La CUP-Poble Actiu a la Diputació de Barcelona registra una moció en suport a les al·legacions de la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny, reclamant l’aturada de diversos plans urbanístics al Parc Natural

En la moció es proposa que la Diputació i la Generalitat, en concordança amb l’estudi tècnic realitzat pel Parc Natural, facin marxa enrere en l’informe favorable per a l’asfaltatge de la pista forestal existent entre Sant Marçal i Les Illes; que s’insti al Servei Meteorològic de Catalunya a retirar el projecte del Centre de Referència de la Meteorologia al Turó de l’Home; que sigui estudiada la utilització de tecnologies toves de depuració com a alternativa al projecte de macrodepuradora de Santa Fe, i que els negocis privats vinculats al projecte contribueixin a sufragar-lo; així com exigir la construcció urgent d’una depuradora al poble del Montseny per tal d’aturar l’abocament de les aigües fecals a la Tordera.

Amb un caràcter més general, la CUP-Poble Actiu a la Diputació proposa reclamar a la Diputació de Barcelona i al futur Govern de la Generalitat de Catalunya que prioritzin la despesa social i la protecció dels ecosistemes i la salut en benefici públic pel davant de projectes destinats a enriquir el sector turístic i de la construcció, i per tant que deixin de finançar amb diner públic infraestructures en benefici d’interessos privats i que obliguin a la indústria turística a complir amb les obligacions de protecció mediambiental vigents. També proposa instar a la Generalitat de Catalunya a modificar la Llei d’Urbanisme per tal de garantir la màxima protecció dels parcs naturals, eliminant la possibilitat d’acollir-se a la figura de pla especial urbanístic en la planificació, en aquests espais. Per últim reitera la sol·licitud a la Diputació de Barcelona de creació d’un organisme consultiu, que transcendeixi els límits geogràfics del Parc, integrat pels municipis del Baix Montseny i per entitats ambientalistes per tal de generar sinergies que contribueixin a una gestió del Montseny des d’una perspectiva global i d’integració en el territori.

MOCIÓ PER A DEMANAR L’ATURADA DE DIVERSOS PLANS URBANÍSTICS IMPULSATS AL PARC NATURAL DEL MONTSENY I DE SUPORT A LES AL·LEGACIONS PRESENTADES PER LA COORDINADORA PER A LA SALVAGUARDA DEL MONTSENY (CSM)

Atès que l’any 1978 va ser aprovat el Pla Especial de protecció del Montseny.

Atès que l’abril de 2014 la Diputació de Barcelona va aprovar el Pla de Conservació per protegir el Parc.

Atès que el Montseny està qualificat com a reserva de la Biosfera per la UNESCO.

Atès que la part del pressupost del Parc destinada a tasques de conservació, durant l’any 2013 va fregar el 6% i que entenem que, encara avui, el Parc no compta amb un pressupost que permeti la seva protecció efectiva.

Atès que la Diputació de Barcelona, que dirigeix l’Oficina del Parc Natural, ha finançat amb 87.000€ (a més dels 226.000€ que aporta la Generalitat), la construcció d’una carretera que pretén travessar la zona més sensible i protegida del Parc (Zona de Reserva Natural), entre les Illes i Sant Marçal, que entenem que és un projecte que només servirà per revaloritzar les propietats privades que connecta.

Atès que l’any 2013, la Diputació de Barcelona va gastar 184.000€, per reduir a la meitat de la seva amplada la carretera militar que accedeix al Turó de l’Home i va tallar l’accés de vehicles per impedir-ne la degradació, però enguany ha sufragat amb 149.000€ el projecte de construcció d’un nou edifici al cim del turó de l’Home, un dels punts ecològicament més delicats del Parc.

Atès que l’execució d’aquest projecte totalment innecessari, a més dels impactes que porta associats, comportaria la modificació de la normativa de protecció, continguda al Pla Especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny, obrint la porta a modificacions urbanístiques posteriors d’impacte incalculable.

Atès que aquest projecte suposa canvis físics i ambientals sobre el terreny protegit per la normativa continguda al Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny‐Reserva de la Biosfera.

Atès que es pretén construir una depuradora d’aigües residuals, de tipus convencional i de gran abast, a la Vall de Santa Fe, a instàncies de la Diputació de Barcelona, l’objectiu de la qual seria resoldre els problemes d’un equipament públic i dos negocis privats i que, a més, involucra la majoria de les masies habitades existents a la vall.

Atès que, en cas de ser necessària l’esmentada instal·lació, la seva dimensió hauria de ser ajustada a les necessitats reals.

Atès que, en tot cas, les empreses i particulars que a dia d’avui llencen les seves aigües contaminades a la riera de Santa Fe, són responsables de la seva depuració prèvia.

Atès que la CSM ha presentat una proposta per tal que sigui estudiada la utilització de tecnologies toves de depuració i, que finalment, es tingui cura i control estrictes dels diners públics dedicats a aquest projecte i dels seus beneficiaris finals.

Atès que, no obstant, ni l’ajuntament de Montseny, ni la Diputació, ni l’ACA, ni el Departament de Territori, han solucionat el problema que pateix el poble del Montseny, que segueix llençant les seves aigües residuals a la Tordera, malgrat les denúncies rebudes de particulars i d’entitats ambientalistes.

Atès que en el procés de presa de decisions dels projectes urbanístics als que la CSM està presentant al·legacions no s’ha tingut en compte el criteri de les entitats ambientalistes, ni dels ajuntaments del Baix Montseny en les decisions referents al Parc Natural.

Atès que la CSM ha aglutinat durant les darreres dècades la lluita en defensa del Montseny i que encapçala com a entitat ambientalista el treball de protecció del massís.

Atès que la CSM ha presentat al·legacions i propostes alternatives amb l’objectiu d’aturar o modificar projectes en curs, altament nocius pel Parc Natural, en concret el projecte d’asfaltatge de la carretera que uneix les Illes i Sant Marçal, el de construcció del Servei Meteorològic de Catalunya al Turó de l’Home i el de l’EDAR de Santa Fe.

El grup polític CUP Poble Actiu a la Diputació de Barcelona proposa al Ple l’aprovació dels següents ACORDS:

1. Instar la Generalitat de Catalunya a modificar la Llei d’Urbanisme per tal de garantir la màxima protecció dels parcs naturals, eliminant la possibilitat d’acollir-se a la figura de pla especial urbanístic en la planificació, en el marc d’espais catalogats com a Parc Natural.
2. Instar les institucions públiques amb responsabilitats al Parc del Montseny a no finançar amb diner públic infraestructures en benefici d’interessos privats obligant la indústria turística a complir amb les obligacions de protecció mediambiental vigents.
3. La Diputació de Barcelona prioritzarà al Parc del Montseny la protecció dels ecosistemes, la despesa social i la salut en benefici públic per davant de projectes en benefici de privats i dels sectors turístic i de la construcció.
4. Donar suport a les al·legacions als projectes urbanístics esmentats en aquesta moció  presentades per la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny.
5. Reconsiderar l’informe favorable per a l’asfaltatge de la pista forestal existent des de la font de les Nàiades fins a la font Bona, entre Sant Marçal i Les Illes en concordança amb l’estudi tècnic realitzat pel Parc Natural.
6. Instar al Servei Meteorològic de Catalunya a retirar el projecte Centre de Referència de la Meteorologia a Catalunya (CRMC).
7. Exigir el compliment de la normativa vigent i la construcció urgent d’una depuradora que doni servei al poble del Montseny.
8. Revisar el projecte de l’EDAR Santa Fe per a que sigui estudiada la utilització de tecnologies toves de depuració i que els negocis privats obligats a disposar de depuradora contribueixin com els correspon a sufragar el projecte o apliquin solucions específiques als seus abocaments amb aquestes tecnologies.
9. Creació d’un organisme consultiu, que transcendeixi els límits geogràfics de l’espai catalogat com a Parc Natural, integrat pels municipis del Baix Montseny i per entitats ambientalistes del territori per tal de generar sinergies territorials que contribueixin a una gestió del Montseny des de una perspectiva global i d’integració en el territori.
10. Notificar aquests acords a a l’òrgan gestor del Parc, a l’Àrea de Territori i Sostenibilitat, a la Generalitat de Catalunya i als Ajuntaments de Montseny, Fogars de Montclús, Sant Esteve de Palautordera i Sant Celoni.

Cordialment,

Maria Rovira

Portaveu del grup polític CUP Poble Actiu

Cent dies de moltes esperances i moltes renuncies

Durant aquests primers cent dies el govern municipal i la resta de forces polítiques han dut a terme un seguit d’actuacions polítiques que la CUP Capgirem Barcelona valorem en els termes següents.

Les eleccions municipals van generar unes grans esperances de canvi. La CUP Capgirem Barcelona vam expressar durant la campanya electoral que fer fora a Xavier Trias de l’Alcaldia no solucionaria el model neoliberal de ciutat que porta 40 anys construint-se. No seria tan senzill.

Un model de ciutat especulativa i al servei de les grans fortunes construït amb un consens suficient per totes les forces existents fins aquell moment al consistori. Ara, a més a més, també amb el suport de C’s.

Fem una mica de memòria del que han significat aquests cent primers dies:

Abans de començar el mandat Barcelona En Comú (BEC) va donar suport, amb la resta de forces polítiques –llevat de la CUP Capgirem Barcelona–, a tornar a presentar la candidatura de Barcelona per a la realització del MWC (Mobile World Congress, on Telefonica-Movistar hi és present) fins al 2026. Això passava enmig d’una vaga de quasi tres mesos de les treballadores de les subcontractes de Telefónica-Movistar, que es troben encara ara –de fet, 20 han estat acomiadades del seu lloc de treball com a conseqüència d’aquesta vaga– en una situació de precarietat absoluta.

BEC, ERC, C’s i la CUP Capgirem Barcelona havien signat el Compromís de les escales, en el qual s’expressava que com a Ajuntament no se signarien contractes amb aquesta multinacional ni amb empreses que mantinguessin conflictes laborals amb les seves treballadores o bé que els imposessin condicions de precarietat. BEC va incomplir aquest compromís així que va entrar a l’Ajuntament, en signar la pròrroga d’un contracte amb aquesta empresa.

La mateixa situació que es va repetir amb les treballadores de BTV i les acomodadores del Liceu i l’Auditori, com també amb les de Parcs i Jardins, que reclamaven una millora de les condicions laborals i la municipalització d’aquest servei. L’inici ha estat molt contradictori i poc proper a dur a terme accions concretes per millorar les condicions laborals de la classe treballadora.

Una classe treballadora mobilitzada a la qual, durant la campanya electoral, BEC va encoratjar a participar més enllà del vot –s’hi referien com a “ciutadania”–, sense que s’hagi articulat cap mitjà de participació popular.

De la mateixa manera, per nosaltres és una presa de pèl col·lectiva, especialment als votants, que BEC decidís regalar les presidències dels Consells de Districte a la resta de grups municipals. Sols la CUP vam renunciar a participar d’aquest repartiment del pastís per interessos limitats a mantenir cadires.

El Ple del Cartipàs

En el Ple del Cartipàs s’aprovaren la distribució dels assessors, els sous dels representants al consistori i la nova estructura de l’Ajuntament. Hi vam poder veure una de les cares més obscures de la majoria de grups del consistori: la lluita per mantenir uns sous desorbitats per a les regidores (entre 4.000 i 6.000€ mensuals) i els assessors corresponents de cada grup municipal. A dia d’avui encara hi ha assessors del mandant anterior que continuen cobrant de l’Ajuntament, malgrat que la seva plaça ja no existeix.

La CUP Capgirem Barcelona teníem la proposta que els sous fossin el resultat de multiplicar per 2.5 el sou mínim interprofessional i BEC tenia una proposta de 2.200 euros mensuals, però finalment CiU, C’s, PSc i PP van tombar la decisió de rebaixar el sou. Una vegada més, es mantenen els privilegis dels servents de la classe dominant, amb la situació d’emergència social que hi ha a la majoria dels barris de la ciutat.

Paral·lelament, en aquest Ple s’estaven nomenant els diferents gerents de les àrees de treball de l’Ajuntament de Barcelona. Valorem negativament que el nou gerent de l’Ajuntament sigui Jordi Martí, una de les persones responsables de les polítiques desenvolupades pel govern del PSC des del 1992 (conjuntament amb ICV) –accelerades també pel govern de Xavier Trias–, que ens han portat a la situació actual d’emergència social de la classe treballadora de la ciutat, i a la perpetuació de la precarització laboral i salarial de les treballadores contractades a través d’empreses externalitzades de l’Ajuntament .

La mateixa desagradable sorpresa ens va provocar el nomenament del cap de la Guàrdia Urbana, Evelio Vázquez, qui davant del cas 4F va afirmar que la Guàrdia Urbana havia actuat de forma impecable. L’àmbit de l’organització de les forces policíaques municipals és fonamental, i BEC no ha volgut implantar-hi cap canvi.

Evidentment, la CUP Capgirem Barcelona mostrarem el nostre suport a totes les polítiques rupturistes que es tirin endavant des del govern, tanmateix ens mostrarem crítics i en contra de qualsevol proposta continuista, també pel que fa al nomenament de càrrecs.

També ens sorprèn que els múltiples nomenaments es dugueren a terme una vegada més a dit, sense tenir en compte les treballadores de l’Ajuntament, que porten anys reclamant poder accedir a aquests llocs de feina –perquè són les que hi porten més anys treballant– mitjançant un concurs intern. No comprenem que la majoria d’assessors del govern hagin estat nomenats a dit, en contra d’un procés participatiu i popular en què tothom amb prou preparació professional poguessin accedir-hi.

Pel que fa a l’estructura de l’Ajuntament, valorem molt negativament la gran quantitat de serveis que estan externalitzats, és a dir, gestionats per empreses privades. Resulta profundament decebedor constatar que no hi ha una voluntat real de municipalitzar serveis, ja que el govern municipal està organitzant nous concursos per a empreses privades.

El ple extraordinari dels JJOO d’hivern, pobresa, turisme i normativa de les terrasses

CUP Capgirem Barcelona celebrem la decisió de BEC de no voler presentar la candidatura de Barcelona pels JJOO d’hivern i la moratòria de noves places hoteleres de la ciutat, tot i que entenem que s’ha de continuar treballant amb mesures concretes per gestionar d’una manera sostenible el turisme, dignificar les condicions de treball que s’hi donen i diversificar l’economia urbana. Amb tot, valorem negativament el plantejament del ple de la pobresa, sense dades concretes i sense una perspectiva de gènere real tenint en compte que la pobresa a Barcelona té rostre de dona arribada d’altres societats com a membre de la classe treballadora.

El ple extraordinari sobre l’adhesió a l’AMI i la ruptura

Des del nostre grup municipal ens mostrem contraris a com s’ha actuat des del govern en aquest camp.

El moment històric que estem vivint demana un debat real, tant des del consistori, com des del carrer, sobre la situació que viu el nostre país. Calia debatre, tractar de la independència, la independència entesa com una ruptura amb el règim del 78, enfront d’una situació asfixiant d’un estat feixista que fa dècades, segles, que oprimeix el nostre poble. Per nosaltres, discutir de l’AMI significava també una oportunitat per convocar un diàleg sobre el projecte de societat i el model de ciutat que volem amb la independència, i això també comportava parlar de la simbologia als nostres carrers i de la recuperació de la memòria històrica de les lluites socials –col·lectives i individuals– que ens van precedir. BEC va vetar –al·legant-hi motius administratius– un debat d’interès per a tots els barcelonins i barcelonines i per al conjunt dels Països Catalans.

D’altra banda, valorem positivament la creació de la comissió de llançaments, tot i que no podem fer una valoració tan positiva dels resultats que fins ara ha donat: a Barcelona continuen havent-hi desnonaments. A més, s’han pres mesures respecte a aquesta problemàtica que no s’han treballat a la comissió i, finalment, ha estat el govern qui ha decidit fer una sèrie de propostes sense tenir en compte aquest espai més ampli en què participen agents mobilitzats de la ciutat.

Manters vs Refugiats

La CUP Capgirem Barcelona hem decidit abandonar l’espai de debat (amb BEC, ERC i PSC) a l’Ajuntament sobre la venda ambulant a la ciutat mentre no tinguem proves clares d’un canvi en el model d’afrontar aquesta qüestió. 

Considerem hipòcrita l’actitud de BEC de llançar proclames a l’aire sobre les persones sirianes que per motius econòmics, polítics i per la situació de guerra que viuen han fugit de la seva terra –obviant-hi les que procedeixen de Nigèria, el Sudan, el Pakistan o l’Afganistan– i, al mateix temps, perseguir i criminalitzar qui intenta sobreviure malvivint amb la venda ambulant al carrer. Entenem que cal defugir la falsa dicotomia, racista i classista, que les mal anomenades “refugiades” –gent en trànsit– tenen drets mentre que els migrants il·legals no en tenen –il·legals justament perquè el que se’n penalitza és sobretot la seva condició de pobresa i el fet que pertanyen al sector més empobrit de la classe treballadora catalana–.

Les paraules se les emporta el vent i les operacions policíaques continuen. Més enllà de les declaracions de bones intencions, és imprescindible que l’Ajuntament abandoni tota via repressiva per abordar la situació de la venda ambulant a la ciutat. 

És compromís electoral de Barcelona en Comú i de la CUP Capgirem Barcelona dissoldre la UPA de la Guàrdia Urbana. Per fer realitat això el govern actual ens hi trobarà, per polítiques repressores mai.

A tall de reflexió

Expressem la nostra sorpresa pel funcionament de l’Ajuntament de Barcelona, a nivell administratiu per la seva elevada burocràcia i despesa innecessària (tones i tones de paper quan podria ser en format digital), i també perquè les decisions que es prenen en comissions i en els plens són bàsicament, només, aquelles que proposa el govern i que van acompanyades d’un expedient administratiu que les fa vinculants a nivell legal. D’aquesta manera, la resta de propostes són simplement propostes que mostren la voluntat política del consistori i per tant no hi ha l’obligatorietat que es desenvolupin.

Finalment, també volem destacar l’elevat nombre d’ens de l’Ajuntament i el seu desconeixement els uns dels altres i la manca de resposta de totes les de les preguntes que hem realitzat a fi de tenir un coneixement de causa per a la nostra activitat política al si d’aquesta institució.

A dia d’avui encara no sabem quantes empreses externes i quantes treballadores externalitzades treballen per tots els instituts municipals, empreses municipals privades i altres organismes de l’Ajuntament.

El passat 15 de setembre C’s, PSC, CiU, ERC i PP van votar a favor de la moció presentada per C’s i el PSC que té com a objectiu aixecar parcialment la moratòria turística implantada pel govern de Barcelona en Comú a tota la ciutat. Aquesta moratòria suspèn la concessió de llicències de tot tipus d’allotjaments turístics.

Tot i que entre la constitució del nou consell municipal, el 13 de juny, i l’anunci de la implantació d’aquesta moratòria per part del govern, el 2 de juliol, una trentena d’hotels havien entrat la sol·licitud per a la llicència, la CUP Capgirem Barcelona considerem que aquesta és una mesura de mínims i en conseqüència vam votar en contra de la moció presentada per C’s i PSC transaccionada amb la resta de l’oposició.

Els principals arguments dels grups favorables a l’aixecament de la moratòria sostenen que no tota la ciutat està massificada pel turisme i que cal trobar nous nínxols d’explotació turística. També remeten al perjudici econòmic als inversors, la inseguretat jurídica que mesures com aquestes provoquen i el perjudici cap al “mercat laboral”.

Per contra, la CUP Capgirem Barcelona defensem que l’aturada de la concessió de llicències de tot tipus d’allotjaments turístics a la ciutat ha de ser el primer pas cap a una gestió del turisme en benefici de les classes populars, la qual cosa exigeix un replantejament de l’organització del conjunt d’àmbits que implica aquest fenomen social. Anant molt més enllà del plantejament del govern, que fa de la moratòria un temps mort mentre estudia on es poden i on no es poden construir més hotels o equipaments turístics.

La CUP Capgirem Barcelona mantenim el nostre posicionament respecte a la necessitat d’avançar cap a un model d’equipaments i de serveis turístics de titularitat pública com l’única garantia possible a l’hora d’establir unes condicions laborals i salarials justes, el retorn a les arques públiques del capital generat pel turisme i la compatibilitat amb la vida de les veïnes i veïns.

Així mateix defensem que l’organització del turisme s’ha de fer des dels barris, descentralitzant-ne la presa de decisions i establint òrgans de participació vinculants que permetin a cada barri ajustar aquest fenomen a la seva realitat i a les seves necessitats.

Intervenció del regidor Josep Garganté a la comissió on es va votar la moció presentada per C’s i PSC

Contingut de la moció aprovada amb els vots a favor de  C’s, PSC, CiU, ERC i PP

La formació municipalista vol que les Diputacions exigeixin el desenvolupament de la Llei que va aprovar el Parlament que implicaria la progressiva supressió del propi ens per unes vegueries que haurien d’incloure la del Penedès

La CUP-PA ha donat a conèixer aquest matí la primera moció que presenta de manera simultània a les quatre diputacions provincials. El contingut de la moció és el mateix a les quatre demarcacions i pretén que les diputacions es mostrin favorables al desenvolupament de la Llei de Vegueries que el Parlament de Catalunya va aprovar l’any 2010. Per la CUP-PA és molt important que les diputacions, com a ens afectat per seva possible supressió, si finalment l’aposta per les vegueries és definitiva, s’impliqui de forma activa i volguda en aquest procés.

Amb aquesta acció, la CUP-PA vol demostrar el seu compromís amb l’eliminació de les Diputacions com a institucions opaques, poc arrelades territorialment i representatives de l’unionisme espanyol i la seva aposta per administracions supracomarcals molt més connectades al territori, pròpies del segle XXI i que apostin per la transparència i l’eficiència. Una aposta que tots els diputats de la CUP-PA van verbalitzar en els plens d’investidura de principi d’estiu i que han volgut concretar amb aquesta moció conjunta. El text inclou també una doble petició pel Parlament de Catalunya. D’una banda, que inclogui la vegueria del Penedès en el projecte de desenvolupament d’aquests nous ens supracomarcal. De l’altra, que en el marc del procés de transició nacional que vivim, el Parlament desenvolupi la llei d’acord amb l’Estat i si aquest no hi posés de la seva part, ho faci igualment de forma unilateral.

El text, que inclou la necessitat que els treballadors i treballadores actuals no eventuals a les diputacions se’ls garanteixi la seva plaça laboral dins l’administració pública, serà presentat avui al ple de la Diputació de Girona i al mes d’octubre a la resta de plens de les diputacions catalanes. Finalment, des de la CUP-PA s’ha volgut expressar que per tal de fer possible la independència i avançar cap a l’articulació dels Països Catalans, cal començar a bastir des d’ara mateix estructures territorials pròpies, com ho són les vegueries.

Alhora, durant la roda de premsa realitzada a la Diputació de Barcelona hem volgut denunciar l’actuació del Tribunal Constitucional Espanyol que ha suspès cautelarment la llei de l’Agència Tributària de Catalunya després d’haver admès el recurs presentat pel govern de Mariano Rajoy. Una vegada més es mostra l’actitud ‘un estat espanyol que és nega a reconèixer cap sobirana del parlament de Catalunya.

Finalment, hem exposat la situació actual del servei Respir, que a partir d’aquest divendres veurà reduït el seu servei, amb les conseqüències que això suposa per les treballadores així com les usuàries. Recordem que aquest tancament parcial -per obres- és incomprensible tenint en compte que és un servei molt necessari i també perquè la Diputació disposa de llocs alternatius per reubicar-lo provisionalment- tal i com explica la secció sindical de la CGT a la Diputació i com hem pogut comprovar els diputats provincials en una visita realitzada a les diferents instal·lacions ara fa quinze dies- al Centre de Dia Llars Mundet.

CUP-Poble Actiu

Per tot plegat, exigim la següent informació a Transports Metropolitans de Barcelona:

Discurs de la CUP Capgirem Barcelona al Ple Extraordinari per la ruptura celebrat avui dilluns 7 de setembre de 2015. Parlava Maria Rovira.

En primer lloc des de la CUP Capgirem Barcelona volem mostrar la nostra solidaritat amb tots els immigrants que estan sent perseguits pel cos de la GUB sota ordres del govern de Barcelona En comú. Les actuacions produïdes pel cos aquests darrers dies ens semblen intolerables i exigim que s’aturi la repressió cap als més febles als carrers de la nostra ciutat. Si parlem de violència, parlem també de la manca d’accés a la sanitat pública, de la impossibilitat d’accés a un habitatge… en definitiva de la incapacitat de poder accedir a una vida digne com a conseqüència del cinisme dels sistema capitalista i patriarcal en el qual vivim i amb la complicitat de la classe política.

Considerem que es pot anar dient que Barcelona serà una ciutat refugi per totes les persones que estan fugin dels seus països per motius bèl·lics, econòmics, sexuals..etc. i al mateix temps iniciar quan persecució a totes aquelles persones que venen als carrers de Barcelona per poder sobreviure. Així és simplement cinisme. Aquests dies s’ha viscut una situació aterradora que des del nostre moviment polític volem denunciar. Una vegada més, advertim que amb polítiques rupturistes, que vagin a l’arrel del problema i que serveixen per avançar cap a una vida digne de la majoria social de la ciutat; la classe treballadora ens hi trobareu; en polítiques continuistes i repressores Mai.

Alhora, també lamentem que aquest consistori hàgiu vetat les esmenes que volíem presentar des de la CUP i diferents col·lectius que treballen per la recuperació de la memòria història de la nostra ciutat per tal de dotar de contingut el que és per nosaltres la independència. Una independència per canviar-ho tot. Creiem imprescindible debatre i donar sentit a una paraula que molts grups sembla que els hi és incòmode.

Parlar de l’adhesió a l’AMI va lligat estretament a parlar del que significa que Barcelona sigui motor per la independència. Així doncs, ser un d’aquests motor vol dir acceptar que 30 anys de transició no han servit per esborrar els efectes de la guerra que el feixisme internacional va fer contra la república i la “revolució del 36”: 40 anys de franquisme, una sèrie inacabable de crims contra la humanitat mai jutjats i molt menys castigats, un estat que mai ha deixat de ser una paròdia de democràcia formal, amb la seva constitució vigilada per l’exèrcit colpista, la seva monarquia volguda per Franco, la seva Audiència Nacional hereva del Tribunal de Orden Público, la seva conferència episcopal que condiciona permanentment el debat públic, les seves oligarquies latifundistes, especuladores i caciquils que han mantingut intacte tot el seu poder i riqueses.

Uns efectes, els de la guerra del feixisme, l’imperialisme, el franquisme i en definitiva l’opressió de classe, nacional i de gènere que han deixat la seva empremta en l’elaboració d’una memòria dels espais de les persones i dels moviments populars i associatius a Barcelona en els àmbits de la construcció monumental, el nomenclàtor i el nomenament honorífic de fills i filles predilectes de la ciutat. La memòria dels vencedors, dels opressors, de la repressió, de l’esclavisme i del patriarcat, una memòria que cal reescriure en excloure els vençuts, els resistents, els lluitadors i les feministes.
A nivell institucional s’ha de posar en valor la feina que s’ha dut a terme per part del Memorial Democràtic i de la societat civil en la recuperació de dades, la reconstrucció d’esdeveniments, la identificació de llocs i espais. Cal avui resignificar tot aquests elements i dotar los de capacitat d’incidència en la quotidianitat.

Al mateix temps, aflora la necessitat de reescriure la història tot estripant les pàgines vergonyoses dels pactes, les claudicacions, l’acceptació de la “pau dels vençuts”, la impunitat exhibida amb arrogància sembla que esdevingui més nítida a cada generació. Per necessitat política i ètica respecte a la recuperació del fil de lluites, resistències, projectes i ideals que a través dels anys uneix col·lectivitats i crea narracions emancipadores compartides, enfront dels relats que els poders establerts al servei de les classes dominants ens han vingut imposant.
Una ciutat com Barcelona percep amb més força la necessitat que cal abordar amb un enfocament que faci de la memòria una eina de combat i de reparació i no un simple estri a les mans de professionals: historiadors, acadèmics, operadors turístics. El moment és ara.
Memòria, present i futur van de la mà. D’aquesta manera, entenem que per iniciar el camí cap a la independència cal tractar la simbologia i el nomenclàtor d’imposició espanyola dels carrers de la ciutat així com la recuperació de la memòria històrica, entenent que la independència va estretament lligada amb la necessitat de fer de Barcelona motor per la construcció d’una independència que ens ha de servir per a canviar-ho tot, també els noms dels nostres carrers i places i la recuperació de la memòria de les persones que van lluitar a la nostra ciutat.

Eradicar la simbologia i el nomenclàtor d’imposició espanyola dels carrers de la ciutat així com la recuperació de la memòria històrica, van directament lligats al conflicte democràtic i nacional que ens enfronta amb l’estat i el règim del 78 hereu del franquisme. Així doncs, la independència ens ha de servir per generar una ruptura amb l’Estat espanyol i poder endegar un procés constituent que posi al centre de la vida les persones i no els beneficis econòmics d’uns pocs.

Entenem que a alguns els hi fa por dotar de contingut la independència per les contradiccions que això els hi suposa, tanmateix si realment volem ser sobirans, decidir sobre la sobirania energètica, la sobirania habitacional etc., no hi ha altre camí possible que defensar una independència que ens serveixi per avançar cap a la construcció d’un present i un futur digne pel conjunt de la classe treballadora.
Com que per nosaltres la memòria es fonamental per avançar cap a una independència per canviar-ho tot, considerem que mentre no sigui l’ajuntament qui faci justícia amb la memòria d’aquesta ciutat, serà el poble qui ho farà.

Barcelona en Comú, Convergència i Unió, Ciudadanos, el PSC i el Partit Popular veten el debat proposat per la CUP Capgirem Barcelona sobre l’apologia del franquisme, el patriarcat i l’esclavisme presents als carrers de Barcelona.

Avui a la Junta de Portaveus s’ha decidit que les esmenes de la CUP Capgirem Barcelona presentades pel proper Ple Extraordinari de dilluns vinent no s’acceptessin a portar ni tan sols a debat. Els motius exposats pels diferents grups,-recolzant-se amb la interpretació feta pel Secretari General del Reglament Orgànic Municipal- és que aquestes esmenes no corresponien al tema pel qual s’havia convocat el Ple; l’adhesió a l’Associació de Municipis per la Independència. Des de CUP Capgirem vam parlar amb la Secretaria General durant el mes d’agost per assegurar-nos si podíem presentar diferents esmenes sobre el text presentat i aquests ens van enviar un correu on s’especificava que sí que es podia procedir d’aquesta manera.

 
No obstant avui, per sorpresa nostra, tot ha canviat. Emparant-se en motius procedimentals: “no te cap relació”, “això és com parlar de l’univers”, “són temes totalment diferents” s’ha evidenciat la por i la covardia de Barcelona en Comú, Convergència i Unió, Ciudadanos, Partit dels Socialistes de Catalunya, Partit Popular de tenir debats reals al voltant de la ruptura amb el Règim del 78.

 
Des de la CUP Capgirem Barcelona, tal i com hem exposat en la presentació de les diferents esmenes i en la roda de premsa realitzada dijous 3 de setembre, creiem imprescindible relacionar l’adhesió de Barcelona a l’AMI amb la necessitat de declarar Barcelona ciutat per la Independència i en aquest sentit contribuir a la construcció nacional dels Països Catalans; la ruptura democràtica; i l’obertura d’un procés constituent radicalment participatiu, transformador i per l’emancipació social, de gènere i medi ambiental.

 
D’aquesta manera, entenem que per iniciar el camí cap a la independència cal tractar la simbologia i el nomenclàtor d’imposició espanyola dels carrers de la ciutat així com la recuperació de la memòria històrica, entenent que la independència va estretament lligada amb la necessitat de fer de Barcelona motor per la construcció d’una independència que ens ha de servir per a canviar-ho tot, també els noms dels nostres carrers i places i la recuperació de la memòria de les persones que van lluitar a la nostra ciutat.
Així doncs, entenem que els motius adduïts per vetar les esmenes de la CUP Capgirem Barcelona són meres excuses, ja que eradicar la simbologia i el nomenclàtor d’imposició espanyola dels carrers de la ciutat així com la recuperació de la memòria històrica, van directament lligats al conflicte democràtic i nacional que ens enfronta amb l’estat i el règim del 78 hereu del franquisme.

30 anys de transició no han servit per esborrar els efectes de la guerra que el feixisme internacional va fer contra la república i la “revolució del 36”: 40 anys de franquisme, una sèrie inacabable de crims contra la humanitat mai jutjats i molt menys castigats, un estat que mai ha deixat de ser una paròdia de democràcia formal, amb la seva constitució vigilada per l’exèrcit colpista, la seva monarquia volguda per Franco, la seva Audiència Nacional hereva del Tribunal de Orden Público, la seva conferència episcopal que condiciona permanentment el debat públic, les seves oligarquies latifundistes, especuladores i caciquils que han mantingut intacte tot el seu poder i riqueses.

Uns efectes, els de la guerra del feixisme, l’imperialisme, el franquisme i en definitiva l’opressió de classe, nacional i de gènere que han deixat la seva empremta en l’elaboració d’una memòria dels espais de les persones i dels moviments populars i associatius a Barcelona en els àmbits de la construcció monumental, el nomenclàtor i el nomenament honorífic de fills i filles predilectes de la ciutat. La memòria dels vencedors, dels opressors, de la repressió, de l’esclavisme i del patriarcat, una memòria que cal reescriure en excloure els vençuts, els resistents, els lluitadors i les feministes.
A nivell institucional s’ha de posar en valor la feina que s’ha dut a terme per part del Memorial Democràtic i de la societat civil en la recuperació de dades, la reconstrucció d’esdeveniments, la identificació de llocs i espais. Cal avui resignificar tot aquests elements i dotar los de capacitat d’incidència en la quotidianitat.

Així mateix, l’Ajuntament de Barcelona ja disposa d’un estudi encarregat per l’Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida de l’Ajuntament en què s’identifiquen els símbols que encara resten del període franquista a la ciutat i en què es detallen la descripció i la cerca d’espais ocupats o utilitzats pel règim franquista i, per tant, susceptibles d’haver servit de suport per a la inscripció, col•locació o mostra d’iconografia franquista i falangista. Es detecten dos districtes on es localitza la majoria de registres de les tipologies esmentades: Nou Barris (70) i Sant Martí (65). La resta de registres forma un total de 28: Ciutat Vella (11), Eixample (2), Sants, Montjuïc (5), Les Corts (5), Sarrià-Sant Gervasi (4) i Gràcia (1).
Per altra banda, aflora la necessitat de reescriure la història tot estripant les pàgines vergonyoses dels pactes, les claudicacions, l’acceptació de la “pau dels vençuts”, la impunitat exhibida amb arrogància sembla que esdevingui més nítida a cada generació. Per necessitat política i ètica respecte a la recuperació del fil de lluites, resistències, projectes i ideals que a través dels anys uneix col•lectivitats i crea narracions emancipadores compartides, enfront dels relats que els poders establerts al servei de les classes dominants ens han vingut imposant.

Una ciutat com Barcelona percep amb més força la necessitat que cal abordar amb un enfocament que faci de la memòria una eina de combat i de reparació i no un simple estri a les mans de professionals: historiadors, acadèmics, operadors turístics. El moment és ara.

Independència per canviar-ho tot.
Al mateix temps, cal dir-ho i repetir-ho: tot full de ruta cap a la independència és paper mullat sense la desobediència. I qualsevol programa polític “amb sensibilitat social” que no plantegi un trencament amb el capitalisme com sistema per administrar misèria a les classes populars acaba sent un manual de gestió de precarietats i d’aplicació de polítiques de retallades, de compliment més entusiasta o menys dels dictats econòmics de la troica. Unes polítiques que han generat una situació de precarietat a la majoria de classes populars no poden ser unes polítiques capaces d’aglutinar la majoria social que ens cal per a defensar la independència.

D’altra banda, la promesa de canvis socials que no toquin els “temes intocables” del sistema com la monarquia, el reconeixement del dret d’autodeterminació com a principi democràtic previ a qualsevol legalitat, el pagament del deute, o la permanència dins la Unió Europea suposa la reedició del vell nacionalisme progressista espanyol assajat ja abans.

Davant d’això, volem plantejar que la independència de l’Estat Espanyol és un mitjà que ens ha de permetre canviar-ho tot també. I que per fer-ho possible, per a fer avançar la ruptura, cal tenir clar que als Països Catalans amb l’autonomisme no hi ha futur, que és una via morta i intervinguda que ens ha suposat l’aplicació de l’espoli de les classes dominants espanyoles i catalanes.

Que sense desobediència no podrem exercir la nostra autodeterminació i sense independència no hi podrà haver transformació social. Una transformació social que haurà de ser feminista per poder eliminar les desigualtats entre dones i homes causades pel patriarcat i el capitalisme.
Per tant, fent una mirada al passat i una al futur i davant la necessitat de reescriure la història, estripant les pàgines vergonyoses dels pactes, de les claudicacions, de l’acceptació de la “pau dels vençuts” cal fer de la memòria una eina de combat i una eina de treball de futur. Per necessitat ètica i de recuperació del fil de lluites, resistències, la ciutat de Barcelona ha de començar a ser un motor en la independència dels Països Catalans.

El municipi conforma l’àmbit de partida des d’on els subjectes socials han impulsat fins ara i han de continuar impulsant, des de baix, el procés cap a la independència i la transformació social.
Tenim en la història molts exemples on els municipis han jugat un paper clau en l’activació des de la base de processos constituents. Foren els ajuntaments els que a l’Estat espanyol proclamaren, el 14 d’abril de 1931, la II República. O foren també els municipis els que, el 13 de setembre de 2009 a Arenys de Munt, iniciaren l’onada de centenars de consultes municipals.

Propostes de la CUP Capgirem Barcelona pel Ple Extraordinari per la Ruptura.

Podeu descarregar la Carta a Barcelona de la CUP Capgirem Barcelona.