Francesc Layret, està afiliat a la Intersindical–CSC i és soci de l’Associació de Veïns i Veïnes de l’Esquerra de l’Eixample. Va ser portaveu de la Coordinadora d’Estudiants dels Països Catalans (CEPC).

35. Blanca Serra i Puig. Nascuda a Barcelona l’any 1943 i veïna de Les Corts. Treballa com a catedràtica de llengua en un institut de Barcelona. Llicenciada en llengües clàssiques. Ha estat militants del PSAN, Independentistes dels Països Catalans i l’MDT. Actualment és membre de la CUP a Les Corts.

36. Marc Faustino i Vidal. Nascut el 1976 a Barcelona i veí de Les Corts. Graduat social i llicenciat en Ciències del Treball. Membre de la Confederació Sindical Catalana (CSC). Participa d’iniciatives com l’Ateneu Popular de les Corts, Òmnium, l’Assemblea Nacional Catalana o la Comissió de Festes de la Plaça Concòrdia.

37. Joan Pujol Calverol. Nascut a Barcelona l’any 1991 i veí de Vallvidrera. Treballa de fisioterapeuta al sistema d’atenció primària. Militant de la CUP de Sarrià – Sant Gervasi i impulsor de l’Assemblea de Joves de Vallvidrera. Ha participat en diverses lluites a Vallvidrera per la millora del transport públic, contra les maniobres militars a Collserola o pel referèndum per la independència de Vallvidrera de l’any 2010.

38. Natàlia Navàs Viladegut. Nascuda el 1985 a Barcelona i veïna de Sant Gervasi de Cassoles. Treballa de tècnica esportiva i és formadora en gènere i igualtat. Va participar en la gestió del Casal Popular Manuel de Pedrolo i en la construcció del moviment juvenil de Cassoles. Actualment és militant de la CUP de Sarrià – Sant Gervasi i de La Borda, l’assemblea feminista del districte.

39. August Gil i Matamala. Nascut a Barcelona l’any 1934 i veí de Sant Gervasi de Cassoles. És advocat laboralista. Va formar part de la resistència antifranquista i va presidir l’associació d’Advocats Europeus Demòcrates (AED) que es va constituir per defensar els drets ciutadans, preservar la independència dels advocats i lluitar per la instauració d’un dret europeu democràtic i progressista. El 2007 se li va concedir la Creu de Sant Jordi i el 2013 va rebre el Premi Memorial Lluís Companys de la Fundació Josep Irla.

40. Isabel Vallet i Sánchez. Nascuda el 1981 a Benicull de Xúquer i veïna de La Salut. És assessora jurídica i diputada al Parlament de Catalunya per la CUP – Alternativa d’Esquerres. És sòcia del Casal Popular de Castelló i de la Barraqueta de Gràcia. Militant d’Endavant–OSAN i de la CUP a Gràcia. També forma part del Grup de Treball de Sanitat de la CUP.

41. David Fernàndez i Ramos. Nascut el 1974 a Barcelona i veí de la Vila de Gràcia. Diputat al Parlament de Catalunya per la CUP – Alternativa d’Esquerres on presideix la Comissió d’Investigació sobre Frau Fiscal i Corrupció Política. És periodista a La Directa i cooperativista a Coop57. Està afiliat a la Intersindical Alternativa de Catalunya i és membre de l’Ateneu La Torna, d’Entrepobles i de la Coordinadora per a la Prevenció de la Tortura.

Candidats i candidates suplents:

1. Xavier Monge i Profitós. Nascut a Barcelona l’any 1985 i veí de Sagrada Família. Treballa d’advocat. Actualment milita a la CUP i és activista veïnal a Sagrada Família. És soci de l’AVV Sagrada Família i membre fundador del Casal Independentista de l’Eixample – La Cruïlla. Ha militat a Maulets i al SEPC durant la lluita contra el Procés de Bolonya. Va encapçalar la llista de la CUP – Alternativa per Barcelona a les eleccions municipals de l’any 2011.

2. Melani Barbero Seidel. Nascuda a Barcelona l’any 1969 i veïna de la Trinitat Vella. Treballa a Telefonica i està afiliada al sindicat COBAS. Membre de la Trobada Alternativa de Nou Barris i sòcia del Casal Popular Tres Voltes Rebel. Forma part activa del teixit associatiu i cultural de Nou Barris i durant molts anys ha estat un dels pilars de la solidaritat internacionalista a la Plataforma Defensem Cuba.

3. Sergi Rubia i Olives. Nascut el 1984 a Barcelona i veí del Clot. Ha treballat de mànager al món musical i fa uns anys que és auxiliar d’infermeria. Té estudis superiors en turisme i en el món audiovisual amb especialització en cinema. Membre dels Castellers de Barcelona i cofundador d’una penya blaugrana. Va estar injustament empresonat durant 24 dies arran dels fets de Can Vies.

4. Gemma Carrera i Vila. Nascuda a Barcelona l’any 1973 i veïna de Sant Andreu de Palomar. Treballa d’auxiliar d’infermeria al CAP Drassanes. És Diplomada en Educació Social. Va militar a Maulets, a Catalunya Lliure i posteriorment a la Plataforma per la Unitat d’Acció (PUA). Ha participat en diversos projectes i programes de solidaritat amb Cuba, Nicaragua, Palestina i Colòmbia. Actualment és militant de la CUP a Sant Andreu.

5. Blai Rodríguez Ciuró. Nascut a Barcelona el 1984 i veí de Sant Andreu de Palomar. Treballa en el món de l’espectacle en viu i és fill de mestra i pallasso. Militant de les Arts Escèniques i practicant de la gestió comunitària.

6. Luna María Fajó Castro. Nascuda a Saragossa el 1981 i veïna del Besòs. Treballa de dinamitzadora de lleure al projecte d’escoles obertes al Besòs. Militant de la CUP a Sant Martí i de l’esquerra independentista aragonesa. És sòcia de L’Octubre – Casal Independentista del Poblenou.

7. Martí Majoral i Torrent. Nascut el 1977 a Barcelona i veí de Les Corts. Treballa com a cooperativista en el sector de l’alimentació ecològica. És soci dels casals independentistes de Sants, de Les Corts i de Perpinyà. Membre i portaveu nacional de l’organització antirepressiva Alerta Solidària des de la seva creació l’any 2001.

8. Carmen Pérez i Pérez. Nascuda el 1975 a Xixón i veïna de Sant Antoni. Treballa en una entitat cultural i a la Universitat Oberta de Catalunya. És diplomada en Treball Social i llicenciada en Sociologia. Fa activisme lingüístic des de diferents plataformes i veïnal a “Fem Sant Antoni”. Membre de la CUP a l’Esquerra de l’Eixample – Sant Antoni i de la Intersindical (CSC).

9. Víctor Lluís Domínguez i Perles. Nascut a Dénia el 1972 i veí de La Pau. Treballa com a professor de filosofia en un institut de Barcelona. Està afiliat d’USTEC, és membre de l’Assemblea Groga – Zona Cornellà i milita a la CUP de Sant Martí. Va participar en una assemblea antimilitarista a la ciutat de Cartagena durant les dècades dels vuitanta i dels noranta.

10. Ariadna Isern Creus. Nascuda a Barcelona el 1985 i veïna de Les Corts. És tècnica de gestió de projectes en entitats del tercer sector. Politòloga. Militant de l’Ateneu Popular de les Corts i de l’Assemblea Nacional Catalana. Ha participat del col·lectiu “Qui deu a qui?” i, actualment, a la Plataforma de l’Auditoria Ciutadana del Deute.

Construïm la Barcelona de totes i tots!

En el marc dels debats i reflexions realitzats en la primera Trobada Popular Municipalista, realitzada el dissabte 29 de març de 2014, manifestem el següent:

1.­ El model Barcelona imposat durant dècades des de l’Ajuntament i sota l’impuls dels sectors econòmics més influents de la ciutat ha promogut grans desigualtats, sense contemplar ni respondre a les necessitats de les persones que vivim en aquesta ciutat.

2.­ Persones que, des d’àmbits veïnals, culturals, polítics i socials, fa anys que ens associem, organitzem i treballem per una Barcelona de les majories socials, ens reconeixem com una xarxa oberta i motor per a la transformació social d’aquesta ciutat.

3.­ Veiem la necessitat de començar a construir, entre totes i tots, una candidatura que es reconegui en la tradició de les lluites populars, que contribueixi a empoderar la ciutadania i que esdevingui una eina més al seu servei i al dels moviments socials.

Per tot això, ens comprometem a treballar conjuntament per conformar una candidatura de ruptura que:

• Tingui com a objectiu construir una Barcelona justa, ecològica, comunitària, solidària, feminista i radicalment democràtica, basada en el dret a la ciutat. Una ciutat feta des dels barris i per als barris i la seva gent.
• Treballi des del municipalisme per a la construcció social i nacional del nostre país i d’un món més lliure i just.
• Entengui l’administració pública com un espai més de confrontació social, política i cultural que complementi la resta d’espais i lluites en els que ens reconeixem i en formem part, però que en cap cas entri en les lògiques de la representació.
• Funcioni de forma participativa i assembleària, on les llistes siguin paritàries, inclusives i plurals, on el programa s’elabori de forma transparent i oberta a la ciutadania, i on s’habilitin mecanismes de democràcia directa, rotació, revocabilitat i rendició de comptes dels càrrecs electes.

Aquest document pretén establir els criteris organitzatius i de participació política i democràtica per a la candidatura CUP Capgirem Barcelona per a després de les eleccions municipals del 24 de maig de 2015. La ponència parteix de la hipòtesi que s’aconseguira representació a l’Ajuntament de Barcelona, i per tant també en alguns districtes de la ciutat.

Degut a les dificultats obvies que suposa imaginar les necessitats, les dificultats i les dependències que es poden derivar de la entrada de la CUP-Capigirem Barcelona a l’Ajuntament, aquesta ponència es limita a fer una proposta que permeti començar a treballar durant el primer any de la legislatura i es preveu que passat aquest primer any es pugui dur a terme una valoració política i organitzativa en funció de l’activitat real i de les necessitats que s’hagin detectat amb l’objectiu de completar l’estructura, rearticular-la o refer-la del tot si és necessari.

La candidatura CUP-Capgirem Barcelona s’organitzaria a diversos àmbits territorials (barris, districtes i ciutat) i sectorials. En cadascun d’aquests s’articularan processos assemblearis oberts almenys una vegada l’any per tal de fer balanç de l’activitat realitzada i recollir propostes. La candidatura podrà habilitar mecanismes de participació i decisió directa oberts a tothom quan ho consideri necessari en qüestions de gran rellevància política per als barris o per al conjunt de la ciutat.

Descarregar document.

Aquesta candidatura s’emmarca dins els municipalisme constituent i planteja un canvi de model social i econòmic , la ruptura amb el règim del 78 i l’alliberament nacional basat en l’autoorganització de les classes populars i la seva acció col·lectiva arrelada al territori, en el nostre la ciutat de Barcelona i els seus barris. Un espai per viure.

Descarregar document

L’espai de confluència de persones provinents de diferents espais, agents i lluites polítiques i socials que ens hem anat trobant en les diverses Trobades Populars Municipalistes vam decidir durant la 3a Trobada Popular Municipalista aprofundir en l’articulació d’un espai polític de ruptura a la ciutat de Barcelona i començar un procés de constitució com a candidatura municipal sota els principis identificatius de ruptura, ja aprovats en darreres edicions.

Avui presentem el nom de la candidatura, resultat d’un procés participatiu obert als veïns i veïnes de Barcelona amb més de 1.400 vots emesos i regida pels principis identificatius de ruptura amb el model dels darrers 30 anys a l’Ajuntament de Barcelona. Els col·lectius i organitzacions que han donat suport a la constitució de la candidatura han estat: En Lluita, Lluita Internacionalista, Endavant, Arran, Coordinadora Obrera Sindica, SEPC, Pirates, la CUP Barcelona i Els Verds-Alternativa Verda, quedant obert el procés a col·lectius, organitzacions i forces sindicals que s’hi vulguin adherir.

Seguint la metodologia de treball assembleària i de participació i empoderament actiu, durant el mes de febrer la candidatura promou assemblees obertes als barris i districtes per decidir la llista electoral de la candidatura i el programa a nivell local.

La proposta d’elaboració de llistes s’ha fet sota criteris de paritat de gènere i de projecte col·lectiu de persones representatives dels barris i de les lluites on la gent no es presenta, sinó que es proposada i, en cas d’acceptar ser candidat o candidata, ha d’estar d’acord i assumir el codi ètic, els principis d’intervenció política i el programa polític sorgits de la Trobada Popular Municipalista.

Les llistes es confeccionaran a través d’un procés d’assemblees obertes on s’escolliran 5 persones per encapçalar la candidatura, 15 persones representatives de les diferents lluites, 20 caps de llista de districtes (que optaran al càrrec de conseller/a de districte) i 3 persones simbòliques.

Serà durant la 4a Trobada Popular Municipalista, que es celebrarà el 28 de febrer, quan es decidirà l’ordre de les persones proposades per encapçalar la llista i la ratificació de la llista electoral provinent de les assemblees obertes i dels grups de treball dels eixos programàtics. També es presentarà per validació el programa polític municipal i de barris anunciant jornades temàtiques per capgirar la ciutat, l’estructura organitzativa de la candidatura i la ratificació del codi ètic definitiu.

Amb la candidatura CUP-Capgirem Barcelona, volem impulsar un projecte municipalista que treballi pels barris (i la seva gent) i no a la inversa. Un procés que no té cap intenció de replicar espais ja existents, ans al contrari, serà alhora un exercici de reconeixement de tots aquells espais que, davant del context -social, polític i econòmic- actual, també comparteixen la necessitat i la voluntat de promoure una confluència entre moviments, lluites i ciutadania no organitzada. No es tracta de crear nodes electorals als barris, sinó de potenciar el teixit associatiu dels mateixos i promoure una visió comuna, a nivell de ciutat, que ens engresqui a treballar conjuntament totes i tots a una per capgirar Barcelona.

Durant aquestes darreres setmanes s’ha dut a terme un procés d’Assemblees Obertes de la candidatura rupturista a l’Ajuntament de Barcelona: CUP-Capgirem Barcelona. En aquestes, els barris i districtes han detectat les reivindicacions de barri per incloure al programa municipal, s’han proposat noms per encapçalar la llista electoral i s’han escollit les conselleres de barri que representaran la candidatura als districtes.

Aquest dissabte 28 de febrer es celebrarà la 4a Trobada Popular Municipalista, l’ordre del dia serà el següent:

9:30 Acreditacions*

10:00 Benvinguda i exposició de la IV TPM

10:15: Exposició, aportacions i ratificació de l’Estructura Organitzativa actual

10:45: Exposició de la proposta d’Estructura Organitzativa post electoral

11:15: Exposició del procés d’elaboració del Programa Polític

11:45: Exposició de la proposta de Marc Polític

12:15: Explicació de la Confecció de la llista electoral “CUP – Capgirem Barcelona”

12:45: Votació de les caps de llista

13:30: Ratificació de la llista

14:00 Cloenda

* Les inscripcions amb butlleta per a la votació de l’ordre de les caps de llista i ratificació de la llista es tancarà a les 11h. del matí.

La 4a Trobada Popular Municipalista tindrà lloc a Les Corts, al Centre Cívic Joan Oliver Pere Quart ( C. del Comandant Benítez, 6). Per tal de facilitar la logística us demanaríem que us inscrivíssiu. Així com pregaríem la màxima puntualitat. Aprofitem per recordar la importància de fer un bon ús de les xarxes socials tan els dies previs a la 4a TPM com durant la mateixa.

Us informem que es disposarà de servei de ludoteca per a aquelles famílies que ho requereixin.

Vine, participa i difon!

Entre totes, Capgirem Barcelona!