El passat 2 de desembre de 2016 es va celebrar un judici contra el regidor de la CUP Capgirem Barcelona Josep Garganté arran d’una denúncia interposada per agents de la Guàrdia Urbana de Barcelona per haver donat suport a un venedor ambulant agredit. En aquella ocasió Garganté ja va resultar absolt del delicte de coaccions ja que el mateix metge que les hauria patit segons els agents va negar haver denunciat mai a Garganté, desmentint als agents. Malgrat tot, a dia d’avui encara no s’han depurat responsabilitats per la falsificació de l’atestat per part dels agents.

Aquella dia, a més a més, un grup d’agents de la GUB acompanyats de membres del sindicat CSIF i amb la presència d’algut destacat membre de l’extrema dreta van acudir a la Ciutat de la Justícia. Allà, van increpar al regidor i les persones que l’acompanyaven i van assaltar la roda de premsa que intentava fer l’advocat del regidor abans d’entrar. Per si fos poc, Emilio Zambrano, membre del CSIF Guàrdia Urbana va denunciar per una suposada agressió a les altres dues regidores de la CUP Capgirem, Maria José Lecha i Maria Rovira.

El 31 d’octubre es va celebrar el judici contra Lecha i Rovira en què tant la fiscalia, l’acusació particular, com la popular exercida pel CSIF, van demanar la condemna de les dues regidores. Malgrat tot, la sentència coneguda avui absol a les dues denunciades i deixa clar que no hi ha cap prova de càrrec contra elles més enllà de la versió del denunciant i els altres membres del CSIF. Aquesta versió va ser clarament desmentida per l’advocat de Garganté, Eduardo Cáliz, i pels exdiputats de la CUP Mireia Vehí i David Fernàndez, que van presenciar els fets i van declarar com a testimonis.

Alerta Solidària i la CUP Capgirem Barcelona valorem positivament aquesta sentència que desmunta les mentides d’Emilio Zambrano i dels sectors urltres de la Guàrdia Urbana que pretenen actuar amb total impunitat contra els col.lectius vulnerabilitzats de la ciutat i, a més a més, silenciar i perseguir a qui alça la veu per denunciar-ho. Així doncs, refermem el nostre compromís en la lluita per la justícia social i contra la impunitat policial i la repressió, i exigim al govern de Barcelona en Comú que d’una vegada per totes afronti la situació i adopti mesures contundents contra una minoria del cos que vulnera sistemàticament ens drets i llibertats fonamentals amb total impunitat.

Redactat de la sentència

Barcelona, 30 de novembre de 2017

Alerta Solidària i CUP Capgirem Barcelona

De la suposada participació ciutadana a l’Ajuntament de Barcelona i de com volen prendre el pèl a les universitats en el nou espai del CAMU o quan les institucions formals pretenen embolicar-nos en reunions de despatxos i debats estèrils que només fan perdre el temps.

El 25 de juliol es va fer la reunió de constitució del Consell Assessor Municipal d’Universitats a Barcelona (CAMU), un òrgan que segons es publicita és de participació ciutadana i vol abordar els problemes de les universitats (http://ajuntament.barcelona.cat/premsa/2017/07/25/es-posa-en-marxa-el-consell-assessor-municipal-duniversitats/). A més, aquest dimarts 31 d’octubre estàvem convocades a una nova reunió. Tanmateix, quan l’Ajuntament parla de participació ciutadana no concep un mecanisme útil i real de participació popular al qual es trasllada la presa de decisions als col·lectius que estan veritablement afectats per cada problemàtica que s’hi tracta. Al juliol, hi vam assistir el SEPC i també la COS UB, que a causa de la insistència de les companyes de la CUP-Capgirem Barcelona tingué la possibilitat d’assistir al CAMU  després de diverses negatives. Això ens permeté, a SEPC i COS UB, verificar que lluny que aquests espais estan d’escoltar els veritables problemes socials de les universitats. Constatàrem de nou que la lluita per unes universitats realment públiques, populars, antipatriarcals i emancipadores és al carrer, a les aules, a les assemblees i a l’acció col·lectiva de la col·lectivitat universitària. Però davant de tanta divagació i voluntat de fer-nos perdre el temps, les seves pròpies incoherències els delaten.

D’entrada, el reglament d’aquest CAMU (https://w123.bcn.cat/APPS/egaseta/cercaAvancada.do?reqCode=downloadFile&publicacionsId=14238 ) estableix que les figures de la presidència, vicepresidència o secretaria, entre altres, pertoquen a càrrecs importants com alcaldia o, en el seu cas, a qui es delegui (art. 7). En canvi, en el cas d’altres regidores representants de partits, no es permet delegar. Resulta contradictòria aquesta descompensació però també resulta prototípic que l’objectiu sigui enviar regidores que potser ni han treballat ni coneixen ni pateixen les misèries que s’oculten a les universitats. Des de l’Esquerra Independentista defensem que qui ha de tractar d’universitats són persones vinculades al dia a dia de les universitats. Per contra, el missatge institucional que ens arriba és: aquí millor envieu polítics professionals capaços de parlar de tot sense tenir ni coneixement i experiència empírics del medi universitari ni voler-ne afrontar la necessària resolució dels conflictes. És aquest el concepte de participació ciutadana?

D’altra banda, la preocupació va continuar creixent durant desenvolupament de l’acte. A l’inici els discursos van ser d’agraïments i felicitacions. No obstant això, l’autocomplaença i conformisme es van interrompre quan la COS UB va intervenir per traslladar a aquest espai la crua realitat universitària i les causes de la seva conflictivitat: vam preguntar molt insistentment si aquell espai era el lloc per tractar de problemes reals com ara l’augment abusiu d’unes taxes de matriculació que expulsen l’alumnat, la precarietat del professorat amb especial èmfasis de l’associat, l’assetjament i específicament l’assetjament sexual degut a la jerarquia i verticalitat de les universitats, la discriminació de gènere en la contractació per les baixes de maternitat, la contractació precària de PAS, la utilització creixent de places de becàries de col·laboració per suplir feines estructurals, l’externalització i privatització gradual de serveis propis de la UB, o les sentències judicials que tomben la política de contractació a les universitats. Vam incidir en la situació d’explotació del professorat associat i vam preguntar directament si s’afrontaria la precarietat d’aquest col·lectiu o si bé les presents entenien que reduir la precarietat consistia a acomiadar el professorat més precari com a mètode “vil i desgraciat” per maquillar les xifres com portem dècades veient.

La preocupació no resultava sobrera ja que aquestes males praxis encenen més la ràbia i la indignació als diferents col·lectius universitaris. Tampoc no és sobrer conèixer si l’assistència a aquell espai té sentit per a les precàries i preocupades pel seu futur tant estudiantil com laborals. Tanta felicitació i cofoisme protocol·lari resulten insultants per a qui pateix en el seu dia a dia la inseguretat de saber si al semestre següent serà acomiadat. Els càrrecs professionals de la política no van decebre en la seva habilitat de parlar per no dir res. La seva resposta, entre línies i rere molta paraula buida, va ser que no hi ha competències de l’Ajuntament per a aquests problemes socials i laborals; que aquell era un moment protocol·lari en què no tocava parlar en profunditat de certs temes.

Certament, si ens hi fixem bé, el reglament estableix que aquest consell assessor, com bé diu el seu nom, no té funcions executives ni decisòries (art. 2). De fet, les competències de l’Ajuntament són escasses, per no dir quasi inexistents, en matèria d’universitats. Però aleshores, per què es crea un òrgan d’universitats amb unes capacitats tan limitades? La resposta també la vam trobar entre línies quan escoltàvem els discursos institucionals que obviaven les principals problemàtiques d’exclusió, misèria i desigualtat dins les universitats que vam plantejar. Aquest òrgan el pretenen utilitzar per autojustificar-se i espolsar-se els problemes del damunt quan el conflicte a les universitats esclata. La intervenció posterior del SEPC (Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans) anuncià que un company estudiant acabava de ser detingut i se’n demanava un posicionament de rebuig del CAMU. La resposta fou que no prou tenien informació per posicionar-se i que millor ja tancaven l’acte. Quan tenen informació és per dir que no poden i quan poden és per dir que no tenen prou informació. Així ens podem refermar que tot el que aconseguim ho aconseguirem mobilitzades als carrers i organitzades col·lectivament dins les universitats.

No obstant això, si hem fet públic el relat d’una reunió com aquesta és perquè considerem que cal mostrar les vergonyes de com funcionen aquest tipus d’òrgans. Tothom ha de poder jutjar per si mateix si és que un òrgan semblant serveix o no per resoldre els veritables problemes de l’educació pública universitària a la ciutat de Barcelona. Nosaltres, humilment i honestament ,pensem que no; que cal estar allà on es viuen els problemes i on cal estar organitzades per afrontar-los. Per això no hem assistit a la reunió de dimarts 31 d’octubre i rebutgem legitimar els paràmetres aquest òrgan amb la nostra participació.

Barcelona, 1 de novembre del 2017

COS UB – CUP-Capgirem Barcelona – SEPC UB

Enric Cañas, Conseller delegat de TMB, ha vetat la presència de la persona designada per la CUP per assistir al Consell d’administració de demà dimecres. En aquest cas un company del sindicat Solidaritat Obrera de Metro.

Com vam informar la setmana passada la CUP ha decidit cedir la seva plaça als sindicats combatius de Bus i Metro per que així puguin fer arribar les seves propostes i denuncies directament a la Direcció d’aquesta empresa pública.

Malgrat que mesos enrere el mateix Enric Cañas va informar a la CUP que el seu membre del Consell podia ser substituït per qualsevol persona en coincidir-li el Consell amb una Comissió de l’Ajuntament, ahir va fer arribar primer un missatge advertint que només es podia substituir un membre del Consell per un altre membre del Consell i avui un segon missatge canviant de nou el missatge dient que podia ser un membre del seu equip o grup, tècnic o polític, de la institució que representi (ajuntament o AMB).

Com a CUP s’ha fet arribar el nom de la persona elegida i la resposta ha sigut que no se’l permet assistir.

Un cop més la Direcció de TMB, amb Mercedes Vidal com a Presidenta, dóna exemple d’opacitat i manca de democràcia.

Així les coses, la CUP no assistirà demà al Consell d’administració de TMB i decidirà en els propers dies quines opcions li queden per poder cedir el seu seient al Consell d’administració.

L’entrada a l’Ajuntament de Barcelona i a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) de la candidatura va comportar la presència d’un membre al Consell d’administració de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB).

Des de la CUP s’havia exigit des del principi de la seva participació en aquest ens que, al igual que assisteixen representants de CCOO, UGT i PTP amb veu però sense vot al Consell, també així hi fossin presents representants de les plantilles de Bus i Metro sense trobar cap resposta afirmativa per part de la Presidenta de TMB, Mercedes Vidal.

De la mateixa manera, des de la primera reunió on va assistir la CUP (Agost de 2015) es va demanar que es fessin públics els sous i condicions de tot el personal de l’equip directiu fora de conveni de TMB amb un resultat també negatiu.

Passats més de dos anys d’assistència a la reunió trimestral que aproximadament es realitza d’aquest ens, la CUP ha decidit cedir la seva plaça als sindicats combatius de Bus i Metro per que així puguin fer arribar les seves propostes i denuncies directament a la Direcció d’aquesta empresa pública.

La substitució del representant de la CUP implicarà deixar de cobrar els 351,65€ per reunió del Consell que s’entregaven a la caixa de resistència de la plantilla d’autobusos de TMB i que han sigut cedits al seu torn en la quantitat de 1.982,78€ a la vaga dels treballadors i treballadores de les càrniques Esfosa i de 1.054,95€ a la vaga dels treballadors i treballadores del Bicing.

La vinent reunió del Consell d’administració de TMB el 18 d’octubre assistirà per la CUP un representant de Solidaritat Obrera de Metro.

Davant de la situació de terror viscuda avui als nostres carrers, des de la CUP Capgirem Barcelona manifestem el nostre suport i solidaritat amb les vianants que han estat víctimes de l’atemptat i el nostre rebuig frontal a totes les formes de terrorisme feixista fruit de les lògiques internacionals del capitalisme.

Rebutgem, també frontalment, totes les interpretacions i actuacions racistes i classistes que aquests fets desencadenaran amb l’objectiu d’aprofundir els processos de repressió i militarització de la societat. Cridem a la unitat popular, a la solidaritat i a la reflexió col·lectiva en clau antifeixista, anticapitalista i internacionalista.

Aquesta setmana els Mossos d’Esquadra han efectuat dos desallotjaments de blocs d’habitatges al Carrer Entença 151 i al Carrer Sugranyes número 9 de Barcelona.

El primer, al carrer Entença 151, es va dur a terme sense ordre judicial i amb un desplegament policial excessiu i que va fer una actuació totalment desproporcionada. Vídeos i fotografies mostren com l’actuació dels Mossos va ser violenta i va causar que dues persones haguessin de ser dutes a l’Hospital en ambulància. A més, en aquest mateix desallotjament, la policia catalana va actuar per petició d’un grup de treballadors que, seguint ordres de la propietat, tenien la intenció de tapiar els habitatges però el veïnat els hi impedia. Els treballadors van tapiar els habitatges okupats per les famílies l’endemà. La policia catalana defensant a la propietat d’un edifici enlloc de defensar a les persones de l’especulació d’una ciutat que està patint una metàstasis pel turisme i l’especulació. No és la primera vegada que la CUP-CC denuncia la connivència entre els Mossos i empreses com Desokupa, que es dediquen a desallotjar habitatges okupades sense ordre judicial. Ja al novembre del 2016 la CUP-CC va enviar una carta pública a la Secretaria General de la Conselleria d’Interior demanant explicacions sobre aquest tipus de pràctiques que emparen empreses que, en la seva majoria, estan directament vinculades a l’extrema dreta. La resposta va ser nul·la i la reunió que es va realitzar en cap cas va suposar que els Mossos deixessin de dur a terme aquestes col·laboracions, i el desallotjament del bloc Entença 151 n’és un exemple.

I les clavegueres no acaben aquí, resulta que la propietat de l’edifici d’Entença 151 té un acord de venda amb “Renda Corporación” – Societat que gestiona edificis de lloguer regentada per personatges com Luís Conde i altres destacats empresaris vinculats al Partit Popular – pel dia 30 de novembre amb la condició que l’edifici estigui buit. Un circuit tancat entre l’especulació d’habitatges per a usos turístics i de luxe, la col·laboració amb empreses privades que fan la feina bruta i la connivència dels cossos policials en defensa de la propietat privada i l’acumulació de beneficis a través de l’habitatge. Ahir el tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona Jaume Asens, va fer pública una carta al Conseller d’Interior exigint explicacions sobre el desplegament policial i la manca d’informació de la Conselleria envers el Consistori en un operatiu que deixava famílies al carrer.

L’altre desallotjament, el del Carrer Sugranyes número 9, fou amb ordre judicial però amb el mateix model de desplegament policial: violent i desproporcionat.

Pel que fa al Consistori, tot i la carta pública i malgrat les peticions de les organitzacions veïnals en defensa de l’habitatge i de l’Obra Social Barcelona, no va reallotjar les famílies tal com se li demanava. De fet va donar ordre a la Guàrdia Urbana de desallotjar-les del Districte de Sants quan aquestes exigien reallotjaments dignes per a totes les persones desallotjades. I quan aquestes van anar fins a la Plaça Sant Jaume per exigir explicacions, l’Ajuntament va tenir la mateixa actitud de rebuig: no les va rebre ni les va deixar entrar a l’Ajuntament.

Plou sobre mullat i sempre reben les mateixes. L’Ajuntament de Barcelona en cap cas havia de tractar les famílies i organitzacions amb un altre desallotjament. La violència de la gentrificació no es pot resoldre mai amb més violència policial.

Per altra banda, la falta de legislació adequada per a garantir l’habitatge digne a Catalunya suposa un dels principals esculls a casa nostra per a poder fer front a les dinàmiques especulatives i als models orientats a la nova indústria extractiva de casa nostra: el turisme.

Des de la CUP-CC i la CUP Capgirem Barcelona exigim a la Conselleria d’Interior que doni explicacions públiques sobre els dos operatius policials i sobre la col·laboració amb empreses privades que es dediquen a desallotjar famílies que okupen habitatges perquè no disposen d’habitatge.

També exigim a l’Ajuntament de Barcelona que doni explicacions

sobre les actuacions policials de la Guàrdia Urbana i sobre els criteris tècnics dels inspectors d’habitatge que van visitar el bloc d’Entença 151.

Així mateix posem de manifest la necessitat de tirar endavant un instrument legislatiu sobre habitatge que garanteixi el dret a un habitatge digne per sobre de fons d’inversió i dinàmiques especulatives. En aquesta mateixa línia demanem a l’Ajuntament de Barcelona que ampliï amb urgència el parc públic d’habitatge sense més dilacions, els veïns i les veïnes de la ciutat han de marxar perquè no poden fer front als lloguers i els barris perifèrics de la ciutat estan patint desnonaments sistemàticament amb la única garantia de les organitzacions i moviments socials que responen a la defensa de l’habitatge.

Cal anar al limit de la legislació vigent així com desobeir les lleis actuals que posen per davant els interessos especulatius a la garantia d’una vida digne.

Finalment, exigim a l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya que retirin les acusacions per l’acció d’Arran de l’autobús turístic i que deixin de valorar com a bé públic un dels instruments que contribueixen a fer possible que el turisme sigui la indústria extractiva de la ciutat i del país. Els béns públics han de ser en clau de benestar comú, i en aquest cas, el que haurien de denunciar són les actuacions desproporcionades de la policia en contra dels veïns i les pràctiques reiterades de vulneració del dret a l’habitatge dels fons d’inversió.

Avui hi ha convocada una comissió de presidència extraordinària a instàncies del Partit Demòcrata i el Partit Popular, per tal de demanar al govern de Barcelona quines seran les actuacions repressives que es duran a terme envers les accions desenvolupades per l’Organització Juvenil de l’Esquerra Independentista Arran. Un cop més, la dreta municipal vol criminalitzar i reprimir les joves i a totes aquelles veïnes que defensen Barcelona, combatent el model turístic depredador actual.

La CUP Capgirem Barcelona hem decidit no participar del que és una vegada més, un teatre oportunista i que entenem no serà un debat que vagi a l’arrel dels models turístics que defensen els diferent partits polítics, ni els diferents agents socials de la ciutat, sinó que serà, sobre tot, un debat criminalitzador de les accions d’autodefensa que els barris de la ciutat estan duent a terme. Al nostre entendre aquestes accions es desenvolupen de manera absolutament legítima veient el creixement dels operadors turístics a la ciutat, així com la situació d’emergència social fruit del model turístic desenvolupat a Barcelona, conegut com el projecte Marca Barcelona; per tant, aquestes accions serveixen per visualitzar un conflicte latent, així com per defensar-se d’un model turístic que beneficia uns pocs, perjudica moltes veïnes, i alhora es caracteritza per ser un model depredador amb la ciutat, amb les persones que hi vivim i amb el medi ambient.

Així doncs, des de la nostra organització volem mostrar el nostre suport les companyes d’Arran i fem nostre el seu comunicat sobre les darreres accions de denúncia del model turístic als Països Catalans: http://arran.cat/blog/2017/08/06/comunicat-sobre-darreres-accions-denuncia-model-turistic-dels-paisos-catalans/

D’aquesta manera, entenem que és imprescindible que l’Ajuntament de Barcelona desenvolupi polítiques valentes que avancin cap al decreixement turístic a la nostra ciutat i garanteixi el dret a aquesta a les veïnes dels diferents barris. Cal aturar el capitalisme més ferotge que als nostres carrers té forma d’explotació a cost 0 per part dels operadors turístics mentre els reporta beneficis milionaris, així com combatre per tots els mitjans el barricidi que s’està produint: expulsant les veïnes i privatitzant l’accés a la ciutat; i, per tant, defensem qualsevol acció de denúncia, de conscienciació que vagi en aquesta direcció.

Així doncs, des de la CUP Capgirem Barcelona mostrem el nostre absolut rebuig al fet que l’Ajuntament i la Generalitat es personin en l’acusació contra Arran, tenint en compte que els autobusos malgrat estan pagats amb diners públics, són explotats per TMB que manté un conveni amb Turisme de BCN que li reporta 4 milions a l’any al Consorci público privat Barcelona Turisme –que serveix per promocionar el turisme tot i la situació de saturació existent als barris de Barcelona- així com entenem que accions de protesta són imprescindibles tenint en compte la situació actual.

La CUP Capgirem Barcelona presenta les seves al·legacions al compte general de l’Ajuntament de Barcelona de l’any 2016

L’opacitat i alguns contractes i subvencions adjudicats amb favoritismes centren la crítica

La CUP Capgirem Barcelona ha presentat avui les seves al·legacions al compte general de l’Ajuntament de Barcelona corresponent a l’any 2016 i que s’haurà de votar al proper plenari del 21 de juliol. La primera al·legació se centra en la crítica a l’opacitat i la dificultat d’accés a la informació que no només afecta als grups municipals sinó al conjunt de veïnes i organitzacions que vulguin poder fiscalitzar els comptes anuals de l’Ajuntament i les seves empreses. Cal posar de relleu que en alguns casos ni tant sols s’han lliurat els expedients sol·licitats per tal de poder ser revisats.

La resta d’al·legacions se centren en alguns casos concrets i en algunes pràctiques generals que a parer de la CUP Capgirem haurien de ser corregides. Pel què fa a les despeses de comunicació, es posa de relleu que l’Ajuntament destina prop de 10 milions d’euros a publicitat institucional que no passa cap control sobre el mitjà destinatari final, afavorint clarament alguns mitjans determinats, com El Periódico i La Vanguardia, sense passar per cap concurs públic. Aquesta pràctica arriba a nivells intolerables quan s’adjudica a una agència de comunicació un contracte que té com a destinatari principal del preu El Periódico, una adjudicació a dit indirecta que no respecta la Llei de Contractes del Sector Públic.

Les externalitzacions, les aportacions al Consorci Turisme Barcelona presidit per Joan Gaspart o el MWC són també objecte de fiscalització en aquestes al·legacions. D’altra banda, es fa referència també al fet que s’estigui subvencionant el 100% del cost de la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya (UPEC) durant 3 anys amb un import de 150.000 euros. També és objecte de les al·legacions el contracte d’assistència jurídica de la Guàrdia Urbana que és sistemàticament adjudicat a Molins & Silva gràcies a un plec de clàusules que restringeix els criteris de manera excessiva. Finalment, es posa de relleu que s’està utilitzant la figura de la contractació per finançar activitats i entitats que haurien de ser objecte de subvenció, escapant així del control de la destinació de l’import rebut i generant un elevat risc de xarxes clientelars entre el moviment associatiu amb diners públics.

En relació a alguns dels contractes esmentats, la CUP Capgirem estudia la possibilitat d’instar l’actuació de l’Oficina Antifrau de Catalunya ateses les irregularitats detectades.

• Document d’al·legacions presentat al registre de l’Ajuntament de Barcelona

Barcelona, 5 de juliol de 2017

L’Assemblea General de a CUP Capgirem Barcelona ha escollit, aquest dissabte, les set persones que formaran part del seu Secretariat Municipal durant els dos propers anys. El Secretariat Municipal és l’òrgan permanent encarregat de prendre decisions entre reunions de la Mesa Política de la Candidatura, i els seus membres n’assumeixen el mandat durant dos anys.

Les novetats al Secretariat Municipal són Elisenda Ballesté, Quim Serra Toro i Pepe Castelltort. Ballesté és militant del nucli de l’Eixample Esquerra i Sant Antoni i forma part del Grup de Treball de Medi Ambient. La seva experiència en l’àmbit dels grups de treball de l’organització l’han portat a ocupar el càrrec de coordinació d’aquests grups, on es fa treball programàtic i propositiu. Serra ocuparà la secretaria de Lluita Institucional. Militant del nucli de Gràcia i conseller en aquest Districte, arriba a aquest àmbit de treball després de dos anys d’experiència a les institucions municipals. Com a militant i com a conseller treballa en constat cooperació amb el Moviment Popular de Gràcia, espai del qual també forma part. Pepe Castelltort milita al nucli de Sants-Montjuic i va arribar a la CUP Capgirem Barcelona després del procés de Trobades Populars Municipalistes. Després de les eleccions municipals, va ser un dels redactors de la ponència organitzativa de l’organització. Membre del Grup de Treball de Democràcia, serà el responsable del bon funcionament intern de la CUP Capgirem Barcelona.

Roser Vime, Anna Saliente, Elisenda Vilajoliu Galceran i Blai Martí segueixen formant part del Secretariat Municipal, si bé, alguns canviaran de responsabilitat. Les que seguiran amb les mateixes funcions seran Anna Saliente i Elisenda Vilajoliu, ambdues militants del nucli d’Horta-Guinardó i responsables de la secretaria de Feminismes i Comunicació, respectivament. La secretaria d’Economia quedarà en mans de Roser Vime, militat de l’Eixample Dreta que fins ara ocupava la d’Institucional. En Blai Martí, militant del nucli de Sant Andreu, passa de coordinar els grups de treball a responsabilitzar-se de les relacions polítiques de la CUP Capgirem Barcelona. Així mateix, Roser Vime i Quim Serra Toro van ser escollits com a portaveus de l’organització.

Aquesta renovació s’emmarca en un procés de relleus de càrrecs polítics i representants de la CUP Capgirem Barcelona per encarar els dos propers anys de mandat a l’ajuntament, com és el cas de la incorporació d’Eulàlia Reguant com a regidora i altres canvis en algunes conselleries de districtes.

L’organització té prevista realització d’una conferència política per explicar quin enfocament tindrà la seva acció política al consistori durant la segona part de la legislatura. És també durant aquest període quan la CUP Capgirem Barcelona haurà d’encarar el debat de si presentar-se o no a unes noves eleccions municipals.

Tot i incorporar-se el 2 d’octubre, serà nomenada com a regidora al Ple de Juliol

L’assemblea de la Mesa Política de la CUP Capgirem Barcelona i el Grup d’Acció Parlamentària ha ratificat la proposta feta pel Secretariat Municipal de la CUP Capgirem Barcelona i el Secretariat Nacional de la CUP-CC, decidint que Eulàlia Reguant prengui el relleu a Josep Garganté.
Reguant continuarà exercint com a Diputada al Parlament fins el 2 d’octubre, tot i que assumirà el càrrec de regidora el proper mes de juliol.

Eulàlia Reguant és veïna del barri de Sant Antoni de Barcelona i ocupa la quarta plaça de la llista municipal, darrera de Josep Garganté. En la proposta gradual de traspàs de Reguant, del Parlament a l’Ajuntament, les executives nacional i municipal han sospesat tant l’aposta pel municipalisme que fa l’organització com la importància del moment polític en relació al procés d’autodeterminació de Catalunya. Les executives també prefereixen respectar, dins del possible, l’ordre de la llista ja que va ser pensada en clau de gènere i de representació per barris.

Eulàlia Reguant continuarà exclusivament amb les seves tasques de diputada tot el mes de juny, i des de mitjans de juliol i al setembre assistiria a la comissió d’Economia i Hisenda i al Ple del Consell Municipal de l’Ajuntament de Barcelona, compaginant-ho amb les seves tasques de diputada. La compaginació del càrrec de diputada i regidora seria efectiu durant menys de dos mesos, ja que a l’agost se suspenen les activitats al Parlament de Catalunya i a l’ajuntament de Barcelona.

La renovació s’emmarca en un procés de relleus de càrrecs polítics de la CUP Capgirem Barcelona per encarar els dos propers anys de mandat de a l’ajuntament, relleus també en el sí del secretariat municipal i en algunes conselleries de districtes. Josep Garganté, que va assistir al seu últim ple municipal el passat 26 de maig, havia posat com a condició per acceptar el càrrec poder deixar-lo al cap de dos anys.

Barcelona, 15-06-207

CUP Capgirem Barcelona