L’any 2013 hi havia 3.325 llicencies, ocupaven  42.000 m2 de via pública, aquesta és l’herència que el govern del PSC i ICV-EUiA ens va deixar amb la seva regulació de terrasses. En només un any, Xavier Trias i el seu aliat a la ciutat, el PP, van aconseguir pujar aquesta xifra fins a les 4.600. Però tampoc cal entrar en gaires xifres, només cal viure a Barcelona per adonar-se’n de que la situació és insostenible.

Per començar, posem en qüestió la impossibilitat de suspendre la concessió de llicències fins que s’aprovi la nova ordenança.

No cal anar gaire lluny: l’Ajuntament de Sant Cugat va adoptar la mesura el 10 d’octubre de 2014. Aquí els portem el decret de l’alcaldia. Només cal copiar, enganxar i publicar ala Gaseta i al Butlletí Oficial de la Província.

Diu una dita popular que qui vol fer les coses busca els mitjans, i qui no vol fer-les, busca excuses. I potser això és el què tenim avui sobre la taula: una excusa. No es pot fer de la creació de comissions, debats o participació en l’excusa per dilatar la presa de decisions necessàries per a la ciutat. El poble esta manant, però obeeix el govern? El moviment veïnal ja fa anys que reclama solucions i respostes enfront a la privatització i explotació privada de l’espai públic. El carrer Blai, la Rambla del Poblenou, l’Avinguda Gaudí, places de tots els barris de Gràcia, Sants o Poblesec  son exemples flagrants de com s’ha convertit en propietat pública, privatitzada de facto. La ciutat no és una mercaderia, és un dret dels veïns i les veïnes que l’habiten, la construeixen i la treballen.

Alguns, com sempre, des del maniqueisme, voldran vendre el debat sobre terrasses sí o terrasses no. Ens posaran mil excuses sobre l’activitat econòmica, la creació de llocs de treball i les mil fal·làcies de sempre sobre els suposats emprenedors. Però, aquest no és el debat. El debat és quina ciutat i quins barris volem. La privatització de l’espai públic ha estat una constant que ha avançat en paral·lel a la repressió de tota expressió espontània al carrer. Mentre l’ordenança del civisme sanciona a algú que beu una cervesa en un banc, a dos metres una quarantena de taules ocupen el 50 % de la vorera o del passeig.

Podem optar pels carrers mercaderia, on consumeixes o passes de llarg sense aturar-te (quan pots, si tens espai), seguint alimentant la roda de la mercantilització del temps, l’espai, l’oci i el temps lliure. O podem recuperar el dret a la ciutat, al desenvolupament comunitari, a l’ús i gaudi de les places i carrers sense intercanvis monetaris que copen,  tots els espais de les nostres vides. Al cap i a la fi, podem jugar a pilota a la plaça, volem fer tertúlies entre veïns i veïnes i no omplir-la de taules i cadires de franquicies.

Tanquem amb algunes dades, a tall d’exemple, i de fi de la paciència veïnal:

• Plaça Reial: 1.669 cadires pagant, 8 gratis
• Rambla del Poblenou: 53 terrasses
• Enric Granados: 51 terrasses
• Les Rambles, des de Canaletes fins a Drassanes, ja no les reconeix ningú.

No ens calen plens per tenir un diàleg de sords on tot el què es proposa és crear una comissió abstracta per parlar del tema. Avui el govern ha volgut marcar l’agenda, esperem que quan es decideixin a fer-hi alguna cosa no sigui, encara més, massa tard.

L’AJUNTAMENT DE BARCELONA FUMIGA AMB PRODUCTES QUÍMICS ELS PLÀTANS D’OMBRA SENSE AVISAR A LA POBLACIÓ

L’Ajuntament de Barcelona està duent a terme actuacions de tractament fitosanitari amb productes químics en els plàtans de Barcelona SENSE avisar els veïns i les veïnes, contravenint per tant la normativa sobre ús sostenible de productes fitosanitaris i impedint que les veïnes puguem adoptar mesures de seguretat tant senzilles com tancar la finestra mentre dura el tractament.
L’Institut de Parc i Jardins, presidida per la Regidora Janet Sanz, està duent a terme actuacions de tractament fitosanitari per reduir la quantitat de xinxa dels plàtans, una plaga que apareix de forma periòdica i que no afecta a persones ni als arbres, però que en molta quantitat pot provocar molèsties. Aquests tractaments s’estan realitzant amb alfacipermetrina, un producte químic i mitjançant el sistema de dispersió per canó (per tant de forma indiscriminada i amb major dispersió per l’aire). Aquest producte pot provocar problemes de salut sobretot a nadons, persones grans i persones amb problemes pulmonars o amb sensibilitat química. La informació del producte utilitzat la sabem per part de les informacions aparegudes a mitjans de contrainformació o per determinats sindicats, però no perquè ens estigui informant l’Ajuntament.

Varis experts en la lluita contra les plagues posen en dubte l’eficiència d’aquests tractaments. Sobretot perquè un cop finalitzat el mateix, la plaga torna a aparèixer sense problemes. Però independentment de la necessitat o no d’aquest tipus d’actuacions, tothom està d’acord que cal avisar a la població quan i a on es faran els tractaments, recomanant a la població que tanqui finestres i tregui animals domèstics i plantes dels balcons.

Aquest fet resulta més escandalós quan les veïnes observem com ens avisen mitjançant cartells en els nostres blocs d’actuacions molt menys perilloses com que hi haurà talls de trànsit per qualsevol cursa popular o per treballs sense afectació pel trànsit per la pavimentació d’un carril. En canvi no ens avisen que dispersaran productes químics a l’aire en un moment donat.
El punt 9 de l’article 49 del reial Decret 1311/2012 sobre l’ús sostenible de productes fitosanitaris, s’esmenta clarament que: “L’Administració competent, en el termini màxim de dos dies comptats des de l’endemà de recepció de la sol·licitud (per tant, com a mínim, 8 dies abans del tractament), ha de:

Informar els veïns de l’interessat, o interessats, directament o a través de l’empresa de tractaments que hagi de realitzar l’aplicació, el lloc i data de realització del tractament objecte de la sol·licitud o comunicació esmentades a l’apartat 7, així com la identificació dels productes fitosanitaris que s’han d’utilitzar, a fi de possibilitar que disposin de temps suficient per adoptar les precaucions convenients.

La normativa és clara i l’Ajuntament no l’està complint. Per tant demanem responsabilitat als estaments judicials perquè prenguin mesures per evitar aquests incompliments.
Creiem que aquesta situació és una conseqüència de les externalitzacions / privatitzacions efectuades pels successius governs de l’Ajuntament de Barcelona des de fa anys. Actualment el tractament fitosanitari a la ciutat l’executa mitjançant contracte externalitzat la UTE formada per URBASER i MOIX. Des dels sindicats s’han demanat els contractes, així com el llistat de llocs i dates del tractament concret, amb resposta negativa. Creiem que a Barcelona, l’empresa de tractament ha passat a decidir més del que li hauria de pertocar i per sobre del propi Institut de Parcs i Jardins. I aquesta decisió amb criteris de benefici empresarial.

Demanem, per tant:

– L’aturada immediata dels tractaments contra la xinxa del plàtan d’ombra que s’estan realitzant de forma indiscriminada i SENSE avisar a la població, tot valorant la idoneïtat tècnica i social tant de l’actuació com dels productes utilitzats. Aquesta valoració cal que la facin els serveis tècnics de l’Ajuntament, les pròpies treballadores dels parcs i jardins i els ciutadans, especialment els representats per col·lectius amb més afectacions.

– En cas que es valori necessari realitzar aquests tractaments, cal comunicar-ho amb prou temps perquè les veïnes puguem adoptar les mesures de prevenció necessàries, tal com tancar la finestra i treure plantes i animals dels balcons només durant la nit d’aplicació.

– Volem conèixer l’estat de la contracta de tractament fitosanitari de l’Ajuntament de Barcelona. Per això demanem a través dels nostres representants polítics còpia del contracte d’adjudicació, del plec del concurs i de totes les factures mensuals emeses des de l’inic de la contracta fins l’actualitat. Cal valorar si el servei està sobredimensionat i si contravé, vista l’experiència, la normativa i les noves corrents respecte la lluita integrada contra les plagues.

– Cal que l’Ajuntament plantegi seriosament la lluita integrada contra les plagues en què els tractaments químics siguin l’últim recurs. Demanem que de forma immediata, com ja va fer la CUP a principis de 2013, que aturi immediatament l’ús del Roundup o qualsevol producte amb base de glifosat i més quan aquest any ja s’ha oficialitzat per part de la Organització Mundial de la Salut (OMS) el que deien ja múltiples estudis científics des de fa anys, que aquest producte és cancerigen.

Recordem que l’Ajuntament encara no ha donat resposta a les instàncies presentades per la CUP.

Cal que l’Ajuntament de Barcelona actuï amb responsabilitat, en defensa de la salut de les persones, sense prepotència, informant a la població i amb transparència facilitant l’accés als contractes municipals i als pressupostos associats.

Avui dimecres 16 de juliol tenia lloc la sessió de Constitució del Consell Comarcal del Barcelonès. Les 4 representants de les candidatures de la CUP Poble Actiu prometien els càrrecs per imperatiu legal i amb el compromís de treballar també en aquest espai per la transparència real, la lluita per l’alliberament del nostre poble i contra el model capitalista imperant.

Les representants de la CUP Poble Actiu han votat en blanc en la votació per la presidència del Consell. 4 vots en blanc contra el pacte que regala la presidència al PSC i reforça el continuisme imperant en aquesta institució.

Les representants de la CUP Poble Actiu són les següents:

María José Lecha, regidora de Barcelona, de la candidatura CUP Capgirem Barcelona.
Javier López, regidors de Badalona, de la candidatura Guanyem Badalona en Comú.
Basilio Perona, regidor de Sant Adrià del Besòs, de la candidatura Sant Adrià en Comú.
Alba Calvo, regidora de Santa Coloma de Gramenet, de la candidatura Sóm Gramenet.

Discurs complet d’Alba Calvo a la sessió de Constitució del Consell Comarcal del Barcelonès:

Bona tarda a totes i tots,
En primer lloc volem recordar que les conselleres de Poble Actiu hem hagut de prometre el càrrec per imperatiu legal. És així perquè aquesta Constitució no és la nostra. No ho és perquè ens condemna a la cruesa del capitalisme, perquè ens sotmet com a poble, i perquè no separa la religió de l’Estat, fent-nos desiguals davant la llei i no reconeixent els nostres drets com a dones o com a persones immigrants.
Avui, per primera vegada, posem un peu en aquesta institució. Comencem de nou, però tenim molt clares les prioritats. Estem aquí per posar llum a la opacitat que sempre ha imperat gràcies al consens dels que l’han governada sempre i la connivència d’altres. Opacitat que una vegada més posa en descrèdit la feina d’aquest Consell Comarcal facilitant el mal ús d’aquesta institució, com hem vist arrel de les darreres imputacions.

Estem aquí per socialitzar les prioritats que marca aquesta institució. No podem mirar cap a una altra banda mentre existeix l’actual situació d’emergència social que estem vivint. Cal aborda-la des d’aquí també. Prioritats que han de ser obertes a debat i participació de la població, per tal d’evitar l’ocultació de males practiques i privilegis existents.

Així doncs, les conselleres de Poble Actiu entrem amb el compromís de treballar per una República Catalana i democràtica i per un sistema econòmic just, deixant enrere aquest capitalisme que tanta misèria i desigualtats promou. I amb el compromís que la nostra agenda no la marcaran interessos privats o ocults.

És per això que la transparència serà pràctica necessària per la construcció d’una democràcia popular i participativa. La nostra tasca al Consell Comarcal (fins la seva existència) serà la de fiscalitzar, proposar i fer pública tota la informació, com creiem que hauria d’haver estat sempre.

Avui dimecres 15 de juliol tenia lloc el Ple de Constitució de la Diputació de Barcelona. Les tres representants de les candidatures de la CUP Poble Actiu prometien per imperatiu legal i amb el compromís de treballar també en aquest espai per la transparència real, la lluita per l’alliberament del nostre poble, pel socialisme i per una societat feminista.

Les representants de la CUP Poble Actiu han votat la seva pròpia candidatura a la presidència. 3 vots per mostrar el nostre rebuig al continuisme imperant en aquesta institució, on un pacte entre CiU i ERC amb el suport del PSC deixa les coses tal com estaven.

La Diputació de Barcelona té 51 diputats. Aquests, obligatòriament, són també regidors o alcaldes perquè és a través de les eleccions municipals com es determina quins dels electes de cada municipi ocupen un lloc de diputat. Aquest sistema d’elecció es coneix amb el nom d’elecció indirecta, perquè els ciutadans no triem directament els diputats, sinó a través dels comicis municipals.

Les representants de la CUP Poble Actiu son el següents:

Laia Sabater Díaz, regidora de Badalona, de la candidatura Guanyem Badalona en Comú.
Maria Rovira Torrens, regidora de Barcelona, de la CUP Capgirem Barcelona.
Joaquim Duran Redondo, regidor de Badia del Vallès, de la candidatura Alternativa d’Esquerres per Badia i membre de les Candidatures Alternatives del Vallès.

Discurs complet de Maria Rovira al Ple de Constitució de la Diputació de Barcelona:

Bon dia a tots i totes les presents avui en aquest Ple de constitució de la Diputació.

Per primer cop a la història, les Candidatures de Poble Actiu serem a les quatre diputacions en que van esquarterar fa segles aquest tros de país en el que vivim sota dominació espanyola.

És per això, que quan fa uns moments hem hagut de prometre el càrrec, ho he hagut de fer per imperatiu legal. La segona restauració borbònica de 1978 ens obliga encara avui als catalans i catalanes de sotmetre’ns al seu poder, guanyat per la força de les armes i la imposició.

Però, tot i aquests tres-cents anys d’ocupació i intent de genocidi, encara restem aquí. I, estem, més decidits que mai a posar fi a aquest sotmetiment i a iniciar d’una vegada per totes el nostre camí cap a la plena consecució dels nostres drets més elementals com a classe, com a dones i com a poble.

Per les persones que formem part de les Candidatures de Poble Actiu no ens és còmode de participar d’aquesta institució, en tant en quant aquesta representa l’esglaó fonamental del procés d’uniformització estatal que facilità la imposició del sistema capitalista i la reproducció i perpetuació dels sistema patriarcal sobre les nostres esquenes.

Tot i així, tres segles després de la conquesta castellana des de les CUP i les CAV (Candidatures Alternatives del Vallès) reivindiquem un ens democràtic que defensa els interessos del municipi, partint de l’autonomia de cadascun dels pobles i les ciutats, per tal de fer força i desenvolupar-se com a territori.

Una lògica inversa de la institució en la que avui prenem possessió.

Des del caràcter municipalista de les CUP i les CAV entenem i defensem l’autonomia municipal, així com plantegem les vegueries com a espai territorial de coordinació per a un desenvolupament endogen dels municipis que cobreixi les necessitats de la classe treballadora del nostre poble. Alhora, que aquests i aquestes puguin participar en la presa de decisions públiques.

No proposem res d’innovador, plantegem la recuperació de l’essència del poder local que va caracteritzar l’organització del territori als diversos pobles de la Mediterrània, i que va servir d’eix de progrés d’una part del nostre país fins a la seva conquesta i sotmetiment per part de la Corona espanyola.

Des del primer dia que la CUP té presència a les diputacions volem exigir la seva dissolució i l’articulació de les vegueries, com aquelles institucions ajustades als àmbits territorials naturals de les nostres relacions socials, culturals, polítiques i econòmiques, que siguin la base d’articulació nacional dels Països Catalans.

Una estructuració que parteix de la base, del municipi, com a element natural de relació entre persones, i que s’articula a través de les vegueries com a espais de desenvolupament i creació que componen aquests rics i diversos territoris que són els Països Catalans, ocupats actualment per l’Estat espanyol i francès. Partint de la cooperació local i territorial i de la participació democràtica com els principals motors de desenvolupament per a la transformació social i econòmica que ha de posar fi a les desigualtats i la in-equitat social que promou l’actual sistema de dominació social, econòmic i patriarcal.

Avui toca parlar del present. I, el present ve marcat, com portem denunciant des dels darrers anys des de les candidatures rupturistes per tres crisis sistèmiques, determinades per la crisi capitalista i per la crisi de legitimitat del règim del 78 que ens nega els nostres drets més elementals.

La primera d’aquestes crisis és l’econòmica. No cal fer ara tot un detall de les dades estadístiques que demostren la difícil situació que patim en pròpia pell les classes populars. Des de les xifres d’atur fins a les de pobresa o fam. Una crisi econòmica que no és crisi, és el sistema cínic anomenat capitalisme.

Per tant, entenem que cal urgentment un canvi de model socioeconòmic i d’estructures productives i reproductives que signifiquin una ruptura amb l’status quo actual; amb el sistema capitalista i patriarcal. De ben segur, i contradient moltes veus que criden molt últimament, la independència d’aquest tros del país en el que vivim és un dels instruments més útils i necessaris ara mateix, per poder iniciar un procés constituent que permeti poder decidir lliurament entre tots quin model d’Estat volem construir per a les futures generacions. Per poder tenir doncs, la vida digna que totes ens mereixem.
I és així, que d’aquesta primera crisi socioeconòmica, passem a la segona crisi que vivim actualment; la crisi nacional.

Precisament, en l’actual conjuntura les diputacions es troben enmig d’un procés contradictori. Per una banda, el procés que anhelem els catalans i les catalanes que respectem la democràcia, que no és res més que el dret de poder decidir lliurament el nostre futur com a poble.

I, per altra banda, una nova ofensiva re-centralitzadora i uniformitzant de l’Estat espanyol, que a través de la “Ley de Racionalización y Sostenibilidad de la Administración Local”, pretén utilitzar les diputacions -un cop més en la història-, com aquelles institucions que manlleven l’autonomia local i centralitzen i uniformitzen l’administració.

La Diputació de Barcelona ha de posicionar-se en una de les dues direccions que marca la cruïlla actual. O aposta per seguir el camí decidit per la majoria de municipis i persones del Principat de Catalunya, de trencar amb el règim del 78 i iniciar un procés constituent, o seguir en la submissió i l’acatament de les imposicions de l’Estat espanyol -per ordre de la Troika- per aprofundir en aquest règim, basat en la uniformització i la centralització. Per això, volem que quedi molt clar que les les candidatures de Poble Actiu treballarem per una major distribució de la riquesa i el treball per les classes populars de les viles i ciutats de la província.

I, d’aquesta cruïlla històrica que vivim, enllacem amb la tercera i darrera crisi que estem patint actualment, que és la crisi democràtica.

Les institucions creades per la darrera restauració borbònica viuen els seus moments de pitjor legitimitat. Segurament, aquesta tercera crisi no s’entén sense les dues primeres. És per això, que l’hem deixat pel final.

La política d’austeritat dictada pel Capital s’ha imposat un cop més per la força.

Una política d’austeritat que ha causat estralls entre les classes populars coincidint amb l’actual i nova crisi cíclica del capitalisme. I que davant d’aquesta in-operativitat de l’esfera pública -lligada de mans del capital- per respondre als interessos i a les necessitats de les classes populars, ha perdut encara la poca credibilitat que tenia.

Una legitimitat, tocada de mort, si a sobre hi afegim els centenars de casos de corrupció que afecten el nostre país.

És per tot això, que un dels nostres principals objectius serà aixecar catifes i obrir finestres i armaris, alhora que combatre l’emergència social del nostre territori..

Perquè a més, les diputacions, són les institucions que tenim al nostre país que més opacitat presenten. El poble no té cap mena de coneixement del que s’està parlant avui aquí ni del perquè serveix aquesta institució.

És per això, que no venim aquí a escalfar la cadira, sinó que venim disposats a treballar -perquè més enllà de presentar propostes i opinar les possibles propostes que presentin la resta de forces polítiques i el govern- traslladarem al carrer el que aquí passa, deixa de passar, s’explica o es calla. Perquè n’estem fartes de l’opacitat que impregna aquesta sala. I és per aquest motiu també, que no acceptarem privilegis; ni pins, ni assegurances vitalícies. Nosaltres som poble.

Les candidatures rupturistes treballarem doncs, per retornar el poder a tots els municipis i posar llums i taquígrafs aquestes sales.

Diumenge 28 de Juny a les 12.00h va tenir lloc la reunió sol·licitada des de la CUP Capgirem Barcelona i Alerta Solidària (organització antirepressiva de l’Esquerra Independentista), per tractar diferents qüestions de temàtica antirepressiva, amb Barcelona en Comú (BEC).

Així doncs, a la reunió van assistir Gala Pin i Jaume Asens de BEC, Josep Garganté, Maria Rovira de la CUP Capgirem Barcelona i Eva Pous d’Alerta Solidària. Durant la reunió es van tractar diferents qüestions; d’una banda els diferents casos repressius de les vagues generals dels últims anys, els casos de persones encausades per les mobilitzacions en defensa de Can Vies; les diferents persones que tenen sancions i multes per les diferents mobilitzacions d’Stop Pujades (en defensa del transport públic) i les multes imposades en base a l’Ordenança del Civisme a la ciutat.

D’altra banda, es va plantejar quina seria l’actuació del govern municipal respecte la unitat d’antiavalots de la Guàrdia Urbana, els bufets d’avocats (pagats fins ara per l’ajuntament) dels agents de la Guàrdia Urbana, els convenis de col·laboració entre Mossos d’Esquadra i la GUB, l’aplicació de la Llei Mordassa i sobre la necessitat de garantir els drets dels detinguts. També es va demanar quina seria la línia d’actuació respecte l’ordenança del civisme.

La CUP Capgirem Barcelona i Alerta Solidària vam mostrar la voluntat que hi hagi una comunicació fluida i d’aquesta manera treballarem per aconseguir aturar la criminalització de les veïnes mobilitzades a la ciutat de Barcelona, així com la criminalització de la pobresa.

Durant aquestes primeres setmanes del nou consistori, les regidores de la CUP Capgirem Barcelona han anat rebent diferents comunicacions pel fet de ser càrrecs electes escollits en les passades eleccions municipals. Entre aquestes comunicacions, per exemple, les tres regidores han rebut la informació que rebrien un mòbil “Iphone 6” o “Iphone 6 Plus” amb línia pròpia a càrrec de l’Ajuntament de Barcelona adjudicada a Vodafone.

Així mateix han rebut la targeta de “Visitant d’honor de Fira Barcelona” per poder accedir gratuïtament als esdeveniments que s’organitzen en aquests recintes i la invitació personalitzada per assistir a l’espectacle que inaugura avui el 39è Grec Festival de Barcelona.
En relació a invitacions d’actes socials no propis del consistori (amb diverses invitacions ja rebudes), la CUP Capgirem Barcelona valorava la possibilitat de fer un sorteig públic per que tothom pogués tenir l’oportunitat d’accedir-hi. Desafortunadament aquest tipus de convits són personalitzats i instranferibles per a les tres regidores.

En aquest sentit, la CUP Capgirem Barcelona denuncia i rebutja aquest tracte de favor i aquests privilegis i, per tant, renuncia a aquests oferiments personalitzats.

De la mateixa manera, la CUP Capgirem Barcelona rebutgem que l’Ajuntament de Barcelona compti amb una flota de cotxes oficials i amb un servei de Taxis pagat per tots els veïns i veïnes. A dia d’avui el Govern i els caps dels grups municipals, entre altres, tenen dret a un dels 22 cotxes oficials existents, que encara continuen utilitzant.

Entenem que el personal que treballa amb els cotxes oficials ha de ser destinat a altres funcions del Consistori. Com a grup municipal apostem per donar exemple i utilitzar el Transport Públic de la ciutat com la resta de veïns i veïnes i pagar (en cas necessari) els taxis per a desplaçaments.

Divendres ens despertàvem amb la notícia d’una dona assassinada pel seu company trobada al port de Barcelona. Des de la CUP Capgirem Barcelona volem reivindicar que aquesta és una mort política, víctima del patriarcat imperant en la nostra societat, un sistema que encara ara empara el privilegi masculí dels homes heterosexuals i perpetua la violència estructural contra les dones i, que cal combatre amb tota la contundència d’una vegada per totes.

Així doncs, demanem un reconeixement oficial per part de l’Ajuntament de Barcelona de la dona assassinada i que aquest també es personi com acusació particular contra aquest. Ha de ser una prioritat des de ja mateix acabar amb la violència cap a les dones de la nostra ciutat que permet que des d’inicis d’aquest any s’hagi produït l’ assassinat d’una dona cada mes, en mans de les seves parelles.

Alhora, volem destacar que aquests assassinats només són la punta de l’iceberg de la violència existent envers les dones i que cal combatre des del carrer i des del consistori, juntament amb el moviment feminista i professionals en aquest àmbit, per tal d’acabar amb aquesta xacra i destruir el sistema patriarcal. Un sistema que es basa en normalitzar en la societat catalana que es mati a les dones pel fet de ser dones i això és violència d’estat i en conseqüència també institucional. No és un cas aïllat, és de nou un altre feminicidi.

Prou feminicidis a Barcelona i als Països Catalans!

Donem tot el nostres suport a la família de la dona assassinada i els hi volem fer saber el nostre condol i acompanyament.
Nosaltres continuarem lluitant amb totes les nostres forces perquè cap més dona sigui assassinada.

Les regidores Maria Rovira i María José Lecha avui a l’Ajuntament de Barcelona. 

Ens esperen quatre anys de moltíssima feina, investigació i lluita. I cal que, entre totes, decidim la millor estructura organitzativa per portar-la a terme.

En línia amb la metodologia de treball assembleari i de participació i empoderament actiu que ha caracteritzat la confecció del codi ètic, la proposta del programa municipal i la decisió de les caps de llista i de les conselleres de barri, la candidatura s’obre de nou per definir (seguint allò aprovat en la III i IV Trobada Popular Municipalista) l’estructura organitzativa post electoral.

Ja durant aquestes darreres setmanes, la CUP Capgirem Barcelona ha dut a terme un procés d’Assemblees de Ciutat Descentralitzades per definir el posicionament davant el debat d’investidura i de l’escenari postelectoral.

Ara obrim de nou el procés!

El calendari
1 de juliol: Enviament de la documentació final de l’Assemblea de Ciutat.
Del 30 de juny al 3 de juliol: Període d’inscripció obert a l’assemblea de ciutat.
L’Assemblea de Ciutat es celebrarà el dia 4 de juliol al Centre Cívic La Sedeta (Carrer Sícilia 321).

Metodologia
Els dos documents esmenables a tractar a l’assemblea són:
Document organitzatiu CUP Capgirem (Enllaç al document)
Proposta per escollir excepcionalment les integrants del Secretariat Municipal (Enllaç al document)

Qui pot participar?
Podran assistir amb veu i vot a l’Assemblea de Ciutat totes aquelles persones que s’incriguin prèviament. Podran presentar esmenes totes les membres de les organitzacions que donen suport a la CUP Capgirem Barcelona, membres dels Comitès locals de la CUP Capgirem Barcelona i participants de la 3a i 4a TPM.

Properament s’obrirà el sistema d’inscripcions, la sala té una limitació de capacitat, un cop s’arribi el nombre màxims d’assistents es tancaran les inscripcions.

Ordre del dia de l’assemblea de ciutat

1. (2/4 de 10 del matí). Inscripcions i arribada dels assistents.
2. (1/4 d’ 11 inici) Constitució de la Mesa i aprovació Reglament de l’Assemblea de ciutat juliol 2015.
3. Presentació, debat i aprovació, si s’escau, de la ponència organitzativa de la CUP Capgirem Barcelona.
4. Presentació, debat i aprovació, si s’escau de la Proposta per escollir excepcionalment les integrants del Secretariat Municipal durant el mes de juliol de 2015.

Per últim, recomanem llegir el reglament de funcionament de l’assemblea (Enllaç al reglament).

Durant la darrera setmana el grup municipal de la CUP Capgirem Barcelona i Alerta Solidària, organització antirepressiva de l’Esquerra Independentista,  hem demanat realitzar una reunió amb Barcelona en Comú (BEC) per parlar de diferents temes, un d’ells i el més rellevant en aquests moments era la qüestió “d’acció policial” (o el nom que finalment hagi de rebre sota el mandat del nou govern) i sobretot dels casos més urgents i del paper que pot fer BEC ja exercint funcions de govern.

Els quatre casos més urgents que volem plantejar són conseqüència de la Vaga General del 29 de març del 2012. Casos on diverses vaguistes seran jutjades per defensar el dret a un treball i una vida digna pel conjunt de la classe treballadora. En tots aquests casos, l’Ajuntament de Barcelona exerceix d’acusació particular, alhora que també és l’acusació que demana penes més altes. Altres casos urgents versen sobre les polèmiques actuacions policials per l’anomenat “efecte Can Vies”, que es van escampar per tota la ciutat més enllà del barri de Sants.

També teníem la intenció de plantejar el paper de l’Ajuntament en els possibles desallotjaments de centres socials. Malauradament, en la nostra llista hi teniem com a cas urgent la imminent actuació sobre el CSOA La Llamborda. Actuació, dels Mossos d’Esquadra, que ha tingut lloc aquest matí, clausurant les plantes d’habitatge, entrant a l’espai social (on no podien operar perquè no disposaven de l’ordre judicial que ho permetés) i gravant, per a les seves bases de dades il·legals, tant els activistes com els periodistes presents. L’espai social ha resistit l’operació policial il·legal durant sis hores i ha aconseguit continuar obert al barri.

En la nostra reunió volem exigir per tant, aturar les col·laboracions de l’Ajuntament i Guàrdia Urbana amb els Mossos d’Esquadra. Acabar amb la complicitat del cos policial de la ciutat que presta suports com per exemple tallar el trànsit i reforçar el dispositiu policial com a segona línia de xoc en cas de protestes al carrer. Cal que es revisin cas per cas tots els ordres de desallotjaments i acusacions populars. Des de la CUP Capgirem Barcelona i Alerta Solidària defensem els espais alliberats com una eina d’autoorganització i apoderament popular per tal de construir una alternativa real a la nostra ciutat.

Som conscients que hi ha molts altres casos derivats de les múltiples lluites per un futur digne que s’han dut a terme i que encara són vigents a Barcelona, tanmateix entenem que és important fer una primera reunió per conèixer l’estat de la qüestió i alhora exigir que l’ajuntament es retiri de forma immediata com acusació particular en tots aquests casos.

Barcelona en Comú ens ha dit en nombroses ocasions al llarg d’aquesta setmana, en insistir per fer la reunió i preguntar sobre l’estat dels casos més urgents, que aquests “estaven passats per ser gestionats amb celeritat”. Però aquest matí han jutjat un company de l’organització juvenil Arran amb l’acusació particular d’un agent de la Guàrdia Urbana representat per un despatx d’advocats extern que te concedida la defensa jurídica dels casos relatius a la Guardia Urbana.  BEC no ens ha pogut aclarir l’estat d’aquesta acusació ni si les despeses del despatx d’advocats han anat a càrrec del consistori. Exigim doncs, que s’acabi amb la política de pagar advocats externs perquè actuïn per l’acusació i representació d’interessos particulars d’agents del cos de la Guàrdia Urbana.

Des de la CUP Capgirem Barcelona i Alerta Solidària reiterem la importància de la reunió que volem realitzar amb el Govern de l’Ajuntament de Barcelona per tal de poder parlar i posar sobre la taula totes aquestes qüestions, i traslladar moltes altres propostes, alhora que continuarem treballant per l’absolució de totes les companyes vaguistes i l’aturada immediata del desallotjament qualsevol espai alliberat a la nostra ciutat.

CUP Capgirem Barcelona
Alerta Solidària