El Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria, Entitat Obrera (CADCI) fou creat l’any 1903 per un grup de dependents de comerç fruit de la tradició gremial catalana, al local del cafè “els quatre gats “ de Barcelona.
El CADCI va adquirir l’edifici de Rambla de Santa Mònica, propietat comprada al Círculo Ecuestre, el 16 de novembre de 1913. Seria l’espai idoni per encabir la biblioteca, les activitats formatives de les Escoles Mercantils i acollir al creixent número de socis i d’alumnes després de les successives mudances des de la fundació del Centre en 1903.
El trasllat a la seu es realitzaria el 19 d’abril de 1914, coincidint amb la inauguració de del Club de Mar del CADCI, celebrant-se l’acte d’inauguració l’11 de maig d’aquell any. En aquest moment el Centre comptava amb més de 3.000 socis i 966 alumnes matriculats a les Escoles Mercantils.
L’Educació com a eix del CADCI: les Escoles Mercantils Catalanes
El CADCI concebia l’educació com un instrument per a guanyar nous drets i augmentar la dignitat i el reconeixement dels treballadors mercantils. Des de la seva fundació en 1904, les Escoles Mercantils Catalanes esdevindrien una eina clau per l’evolució del Centre, des d’on aplicarien el seu projecte educatiu que combinava l’ensenyament utilitari, l’educació cívica i la patriòtica. Amb la seva acció es suplia la manca d’oferta educativa estatal. Per les seves aules passaren professors i conferenciants com Joan Bardina, Andreu Nin, Manuel Serra i Moret, Pompeu Fabra, Frederic Rahola, Francesc Cambó, Francesc Macià o Rovira i Virgili. Aquest darrer afirmaria: “Aquest Centre és una fàbrica de patriotes, i la nostra sort més gran, la sort més gran per a Catalunya, fóra que cada estament social tingués una fàbrica com aquesta”, es dona la circumstància que l’advocat Salvador Seguí “noi del sucre” estava apunt de fer una conferencia amb gran expectació al Centre però mai la pogué fer en ser assassinat.
Els fets del 6 d’octubre de 1934 a la seu del Centre
El 6 d’octubre de 1934 poc després de les vuit de la tarda el president del govern de Catalunya, Lluís Companys, proclamava des del balcó del Palau de la Generalitat de l’actual plaça Sant Jaume l’”Estat Català de la República Federal espanyola”.
En poques hores, la iniciativa del govern de la Generalitat fou derrotada per les forces de l’exèrcit espanyol. A la ciutat de Barcelona, el Capità general de la IV regió militar, Domènec Batet, sufocà amb rapidesa i amb una guarnició de poc més de 2.000 homes l’acció del govern. Van ser pocs els punts de resistència i confrontació amb les forces de l’exèrcit a la capital catalana. Entre aquests, hi ocupava un lloc més que destacat el número 25 de la Rambla de Santa Mònica, l’estatge social del CADCI.
Des del dia 5 al balcó de l’entitat hi penjava la consigna “Visca la República Catalana” i el 6 d’octubre, poc abans de les 10 de la nit, els revolucionaris del CADCI s’enfrontaren a les forces de l’exèrcit que pujaven per les rambles. El resultat fou dramàtic per al CADCI: la mort de Jaume Compte, Manuel González Alba i Amadeu Bardina, la destrucció del seu estatge social per les canonades de l’exèrcit i la clausura de l’entitat fins el febrer de 1936. Al mateix temps, l’epopeia dels revolucionaris del CADCI es convertí en l’acció “heroica” per excel·lència dels fets d’octubre arreu de Catalunya.
La seu del CADCI en peu de guerra
Des del dia mateix de l’aixecament militar feixista el socis i sòcies del CADCI es mobilitzen. L’estiu del 1936 l’entitat comptava amb 23.000 socis, quan encara estava recuperant les xifres d’afiliació habituals després de la repressió posterior als Fets d’Octubre. Aviat assoliria la xifra de 55.000 membres. L’any 1938 el CADCI tindria uns 5.000 afiliats lluitant amb l’Exèrcit Popular. Des de la seu de la Rambla Santa Mònica, que en aquell moment s’anomenava Rambla de Jaume Compte, es mantenia el contacte amb els socis mobilitzats, els seus llocs de treball i familiars. La seu esdevingué un nucli central d’activitat a la rereguarda i d’ajut al front: calia assegurar el funcionament i l’abastiment general.
A l’estatge del CADCI s’hi establiria l’Oficina de Socors Roig Internacional, es creava un punt d’allistament de voluntaris al front –principalment al Regiment Pirinenc– i es coordinava la colònia infantil Ferrer Álvarez del CADCI.
Mentre es gestionaven tota mena d’accions, comitès d’ajut i homenatges i la coordinació de les col·lectivitzacions endegades pels socis, continuava l’activitat de totes les seccions de l’entitat, actives fins al 26 de gener de 1939, moment en que entren les tropes feixistes.
Del 26 de gener de 1939 a 2015: d’edifici falangista a propietat del Ministerio de Trabajo
L’espoli documental al CADCI
Entre els dies 17 i el 23 de febrer de 1939 es va realitzar un llarg i minuciós escorcoll a l‘estatge del CADCI. Fou una de les requises més importants d’entre els 1690 escorcolls a Barcelona que portaria a terme la Delegación del Estado para la Recuperación de Documentos (DERD) entre el 28 de gener i el 3 de juny d’aquell any.
La DERD, com a organisme fundacional de l’aparell repressiu franquista, actuava segons un Pla sistemàtic d’extermini, genocidi i espoli. Els documents espoliats foren dipositats a la seva central de Salamanca, actual Centro Documental de Memoria Histórica (CDMH). Amb el buidatge de dades de la documentació s’elaboraria el fitxer d’antecedents polític-socials format per 3.190.000 fitxes personals i els informes dirigits a l’entramat judicial, organismes estatals i empreses afins al règim. L’objectiu d’eliminar física, social i políticament les persones i entitats desafectes a la dictadura, s’executaria mitjançant els diferents organismes de l’aparell repressiu franquista, entre els que destaca l’entramat judicial composat per organismes específics com el Tribunal Especial para la Represión de la Masonería y el Comunismo (TERMC), relevat el 1964 pel Tribunal de Orden Público (TOP), suprimit el 1977 amb la creació de l’Audiencia Nacional.
Part de les 180 saques sostretes a la seu del CADCI han estat retornades. El fons, restituït a la Generalitat de Catalunya en aplicació de la Llei 21/2005, aplega 104.197 documents i ha estat dipositat pel CADCI a l’Arxiu Nacional de Catalunya. No s’ha retornat el material gràfic ni bibliogràfic espoliat.
Ocupació de la seu CADCI
Des de l’entrada feixista el 26 de gener l’edifici queda ocupat per Falange Tradicionalista y de las JONS que el 4 de febrer publica una ordre per a que es personen a l’edifici tots els seus membres enrolats a la Segunda Línea. L’escorcoll de la DERD es faria estant l’edifici ocupat per Falange. Durant aquest període desapareix una part important del patrimoni bibliogràfic i documental que hi havia a l’estatge social del CADCI i que no consta a l’acta d’escorcoll de l’equip de la DERD.
El 31 de gener de 1944 es publica el decret que transfereix la propietat de l’edifici al Ministerio del Ejército, passant posteriorment a pertànyer al Ministerio de Obras Públicas que esdevindria el Ministerio de Trabajo.
En 1985 l’estatge del CADCI passaria a mans de la UGT fruit dels acords entre el Ministerio de Trabajo —propietari de l’edifici— i les organitzacions sindicals majoritàries UGT i CCOO per repartir-se el patrimoni sindical acumulat per l’Estat durant el franquisme.
El centre interposa una demanda judicial contra l’Estat i l’UGT per ocupació dels seus espais que culmina al 1991 en una sentencia sonada on es rebutja les pretensions de les entitats i es reconeix les lleis franquistes que justifiquen la liquidació de l’entitat i el robatori de tot el seu patrimoni.
Ara bé amb La Llei de Memòria històrica del Govern del PSOE això canvia doncs es deroguen expressament les lleis franquistes que repressaliaven les entitats republicanes i antifeixistes:
“Desde entonces, y a pesar de la “legalidad hostil” del momento histórico de 1939, lo cierto es que la asociación mantuvo su existencia, constatada por la voluntad de sus miembros por mantenerla, con excepción de su personalidad jurídica, que fue declarada extinta por aplicación de una serie de leyes y resoluciones que, tras la entrada en vigor de la Ley 52/2007, de 26 de diciembre, por la que se reconocen y amplían derechos y se establecen medidas en favor de quienes padecieron persecución o violencia durante la guerra civil y la dictadura, han quedado derogadas.
Todo ello, sumado al reconocimiento que efectúa el departamento de Cultura de la Generalitat de Catalunya, sobre la plena personalidad jurídica que le otorga al CADCI en la actualidad, al tiempo que la identifica como como la misma entidad que fue constituida en 1903, según resulta de los acuerdos alcanzados entre ambas partes y en relación al fondo documental del CADCI, restituido desde el Centro Documental de la Memoria Histórica y a favor del archivo Nacional de Catalunya, entendemos que la personalidad jurídica de la entidad ha permanecido invariable y de modo continuado, desde el año 1.903 y hasta la actualidad.
En este sentido, la legitimidad de mi representada deriva, por tanto, de su condición de sujeto pasivo reconocido, según establece el art. 2 de la Ley 21/2005, de 17 de noviembre, de restitución a la Generalitat de Catalunya de los documentos incautados con motivo de la Guerra Civil custodiados en el Archivo General de la Guerra Civil Española y de creación del Centro Documental de la Memoria Histórica.
Prueba de ello es el hecho de que mirepresentada ha cumplido con los requisitos establecidos en el art. 5 de la referida Ley, esdecir, ha acreditado la titularidad dominical de “sus documentos” en el momento de laincautación, o lo que es lo mismo, que el CADCI de 1903 es mismo que el actual. Y todo ello,tras haber sido identificado todo el fondo documental perteneciente al CADCI, a través de la Comisión Mixta Gobierno-Generalitat de Catalunya, según lo preceptuado en el art. 4.1 de lareferida Ley 21/2005, de 17 de noviembre. Por último, valga recordar que nuestra Constitución, en su artículo 22.4, establece que “lasasociaciones solo podrán ser disueltas o suspendidas en sus actividades en virtud deresolución judicial motivada”, circunstancia que tampoco ha tenido lugar y que, sumada a laexposición de motivos y el propio articulado de la referida Ley 52/2007, de 26 de diciembre, da lugar a la declaración de ilegitimidad de las resoluciones adoptadas por el órgano administrativo y durante la Guerra Civil, lo que acaba por consagrar la plena legitimidad y personalidad jurídica que ostenta mi representada desde 1903.”
Es a dir que amb els canvis legislatius del 2007 derogan les lleis franquistes sumat a que la comissió mixta Estat-Generalitat ha reconegut el CADCI com a entitat propietària del fons de Salamanca al 2012, tenen avui dia tota la legitimitat de reclamar el seu patrimoni.
Per tots aquest motius la CUP Capgirem Barcelona realitza, d’acord amb el CADCI, la següent proposició al Ple de l’Ajuntament de Barcelona del vinent divendres 30 d’octubre:
Primer. Que l’Ajuntament de Barcelona adquireixi l’edifici del CADCI a Rambla Santa Mònica nº10 prèvia negociació amb el Ministeri de Fomento.
Segon. Que aquest edifici es destini a la creació a Barcelona de l’Espai Memorial de la República.
Tercer. Que l’Ajuntament de Barcelona i el CADCI estudiïn una fórmula de partenariat per la gestió de l’Espai.
Quart. Que es convidi a les diferents entitats memorialístiques de la ciutat a participar del projecte.
Cinquè. Que es proposi instal·lar una sala estable d’interpretació sobre la memòria del CADCI i sobre la història del moviment obrer català i la seva lluita antifeixista.
Sisè. Que es proposi una biblioteca on poder accedir als diferents fons documentals de les entitats que formen part del lloc de memòria. Entre els quals s’hi podria consultar digitalment el fons retornat CADCI provinent del Centro Documental de Memòria Històrica (CDMH) de Salamanca, restituït a la Generalitat de Catalunya en compliment de la llei 21/2005 de restitució.
Annexes
Cessió en ús Rambla Santa Mònica 10
Desestimació legitimitat UGT sobre Rambla 10
Manifest de les entitats afectades pel règim franquista
Nota de premsa suport CADCI (Taula d’entitats afectades pel règim franquista)
