L’Audiència Provincial de Barcelona va desestimar la setmana passada, l’1 de juny de 2017, el recurs d’apel·lació que va presentar Eugenio Zambrano contra la Interlocutòria del Jutjat d’Instrucció 16 de Barcelona en que ja es desestimava la petició que es jutgés a les dues regidores per atemptat a l’autoritat, desordres públics, coaccions i un delicte contra la llibertat sindical. Tal i com van demanar  tant la defensa de les regidores com la fiscalia, l’Audiència confirma així que en cap cas es pot considerar l’existència d’aquests delictes i ordena continuar pel procediment de delictes lleus (fins fa poc faltes) tal i com estava previst. Es tracta d’un nou revés judicial a les denuncies falses i l’assetjament que un grup reduït de la Guàrdia Urbana du a terme contra la CUP Capgirem Barcelona i les seves regidores.

Els fets es remunten al passar 1 de desembre quan membres del CSI-F van assaltar la roda de premsa de la CUP Capgirem Barcelona a la Ciutat de la Justícia. El denunciant, acompanyat d’altres persones del seu sindicat, van impedir que Josep Garganté i el seu advocat, Eduardo Cáliz, fessin declaracions als mitjans de comunicació abans d’entrar al judici, a base de cops, empentes i insults.

En aquella ocasió es va portar a judici al regidor Josep Garganté acusat de coaccionar un metge d’urgències segons agents de la Guàrdia Urbana, fet que va ser desmentit pel propi metge, motiu pel qual Garganté va ser absolt. De fet, la minuta policial afirmava que el metge havia denunciat a Garganté, fet que va negar el propi metge en començar el judici. A dia d’avui, l’Ajuntament encara no ha obert cap investigació interna per un presumpte falsejament de l’acta policial que podria ésser constitutiu d’un delicte de falsedat en document públic, entre d’altres.

Barcelona, Països Catalans, 6 de juny de 2017

Interlocutòria de l’Audiència Provincial

Des de la CUP Capgirem Barcelona refermem el nostre compromís amb la remunicipalització dels serveis públics. Per aquest motiu seguim empenyent per a fer realitat l’existència  d’una funerària pública que vagi més enllà de ser una operació de maquillatge del govern, i planti cara a les empreses que fan negoci amb la mort.

Recordem que fa pocs més de dos mesos el govern afirmava que crearia una funerària pública amb sis sales de vetlla desvinculant-se definitivament de la societat Serveis Funeraris de Barcelona, que havia estat privatitzada en dues operacions de venda fins al 85%, i que actualment té la concessió dels tanatoris municipals fins l’any 2038. Com és habitual, el govern de Barcelona en Comú i el PSC anunciava les coses com si tingués majoria absoluta per tirar endavant les seves politiqueries, i una vegada més topava amb la realitat, que no era altra que la manca de suports suficients. És en aquest context que el govern va retirar el punt de l’ordre del dia del plenari del mes d’abril i que a dia d’avui el futur del projecte és del tot incert.

Des de la CUP Capgirem Barcelona valorem la proposta del govern com a insuficient. La prestació del servei funerari amb sis sales de vetlla a través de l’empresa de cementiris municipals no representa ni un 6% del total que hi hauria a la ciutat, quelcom que difícilment tindria una incidència substancial en els preus de mercat macats per l’oligopoli actual. A més a més, el projecte inicial dista molt de l’objectiu que entenem que hauria de tenir, que no és altra que el de recuperar la gestió dels tanatoris de titularitat municipal privatitzats pels governs del PSC, ICV i ERC, i prestar així un servei totalment públic, de qualitat i amb garantia d’universalitat. La idea de competir amb les empreses Altima i Memora amb 6 sales de vetlla, doncs, queda lluny del que necessita la ciutat.

Davant d’aquesta situació, entenem que el govern ha de fer un esforç si vol obtenir suports suficients al plenari per tirar endavant un servei públic funerari que vagi més enllà d’un operador petit amb més finalitat propagandística que efectiva. D’altra banda, el govern no ha posat sobre la taula totes les opcions possibles o, com a mínim, tota la informació al respecte que permeti analitzar i decidir quina és la millor opció per remunicipalitzar els serveis funeraris de la ciutat, inclosa la relativa a la possible resolució del contracte actual amb SFB/Memora o la expropiació/rescat de la concessió dels tanatoris municipals. 

És per tot això que entenem que abans de sotmetre a votació una nova proposta, el govern ha de fer pública la següent informació: 

1. 1. Informe sobre el compliment per part de SFB, SA, del contracte de concessió d’explotació dels tanatoris de titularitat municipal, especialment en relació a aquelles clàusules i condicions que en podrien justificar una resolució culpable.

1. 2. Pla concret d’obertura de tanatoris i sales de vetlla concretant quantes es posarien en marxa des d’un inici i quin ritme de creixement es podria tenir, partint de la premissa que 6 sales és una quantitat que rebutgem d’entrada per ser massa petita.

1. 3. Informe sobre el mecanisme de rescat de la concessió dels diferents tanatoris municipals i del seu cost per poder obrir aquesta via i recuperar així els tanatoris municipals i retornar-los a la gestió pública enlloc de privada.

1. 4. Informe sobre la viabilitat i cost de recuperar la majoria de l’accionariat de Serveis Funeraris de Barcelona SA.

Així mateix, qualsevol nova proposta ha de concretar la carta de serveis que oferiria el servei públic funerari i que ha de preveure les diferents situacions econòmiques però també entorn el dol i la cultura de la mort, i en particular la possibilitat de realitzar la vetlla fora dels tanatoris (domicilis, espais comunitaris, etc.).

Per a la CUP Capgirem Barcelona la remunicipalització dels serveis públics i de la seva gestió és una prioritat per recuperar el control i acabar amb el lucre privat que les empreses fan del que és de totes. En aquest sentit, el govern ha fet pocs passos i de moment ha renunciat a fer-ho amb contractes que finalitzen aquest mandat reprivatitzant-ne la gestió com és el cas del Bicing, la neteja dels edificis municipals o el servei de recollida de residus i neteja viària. Entenem que l’aposta per una funerària pública ha de ser real i valenta, i no una operació de maquillatge d’un govern incapaç de complir el seu propi programa electoral en matèria de serveis públics i municipalitzacions.

Barcelona, 30 de maig de 2017

La formació inicia relleus en el seu secretariat, així com també en regidories i conselleres.

Josep Garganté assistirà al seu últim ple com a regidor i continuarà com a militant de l’organització i al Consell d’Administració de TMB (sense cap tipus de remuneració, doncs des que assistim a aquest Consell els diners de les dietes per reunió van destinades a la caixa de resistència de les treballadores del Bus).

A punt d’arribar als dos anys del Ple de constitució l’Ajuntament de Barcelona, la CUP Capgirem Barcelona anuncia el relleu del seu militant Josep Garganté com a regidor. El relleu de Garganté acompanya el relleu de 4 conselleres de districte de la formació i el del seu òrgan polític, el Secretariat Municipal, que tindrà lloc a principis de juny.

Amb l’objectiu de rebutjar les dinàmiques conservadores i fagocitadores de la institució, la CUP Capgirem Barcelona estableix una sèrie de condicionants per tal d’intentar evitar-les. Entre aquestes condicions hi ha la no acceptació de privilegis, com ara cotxes oficials, telèfons i invitacions a esdeveniments de luxe, la limitació del sou de les alliberades de l’organització -regidores incloses- a 2,5 el SMI i la restricció dels càrrecs polítics a un màxim de dos períodes de quatre anys seguits.

En el moment de ser escollit regidor, Josep Garganté va demanar a l’organització poder seguir treballant com a conductor d’autobús de manera parcial, la seva feina habitual. També va indicar la voluntat de limitar a mitja legislatura la seva presència a l’Ajuntament. Així, Garganté assistirà al seu darrer ple municipal com a regidor el proper 26 de maig i seguirà sent membre del Consell d’Administració de TMB.

Pel que fa al Secretariat Municipal, que ja ha tingut algun relleu dels seus membres durant aquestes dos anys per motius personals, es renovarà a començaments del mes de juny, coincidint amb la celebració d’una important conferència política de la CUP Capgirem Barcelona. Quant a les conselleres de districte, recentment s’ha renovat la persona representant de la CUP als districtes de Sants-Montjuïc, Ciutat Vella i Horta-Guinardó.

Totes les companyes que deixen el seu càrrec polític o de representant continuen militant a la CUP Capgirem Barcelona: segueixen més actives que mai com a militants de base de l’organització i aportaran els seus coneixements i experiència a la nostra pràctica política.

Aquesta dinàmica de recanvis, que pot sorprendre als altres grups polítics, és pràctica habitual de la CUP en altres municipis i al mateix Parlament de Catalunya, i forma part d’una manera pròpia d’entendre el projecte polític col·lectiu. Així, l’Esquerra Independentista no entén aquestes relleus com una substitució de persones, sinó com un trasllat de coneixements i experiència entre la militància i la institució.

L’organització anunciarà properament el nom de la persona que, juntament amb Maria José Lecha i Maria Rovira, serà la propera regidora de l’organització.

Coincidint amb que ens trobem a l’equador de la legislatura, la CUP Capgirem Barcelona anunciarà, properament, la celebració de la conferència política on farà balanç d’aquests 2 anys a l’Ajuntament i traçarà les línies de futur de la seva participació tan institucional com popular per encarar la el segon tram del mandat.

Per la CUP Capgirem Barcelona el canvi de model de ciutat passa en gran mesura, i en el cas de la nostra ciutat, per una política clara de decreixement turístic. L’anàlisi està clar, la indústria turística té interessos confrontats amb els de les veïnes, com més creix aquesta, en major risc es posa la vida de veïns i veïnes de Barcelona.

Si alguna cosa hem cregut compartir amb BeC, des que van formar el seu espai polític, era aquesta premissa: cal treballar pel decreixement turístic.

És en aquest context que vam dir en Roda de Premsa que estàvem molt decebudes pel projecte de PEUAT presentat pel govern, un projecte que abandona el compromís amb el decreixement per abraçar conceptes efímers com el creixement sostingut; un projecte elaborat en desconnexió amb les polítiques d’habitatge i mobilitat; un projecte que serà debatut per la seva aprovació en un context de PEUAT o barbàrie. Anem tard.

Els 13 nuclis de Districte que composen la CUP Capgirem Barcelona hem fet nombroses aportacions al projecte de PEUAT presentat pel govern, hem intentat tensar tant com hem estat capaces el projecte final cap a la línia del decreixement. És obvi que n’hem quedat lluny, malgrat haver aconseguit alguns canvis respecte la zonificació inicialment prevista.

No obstant, tot i creure que el projecte del PEUAT és del tot insuficient, la decisió de “què fer amb el PEUAT actual ?”, l’hem hagut de prendre en el context de PEUAT o barbàrie: o s’aprova PEUAT o el 15 de Març tenim una situació de barra lliure a tota la ciutat. I és en aquest context que les militants de la CUP Capgirem Barcelona han anunciat que no serem nosaltres qui impedeixi l’aprovació d’un projecte que limita la situació de barra lliure que es podria produir. Tot i la nostra determinació volem recordar que l’aritmètica del plenari requereix necessàriament també l’acord entre ERC i els grups del govern, BEC i PSC per a l’aprovació del projecte.

L’escrit d’al·legacions consta de cinc parts. En primer lloc, una consideració prèvia sobre la nul·la voluntat negociadora del govern que en tot moment ha pretès aprovar el pressupost per la via de la qüestió de confiança. La primera al·legació de contingut va dirigida a la manca de previsió de partides per fer els pressupostos participatius de cara al 2018. La segona es dirigeix a un anàlisi general dels ingressos municipals. La tercera és una reflexió sobre les despeses previstes. Finalment, la quarta al·legació planteja un seguit d’esmenes concretes de mínims que entenem que el govern hauria d’acceptar fins i tot aprovant els comptes per la via antidemocràtica del la qüestió de confiança.

En línies generals són les següents:

a) Seguretat: Dissolució dels UPAS de la Guàrdia Urbana, destinant una partida pressupostària a la reconversió de les furgonetes antiavalots per a altres usos, com per exemple dues oficines mòbils.

b) Transport públic: Augment de la partida per al transport públic “ATM – Política Tarifària 2017” en quantitat suficient per revertir els augments produïts des de 2013. Així mateix, destinar els ingressos del Bus Turístic a la rebaixa tarifària i no a la promoció turística.

      c) Sous: Rebaixa d’entre el 25% i el 50% de les retribucions del personal directiu i de gerència.

d) Carnet de ciutat: Incloure les partides previstes per al 2016 (no executada) i 2017 per posar en marxa el carnet de ciutat, tal i com es va acordar en la modificació pressupostària de 2016, i que el govern està incomplint.

e) Renda contra la feminització de la pobresa:Augment fins als 7,5 M€ la partida destinada a la renda per a famílies monoparentals per tal d’assolir la universalització de la mateixa.

f) Cultura: Reversió de les externalitzacions a l’ICUB.

      g) Educació: Doblar la partida destinada a l’obertura de noves escoles bressol municipals per poder assolir una xifra de 20 noves escoles el 2019 enlloc de les 10 que preveu el govern.

h) Violències masclistes i habitatge: Augment fins a 2 milions per a la partida destinada als pisos d’acollida per a dones víctimes de violència de gènere.

i) Remunicipalitzacions: Dotar al pressupost de les partides corresponents a les remunicipalitzacions, i en especial al estudis per a la l’aigua i la neteja aprovats al Ple del novembre.

Les regidores de la CUP Capgirem Barcelona faran demà una valoració del procés dels pressupostos i en particular de la resposta  del govern a les al·legacions formulades.

Document amb totes les al·legacions presentades:

http://capgirembcn.cat/wp-content/uploads/2016/12/Allegacions_Pressupostos_Bcn-CUP_2017.pdf

Avui a Barcelona hem assistit a la constatació d’un muntatge policial i polític i hem vist com l’anomenat Cas Garganté passava a anomenar-se Cas Guàrdia Urbana.

El passat 23 de març un membre del col·lectiu dels manters va resultar ferit a causa d’una persecució policial. Posteriorment es va traslladar al CAP Pere Camps per tal de ser atès per un professional sanitari i, tot i no estar detingut ni haver-ho sol·litat així, també hi van anar uns quants agents de la Guàrdia Urbana de Barcelona. Josep Garganté, així com altres membres de Tras la Manta, es van desplaçar al Perecamps per tal de donar suport al company ferit i en aquest marc és com es van desenvolupar uns fets que ja són coneguts. El procediment judicial que suposadament havia de tenir lloc avui comença perquè un agent de la GUB amagat en un box va gravar, sense autorització, una conversa privada entre un regidor triat democràticament i un metge en una zona reservada del centre mèdic Pere Camps.

Finalment, als jutjats, el metge en qüestió ha declarat que mai havia tingut la voluntat d’interposar cap denuncia i que no era conscient que ho estava fent quan li van prendre declaració. També ha situat la conversa amb en Josep Garganté a l’àmbit professional. Així, al no existir acusació el jutge ha donat per conclòs el judici.

Tot aquest procés ens planteja una sèrie de dubtes que volem traslladar a l’Ajuntament:

•Què passa amb les agressions al mater ferit el dia 23 de març?

•Posteriorment, per què la policia es presenta amb el manter agredit al CAP tot i no estar detingut?

•Com garantim que es compleixi el protocol d’Istambul a Barcelona?

•Què hi feia un policia al box del costat gravant una conversa privada entre un regidor i un metge?

•Per què es munta un dispositiu desproporcionat amb 16 policies per prendre declaració a testimonis? I per què a l’atestat només hi consten les declaracions que són favorables a la tesi de la policia?

•Com pot ser que un metge acabi firmant un document que implica denúncia sense ser-ne conscient?

•Qui va tirar endavant la denúncia sense consentiment del metge?

L’operatiu policial del Perecamps i les accions posteriors tenien com finalitat evitar que els venedors denunciessin l’actuació de la Guàrdia Urbana. Avui ha quedat clar que les acusacions eren falses: ni el metge es va sentir coaccionat, ni volia denunciar i aquest ha estat utilitzat per part de la Guàrdia Urbana com a ariet contra els venedors ambulants, el seu sindicat, el col·lectiu de suport Tras la manta i el nostre projecte polític. Tot plegat es tractava, doncs, d’un muntatge policial. Denunciem que determinats sectors de la GUB se salten el protocol d’Istambul, que tenen via lliure  i que actuen com una autèntica màfia per tal de conservar la seva impunitat. Quines mesures pensa emprendre el Govern davant d’aquesta situació?

En clau institucional, utilitzarem les eines que tenim a l’abastat per aclarir aquestes fets.

En primer lloc, sol·licitarem una comissió extraordinària per tal que es depurin responsabilitats polítiques i policials i per escatir com es va realitzar la gravació que es va realitzar al Perecamps, les accions realitzades per part de la Guàrdia Urbana posteriorment i els fets ocorreguts aquest matí quan agents de la Guàrdia Urbana convocats per diversos sindicats han impedit la realització de la nostra roda de premsa abans del judici.

En segon lloc, sol·licitem a Joaquim Forn (CiU) i Marilén Barceló (C’s) que es disculpin per les seves declaracions on demanàvem la renuncia a Josep Garganté sense esperar judici.

En clau de carrer, seguirem dempeus plantant cara a les injustícies i mostrant tota la nostra solidaritat amb els col·lectius en lluita de la ciutat.

En aquesta ciutat hi ha una criminalització de la pobresa en forma de persecució policial diària i racisme institucional. Cal ampliar urgentment el suport social als manters perquè és responsabilitat de totes que els abusos policials no es produeixin impunement als nostres carrers.

No ens podem sentir vulnerables davant les intimidacions d’un sector de la GUB que actua com una màfia. Avui el seu objectiu era atemorir a tots els qui són solidaris amb les persones més desafavorides de la nostra ciutat i han fracassat.

Dies després de denunciar el veto polític a un dels nostres interlocutors per part del regidor Eloi Badia, ni el mateix regidor, ni cap altre membre del govern de Barcelona han fet cap gest de reparació d’aquesta obstrucció a la nostra feina política dins l’Ajuntament.

Des de la CUP Capgirem Barcelona volem remarcar els fonaments de la perplexitat, l’enuig i la decepció que ens genera aquesta situació:

–      La CUP Capgirem Barcelona és una organització que es fonamenta en la militància de base, amb el poder de decisió política arrelat als barris i les lluites. Aquesta lògica també és la que guia la nostra pràctica política dins la institució: entre totes tot. I és precisament per això que, d’ençà que som, també, a l’Ajuntament, sempre hem assistit als espais institucionals amb les persones que millor podien copsar, analitzar i interpretar el sentit dels debats, informes, projectes o mesures polítiques que sorgeixen en cada un d’aquests espais, independentment de si són assalariades o no. Qui participa a les reunions com a CUP Capgirem Barcelona té l’objectiu de realitzar una anàlisi afinada de la situació i fer arribar una bona documentació a les bases, a partir de la qual parteix el debat i la presa de decisions. I creiem que això contribueix també a l’aprenentatge –que també fem les persones assalariades- de la realitat que es viu dins les parets de la institució municipal.

–      La CUP Capgirem Barcelona és sobirana per triar com s’organitza, amb qui treballa i quines seran les persones interlocutores amb el govern o qualsevol altre estament. No permetrem que ningú, i molt menys la tasca institucional, interfereixi en aquesta autonomia.

–      La lògica ens diu que sovint podem treballar juntes amb el grup municipal de Barcelona en Comú i bona prova d’això en són les múltiples vegades que hem arribat a acords i hem fet aportacions i propostes a les polítiques del govern que han tirat endavant.

Finalment, volem destacar que creiem que actituds com la del regidor Eloi Badia no són majoritàries dins l’organització que és Barcelona en Comú i, per tant, creiem que és possible resoldre aquesta situació. No obstant això, com ja vam denunciar, malauradament a causa del silenci rebut fins ara, ens refermem en la decisió de no assistir a cap reunió amb el govern on hi hagi aquest regidor, assumint les conseqüències que això pugui comportar en les negociacions de pressupostos i qualsevol altre aspecte.

Secretariat Municipal de la CUP Capgirem Barcelona

Barcelona, 28 d’octubre de 2016

El passat 19 d’octubre, per indicació del Regidor de Presidència, Aigua i Energia, Eloi Badia, es va convocar a la CUP Capgirem Barcelona amb la resta de grups municipals a una reunió per tractar el Seguiment del Pla de Recursos Humans, per avui 26 d’octubre, a les 9h, a la Sala Tinents d’Alcalde.

Un cop a la reunió, Eloi Badia ens ha comunicat que un dels interlocutors de la CUP Capgirem Barcelona, no podia ser-hi present perquè “no és un assessor del grup municipal”. En aquest tipus de reunions no reglades els grups municipals hi poden assistir amb qui considerin convenient i així ho hem fet notar al regidor. A conseqüència del manteniment del veto per part del regidor Eloi Badia, que donat el marc normatiu i les circumstàncies només es pot interpretar com a polític, el nostre regidor Josep Garganté també ha abandonat la reunió.

Malauradament, aquest no és el primer cas en què el nostre grup municipal es troba amb un veto per part del govern de la ciutat: el passat 17 de desembre de 2015, la CUP Capgirem Barcelona vam entrar una sol·licitud d’informació a Alcaldia sobre la contractació de diversos programes de Barcelona Televisió (BTV). El 15 de març vam acreditar els dos assessors de la CUP Capgirem Barcelona a Secretaria General i potseriorment vam enviar per correu electrònic l’acreditació a la Direcció de BTV. Finalment, el 16 de març, el Director de BTV va negar la possibilitat de poder assistir als dos assessors designats per la CUP Capgirem Barcelona. Aquest va ser el primer cas en què els nostres assessors i assessores es trobaven amb aquest impediment per assistir a revisar documentació o per assistir a Instituts municipals, consells o empreses municipals.

La CUP Capgirem Barcelona entén que aquest tipus de vetos no ajuden a mantenir relacions fluïdes i cordials amb el govern, i que necessàriament han de tenir conseqüències. No renunciarem a decidir qui són els nostres interlocutors, siguin o no assessors del grup municipal nomenats i a sou de l’Ajuntament. Així doncs, mentre no es produeixi una rectificació pública d’Eloi Badia i no obtinguem un compromís clar per part del govern que no es produiran més vetos polítics als nostres interlocutors, la CUP Capgirem Barcelona no assistirà a cap reunió amb el govern on hi hagi aquest regidor.

Secretariat Municipal de la CUP Capgirem Barcelona

Barcelona, 26 d’octubre de 2016

Aquest estiu el govern de la ciutat va iniciar la via administrativa per fer efectiu el tancament del CIE de la Zona Franca. Com era previsible, aquesta via va topar amb el mur de contenció que el govern espanyol i el poder judicial suposen com a instruments de l’estat.

Cal recordar que també el Parlament de Catalunya ja havia instat el 2015 al tancament d’aquests centres de retenció de persones. Aquesta determinació de les dues institucions va cristal·litzar en un front institucional aquest passat juliol on hi eren presents tots els grups municipals i parlamentaris excepte PP i Cs.

Mai sobra recordar que el que estaven fent les institucions era recollir el clam que havia nascut i crescut al carrer. Com tampoc sobra recordar que és en les institucions, que formen part de l’arquitectura de l’estat, on es mercadegen, dissolen i finalment moren els anhels de la classe treballadora.

L’única resposta de l’Estat espanyol a la determinació institucional de tancar el CIE per irregularitats en la llicència d’activitat per part de l’Ajuntament, va ser el menyspreu, la xuleria i la prepotència.

La CUP Capgirem Barcelona ha fet costat des d’un inici al govern municipal per tal de guanyar aquest pols amb l’estat, fins i tot en una via, la dels procediments administratius, que ha resultat infructuosa. Ahir el Quart Tinent d’Alcalde, Jaume Asens, va anunciar que en els propers dies es dictarà de nou una orde de cessament del CIE, que no dubtem que serà de nou ignorada pel Ministeri de l’Interior. Davant d’aquest anunci volem constatar que aquesta via ha estat útil per evidenciar l’actitud de l’estat amb les institucions catalanes i, el que és més greu, amb els drets humans, però no és eficaç per assolir l’objectiu: tancar ja i per sempre el CIE de la Zona Franca. És per això que entenem que no és moment de donar falses esperances que puguin desmobilitzar el carrer, sinó de posar dia i hora al precinte del CIE de la Zona Franca, posant el front institucional al servei de la mobilització popular, assumint totes les conseqüències de la confrontació entre institucions per fer possible el tancament definitiu del CIE.

Mantenir el pols a l’estat és mantenir viva la lluita al carrer.