12 pedalades per un nou model de mobilitat urbana post-Covid19 a Barcelona

És el moment d’avançar cap a una ciutat en què es prioritzi la salut de les veïnes, l’ús social de l’espai públic i on els protagonistes siguin els vianants, les bicicletes i el transport públic.

La crisi desfermada per la Covid-19 ha suposat un trasbals profund en les nostres vides i ha aguditzat les desigualtats ecosocials entre els nostres barris. Les classes populars més empobrides són alhora, les més afectades per la pandèmia. I tot que no podem obviar aquesta realitat, la paralització de l’activitat socioproductiva i la reducció dràstica de la mobilitat també ha comportat un reducció històrica de l’ús del vehicle privat i de la contaminació atmosfèrica de Barcelona.

Per primer cop en molts anys, la nostra ciutat no superaria els nivells anuals de contaminants atmosfèrics permesos per l’Organització Mundial de la Salut. I això vol dir, ni més ni menys, que evitar centenars de morts prematures i reduir els ingressos hospitalaris per problemes respiratoris. Avui, podem viure en una Barcelona més comunitària, que es mou a un ritme humà, a peu i en bicicleta, i que respira un aire més net en un entorn urbà cada dia més naturalitzat i saludable. Les veïnes hem recuperat els carrers i les places dels nostres barris durant les primeres fases del desconfinament el que ha provocat la massificació de voreres i carrils bici demostrant que l’espai públic dedicat a vianants i bicicletes és insuficient.

A la nostra ciutat, més del 60% de l’espai públic està dedicat al cotxe. Els carrers han esdevingut només vies de circulació i estacionament, el que ha contribuït a deshumanitzar Barcelona accelerant els ritmes de la ciutat i de la gent que hi viu. A la CUP Capgirem Barcelona creiem que els nostres carrers i places no només han de servir per desplaçar-nos, sinó també, i sobretot, per viure’ls.

És per això que en un context de crisi sanitària, social i econòmica i de progressiu desconfinament, que pot incrementar el foment de l’ús del vehicle privat, cal que l’Ajuntament de Barcelona prengui mesures valentes per revertir aquest model i avançar cap a una mobilitat ecològica, popular i saludable que prioritzi el vianant, la bici i el transport públic. Però malauradament, el primer paquet de mesures proposat per l’Ajuntament de Barcelona és totalment insuficient, tal com ja han denunciat els moviments socials i ecologistes de la ciutat. A la CUP Capgirem Barcelona creiem que aquestes mesures no responen a les necessitats de mobilitat dels barris per diversos motius:

• La pacificació dels carrers proposada pel consistori és marginal i centrada de l’Eixample i no hi ha una proposta global per ampliar voreres o reduir a tota la ciutat la velocitat de circulació.
• L’ampliació només 21 km de carrils bici en una ciutat tan gran és insuficient per absorbir l’increment d’usuàries de les bici.
• L’increment de carrils bus és testimonial, no hi ha un reforç de la xarxa de transport públic, així com tampoc una reducció substancial de les tarifes per fomentar-ne l’ús.

Hi ha un risc més que evident d’enfortiment de la mobilitat a la ciutat i una progressiva pèrdua de l’espai públic en els mesos. És per tot això que cal insistir en una sortida humana, ecològica i comunitària de la crisi del coronavirus per a les veïnes de Barcelona. Per aquest motiu, creiem que és necessari ampliar fins a un 30% l’espai dedicat als vianants i a les usuàries de la bici i reforçar el transport públic. A la CUP Capgirem Barcelona seguim treballant per avançar en aquest objectiu i per això, proposem dotze mesures com a primer pas per iniciar la necessària transformació de la mobilitat i garantir la salut de les nostres veïnes:

1. Recuperem espai públic:
   • Reduïm la velocitat de tots els carrers a 30 km/h i en carrers d’un únic carril a 20 km/h.
   • Ampliem les voreres eliminant un carril de circulació o línia d’estacionament de cotxes.
   • Declarem Zones Urbanes d’Atmosfera Protegida els entorns d’escoles, centres sanitaris i residències de la tercera edat restringint la circulació de vehicles.
2. Potenciem la bici i el bus:
   • Garantim un carril de bus i un de bici en tots els carrers de tres o més carrils emprant provisionalment l’urbanisme tàctic.
   • Adaptem el règim dels semàfors a les necessitats i velocitats de la bici i el bus.
   • Habilitem com a aparcaments gratuïts de bicicletes els aparcaments d’edificis públics i de Barcelona Serveis Municipals (B:SM).
3. Reforcem el transport públic:
   • Reduïm a la meitat els títols de transport i fem-los gratuïts per a joves i persones en situació de vulnerabilitat econòmica.
   • Incrementem les freqüències de pas de metro, bus i tramvia, i ampliem la xarxa de bus de barri.
   • Adeqüem les taxes d’estacionament en via pública a la renda per desincentivar l’ús de l’automòbil i incrementar el finançament del transport públic.
4. Connectem l’Àrea Metropolitana:
   • Implementem un carril BUS a la Ronda de Dalt i Litoral i als accessos de Barcelona eliminant-ne un de dedicat al cotxe.
   • Impulsem una xarxa de corredors bici metropolitans reforçant les connexions intermunicipals.
   • Dupliquem la xarxa de busos interurbans especialment en poblacions sense accés a la xarxa ferroviària.

Les mesures es contraposen a l’amnistia fiscal i l’ampliació de l’espai de les terrasses anunciades per l’Ajuntament

La crisi del coronavirus i l’inici del desconfinament han posat de relleu la manca d’espais dedicats a les persones. L’espai públic ha estat sempre un bé de primera necessitat que s’ha vist minvat per l’expansió del trànsit de vehicles i per una progressiva privatització per al seu ús mercantil en detriment de l’ús públic. Passejar, esbargir-se, fer esport i recuperar comunitat són qüestions que s’han vist relegades i que han de formar part de la societat que hem de construir, aprenent de les mancances que la crisi de la Covid-19 ha posat de relleu. Per això, cal defugir una “nova normalitat” que afegeixi al distanciament físic un distanciament social, i que reprodueixi la lògica de la mercantilització de la ciutat amb un augment del control social.

Entenem que aquesta sortida humana i comunitària de la crisi xoca frontalment amb l’anunci de l’Ajuntament de Barcelona de reduir un 75% les quotes de les terrasses i ampliar la seva ocupació d’espai. Lluny d’apostar per una sortida humana i comunitària de la crisi, l’Ajuntament de Barcelona ha posat sobre la taula una mesura totalment oposada: augmentar la superfície per al negoci de les terrasses i a més a més fer-ho amb una exempció generalitzada d’un 75% de les, ja de per sí, minses taxes per l’ocupació de l’espai públic. Des de la CUP de Barcelona entenem que aquesta és una mesura que va en la direcció contrària per diversos motius:

• Es tracta d’una mesura generalitzada que no estableix distincions ni criteris entre la petita hosteleria de barri i les grans cadenes que ocupen enormes superfícies de les principals avingudes i passeigs de la ciutat. A més a més, la majoria de l’hosteleria local no pot sobreviure només amb l’activitat de les terrasses, atès que el seu principal repte és fer front als elevats lloguers forçats imposats per propietaris rendistes.
• L’Ajuntament no pot renunciar als 7 milions que implica l’aplicació generalitzada de l’exempció de la taxa en un context d’augment de la despesa de totes les administracions i de caiguda dels ingressos agreujant la crítica situació i perspectiva de futur pressupostària. Precisament, l’ús privatiu i lucratiu de l’espai públic ha de tenir, com a mínim, la contrapartida de suposar ingressos per destinar a polítiques socials i ambientals que reverteixin en una millora de les condicions de vida de la majoria treballadora que, de nou, està carregant el cost d’aquesta nova crisi.
• Entenem que la norma general no pot ser l’augment de la superfície que ocupen les terrasses, ja sobredimensionada, i que a més a més aquest no pot ser homogeni i indiscriminat, sinó que ha de prioritzar els petits locals de barri front a les grans cadenes que ja ocupen grans superfícies a través d’ordenacions particulars fetes a mida per al seu lucratiu negoci.

És per tot això que entenem que les fases del desconfinament en aquest àmbit han d’anar encaminades a una sortida de la crisi del coronavirus que no reprodueixi els patrons neoliberals de l’iniciada el 2008, i que necessàriament han de començar per:

1. Que l’obertura de les terrasses progressiva prevista en les diferents fases del confinament es faci d’acord amb la realitat física, econòmica i social de cada barri, prioritzant sempre el compliment de les mesures sanitàries i que en cap cas suposi l’expansió de les macro-terrasses preexistents. No podem aplicar les mateixes mesures a les terrasses de les Rambles que a les tres taules del bar de barri.
2. La reducció de la taxa de terrasses s’ha de limitar a aquells petits establiments que veuen perillar la seva continuïtat i que donen vida als nostres barris, quadant-ne excloses les grans terrasses ubicades en zones d’ordenació especial majoritàriament en mans de cadenes d’hosteleria i destinades al turisme.
3. Aplicar una moratòria en l’ordenança del civisme que permeti, almenys de forma temporal, l’ús dels carrers per a aquelles activitats fins ara penalitzades si no passen pel sedàs del consum.

Finalment, entenem que cal que aquestes mesures siguin només un primer pas cap a una nova ordenació de l’espai públic que recuperi espais per a viure i conviure, així com una reforma urgent de la fiscalitat d’aquestes activitats amb una reforma de la taxa de terrasses. Si una cosa han demostrat les aglomeracions en espais públics de la ciutat els darrers dies és que la ciutat està dissenyada per a la producció i consum capitalistes i en cap cas per a viure una vida digna. És hora que la vida guanyi espai al negoci, de la mateixa manera que l’aire net ha guanyat espai a la contaminació.

Comunicat de la CUP Capgirem Barcelona en relació al concert ‘Barcelona, ens en sortirem’

En relació a la cancel·lació del projecte ‘Barcelona, ens en sortirem’, la CUP Capgirem Barcelona volem fer les següents consideracions:

• Celebrem el posicionament de molts grups de música que han destapat la fal·làcia que suposava aquest xou amb un cost injustificable.
• Gastar 200.000 euros públics en aquest esdeveniment de dubtosa conveniència tenint en compte el context d’enormes dificultats que estem vivint, i que aquest cost no sigui per la contractació pròpia de les artistes, era un autèntic despropòsit des de l’inici.  
• La contractació a través de conveni a dit amb El Terrat (Grup Mediapro) per aquest elevadíssim import, adduint circumstàncies excepcionals, és un fet que aixeca totes les alarmes i que hauria de ser investigat i auditat. Eren les úniques productores disponibles? Es van valorar altres opcions? Per què es va optar per aquestes? Quin és l’argument per adduir circumstàncies excepcionals?
• També volem mostrar el nostre desacord amb l’elecció d’una empresa que perteneix al Grup Mediapro, que ha realitzat un ERTE a 1.200 treballadors desprès de guanyar 224 milions d’euros al 2019, i més amb l’existència d’una televisió pública com Betevé.
• La polèmica generada al voltant d’aquest acte, ha de servir per revisar a fons el model cultural de la ciutat lligat a la Marca Barcelona. El model Barcelona de cultura és la mercantilització dels grans esdeveniments, les grans productores i operadors, mentre es practica la desertització cultural del territori.
• Mentre cada any festivals com el Primavera Sound o el Sónar reben subvencions i grans productors i empreses com Damm es beneficien de contractes sucosos per la Mercè, la cultura de base i petit format agonitza. Els casos del Capitol, la Vilella, la Bostik, la Bonne, l’Antic Teatre, La Poderosa o el festival Say it Loud, alguns desapareguts recentment i altres lluitant per sobreviure, ho exemplifiquen.
• Lamentablement són poques les esperances que es revisi aquest model des de la institució. La xarxa clientelar que ha caracteritzat la política cultural de l’Ajuntament i en concret de l’ICUB des dels anys noranta, s’ha vist reforçada amb la tornada del PSC a l’Ajuntament i de figures com Xavier Marcé, regidor d’indústries creatives i turisme i antic vicepresident del Grup Focus. 
• Aquest debat i reflexió pendent inclou totes les iniciatives i actes culturals, on massa vegades, també des de la petita escala, es reprodueixen esquemes que no ajuden a trencar el cercle de la precarització dels i les treballadores de la cultura, des de l’escenari al muntatge, des de les festes de barri als grans festivals.
• Fem una crida a tots els operadors culturals preocupats per aquest model a buscar alternatives conjuntament. Des dels grups signants, a les sales i petits festivals, passant per cooperatives i sindicats de músics, cal unitat d’acció per dignificar la cultura a la ciutat.

Fem de la cultura de base i popular un revulsiu per construir la ciutat que volem. 

Música, cultura, justícia i llibertat. 

Comunicat de la CUP Capgirem Barcelona sobre la posada en marxa del ‘Pacte per Barcelona’

Ahir es va presentar el ‘Pacte per Barcelona’. Sota aquesta denominació el govern municipal pretén consensuar un gran acord per ‘reimpulsar’ la ciutat amb els grups municipals i una sèrie d’agents socials i econòmics.’ Davant d’aquest anunci, la CUP Capgirem Barcelona fem les següents consideracions:

Rebutgem la idea de que aquest suposat consens social i ciutadà sigui possible i ni tan sols desitjable. Barcelona és una ciutat atravessada per les desigualtats econòmiques i de poder, molt abans de que arribés la COVID-19. La ciutat, com la societat en el seu conjunt, és sinònim de conflicte i d’interessos contraposats. Els de les classes populars són a una banda, i els de Foment del Treball, el Cercle d’Economia, Barcelona Global o ESADE, com a exemple d’agents econòmics convocats, són a l’altra. Suggerir que grups socials i actors econòmics que vivim situacions diametralment oposades pel què fa a les condicions materials de vida, a l’accés a un treball, habitatge o vida dignes o inclús a la participació política, puguem prendre acords o beneir conjuntament un full de ruta municipal és ingenu o fal·laç. Tant el suposat consens olímpic, com els ara recuperats Pactes de la Moncloa, ens recorden com de nefastes han estat les conseqüències d’avalar la idea que pot haver-hi un projecte comú entre les oligarquies i nosaltres.

Cap acord és de ciutat si no inclou els moviments socials i populars. La llista d’agents convocats per prendre part d’aquest pacte, fa intuir un tímid esforç per intentar demostrar que tothom hi és representat. Res més lluny de la realitat. L’absència del sindicalisme alternatiu, front la presència del sindicalisme que aplica ERTOs internament n’és un exemple. La limitada representació del moviment feminista, del moviment de base per l‘habitatge, del moviment ecologista, del moviment antiracista o de l’economia solidària i cooperativa i l’absència total de les xarxes de suport mutu, o el moviment pro-decreixement turístic demostren quin és el marc mental i els límits d’aquest espai. Per això demanem a les entitats veïnals i als moviments socials que hi són presents que no avalin aquest full de ruta amb el seu vist-i-plau i que tant aviat com s’adonin d’aquestes limitacions i contradiccions, abandonin públicament aquesta taula.

Un pacte a mida dels poders econòmics. La trajectòria recent del govern municipal en la concertació amb els poders econòmics i els seus grups de pressió, junt amb la insistència de les patronals des del minut zero d’aquesta crisi per aconseguir tota mena de beneficis fiscals i rescats a mida, no són cap bon presagi. Però tant l’enfocament del marc de treball, com els objectius del Pacte, o els agents econòmics presents, descarten l’opció de que aquest sigui un acord en favor de les classes populars.

A les portes del Primer de Maig, s’evidencia més que mai que el pacte que necessita Barcelona, és el que enderroqui els privilegis socials, enforteixi els serveis públics i reparteixi el treball i la riquesa. L’acord que cal impulsar és el que asseguri que la crisi que ve no recaigui en la classe treballadora dels barris de Barcelona. Aquesta no la pagarem.

Les mesures a prendre per l’expansió del CoVid-19 no poden oblidar ningú. És per això que des de la CUP Capgirem Barcelona plantegem les següents demandes a l’Ajuntament de Barcelona i proposem un seguit de mesures urgents:

• Les beques menjador garanteixen un àpat als infants de moltes famílies sense recursos. El tancament de les escoles posa en risc aquesta ajuda a les famílies. Començant aquest mateix divendres, exigim una acció d’intervenció ràpida dels serveis municipals necessaris, en coordinació amb la Generalitat, perquè les famílies que ho requereixin rebin aquest menjar a casa.
• Donem suport a les mesures extraordinàries de protecció de la gent gran de la nostra ciutat, però creiem que s’haurien d’ampliar amb propostes per evitar que hagin de fer desplaçaments no essencials. Un exemple d’aquestes mesures és el servei de repartiment a domicili de productes essencials.
• L’Ajuntament no pot deixar a les persones sense llar sense allotjament. És per tant necessari no només mantenir oberts els albergs que existeixen actualment,  també aprofitar el tancament d’espais públics i convertir-los en allotjaments d’emergència per a totes les persones sense llar de la ciutat.
• Per afrontar les situacions de pobresa energètica, demanem que l’Ajuntament de Barcelona doni ordre a Aigües de Barcelona, com a accionista, a no tallar l’aigua de cap llar, sigui quina sigui la seva situació, fins a la finalització de la crisi. També, l’Ajuntament ha d’exigir la mateixa mesura a les operadores de llum i gas, i hauria de garantir que les persones grans que gasten gas butà, puguin continuar rebent les bombones.
• Exigim que l’Ajuntament de Barcelona defensi activament la suspensió de tots els desnonaments durant -com a mínim- un mes, per no posar en risc les families, les treballadores municipals (SIPHO i serveis socials) i les plataformes veïnals que aturen desnonaments.
• S’ha de garantir que les treballadores de Serveis Socials, SIPHO, SARA/PIAD, etc. tinguin tota les mesures de protecció i cures necessàries per evitar problemes de salut, i que qualsevol persona que treballi de cara a les veïnes i formi part d’algun dels col·lectius vulnerables, tingui permís retribuït al 100% des d’aquest divendres mateix.
• Que en hores punta, tots els vehicles del transport públic de la ciutat -Metro, Bus i Tram- es posin en circulació per evitar grans aglomeracions, treballant amb els sindicats per poder assumir aquesta càrrega extra. Cal també realitzar la desinfecció diària dels busos i convois. A més, s’han de posar en marxa totes les mesures sanitaries necessàries per protegir i evitar contagis de les treballadores del transport públic.
• És inacceptable que s’obligui a les treballadores de les escoles bressol, així com la resta de treballadores de serveis no vitals de l’Ajuntament, a anar als centres de treball  sense donar servei. Exigim que tot el personal no necessari pugui romandre a casa, de manera remunerada, per evitar el risc de contagi i per motius de cures. Denunciem que m’entre la Generalitat ha donat l’ordre de que tot el personal docent no acudeixi als centres educatius, les educadores de les escoles bressols municipals estan sent obligades a romandre-hi.

Volem agrair a totes les treballadores públiques de l’Ajuntament de Barcelona, la seva feina en aquests moments, i en especial a les treballadores del 010, telèfon d’informació de l’Ajuntament, de qui volem tornar a reivindicar la seva internalització dins de la plantilla pública.

En un moment crític com aquest es demostra que l’externalització generalitzada de serveis públics bàsics per la ciutat, com el Servei d’Atenció Domiciliària, no només empitjora les condicions laborals de les treballadores i la qualitat d’aquests serveis, sinó que en dificulta el control i la direcció pública i la necessitat de reorientar-ne les tasques i les prioritats en favor de l’interès general.  

Per finalitzar, la CUP Capgirem Barcelona anuncia que suspèn totes les assemblees i actes per col·laborar en la contenció del CoVid-19. La resposta a aquesta crisi, requereix també de l’organització comunitària i veïnal. Animem a totes les veïnes a organitzar xarxes de suport mutu i cures col·lectives als barris. Ens comprometem en la mesura de les nostres possibilitats a no deixar a ningú sol. A més, volem desitjar una pronta recuperació de totes les afectades a la nostra ciutat i arreu del país i el món.

Ahir es coneixia finalment el que era ja un fet anunciat, l’acord pressupostari a l’Ajuntament de Barcelona entre el Govern municipal, ERC i JxCat. Aquest acord que ja es va produir al juliol a l’Àrea Metropolitana de Barcelona s’ha confirmat finalment a la ciutat, mentre pràcticament de forma simultània s’anunciava l’acord en matèria pressupostària a la Generalitat de Catalunya. En primer lloc volem posar en relleu que el pacte a la ciutat és fruit d’un intercanvi de favors partidistes per assegurar la governabilitat institucional aquí, a l’Estat Espanyol i a Catalunya. L’objectiu no ha estat poder fer polítiques valentes i rupturistes en favor de les classes populars dels barris de Barcelona, sinó garantir-se el poder, tot entregant-lo a l’altra banda de plaça Sant Jaume als que fa pocs mesos eren titllats d’adversaris irreconciliables, la dreta més conservadora.

La CUP Capgirem Barcelona vam advertir en campanya i en constituir-se el nou govern municipal dels riscos del retorn del PSC a les més altes quotes de poder. La gestió del PSC (amb el suport habitual de l’extinta ICV i d’ERC) basada en els grans esdeveniments i el “Barcelona posa’t guapa“ pels inversors immobiliaris, sempre va tenir en el món convergent un admirador complaent. El banquet hoteler del mandat Trias va deixar clar que la Marca Barcelona quedava en bones mans. Si alguna cosa representen el PSC i JxCat ahir i avui, són els interessos dels grans poders econòmics de la ciutat, que sens dubte estan cada cop més satisfets amb la geometria de la governabilitat municipal. La presència d’ERC i de Barcelona en comú i la introducció de maquillatges pretesament socials al Pressupost per 2020, legitimen aquest nou front ampli d’una Marca Barcelona renovada.

Aquesta proposta presenta unes xifres totals de despesa del tot insuficients davant els reptes majúsculs d’una ciutat travessada per les desigualtats, on s’expulsen veïnes mentre la indústria turística i els fons voltors es subhasten Barcelona. A falta de veure’n el desplegament, òbviament la proposta de pressupostos presenta elements que poden pal·liar algunes necessitats urgents com per exemple en matèria d’emergència habitacional. Tot i això, analitzant la proposta preexistent del Govern municipal i l’acord anunciat amb ERC i JxCat, com a CUP Capgirem Barcelona denunciem que:

• Es multiplica per cinc el pressupost de foment i promoció del turisme. Amb una saturació turística de la ciutat ben visible i després que fa pocs dies es conegués que la indústria turística provoca el 75% de les emissions de CO2, l’Ajuntament es gastarà 18 milions d’euros en promoció turística, amb l’objectiu que arribin més turistes. El decreixement turístic és una necessitat urgent i per això reclamem que es deixi de gastar ni un sol euro públic en promoció i dissoldre d’una vegada el Consorci de Turisme.
• No hi ha cap avenç en la necessària remunicipalització de serveis. Ni els acords ni els pressupostos contenen mesures significatives per millorar les condicions laborals de les treballadores externalitzades ni tampoc es contempla cap horitzó per la internalització progressiva de serveis, fet que ha quedat demostrat amb la propera licitació a privats del Servei d’Assistència Domiciliària, que fa marxa enrere en la promesa de municipalitzar-lo.
• Es manté l’aportació pública al Mobile. És inacceptable que el govern municipal continuï transferint 5 milions d’euros públics anuals a l’esdeveniment privat d’una indústria que acumula beneficis milionaris i socialitza precarietat i explotació arreu del món.
• Incertesa davant projectes que amenacen la ciutat. L’acord no aborda ni aclareix què passarà amb algunes de les amenaces més importants que planen sobre el futur de la ciutat i el dret a seguir vivint-hi, com la possible construcció del museu Hermitage o la candidatura de Barcelona per uns Jocs Olímpics d’Hivern, que ERC i JxCat impulsen des de la Generalitat. Ni tampoc dóna resposta a demandes veïnals centrals pel futur de la ciutat com les de la Plataforma la Fira o la Vida.
• Una fiscalitat que no és “progressiva”. En el capítol d’ingressos, les noves ordenances fiscals, la majoria ja aprovades a finals d’any, lluny de la retòrica de l’acord, estan de forma general lluny de de ser progressives. S’augmenten taxes regressives com la del clavegueram, la de la grua municipal o les de l’àrea verda i blava, així com l’impost sobre vehicles de tracció mecànica (IVTM). Per altra banda es manté intacte l’Impost d’Activitats Econòmiques que paguen les empreses, que no ha patit cap variació, des de que es va reduir l’any 2004. La més que necessària pujada de la taxa turística, queda del tot desnaturalitzada en estar previst utilitzar-la per fer promoció turística.
• Una fiscalitat que no és “ambiental”. Es venen com a ambientals augments de taxes regressius, com les d’aparcament, mentre no s’aborda la necessària implementació d’una taxa a les empreses contaminants en relació a les emissions contaminants i de gasos d’efecte hivernacle (incineradores, fàbriques, etc.). Aquestes mesures alhora, no inclouen un fiscalitat aplicable a les elevades emissions de gasos d’efecte hivernacle de les superfícies comercials ni tampoc al sector turístic que representa el 75% de les emissions de CO2 de la ciutat.

La CUP Capgirem Barcelona ja va dir després de les eleccions i quan es va formar el Govern municipal, que es constituiria en oposició popular. Amb l’aprovació d’aquests pressupostos de consens entre la dreta i l’esquerra ens reafirmen en aquesta necessitat. Més quan observem diariament la situació de la ciutat, els desnonaments diaris i l’expulsió del veïnat. Així doncs, fem una crida a oposar-se a aquests pressupostos, i en general a l’autoorganització veïnal i a la mobilització popular, direcció en la que nosaltres treballarem incansablement.

Davant la presència de Felip VI als Premis Princesa de Girona, la CUP Capgirem Barcelona considera que la seva visita constitueix una provocació en tant que cerca refermar “la seva autoritat” dins els Països Catalans, així com un risc per a les veïnes de la ciutat ja que la seva visita pot desencadenar un rebrot de la repressió -preventiva i/o posterior-. Considerem, per tant, que tot el que succeeixi durant els dies de la seva visita, seran responsabilitat única i exclusiva de la Casa Real i el Govern de l’estat.

En visites anteriors, la CUP Capgirem Barcelona va demanar al Ple de l’Ajuntament de Barcelona la declaració de Felip VI com a Persona non grata a la ciutat de Barcelona, així com diferents accions i posicionaments públics que situessin la nostra ciutat en una línia inequívocament d’esquerres i republicana amb la voluntat que el monarca i la seva família tinguessin una gran dificultat i incomoditat a l’hora de visitar la ciutat, fer-hi actes, etc.

Aquesta declaració, que va rebre l’abstenció del PDeCat i els comuns, així com el vot en contra dels partits espanyolistes, deia que “en l’actual procés de ruptura democràtica engegat per una part del poble català envers l’Estat espanyol, pensem que és convenient assenyalar i denunciar quin ha estat el paper de la dinastia borbònica i la corona espanyola al llarg de la història, el que representa i el que simbolitza. Des del sotmetiment dels Països Catalans per dret de conquesta, a l’actual model d’estat espanyol, arcaic i antidemocràtic” i que per tot això, proposàvem declarar-lo “persona non grata a Barcelona i retirar-li totes les medalles i honors”.

Encara que la declaració de Persona non grata és un títol que no té validesa més enllà de mostrar formalment el rebuig a la persona o figura determinada, a la ciutat de Girona s’ha traduït en la dificultat, fins impossibilitar, la celebració dels Premis Princesa de Girona a la ciutat.

De cara a la visita programada per aquests dies, creiem que és una obligació tornar a exigir la declaració des de l’Ajuntament de Barcelona i l’exigència de la seva abdicació i la desvinculació absoluta de la seva persona del context polític, en el qual ha actuat constantment com a representant del règim del 78, el traspàs de poders acordats en els últims mesos de la dictadura franquista i com un element tensionador i incitador, així com legitimador de la violència institucional de l’Estat espanyol contra el Principat.

Aquesta declaració és el pas inicial imperatiu per a que l’Ajuntament tingui una base mínima de credibilitat i coherència a l’hora de parlar de drets civils, llibertats, convivència, diàleg, etc. No pot ser benvinguda ni tractada amb honors ni consideracions especials una persona que no només és coresponsable, sinó que com ja hem dit és incitadora de la brutal repressió policial, judicial i institucional viscuda al Principat des de les dates prèvies a l’1 d’octubre de 2017: presons preventives, tortures a comissaria, aplicació de la Llei Antiterrorista a algunes detingudes, 5 ulls perduts, abusos de poder, aplicació de l’article 155, vulneració del dret a manifestació, militarització de l’espai públic i milers de ferides a mans de les policies.

Des que a Girona, a proposta d’ERC i la CUP, amb el vot favorable de JxCat i l’abstenció del PSC es va fer aquest pas, altres municipis com les Borges Blanques, Sitges, Arenys de Munt, Premià de Mar, Cervera o Esparraguera s’hi han sumat. Per això demanem a aquells partits que es vulguin considerar demòcrates que tornin a presentar aquesta iniciativa i aquesta vegada votin a favor, de la declaració de Persona non grata a la nostra ciutat a Felip VI.

Avui en roda de premsa, la CUP Capgirem Barcelona ha valorat les mobilitzacions dels últims dies com «un poble mobilitzat i indignat protestava de forma massiva, continuada i persistent davant de la sentència de la vergonya del Tribunal Suprem als líders polítics i socials. Aquesta indignació i la ràbia acumulada en milers de persones ha generat protestes de tot tipus, que en alguns casos han acabat amb enfrontaments amb la policia. Uns dies on hem vist i hem patit una violència policial del tot desfermada. L’estat està perdent el control del Principat de Catalunya i com l’u d’octubre de 2017 han desplegat les forces d’ocupació per reprimir el poble català en general i de forma més cruenta i específica, el jovent que lluita. Els han donat carta blanca, saben que gaudiran d’impunitat i han comptat amb la inestimable ajuda dels Mossos d’Esquadra comandats pel Govern autonòmic de la Generalitat».

L’exregidora de l’Ajuntament de Barcelona i exdiputada al Parlament Eulàlia Reguant ha afirmat que «no ens cansarem de dir on calgui que és imprescindible i urgent la destitució del conseller Buch, la dissolució de la BRIMO i la retirada dels cossos i forces de seguretat de l’estat del nostre país.», a més d’afirmar que «com va passar l’u d’octubre, una part important d’aquesta violència policial ha tingut lloc a la nostra ciutat. La resposta del Govern municipal i en especial de la seva alcaldessa dista molt de la que caldria esperar d’una ciutat que es vol vendre al món com a referent en la defensa dels drets i de les llibertats».

«Quatre persones han perdut un ull i dos nois més han patit ferides testiculars greus. Una noia ha estat en estat gravíssim després de rebre un impacte de foam a la cara quan era a Jardinets de Gràcia. Una generació quedarà marcada per la brutalitat de la policia, mentre el govern de la ciutat no ha estat capaç de rebutjar amb contundència i rotunditat aquesta violència i ha contribuït a la criminalització de la protesta i la dissidència». Les declaracions públiques fetes per membres de la corporació municipal, afirma l’Eulàlia «han equiparat les accions dutes a termes pels manifestants, en molts casos per protegir-se, amb la violència i la brutalitat policial que hem vist i patit, amb l’Albert Batlle al capdavant d’aquesta croada criminalitzadora».

«El tinent d’alcalde de Prevenció i Seguretat té un currículum extens pel què fa a la repressió. Fa uns mesos va proposar que els menors sense referents familiars que arriben a la ciutat fossin deportats als seus països d’origen i va decidir netejar la ciutat de manters aquest estiu» afirma la CUP Capgirem Barcelona, i considera que «Batlle va manifestar que les forces de seguretat tenien tot el seu recolzament, que havien actuat bé i que ara mateix no calia revisar res. A continuació va reclamar que la gent no acudís a la manifestació convocada contra la repressió, degut a que entre els convocants hi havia Arran i la CUP. A l’Esquerra Independentista no ens quedarem de braços plegades veient com aquest personatge ens criminalitza i aplana el terreny per la repressió».

«Barcelona en comú no pot seguir fent com si no passés res, com si les barbaritats que diu el cinquè tinent d’alcalde no anessin amb ells», considera l’exregidora Maria Rovira, afirmant que «o s’està amb els repressors o s’està amb els reprimits». «Però l’Ajuntament també està tenint un paper protagonista en la repressió. Es parla de que la Guàrdia Urbana ha quedat al marge de les tasques d’ordre públic. El què no es diu és que en els darrers dies la policia municipal també ha efectuat detencions de manifestants que simplement corrien i també hi ha agents que n’han agredit amb les porres reglamentàries» afirma la Maria.

A més, la CUP Capgirem Barcelona considera un fet «molt greu, que segons declaracions a diversos mitjans, l’Ajuntament s’està plantejant de reclamar els danys ocasionats al mobiliari a les persones represaliades o fins i tot a les entitats convocants de les mobilitzacions. Pensa l’Ajuntament revictimitzar les joves represaliades que ja estan patint prou? A la presó de Wad-Ras, al nucli urbà de la ciutat, hi ha tres dones joves injustament empresonades de forma absolutament abusiva. No hem sentit cap comentari ni cap gest sobre la seva la situació. L’Ajuntament amb Barcelona en comú al capdavant ha de decidir si està amb aquestes persones o les vol culpabilitzar doblement».

Per últim, la Maria Rovira ha fet esment al «posicionament que està adoptant també l’administració municipal en la resposta política a la sentència i al context polític que s‘ha generat aquesta setmana. Ada Colau s’ha reunit amb la patronal i els sindicats majoritaris per valorar les mobilitzacions per la sentència i lamentar-se pels efectes negatius causats a nivell empresarial i en la imatge de la ciutat. Això mentre els comuns rebutjaven la proposta de trobada de càrrecs electes que fèiem com a CUP per donar resposta en clau democràtica a la sentència i amb unes premisses polítiques del tot assumibles pel seu espai polític. Barcelona en Comú està en una disjuntiva, i hi seguirà sent la resta del mandat. Una disjuntiva que avui es concreta en estar amb els que disparen bales de goma i buiden ulls o estar amb els que defensen els drets i les llibertats als carrers d’aquesta ciutat».
Per tot això, la CUP Capgirem Barcelona ha exigit a l’Ada Colau i el Govern de l’Ajuntament de Barcelona «la destitució immediata de l’Albert Batlle, que l’Ajuntament asseguri públicament que no utilitzarà la via civil per reclamar els danys que han causat els aldarulls a les persones detingudes, ni a les organitzacions convocants de les mobilitzacions, que Barcelona es declari ciutat lliure de bales goma i projectils de foam i que, tal com ha fet davant la violència policial de l’1 d’octubre de 2017, es personi com a acusació particular per perseguir les possibles responsabilitats penals dels agents de Policia Nacional i Mossos d’Esquadra  causants de ferides greus i, en alguns casos letals, a diversos veïns i veïnes de la ciutat».

Després del 26 de maig la CUP-Capgirem Barcelona vam fer pública la nostra valoració dels resultats negatius obtinguts, malgrat una campanya que creiem que havia generat dinàmiques positives tant internament com a nivell públic. També vam explicar que després d’aquests resultats havíem i volíem fer autocrítica i una reflexió col·lectiva sobre el paper de la nostra organització. 

Això inclou reflexionar sobre el què hem fet els darrers anys tant dins com fora de l’Ajuntament. Ara que tenim menys urgència cal que repensem el projecte i posem el comptador a zero. Creiem que aquesta parada és una bona oportunitat per rellançar la nostra organització i construir amb noves energies i il·lusions.

Per tot això, hem posat en marxa el Procés Vector. L’objectiu general d’aquest procés és recollir valoracions i idees sobre el paper que ha de tenir la CUP a la nostra ciutat i com desenvolupem políticament i organitzativament aquesta tasca; és a dir, cap a on dirigim el vector de la nostra activitat i la nostra lluita. 

Per tal de poder desenvolupar aquest procés i que esdevingui útil pel conjunt del moviment popular entenem que és fonamental la participació dels diferents agents polítics de la ciutat. És a dir, que totes aquelles persones que entenen que cal generar una alternativa al model actual de ciutat, puguin formar part d’aquest procés, així com també realitzar les seves aportacions per redirigir l’activitat de la CUP-Capgirem Barcelona ara que no té representació institucional. Així doncs, la pregunta fonamental que volem contestar és com podem ser una eina útil per capgirar el model de ciutat actual tenint en compte que ja no tenim representació a l’Ajuntament i a partir de l’autocrítica i dels aprenentatges assolits els darrers 4 anys. 

El format pretén aglutinar de forma integradora reflexions i punts de vista de persones properes al nostre projecte polític, oferir diversos espais assemblearis de debat constructiu i acabar en un procés de decisió i concreció de caràcter intern. Fent un símil gràfic, el procés tindria forma d’embut, més obert i on entren més elements i més generals a l’inici, fins que es va traduint en acords i decisions més concrets al final. La calendarització del procés s’ha fet seguint aquest ordre, tenint en ment que els debats aniran des d’aspectes més generals a més concrets, per tal d’acabar traçant les línies bàsiques a partir de les quals haurem de treballar els propers mesos. 

Els darrers dies hem encetat la primera fase del procés amb el desplegament de 12 assemblees obertes als barris i districtes, que conclouran la setmana que ve. Volem recollir el màxim d’aportacions i opinions de totes les veïnes que vulguin dir-hi la seva. Per això, us convidem a apropar-vos a l’assemblea que us quedi més a prop i participar amb nosaltres. 

Llista completa d’assemblees obertes:

• Poble sec. Dimecres 18 de setembre a les 19,30h a l’Ateneu Rebel (Carrer Font Honrada 32)
• Les Corts. DIjous 19 de setembre a les 20h al C.C. Tomasa Cuevas (carrer Dolors Masferrer 33-35)
• Gràcia. Dimecres 25 de setembre a les 19,30h a l’Ateneu La Torna (carrer Sant Pere Màrtir 37)
• Nou Barris. Dijous 26 de setembre a les 19h al Casal Popular 3 Voltes Rebel (Passeig d’Urrutia, 125)
• Clot – Verneda. Dijous 26 de setembre a les 19h al Casal Independentista L’Anònima (Carrer del Coronel Sanfeliu, 12)
• Eixample Dret. Dijous 26 de setembre a les 19,30h a La Cruïlla, Casal Independentista de l’Eixample (carrer Sardenya 256)
• Sarrià – Sant Gervasi. Dijous 26 de setembre a les 19h a la Casa Orlandai, sala Sant Gervasi de Cassoles.
• Sant Andreu. Divendres 27 de setembre a les 19h al Casal Independentista Noi Baliarda (Carrer de Ramon Batlle, 57)
• Poblenou – Besòs. Dissabte 28 de setembre a es 12h a la Biblioteca Poblenou Manel Arranz (Carrer Joncar 35)
• Esquerra de l’Eixample. Dilluns 30 de setembre a les 19,30h a l’Ateneu Layret
• Horta – Guinardó. Dilluns 30 de setembre a les 19h a l’Ateneu Popular la Bugadera (pl. Eivissa 17)
• Sants. Dimecres 2 d’octubre a les 19,30h al Centre Social de Sants ( Carrer d’Olzinelles, 30)

Durant la passada campanya electoral, des de la CUP Capgirem Barcelona vam alertar del què suposaria el retorn del PSC al govern municipal. El nostre balanç és crític amb la gestió de l’anterior mandat, on es va decidir no anar al moll de l’os dels conflictes i injustícies que atravessen aquesta ciutat i es van adoptar més mesures de maquillatge que transformadores. Però també vam avisar del retrocés que suposaria el retorn del PSC i ens vam situar com l’única candidatura que no reivindica el maragallisme ni l’herència socialista, sinó que ens oposàvem frontalment al model de ciutat excloent construït durant dècades.

Amb el recent acord de govern per la ciutat es constaten els pitjors presagis: el PSC ha tornat i governarà la ciutat els propers quatre anys. El PSC de la Marca Barcelona, de Garcia-Bragado, de l’Hotel del Palau, de l’especulació immobiliària, de la Barcelona posa’t guapa pels inversors. I ho ha fet gràcies a un acord amb Barcelona en Comú, que elimina qualsevol rastre i possibilitat de fer polítiques transformadores que posin al centre els interessos i les vides de les veïnes.

El PSC controlarà les àrees clau que defineixen el model econòmic i productiu de ciutat, així com àmbits centrals com treball, turisme, comerç, mobilitat, seguretat o espai públic. En definitiva, pràcticament tots els aspectes que defineixen les condicions materials de vida de les classes populars i restringeixen o eixamplen els drets a la ciutat.

Aquesta deriva i regressió es personifica en el perfil d’alguns membres del nou govern municipal amb altes responsabilitats, com el nou Tinent d’alcalde de prevenció i seguretat, Albert Batlle. Membre d’Units per Avançar, formació successora d’UDC, regidor durant 20 anys, responsable polític del Govern de la Generalitat en casos de violència policial i consultor privat amb uns ingressos declarats de més de 14.000 euros nets al mes. Com Xavier Marcè, vicepresident del Grup Focus, antic responsable de l’ICUB i de la mercantilització cultural, màxim exponent de la introducció dels interessos privats en la gestió d’allò públic i que gestionarà el turisme i les indústries creatives. Però tampoc cal oblidar que l’home que coordinarà l’acció de govern per part de BeC i que també assumirà la regidoria de Pressupost entre altres, Jordi Martí, era membre del PSC fins fa cinc anys.

En relació als continguts l’assumpció dels postulats retrògrads del PSC és nítida en molts camps i impregna l’acord de govern. Conceptes com la solvència econòmica, el compliment de la legalitat, l’estabilitat, l’autoritat, la intervenció i regulació a l’espai públic, els beneficis fiscals a les empreses, el progrés econòmic, la col·laboració i gestió público-privada o l’impuls a la reputació de la ciutat exemplifiquen quins seran els principis rectors d’aquest nou mandat.

En l’àmbit de l’habitatge l’acord manté l’aposta per la col·laboració público-privada i la perpetuació del model constructivista. En relació al turisme, s’avala el model de creixement il·limitat del nombre de visitants i la gestió privada del fenomen, a través del Consorci del Turisme. En la gestió de l’aigua, l’acord no contempla la municipalització i deixa oberta la porta perquè segueixi en mans privades. Tampoc hi ha una aposta per la remunicipalització de serveis, que només es valorarà quan sigui possible. En termes ambientals, l’acord és un retrocés més en la lluita contra la crisi ecològica i climàtica a Barcelona, un impuls del capitalisme verd. I finalment, l’acord no fa cap referència a la defensa dels drets civils i polítics, ni a la continuïtat de la querella contra les forces policials per l’1-O.

No és doncs d’estranyar que, tant Manuel Valls, valedor d’aquest govern, com Josep Bou s’hagin mostrat eufòrics per la concreció d’aquest acord, tant per la forma com pel fons.

A la CUP Capgirem Barcelona ja vam dir després de les eleccions, que ens constituiriem en oposició popular al nou govern que es formés, fos quin fos. Avui tenim clar que no només caldrà oposició, sinó que serà necessària la vertebració d’una nova resistència popular a les polítiques neoliberals i securitàries d’aquesta nova reedició de la Marca Barcelona. Resistència i lluita contra un sistema que ens condemna a la misèria i contra els governs que el sustenten i reprodueixen. Així doncs, fem una crida a l’autoorganització veïnal i a la mobilització popular, direcció en la que nosaltres treballarem incansablement.

Tornen temps difícils, tornen temps de lluites.