El Ple de la Diputació de Barcelona va aprovar el passat 29 d’octubre una moció presentada per CUP-PA per a que la institució comenci a operar amb els agents de la banca ètica presents a Catalunya.

Això implica el treball actiu de la Diputació amb la banca ètica i el compromís de traspàs de la partida destinada a Cooperació al Desenvolupament o el seu equivalent (el 2015 ha sumat 4,66 milions d’euros).

Igualment es farà difusió activa als municipis de la demarcació de Barcelona per a promocionar i divulgar els valors de la banca ètica i social.

D’altra banda el Ple va estar farcit d’iniciatives.

Es va aprovar una modificació de crèdit d’uns 10 milions d’euros destinats a l’àrea social que arribaran als ajuntaments abans de finals d’any en funció del nombre d’habitants del municipi, el nivell de renda mitjà i la taxa d’atur.

La CUP Poble Actiu es va congratular de la mesura al temps que qüestionà que al quadre de subvencions continués apareixent el Centre d’Estudis Jordi Pujol o la partida per a construir una estació metereològica al cim del Turó de l’Home que ja ha estat suspesa per la Diputació.

Es va donar suport al dictamen per a que les treballadores de l’Institut del Teatre puguin rebre la paga extraordinària de l’any 2012.

Des de la CUP Poble Actiu es va demanar més informació pel que fa a l’Inventari General de la Diputació que ascendeix a 713M€.

El següent punt de l’ordre del dia va ser l’aprovació del conveni de col·laboració amb la Fira de Barcelona pel període 2017-2021. La CUP-PA es va mostrar contrària després de constatar la nul·la aportació de la Cambra de Comerç al projecte. Igualment, es va criticar la possessió de targetes de la Fira de Barcelona per part dels diputats que els permet accedir lliurement a tots els esdeveniments de la mateixa, tinguin o no a veure amb l’activitat política. Les 3 diputades de CUP.PA ja van retornar el seu dia aquestes targetes.

La portaveu del grup CUP-PA, na Maria Rovira va posar de manifest la nul·la informació envers les Ordenances Fiscals que van ser aprovades amb el nostre vot contrari.

La CUP-PA va felicitar els tècnics de la Diputació per l’informe d’execució dels pressupostos i va lamentar, una vegada més, la falta de valoració política per part del govern.

Pel que fa a mocions, a més de la referida a la Banca Ètica es van aprovar les de beques menjador als infants en situació de vulnerabilitat, de suport a Valeo, d’eradicació de les violències masclistes i per demanar l’anul·lació de la sentència del judici al president Companys, totes elles amb el suport de la CUP-PA.

La moció de suport als imputats pel 9N va comptar amb l’abstenció de la CUP-PA arran les recents detencions anarquistes i la posició del govern de la Generalitat amb el multireferèndum.

La Diputació de Barcelona va fer una declaració institucional en contra de la MAT.

Respecte als decrets de presidència, la CUP-PA va fer referència a l’excessiu nombre d’assessors polítics de la Diputació que són el principal motiu de descrèdit polític de la institució i avançà la fiscalització de la seva tasca. Igualment, es demanà explicació de nomenaments d’assessors tècnics d’alt nivell retributiu i de càrrecs de confiança.

La CUP va reclamar major protagonisme en el procés d’elaboració del Catàleg de Serveis, el perquè de l’elevat nombre d’hores extraordinàries en algun àmbit i sobre la falta d’implementació del Pla d’Igualtat i Transparència a la Diputació.

Per acabar, es va demanar la destitució de Núria Parlon, alcaldessa socialista de Santa Coloma de Gramenet com a vicepresidenta cinquena de la Diputació sense cap mena d’atribució de govern i amb una alta retribució econòmica.

El Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria, Entitat Obrera (CADCI) fou creat l’any 1903 per un grup de dependents de comerç fruit de la tradició gremial catalana, al local del cafè “els quatre gats “ de Barcelona.

El CADCI va adquirir l’edifici de Rambla de Santa Mònica, propietat comprada al Círculo Ecuestre, el 16 de novembre de 1913. Seria l’espai idoni per encabir la biblioteca, les activitats formatives de les Escoles Mercantils i acollir al creixent número de socis i d’alumnes després de les successives mudances des de la fundació del Centre en 1903.

El trasllat a la seu es realitzaria el 19 d’abril de 1914, coincidint amb la inauguració de del Club de Mar del CADCI, celebrant-se l’acte d’inauguració l’11 de maig d’aquell any. En aquest moment el Centre comptava amb més de 3.000 socis i 966 alumnes matriculats a les Escoles Mercantils.

L’Educació com a eix del CADCI: les Escoles Mercantils Catalanes

El CADCI concebia l’educació com un instrument per a guanyar nous drets i augmentar la dignitat i el reconeixement dels treballadors mercantils. Des de la seva fundació en 1904, les Escoles Mercantils Catalanes esdevindrien una eina clau per l’evolució del Centre, des d’on aplicarien el seu projecte educatiu que combinava l’ensenyament utilitari, l’educació cívica i la patriòtica. Amb la seva acció es suplia la manca d’oferta educativa estatal. Per les seves aules passaren professors i conferenciants com Joan Bardina, Andreu Nin, Manuel Serra i Moret, Pompeu Fabra, Frederic Rahola,  Francesc Cambó, Francesc Macià o Rovira i Virgili. Aquest darrer afirmaria: “Aquest Centre és una fàbrica de patriotes, i la nostra sort més gran, la sort més gran per a Catalunya, fóra que cada estament social tingués una fàbrica com aquesta”, es dona la circumstància que l’advocat Salvador Seguí “noi del sucre” estava apunt de fer una conferencia amb gran expectació al Centre però mai la pogué fer en ser assassinat.

Els fets del 6 d’octubre de 1934 a la seu del Centre

El 6 d’octubre de 1934 poc després de les vuit de la tarda el president del govern de Catalunya, Lluís Companys, proclamava des del balcó del Palau de la Generalitat de l’actual plaça Sant Jaume l’”Estat Català de la República Federal espanyola”.

En poques hores, la iniciativa del govern de la Generalitat fou derrotada per les forces de l’exèrcit espanyol. A la ciutat de Barcelona, el Capità general de la IV regió militar, Domènec Batet, sufocà amb rapidesa i amb una guarnició de poc més de 2.000 homes l’acció del govern. Van ser pocs els punts de resistència i confrontació amb les forces de l’exèrcit a la capital catalana. Entre aquests, hi ocupava un lloc més que destacat el número 25 de la Rambla de Santa Mònica, l’estatge social del CADCI.

Des del dia 5 al balcó de l’entitat hi penjava la consigna “Visca la República Catalana” i el 6 d’octubre, poc abans de les 10 de la nit, els revolucionaris del CADCI s’enfrontaren a les forces de l’exèrcit que pujaven per les rambles. El resultat fou dramàtic per al CADCI: la mort de Jaume Compte, Manuel González Alba i Amadeu Bardina, la destrucció del seu estatge social per les canonades de l’exèrcit i la clausura de l’entitat fins el febrer de 1936. Al mateix temps, l’epopeia dels revolucionaris del CADCI es convertí en l’acció “heroica” per excel·lència dels fets d’octubre arreu de Catalunya.

La seu del CADCI en peu de guerra

Des del dia mateix de l’aixecament militar feixista el socis i sòcies del CADCI es mobilitzen. L’estiu del 1936 l’entitat comptava amb 23.000 socis, quan encara estava recuperant les xifres d’afiliació habituals després de la repressió posterior als Fets d’Octubre. Aviat assoliria la xifra de 55.000 membres. L’any 1938 el CADCI tindria uns 5.000 afiliats lluitant amb l’Exèrcit Popular. Des de la seu de la Rambla Santa Mònica, que en aquell moment s’anomenava Rambla de Jaume Compte, es mantenia el contacte amb els socis mobilitzats, els seus llocs de treball i familiars. La seu esdevingué un nucli central d’activitat a la rereguarda i d’ajut al front: calia assegurar el funcionament i l’abastiment general.

A l’estatge del CADCI s’hi establiria l’Oficina de Socors Roig Internacional, es creava un punt d’allistament de voluntaris al front –principalment al Regiment Pirinenc– i es coordinava la colònia infantil Ferrer Álvarez del CADCI.

Mentre es gestionaven tota mena d’accions, comitès d’ajut i homenatges i la coordinació de les col·lectivitzacions endegades pels socis, continuava l’activitat de totes les seccions de l’entitat, actives fins al 26 de gener de 1939, moment en que entren les tropes feixistes.
Del 26 de gener de 1939 a 2015: d’edifici falangista a propietat del Ministerio de Trabajo

L’espoli documental al CADCI

Entre els dies 17 i el 23 de febrer de 1939 es va realitzar un llarg i minuciós escorcoll a l‘estatge del CADCI. Fou una de les requises més importants d’entre els 1690 escorcolls a Barcelona que portaria a terme la Delegación del Estado para la Recuperación de Documentos (DERD) entre el 28 de gener i el 3 de juny d’aquell any.

La DERD, com a organisme fundacional de l’aparell repressiu franquista, actuava segons un Pla sistemàtic d’extermini, genocidi i espoli. Els documents espoliats foren dipositats a la seva central de Salamanca, actual Centro Documental de Memoria Histórica (CDMH). Amb el buidatge de dades de la documentació s’elaboraria el fitxer d’antecedents polític-socials format per 3.190.000 fitxes personals i els informes dirigits a l’entramat judicial, organismes estatals i empreses afins al règim. L’objectiu d’eliminar física, social i políticament les persones i entitats desafectes a la dictadura, s’executaria mitjançant els diferents organismes de l’aparell repressiu franquista, entre els que destaca l’entramat judicial composat per organismes específics com el Tribunal Especial para la Represión de la Masonería y el Comunismo (TERMC), relevat el 1964 pel Tribunal de Orden Público (TOP), suprimit el 1977 amb la creació de l’Audiencia Nacional.

Part de les 180 saques sostretes a la seu del CADCI han estat retornades. El fons, restituït a la Generalitat de Catalunya en aplicació de la Llei 21/2005, aplega 104.197 documents i ha estat dipositat pel CADCI a l’Arxiu Nacional de Catalunya. No s’ha retornat el material gràfic ni bibliogràfic espoliat.

Ocupació de la seu CADCI

Des de l’entrada feixista el 26 de gener l’edifici queda ocupat per Falange Tradicionalista y de las JONS que el 4 de febrer publica una ordre per a que es personen a l’edifici tots els seus membres enrolats a la Segunda Línea. L’escorcoll de la DERD es faria estant l’edifici ocupat per Falange. Durant aquest període desapareix una part important del patrimoni bibliogràfic i documental que hi havia a l’estatge social del CADCI i que no consta a l’acta d’escorcoll de l’equip de la DERD.

El 31 de gener de 1944 es publica el decret que transfereix la propietat de l’edifici al Ministerio del Ejército, passant posteriorment a pertànyer al Ministerio de Obras Públicas que esdevindria el Ministerio de Trabajo.

En 1985 l’estatge del CADCI passaria a mans de la UGT fruit dels acords entre el Ministerio de Trabajo —propietari de l’edifici— i les organitzacions sindicals majoritàries UGT i CCOO per repartir-se el patrimoni sindical acumulat per l’Estat durant el franquisme.

El centre interposa una demanda judicial contra l’Estat i l’UGT per ocupació dels seus espais que culmina al 1991 en una sentencia sonada on es rebutja les pretensions de les entitats i es reconeix les lleis franquistes que justifiquen la liquidació de l’entitat i el robatori de tot el seu patrimoni.

Ara bé amb La Llei de Memòria històrica del Govern del PSOE això canvia doncs es deroguen expressament les lleis franquistes que repressaliaven les entitats republicanes i antifeixistes:

“Desde entonces, y a pesar de la “legalidad hostil” del momento histórico de 1939, lo cierto es que la asociación mantuvo su existencia, constatada por la voluntad de sus miembros por mantenerla, con excepción de su personalidad jurídica, que fue declarada extinta por aplicación de una serie de leyes y resoluciones que, tras la entrada en vigor de la Ley 52/2007, de 26 de diciembre, por la que se reconocen y amplían derechos y se establecen medidas en favor de quienes padecieron persecución o violencia durante la guerra civil y la dictadura, han quedado derogadas.

Todo ello, sumado al reconocimiento que efectúa el departamento de Cultura de la Generalitat de Catalunya, sobre la plena personalidad jurídica que le otorga al CADCI en la actualidad, al tiempo que la identifica como como la misma entidad que fue constituida en 1903, según resulta de los acuerdos alcanzados entre ambas partes y en relación al fondo documental del CADCI, restituido desde el Centro Documental de la Memoria Histórica y a favor del archivo Nacional de Catalunya, entendemos que la personalidad jurídica de la entidad ha permanecido invariable y de modo continuado, desde el año 1.903 y hasta la actualidad.

En este sentido, la legitimidad de mi representada deriva, por tanto, de su condición de sujeto pasivo reconocido, según establece el art. 2 de la Ley 21/2005, de 17 de noviembre, de restitución a la Generalitat de Catalunya de los documentos incautados con motivo de la Guerra Civil custodiados en el Archivo General de la Guerra Civil Española y de creación del Centro Documental de la Memoria Histórica.
Prueba de ello es el hecho de que mirepresentada ha cumplido con los requisitos establecidos en el art. 5 de la referida Ley, esdecir, ha acreditado la titularidad dominical de “sus documentos” en el momento de laincautación, o lo que es lo mismo, que el CADCI de 1903 es mismo que el actual. Y todo ello,tras haber sido identificado todo el fondo documental perteneciente al CADCI, a través de la Comisión Mixta Gobierno-Generalitat de Catalunya, según lo preceptuado en el art. 4.1 de lareferida Ley 21/2005, de 17 de noviembre. Por último, valga recordar que nuestra Constitución, en su artículo 22.4, establece que “lasasociaciones solo podrán ser disueltas o suspendidas en sus actividades en virtud deresolución judicial motivada”, circunstancia que tampoco ha tenido lugar y que, sumada a laexposición de motivos y el propio articulado de la referida Ley 52/2007, de 26 de diciembre, da lugar a la declaración de ilegitimidad de las resoluciones adoptadas por el órgano administrativo y durante la Guerra Civil, lo que acaba por consagrar la plena legitimidad y personalidad jurídica que ostenta mi representada desde 1903.”

Es a dir que amb els canvis legislatius del 2007 derogan les lleis franquistes sumat a que la comissió mixta Estat-Generalitat ha reconegut el CADCI com a entitat propietària del fons de Salamanca al 2012, tenen avui dia tota la legitimitat de reclamar el seu patrimoni.

Per tots aquest motius la CUP Capgirem Barcelona realitza, d’acord amb el CADCI, la següent proposició al Ple de l’Ajuntament de Barcelona del vinent divendres 30 d’octubre:

Primer. Que l’Ajuntament de Barcelona adquireixi l’edifici del CADCI a Rambla Santa Mònica nº10 prèvia negociació amb el Ministeri de Fomento.

Segon. Que aquest edifici es destini a la creació a Barcelona de l’Espai Memorial de la República.

Tercer. Que l’Ajuntament de Barcelona i el CADCI estudiïn una fórmula de partenariat per la gestió de l’Espai.

Quart. Que es convidi a les diferents entitats memorialístiques de la ciutat a participar del projecte.

Cinquè. Que es proposi instal·lar una sala estable d’interpretació sobre la memòria del CADCI i sobre la història del moviment obrer català i la seva lluita antifeixista.

Sisè. Que es proposi una biblioteca on poder accedir als diferents fons documentals de les entitats que formen part del lloc de memòria. Entre els quals s’hi podria consultar digitalment el fons retornat CADCI provinent del Centro Documental de Memòria Històrica (CDMH) de Salamanca, restituït a la Generalitat de Catalunya en compliment de la llei 21/2005 de restitució.

Annexes

Cessió en ús Rambla Santa Mònica 10

Desestimació legitimitat UGT sobre Rambla 10

Manifest de les entitats afectades pel règim franquista

Nota de premsa suport CADCI (Taula d’entitats afectades pel règim franquista)

• La CUP Capgirem Barcelona denuncia l’actual model de BTV perquè precaritza les condicions laborals i desposseeix de drets els seus treballadors i treballadores. Demana un nou model que passa per la remunicipalització d’aquesta televisió de titularitat pública.

• Al primer dels judicis per cessió il·legal de treballadors contra ICB S.A. (BTV), celebrat el passat 5 d’octubre, va quedar provat documentalment i ratificat per testimonis que els sous que percebien aquests treballadors i treballadores eren molt inferiors als que constaven al contracte del programa El Pla B.

• Aquests primers treballadors i treballadores que han demandat a ICB S.A. per cessió il·legal i que han estat acomiadats denuncien un doble enriquiment amb el cost del programa El Pla B. Demanen la restitució d’aquests diners a l’erari públic.

• Antena Local era l’empresa que formalment contractava els treballadors i treballadores acomiadades. El gerent d’aquesta empresa va declarar en contra d’aquests treballadors i treballadores al judici del passat 5 d’octubre. A data d’avui, aquesta persona ja no treballa a Antena Local.

El grup municipal de la CUP Capgirem Barcelona denuncia que la privatització de la gestió de BTV durant més de 20 anys ha conduit a una precarització de les condicions laborals de les treballadores i treballadors.

Molts d’ells han estat acomiadats de manera sistemàtica al final de cada temporada per tornar-los a contractar la temporada següent, fet que suposa la seva inestabilitat i la pèrdua d’antiguitat i cotització a la seguretat social cada any.

Aquest model de televisió també ha permès un increment injustificat del cost dels programes, com és el cas d’El Pla B.

Per exemple, el Coordinador d’aquest programa percebia 3.000 euros bruts mensuals com a fals autònom quan el cost mensual que constava al pressupost signat entre ICB S.A. i Antena Local era de 3.316,88 euros.

Aquest pressupost correspon al període entre 6 de setembre i 31 de desembre de 2010.

En el cas del muntador del programa, pel mateix període percebia 2.000 euros mensuals com a fals autònom i a partir de desembre 1.800 euros com a treballador, mentre el cost mensual que constava al pressupost per aquest treballador era de 2.815,66 euros.

A banda d’aquest diferència salarial, Antena Local també percebia mensualment un 10%

d’honoraris calculat sobre els sous i les despeses de producció que constaven al pressupost del programa.

La CUP Capgirem Barcelona demana que el govern fiscalitzi els comptes de ICB S.A.

Aquesta actuació ha de garantir els drets laborals de la plantilla, la readmissió dels treballadors acomiadats i acomiadades i la continuïtat de la televisió pública de Barcelona.

La CUP Capgirem Barcelona també demana responsabilitats per les irregularitats que es puguin detectar.

Pregunta presentada al ple de dia 30-10-2015:

Avui a la matinada els mossos d’esquadra han iniciat, seguint instruccions de l’Audiència Nacional espanyola (òrgan continuador del Tribunal de Orden Público franquista), diversos escorcolls a Barcelona (Ateneu Llibertari de Sants, i a Gràcia, Sant Andreu de Palomar i el Clot) i Manresa. A les 11 del matí ja hi ha confirmades 9 detencions. Un cop més la lògica repressiva totalitarista i feixista de l’estat espanyol se centra en els companys i companyes anarquistes, culpabilitzats pel sol fet de lluitar col·lectivament per construir un model de relacions socials que superi els marges miserabilitzadors del capitalisme, l’estat, l’explotació i qualsevol forma d’inferiorització social. Apel·lar a l’Operació Pandora sota acusacions de formar part d’una “organització criminal amb finalitats terroristes”, la qual implicà l’empresonament de set persones al desembre passat –alliberades al cap d’un mes sota fiança–, obeeix a la necessitat per part dels poders polítics i econòmics vigents d’esclafar qualsevol forma de contestació social disposada a tombar l’estat de les coses.

L’Esquerra Independentista del Barcelonès manifestem tot el nostre suport a la gent detinguda i als grups i col·lectius anarquistes objecte de repressió, fem nostre el seu lema –amb el qual encapçalem aquest comunicat– i cridem a assistir a les concentracions que s’estan produint a Sants (Ateneu Llibertari), Gràcia, Manresa, Sant Andreu i en qualsevol banda, i a la manifestació d’avui a les 8 del vespre a la plaça del Diamant de Gràcia.

No ens atemoriran! La solidaritat i la lluita són l’únic camí!

Esquerra Independentista del Barcelonès (EIB)

Barcelona, 28 d’octubre del 2015

Barcelona, 25 d’octubre de 2015

En el document del 23 d’octubre de l’Ajuntament de Barcelona, sobre l’estat dels allotjaments turístics, es diu que 51 d’aquests (45 establiments turístics, sis albergs de joventut i una residència d’estudiants) no estan subjectes a la suspensió de llicències, i que 35 sí que ho estan (30 establiments turístics, tres albergs de joventut i dues residències d’estudiants).

Més enllà del que diuen les xifres i de la perplexitat que provoquen entre els ciutadans, el que s’està definint darrere d’aquestes xifres és el model de ciutat. L’expulsió de les veïnes dels barris, el tancament continuat del comerç de proximitat i tradicional, l’augment del cost de la vida i la precarietat a la ciutat, juntament amb l’espoli dels espais públics (des de les voreres del carrer ocupades per negocis privats, fins al tancament del Park Güell), són conseqüència d’un model de ciutat al servei dels interessos de l’especulació turística, immobiliària, etc. Aquesta situació s’ha evidenciat descarnadament en alguns barris de l’entorn del centre de la ciutat i dels grans atractius turístics (Ciutat Vella, Barceloneta, Gràcia, etc.). Cada allotjament turístic que es construeix significa l’expulsió de veïnes i l’empitjorament de les condicions de vida de les que encara resisteixen a les seves cases.

Però, a més a més, aquestes xifres emmascaren la realitat, i serveixen com a exemple els albergs de joventut, que no són albergs, ni són per a la joventut (exclusivament). Darrere d’aquesta denominació s’amaguen el que coneixem com a hostels; per tant, s’ha utilitzat una figura pensada inicialment amb l’objectiu que els joves poguessin viatjar i allotjar-se en establiments assequibles per encabir–hi establiments privats que contribueixen al desgavell turístic (alguns, com el de carrer Perill de Gràcia, són equipaments municipals). Per què els albergs de joventut no són públics? Per què les residències d’estudiants no són de les universitats públiques? Per què l’administració pública ignora o conviu amb aquestes realitats?

Cal aturar qualsevol nou equipament turístic i els seus negocis vinculats. Cal revisar els permisos de les terrasses dels bars, de negocis lúdics i de restauració. Cal protegir el comerç de proximitat i tradicional. Però, sobretot, cal deixar de banda, d’una vegada, les polítiques d’aparador i la propaganda mediàtica que han caracteritzat tots els governs municipals des del 1979 fins ara, a fi d’articular des de l’Ajuntament de Barcelona i els Consells de Districte les mesures necessàries per assegurar la dignificació de les condicions de vida materials de tothom: dret a menjar calent tres cops al dia i accés a l’habitatge, a la sanitat, a l’educació i al treball, i a desenvolupar formes de consum no alienades ni mediatitzades per la mateixa cultura burgesa que converteix tota relació comercial en mitjà per a l’explotació laboral i per al benefici d’una minoria.

La CUP lluita per un model de ciutat per a les veïnes i de les veïnes, i per això es posiciona per frenar, de forma immediata, el creixement del model turístic i canviar de forma radical el model de ciutat.

Cal obrir un procés participatiu real on les veïnes hi tinguin veu i vot. Aquest procés ha de de decidir-se als barris, mitjançant consultes directes. Estem decidint el model de ciutat, no és un tema menor.

Cal subministrar informació contrastada per tal que es puguin valorar els guanys i les pèrdues que l’impacte turístic té en els barris, així com on van els guanys i on van les pèrdues. Per això cal una informació transparent i rigorosa que inclogui l’índex de places turístiques per resident al conjunt de la ciutat, al conjunt del districte, als barris i a les agrupacions menors, ja que la concentració de l’oferta turística es produeix en micro zones, i exposar-la en agrupacions superiors n’emmascara el resultat. Cal calcular quina és la càrrega turística (turistes, visitants i els seus fluxos) per habitant que es pot assumir sense posar en perill la supervivència de les veïnes i la convivència de totes.

S’ha de repensar la ciutat, immediatament, per frenar la pressió especulativa i construir una ciutat fonamentada en un model productiu local, pensat basant-se en l’ocupació digna de les persones i en els beneficis socials. S’ha de repensar la ciutat des dels barris, recuperant la territorialització històrica, construint alternatives de baix a dalt.

Des de la CUP Capgirem Barcelona ens veiem tristament obligades a matisar les declaracions fetes per la senyora Sonia Sanchez aquest matí de dimarts, dia 20 d’octubre de 2015, al programa ELS MATINS DE TV3.

Volem remarcar que la CUP Capgirem Barcelona mai no li ha negat cap reunió, ans al contrari: se li va oferir -i se li continua oferint- un espai de diàleg, juntament amb la Regidora electa Sra. Maria Rovira, amb representants de l’eix feminista i, per descomptat, amb la Consellera del Districte de Ciutat Vella i responsable de les temàtiques de Prostitució i Tràfic del nostre grup municipal, la Sra. Paula Mansilla Ezkerra, que, a mes, és treballadora del sexe.

Quan es va assabentar de la presència de la Sra. Paula Mansilla Ezkerra a la reunió, la Sra. Sonia Sanchez i les seves promotores van declinar la invitació, argumentant que no estaven disposades a mantenir una trobada “amb una prostituta”.

Lamentem profundament la seva decisió, ja que creiem que en el si del nostre grup municipal, entès com un espai de defensa dels drets humans i contrari a tota discriminació, no és possible acceptar l’exclusió d’una companya com a condicionant per una reunió, i encara menys quan la persona en qüestió és la responsable d’una àrea temàtica tan específica. Esperem que pugui reconsiderar aquesta decisió, i a la CUP Capgirem Barcelona estarem encantades de rebre-la.

Finalment, reiterem el nostre compromís polític i social contra qualsevol forma de violència masclista cap a les dones, inclòs, per descomptat, el tràfic de persones amb finalitat de prostitució forçada. Alhora, mantenim les nostres conviccions sobre la legitimitat de l’organització de col·lectius de treballadores sexuals per defensar els seus drets de ciutadania.

Una salutació cordial

Paula Mansilla Ezkerra

Consellera de la CUP – Capgirem Barcelona
Districte de Ciutat Vella
Barcelona

El passat dissabte 17 d’octubre i en el marc de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura, es celebra el “dia sense cotxes”. L’Ajuntament de Barcelona organitza activitats programades al carrer per tal que gaudim “d’una ciutat més amable i humana”.

A l’Eixample, per exemple, es talla un tram del carrer Borrell entre el carrer Manso i el carrer Tamarit. Un tram que ocupa exactament un costat d’una illa de l’Eixample. A la resta de districtes els talls de carrers són també de tarannà més que simbòlic amb distàncies similars.

Els que pensem aquest escrit, ens entestem en com explicar el sentit del ridícul que ens genera aquesta actuació. Però després de parlar-ho, ho deixem per incomunicable. El sentit del ridícul cau per si mateix i no es pot explicar.

Volem, això sí, aprofitar aquesta ocasió per demanar a l’Ajuntament, novament, com portem fent des de la CUP des de fa anys a les administracions implicades, actuacions urgents i contundents que mitiguin, de veritat, la contaminació atmosfèrica i el soroll a les nostres ciutats i per tant que es redueixin els greus efectes sobre la salut de les persones.

En primer lloc, volem denunciar el doble llenguatge i la banalització dels problemes que en un sentit de “responsabilitat” mal entesa, dur a terme l’administració en general, i l’Ajuntament en concret. Evidentment volem una ciutat en positiu, més amable i humana, però el que necessitem i volem és la realitat, una ciutat menys agressiva i inhumana amb menys problemes de salut provocats pel fum i el soroll dels excessius cotxes. Les coses clares.

En segon lloc, volem tornar a posar sobre la taula, el problema. A Barcelona, actualment i des de fa anys, s’incompleixen els nivells de contaminació atmosfèrica estipulat per la normativa i per la Organització Mundial de la Salut (OMS), provocant greus problemes de salut, des d’al·lèrgies, fins càncer. No cal tornar a citar estudis científics ni organitzacions oficials que ho demostren. Avui en dia, cap expert posa en dubte que aquest és segurament el problema més greu de salut que té avui dia Barcelona.

I en tercer lloc, volem expressar quines pensem que són les solucions. Reduir el trànsit privat de forma molt important i millorar en tots els aspectes el transport públic. I volem que es faci escoltant i treballant de forma conjunta amb els col·lectius i organitzacions específiques que proposen mesures i exemplifiquen el problema. Creiem que és molt urgent que s’adoptin aquestes mesures per tota la ciutat i no només per una petita part.

Des de la CUP – Capgirem Barcelona, demanem que es reconegui el problema i que es duguin a terme, ja, les mesures contundents i urgents a curt termini. Ens tindreu al costat. Ens tindreu al front davant propostes buides i proves pilot que acaben dilatant el problema.

Aquesta setmana s’han celebrat els primers plenaris de Districte a tota Barcelona. La CUP Capgirem Barcelona té conselleres a tots ells excepte a Nou Barris i Sarrià-Sant Gervasi, on Josep Garganté i María José Lecha actuen com a regidores adscrites en nom de l’assemblea local.

A Horta-Guinardó, dilluns, vam demanar al govern el trencament unilateral del contracte amb Mercadona per la cessió d’usos de la plaça Botticelli, que no va ser aprovat, així com explicacions sobre la situació de Torre Garcini al Guinardó. Cal lamentar diverses intervencions xenòfobes del PP, que van comptar amb l’oposició frontal de la CUP Capgirem Barcelona.

A Sarrià-Sant Gervasi, dimecres, vam demanar solucions per millorar la recollida de residus a les zones de major afluència del parc natural de Collserola, després de la recollida de més de 1.500 kg. de brossa per part del veïnat, i vam criticar la contaminació lumínica provocada per les atraccions del Tibidabo que mantenen la il·luminació oberta un cop el parc ha tancat. Lamentem que l’espanyolisme entrés al ple per exigir responsabilitats al govern del districte després que les colles de cultura popular exhibissin una estelada durant el cercavila de festa major.

Dijous, el dia central dels plenaris, a Sant Andreu vam recolzar la creació de la Comissió de la Memòria Històrica i la de Barcelona ciutat-refugi, tot fent una crítica al paper hipòcrita de l’Estat Espanyol i la Unió Europea. PP i C’s van fer declaracions de caire racista i xenòfob contraposant la misèria dels “autòctons” i la dels refugiats, que van ser contundentment contestades per part nostra. A més, ens va ser denegat el prec per retirar la bandera espanyola del consistori i llocs públics del districte, al·legant falta de consens, i ens vam posicionar a favor del comerç de proximitat i en contra de les grans superfícies, així com de la possible ampliació de la Maquinista i l’Herón City.

A Gràcia vam plantejar, davant la percebuda inoperància de l’equip de govern, que s’impulsés un grup de treball per un pla de xoc social, al districte, en els àmbits de treball, alimentació, habitatge i pobresa energètica. Aquest grup hauria d’actuar en l’actual curs polític (un any) i tindria tres fases: diagnòstic, propostes i implementació. Hi participarien els grups municipals i entitats rellevants. Aquesta proposta es va aprovar amb els vots de tots el partits, excepte els del PP. Valorem molt positivament que s’hagi aprovat i esperem que la convocatòria sigui com més aviat millor.

A Nou Barris, que va celebrar també l’Audiència Pública dilluns, es va donar suport a la declaració institucional per reclamar que l’Ajuntament forci les entitats bancàries a mobilitzar els seus pisos buits. També vam reclamar més canvis en la participació veïnal i vam exigir canvis dràstics per fomentar el cooperativisme i l’ocupació de qualitat al districte. A més, ens vam sumar a la reivindicació veïnal per a la retirada de les més de 100 plaques franquistes, tot recordant la necessitat del canvi de nomenclàtor, i perquè la Plaça Llucmajor passi a ser la Plaça de la República.

A Les Corts, el nucli de la CUP Capgirem Barcelona ens vam abstenir a la proposta de cartipàs feta pel govern, perquè representa un model d’institució que considerem molt poc democràtic. A més, vam presentar una sol·licitud de Declaració Institucional a favor de l’activista antifeixista Sergi Hernàndez, que va ser rebutjada pel posicionament contrari de CiU, PSC, PP i C’s; un prec sobre el grup de treball del nomenclàtor per esborrar la presència borbònica al districte, que va ser acceptat; i un altre prec sobre les actuacions previstes per garantir que les persones que viuen al carrer Entença 239-242 continuïn a casa seva, que no va ser acceptat, després que el govern al·legués que ja hi ha un pla de treball que inclou consultar aquestes veïnes.

A l’Eixample hem proposat, i aprovat, una moció perquè les grans decisions del districte es realitzin mitjançant processos participatius vinculants en l’acció de govern. També hem qüestionat l’ordenança de civisme, amb prohibicions absurdes com jugar a pilota a la plaça Enrique Gallinat, hem abordat les externalitzacions previstes al CAP Manso, el futur de l’espai Transformadors, des de la perspectiva d'”Exigim Espais”, i els problemes de contaminació ambiental. També s’ha aprovat una declaració institucional contrària a les imputacions pel 9N, a la qual hem incorporat la defensa d’altres casos d’injustícies judicials, i hem qüestionat l’existència del càrrec de vicepresidència del districte. Finalment, hem recolzat parcialment altres propostes relatives a la inversió del superàvit municipal així com a plans de millora específics a la Dreta de l’Eixample i Sagrada Família

A Sants-Montjuïc vam aprovar la Declaració Institucional de suport a la constitució de la República Catalana, amb el nostre suport i el d’ERC, CDC i BeC. Moltes intervencions, com la del regidor del districte o la del conseller del PP, el Sr. Calleja, van excedir els seus temps, tot trencant l’acord pres amb anterioritat a la Junta de Portaveus, segons el qual es comprometien a agilitzar i fer més eficients els espais de treball. En aquesta línia, vam demanar al senyor regidor Jaume Asens que vetllés per avançar en els temes a tractar al Consell, per tal que puguem fer una gestió òptima de la feina necessària i de forma assembleària. A més, vam defensar el dret a reivindicar les causes que creiem justes després d’un atac del PP a una samarreta de Junts pel Sí.

Si vols veure els plenaris, pots accedir a les emissions en línia des del Youtube de l’Ajuntament de Barcelona.

El passat 2 d’octubre del 2015 va tenir lloc al ple de l’Ajuntament de Barcelona una votació respecte d’un silenci administratiu que permetia tirar endavant una botiga H&M de 5.000 m² al Passeig de Gràcia amb Gran Via. Aquesta votació es va resoldre amb els vots favorables de BeC, CiU i PSC, l’abstenció de C’s, ERC i PP, i el vot en contra de la CUP.

La CUP Capgirem Barcelona creiem que permetre obrir espais comercials de 5.000 m² significa continuar surfejant l’onada al mateix punt en què la va deixar Xavier Trias: aniquilar les petites botigues de barri –és a dir, el nucli del teixit comercial de la ciutat– i consentir la perpetuació de condicions laborals i salarials sovint deplorables per a les persones que treballen en aquests grans espais. Ens oposem rotundament a la idea que la llei pugui invisibilitzar els criteris polítics que regeixen tota acció municipal, i som molt crítics amb el conformisme amb què forces que suposadament s’oposen a aquest model d’urbanisme i de comerç afronten aquests debats. Si davant d’un silenci administratiu no hi ha res a fer –la qual cosa es desprèn de l’actitud de la majoria de partits amb representació a l’Ajuntament– per què hem de debatre una cosa que la llei ha resolt? Potser hem de legitimar la injustícia legal políticament?

Davant del fet que els criteris polítics van ser invisibilitzats en aquest debat –i que només tenim tres regidores–, la CUP Capgirem Barcelona va aportar al ple arguments legals i burocràtics per aturar la construcció d’aquesta macrobotiga. Aquests arguments posaven de manifest que a l’expedient que l’empresa H&M presenta a l’Ajuntament s’hi detecten diverses irregularitats :

1. La llei sosté que no es pot aprovar res per silenci administratiu quan aquest violi les normes de planejament.
2. Quan es pretén dur a terme una ampliació d’aquestes característiques s’ha de compensar a l’Ajuntament amb places d’aparcament, i el pla no preveu aquesta compensació, només incorpora una carta (sense data) segons la qual H&M s’ha posat en contacte amb SABA per reservar 56 places, però no hi incorpora el conveni, ni la proposta de conveni, ni absolutament res. A més, al document s’afirma explícitament que la carta esmentada no compromet en res.
3. Perquè tiri endavant el pla hi ha d’haver un informe d’avaluació de la mobilitat. És cert que s’adjunta un informe favorable elaborat per l’ATM, però aquest document tampoc no compleix la legalitat, ja que no explica en cap moment per quin motiu l’ATM dóna llum verda al projecte tot i no haver-hi places d’aparcament reservades.

Conclusió: Com que s’incompleix la norma bàsica d’elaboració de l’informe, com també els requisits de compensacions d’aparcaments, podem concloure que s’incompleixen les normes de planejament i que per tant, òbviament, no es pot aprovar per silenci administratiu.

En el millor dels casos ens trobem davant d’un cas de debilitat vers els forts per part de les forces anomenades d’esquerres. En el pitjor, davant d’una reedició més de la Marca Barcelona que tanta misèria, injustícia i desigualtat ha sembrat per a la ciutat.

Argumentació a la sessió plenària del 2-X-2015: https://www.youtube.com/watch?v=phdffSji_Ro

JPG Vertical

PDF Vertical

JPG Horitzontal

PDF Horitzontal