Davant la proposició de CiU i PSC amb el suport d’ERC sobre els Jocs d’Hivern al Ple Extraordinari de l’Ajuntament de Barcelona, intervenció del regidor Josep Garganté de la CUP Caggirem Barcelona.

La intervenció al Ple:

Primer, trobem paradoxal que CiU i PSC proposin la creació d’una Comissió no permanent d’estudi de la candidatura dels Jocs Olímpics quan des del 2010 tant Hereu com Trias van mantenir, amb un cost econòmic de 2.500.000€ per les arques públiques, una Oficina Tècnica de la Candidatura sota el control del mateix home.

Tan malament va fer la seva feina Enric Truñó que després de 5 anys treballant per estudiar la proposta olímpica encara no ho tenen clar?

O més aviat impulsen aquest Ple extraordinari per marcar agenda i perfil partidista? No ens contestin tothom sabem la resposta.

Segon, Trias va fer marxar enrere amb els Jocs d’Hivern de 2022 per manca de consens plantejant la possibilitat del mateix pel 2026.

Ara hi ha més consens? Amb un Govern que té marcat al seu programa la retirada i que ha dit públicament que no és la seva prioritat?

O més aviat Trias impulsa aquest Ple extraordinari per marcar agenda i perfil partidista? No ens contesti tothom sabem la resposta.

Tercer, resulta com a mínim curiós veure en aquesta proposició a CiU i a ERC, tenint en compte que per calendari si es volgués participar en la cursa pels Jocs de Hivern de 2026 a l’octubre de 2017 hauria d’estar avalada per Comitè Olímpic Espanyol.

Potser li sonen les dates tenint en compte el vinent 27 de setembre.

No hauríem d’estar al 2017 ja desconnectats de l’Estat espanyol?

No estaran dient als assistents dels 11 de setembre que van a per la independència, però a les institucions com aquesta estan encara plantejant anar de la maneta dels qui ens hem d’independitzar?

No ens contestin tothom sabem la resposta.

Quart, El Pirineu és un territori discriminat pel que fa a infraestructures i serveis bàsics. Aquest dèficit d’infraestructures vitals no es pot solucionar realitzant un xantatge al territori per que aculli uns JJOO amb tot l’impacte mediambiental i de sostenibilitat social i econòmica que implicaria.

Recordem que al Pirineu el Govern de la Generalitat ha invertit milions d’euros en infraestructures innecessàries com l’Aeroport de la Seu o privatitzant a preu de saldo i amb amiguisme una infraestructura cabdal per aquest territori com és el Túnel del Cadí.

Recordem que dimecres passat al Consell General de Turisme de Barcelona, Miquel Valls, President de la Cambra de Comerç, va parlar de la crisi post Olímpica de 1993.

Voleu això pel Pirineu ? Ho voleu per Barcelona?

Els hi recordem també que el deute dels JJ.OO del 1992 no es va acabar de pagar fins el 2004. Voleu tornar al mateix?

Cinquè, denunciem la mercantilització de l’esport que impliquen els grans esdeveniments tipus JJOO, marcats com a eina dels diferents Governs implicats per generar procesos d’especulació de tot tipus, finançats amb diner públic que acaba revertint en beneficis per a empreses privades, alhora que significa com al ‘92 l’expulsió dels veïns i veïnes de Ciutat Vella, la segregació social i el “paradigma automobilístic” de les rondes.

No volem ni podem oblidar que els JJ.OO del ‘92 pels independentistes van començar amb la coneguda pau olímpica: cops, bosses al cap i elèctrodes contra aquells i aquelles que lluiten per una terra lliure, detinguts per ordre del jutge Baltasar Garzón, alhora que consolidava a la ciutat la figura del President del COI i “franquista 100%” com ells es definia, Juan Antonio Samaranch.

Personatge que encara té una estàtua en aquest Ajuntament i com a mínim una Fundació i un Museu al seu nom.

Sisè i per acabar, el Comitè Olímpic Internacional està podrit fins el moll de l’ós de corrupció, suborns i tràfic d’influències de tot tipus.

Els seus membres han sigut acusats en reiterades ocasions i fins i tot la BBC en un documental amb càmera oculta va aconseguir demostrar la compra de 54 del 124 membres del COI per que votessin una opció concreta.

No és d’estranyar llavors que a la presentació de Madrid 2020 l’antic Ministre espanyol d’Educació, José Ignació Wert, afirmes que no creia que la corrupció a l’Estat espanyol fos un element que preocupes als membres del COI.

La il·lusió olímpica no existeix, existeix el negoci olímpic.

Un negoci per cert que significa un sou anual pel President del COI de 225.000€ anuals. CiU, C’s, PSC i PP sou uns aprenents comparats amb els pocavergonyes del COI.

El passat dilluns, Blatter, President de la FIFA, del qual no sé sap el sou va veure com li plovien bitllets com a protesta per la seva gestió carregada de casos de corrupció.

Això significa que qui vulgui continuar amb la candidatura del 2026 haurà d’untar amb diner públic a molta gent del Moviment Olímpic.

A l’igual que li van dir a Blatter us ho diem a vosaltres: Aquests són els diners per tal que Barcelona-Pirineus organitzi els Jocs d’Hivern de 2026.

Valoració general del Ple Extraordinari i la seva metodologia

La CUP Capgirem Barcelona considerem que la convocatòria dels dos plens és precipitada entenent que els dos temes són fonamentals per les veïnes de Barcelona i que requereix d’un debat profund i d’unes mesures extraordinàries i concretes, donada la situació actual de la ciutat. Mesures efectives, de canvi de model socioeconòmic i que ataqui directament les estructures patriarcals, que ataquin les arrels dels problemes.

Alhora, creiem que en un moment en que la majoria d’organismes que tracten els diferents temes proposats no s’han constituït és difícil saber com s’aplicaran les conclusions del ple. Així doncs, un debat sobre pobresa requereix també tenir l’informe sobre la realitat de les veïnes de Barcelona que el govern s’havia compromès a realitzar des de la tinència de serveis a les persones per tal de saber la situació de la qual es parteix. De fet, creiem que no només s’ha de fer un informe des del govern sinó que s’ha de tenir una anàlisi de la situació dels col·lectius que treballen diàriament amb aquestes problemàtiques i les persones que en pateixen les conseqüències.

Lluites i reivindicacions no poden sortir des de l’ajuntament

Està bé que es plantegi la necessitat d’afrontar els problemes de la nostra ciutat; de fet no esperàvem menys ja que era una de les propostes bàsiques de BEC. Tot i així creiem fermament-i la història ens dona la raó-  que les lluites i les reivindicacions socials no poden sortir de l’ajuntament sinó que hi ha un procés fonamental d’empodermanet i debat col·lectiu, sense el qual cap transformació real és possible. Més enllà d’una emergència social que no requereix de cap debat, entenent que s’ha d’actuar amb immediatesa, cal tenir en compte que aquesta pobresa-o millor dit d’injustíca social o pilar inherent al capitalisme- no s’arregla amb un ple,ni amb grans bones intencions, sinó amb un procés d’empoderament i de presa de consciència per part de la majoria social.

Així doncs, entenem que l’ajuntament ha de governar obeïnt el poble, i per tant fer aquest debat sense que s’hagin creat els mecanismes de participació per la majoria de col·lectius, agents i veïnes de Barcelona per poder afrontar-lo i entre totes capgirar la situació, és des del nostre punt de vista erroni i també contradictori amb els plantejaments que BEC ha anat realitzant durant la seva campanya. No volem  informar a les veïnes de les mesures, ni tans sols consultar-les, volem que entre totes debatem, busquem solucions i ens correponsabilitzem d’aquestes. 

No és pobresa és el sistema capitalista

Alhora, també entenem que l’Emergència social actual és fruit del sistema socioeconòmic i heteropatriarcal al qual vivim; fruit de posar al centre de les nostres vides l’acumulació de capital i no les nostres vides i per tant són necessàries mesures radicalment transformadores, no volem pedassos, ni assitencialisme curt terminista. Són necessàries mesures que ataquin  les arrels del problema; sense por i amb valentia. I aquí a nosaltres ens hi trobareu.

Ara doncs, volem entrar a valorar a nivell general -també tenim propostes concretes que no tindrem temps d’explicar degut el poc temps que se’ns dona, 5 minuts- mitjançant aquesta perspectiva, les mesures presentades.

Valoració del pla

1. DE CARÀCTER GENERAL

• Es un pla molt ambigu que ni prioritza eixos ni actuacions ni justifica les mesures amb la cobertura de les necessitats de la població.
• No s’acompanya la implementació de les mesures amb la despesa de les partides pressupostaries, ni tampoc de les implicacions que això tindrà a nivell de recursos humans. Potser estaria bé tenir-ho per a poder «dimensionar» una mica quin és l’esforç que està fent l’Ajuntament en aquest sentit i sobretot en relació a altres partides.
•  L’impacte que persegueixen és en la propia administració i no tant en el millorament del benestar de la població.
• Centra gran part de l’actuació de garantir l’accés als serveis socials amb mecanismes com la tarifació social que en realitat són una formula de co-pagament progressiu. Perquè no parlem d’universalització del servei?

Entenem que el govern vulgui impulsar la remunicipalització de l’aigua perquè és un bé públic, però llavors els demanem que expliquin perquè en l’àmbit dels serveis socials el seu posicionament és diferent.

POBRESA I DONES

Ens sorprèn i ens inquieta que no hi hagi cap perspectiva de gènere en el si del document. Així doncs cal entendre que les dones pel simple fet de ser dones, sumat al fet de pertànyer a la classe treballadora viuen en les seves pròpies carns les desigualtats inherents al sistema capitalista i patriarcal. Creiem fonamental una perspectiva feminista en totes les mesures que es prenguin.

En propostes rupturistes, que ataquin el sistema capitalista i patriarcal ens hi trobareu, en d’altres no.

L’any 2013 hi havia 3.325 llicencies, ocupaven  42.000 m2 de via pública, aquesta és l’herència que el govern del PSC i ICV-EUiA ens va deixar amb la seva regulació de terrasses. En només un any, Xavier Trias i el seu aliat a la ciutat, el PP, van aconseguir pujar aquesta xifra fins a les 4.600. Però tampoc cal entrar en gaires xifres, només cal viure a Barcelona per adonar-se’n de que la situació és insostenible.

Per començar, posem en qüestió la impossibilitat de suspendre la concessió de llicències fins que s’aprovi la nova ordenança.

No cal anar gaire lluny: l’Ajuntament de Sant Cugat va adoptar la mesura el 10 d’octubre de 2014. Aquí els portem el decret de l’alcaldia. Només cal copiar, enganxar i publicar ala Gaseta i al Butlletí Oficial de la Província.

Diu una dita popular que qui vol fer les coses busca els mitjans, i qui no vol fer-les, busca excuses. I potser això és el què tenim avui sobre la taula: una excusa. No es pot fer de la creació de comissions, debats o participació en l’excusa per dilatar la presa de decisions necessàries per a la ciutat. El poble esta manant, però obeeix el govern? El moviment veïnal ja fa anys que reclama solucions i respostes enfront a la privatització i explotació privada de l’espai públic. El carrer Blai, la Rambla del Poblenou, l’Avinguda Gaudí, places de tots els barris de Gràcia, Sants o Poblesec  son exemples flagrants de com s’ha convertit en propietat pública, privatitzada de facto. La ciutat no és una mercaderia, és un dret dels veïns i les veïnes que l’habiten, la construeixen i la treballen.

Alguns, com sempre, des del maniqueisme, voldran vendre el debat sobre terrasses sí o terrasses no. Ens posaran mil excuses sobre l’activitat econòmica, la creació de llocs de treball i les mil fal·làcies de sempre sobre els suposats emprenedors. Però, aquest no és el debat. El debat és quina ciutat i quins barris volem. La privatització de l’espai públic ha estat una constant que ha avançat en paral·lel a la repressió de tota expressió espontània al carrer. Mentre l’ordenança del civisme sanciona a algú que beu una cervesa en un banc, a dos metres una quarantena de taules ocupen el 50 % de la vorera o del passeig.

Podem optar pels carrers mercaderia, on consumeixes o passes de llarg sense aturar-te (quan pots, si tens espai), seguint alimentant la roda de la mercantilització del temps, l’espai, l’oci i el temps lliure. O podem recuperar el dret a la ciutat, al desenvolupament comunitari, a l’ús i gaudi de les places i carrers sense intercanvis monetaris que copen,  tots els espais de les nostres vides. Al cap i a la fi, podem jugar a pilota a la plaça, volem fer tertúlies entre veïns i veïnes i no omplir-la de taules i cadires de franquicies.

Tanquem amb algunes dades, a tall d’exemple, i de fi de la paciència veïnal:

• Plaça Reial: 1.669 cadires pagant, 8 gratis
• Rambla del Poblenou: 53 terrasses
• Enric Granados: 51 terrasses
• Les Rambles, des de Canaletes fins a Drassanes, ja no les reconeix ningú.

No ens calen plens per tenir un diàleg de sords on tot el què es proposa és crear una comissió abstracta per parlar del tema. Avui el govern ha volgut marcar l’agenda, esperem que quan es decideixin a fer-hi alguna cosa no sigui, encara més, massa tard.

Avui dimecres 16 de juliol tenia lloc la sessió de Constitució del Consell Comarcal del Barcelonès. Les 4 representants de les candidatures de la CUP Poble Actiu prometien els càrrecs per imperatiu legal i amb el compromís de treballar també en aquest espai per la transparència real, la lluita per l’alliberament del nostre poble i contra el model capitalista imperant.

Les representants de la CUP Poble Actiu han votat en blanc en la votació per la presidència del Consell. 4 vots en blanc contra el pacte que regala la presidència al PSC i reforça el continuisme imperant en aquesta institució.

Les representants de la CUP Poble Actiu són les següents:

María José Lecha, regidora de Barcelona, de la candidatura CUP Capgirem Barcelona.
Javier López, regidors de Badalona, de la candidatura Guanyem Badalona en Comú.
Basilio Perona, regidor de Sant Adrià del Besòs, de la candidatura Sant Adrià en Comú.
Alba Calvo, regidora de Santa Coloma de Gramenet, de la candidatura Sóm Gramenet.

Discurs complet d’Alba Calvo a la sessió de Constitució del Consell Comarcal del Barcelonès:

Bona tarda a totes i tots,
En primer lloc volem recordar que les conselleres de Poble Actiu hem hagut de prometre el càrrec per imperatiu legal. És així perquè aquesta Constitució no és la nostra. No ho és perquè ens condemna a la cruesa del capitalisme, perquè ens sotmet com a poble, i perquè no separa la religió de l’Estat, fent-nos desiguals davant la llei i no reconeixent els nostres drets com a dones o com a persones immigrants.
Avui, per primera vegada, posem un peu en aquesta institució. Comencem de nou, però tenim molt clares les prioritats. Estem aquí per posar llum a la opacitat que sempre ha imperat gràcies al consens dels que l’han governada sempre i la connivència d’altres. Opacitat que una vegada més posa en descrèdit la feina d’aquest Consell Comarcal facilitant el mal ús d’aquesta institució, com hem vist arrel de les darreres imputacions.

Estem aquí per socialitzar les prioritats que marca aquesta institució. No podem mirar cap a una altra banda mentre existeix l’actual situació d’emergència social que estem vivint. Cal aborda-la des d’aquí també. Prioritats que han de ser obertes a debat i participació de la població, per tal d’evitar l’ocultació de males practiques i privilegis existents.

Així doncs, les conselleres de Poble Actiu entrem amb el compromís de treballar per una República Catalana i democràtica i per un sistema econòmic just, deixant enrere aquest capitalisme que tanta misèria i desigualtats promou. I amb el compromís que la nostra agenda no la marcaran interessos privats o ocults.

És per això que la transparència serà pràctica necessària per la construcció d’una democràcia popular i participativa. La nostra tasca al Consell Comarcal (fins la seva existència) serà la de fiscalitzar, proposar i fer pública tota la informació, com creiem que hauria d’haver estat sempre.

Avui dimecres 15 de juliol tenia lloc el Ple de Constitució de la Diputació de Barcelona. Les tres representants de les candidatures de la CUP Poble Actiu prometien per imperatiu legal i amb el compromís de treballar també en aquest espai per la transparència real, la lluita per l’alliberament del nostre poble, pel socialisme i per una societat feminista.

Les representants de la CUP Poble Actiu han votat la seva pròpia candidatura a la presidència. 3 vots per mostrar el nostre rebuig al continuisme imperant en aquesta institució, on un pacte entre CiU i ERC amb el suport del PSC deixa les coses tal com estaven.

La Diputació de Barcelona té 51 diputats. Aquests, obligatòriament, són també regidors o alcaldes perquè és a través de les eleccions municipals com es determina quins dels electes de cada municipi ocupen un lloc de diputat. Aquest sistema d’elecció es coneix amb el nom d’elecció indirecta, perquè els ciutadans no triem directament els diputats, sinó a través dels comicis municipals.

Les representants de la CUP Poble Actiu son el següents:

Laia Sabater Díaz, regidora de Badalona, de la candidatura Guanyem Badalona en Comú.
Maria Rovira Torrens, regidora de Barcelona, de la CUP Capgirem Barcelona.
Joaquim Duran Redondo, regidor de Badia del Vallès, de la candidatura Alternativa d’Esquerres per Badia i membre de les Candidatures Alternatives del Vallès.

Discurs complet de Maria Rovira al Ple de Constitució de la Diputació de Barcelona:

Bon dia a tots i totes les presents avui en aquest Ple de constitució de la Diputació.

Per primer cop a la història, les Candidatures de Poble Actiu serem a les quatre diputacions en que van esquarterar fa segles aquest tros de país en el que vivim sota dominació espanyola.

És per això, que quan fa uns moments hem hagut de prometre el càrrec, ho he hagut de fer per imperatiu legal. La segona restauració borbònica de 1978 ens obliga encara avui als catalans i catalanes de sotmetre’ns al seu poder, guanyat per la força de les armes i la imposició.

Però, tot i aquests tres-cents anys d’ocupació i intent de genocidi, encara restem aquí. I, estem, més decidits que mai a posar fi a aquest sotmetiment i a iniciar d’una vegada per totes el nostre camí cap a la plena consecució dels nostres drets més elementals com a classe, com a dones i com a poble.

Per les persones que formem part de les Candidatures de Poble Actiu no ens és còmode de participar d’aquesta institució, en tant en quant aquesta representa l’esglaó fonamental del procés d’uniformització estatal que facilità la imposició del sistema capitalista i la reproducció i perpetuació dels sistema patriarcal sobre les nostres esquenes.

Tot i així, tres segles després de la conquesta castellana des de les CUP i les CAV (Candidatures Alternatives del Vallès) reivindiquem un ens democràtic que defensa els interessos del municipi, partint de l’autonomia de cadascun dels pobles i les ciutats, per tal de fer força i desenvolupar-se com a territori.

Una lògica inversa de la institució en la que avui prenem possessió.

Des del caràcter municipalista de les CUP i les CAV entenem i defensem l’autonomia municipal, així com plantegem les vegueries com a espai territorial de coordinació per a un desenvolupament endogen dels municipis que cobreixi les necessitats de la classe treballadora del nostre poble. Alhora, que aquests i aquestes puguin participar en la presa de decisions públiques.

No proposem res d’innovador, plantegem la recuperació de l’essència del poder local que va caracteritzar l’organització del territori als diversos pobles de la Mediterrània, i que va servir d’eix de progrés d’una part del nostre país fins a la seva conquesta i sotmetiment per part de la Corona espanyola.

Des del primer dia que la CUP té presència a les diputacions volem exigir la seva dissolució i l’articulació de les vegueries, com aquelles institucions ajustades als àmbits territorials naturals de les nostres relacions socials, culturals, polítiques i econòmiques, que siguin la base d’articulació nacional dels Països Catalans.

Una estructuració que parteix de la base, del municipi, com a element natural de relació entre persones, i que s’articula a través de les vegueries com a espais de desenvolupament i creació que componen aquests rics i diversos territoris que són els Països Catalans, ocupats actualment per l’Estat espanyol i francès. Partint de la cooperació local i territorial i de la participació democràtica com els principals motors de desenvolupament per a la transformació social i econòmica que ha de posar fi a les desigualtats i la in-equitat social que promou l’actual sistema de dominació social, econòmic i patriarcal.

Avui toca parlar del present. I, el present ve marcat, com portem denunciant des dels darrers anys des de les candidatures rupturistes per tres crisis sistèmiques, determinades per la crisi capitalista i per la crisi de legitimitat del règim del 78 que ens nega els nostres drets més elementals.

La primera d’aquestes crisis és l’econòmica. No cal fer ara tot un detall de les dades estadístiques que demostren la difícil situació que patim en pròpia pell les classes populars. Des de les xifres d’atur fins a les de pobresa o fam. Una crisi econòmica que no és crisi, és el sistema cínic anomenat capitalisme.

Per tant, entenem que cal urgentment un canvi de model socioeconòmic i d’estructures productives i reproductives que signifiquin una ruptura amb l’status quo actual; amb el sistema capitalista i patriarcal. De ben segur, i contradient moltes veus que criden molt últimament, la independència d’aquest tros del país en el que vivim és un dels instruments més útils i necessaris ara mateix, per poder iniciar un procés constituent que permeti poder decidir lliurament entre tots quin model d’Estat volem construir per a les futures generacions. Per poder tenir doncs, la vida digna que totes ens mereixem.
I és així, que d’aquesta primera crisi socioeconòmica, passem a la segona crisi que vivim actualment; la crisi nacional.

Precisament, en l’actual conjuntura les diputacions es troben enmig d’un procés contradictori. Per una banda, el procés que anhelem els catalans i les catalanes que respectem la democràcia, que no és res més que el dret de poder decidir lliurament el nostre futur com a poble.

I, per altra banda, una nova ofensiva re-centralitzadora i uniformitzant de l’Estat espanyol, que a través de la “Ley de Racionalización y Sostenibilidad de la Administración Local”, pretén utilitzar les diputacions -un cop més en la història-, com aquelles institucions que manlleven l’autonomia local i centralitzen i uniformitzen l’administració.

La Diputació de Barcelona ha de posicionar-se en una de les dues direccions que marca la cruïlla actual. O aposta per seguir el camí decidit per la majoria de municipis i persones del Principat de Catalunya, de trencar amb el règim del 78 i iniciar un procés constituent, o seguir en la submissió i l’acatament de les imposicions de l’Estat espanyol -per ordre de la Troika- per aprofundir en aquest règim, basat en la uniformització i la centralització. Per això, volem que quedi molt clar que les les candidatures de Poble Actiu treballarem per una major distribució de la riquesa i el treball per les classes populars de les viles i ciutats de la província.

I, d’aquesta cruïlla històrica que vivim, enllacem amb la tercera i darrera crisi que estem patint actualment, que és la crisi democràtica.

Les institucions creades per la darrera restauració borbònica viuen els seus moments de pitjor legitimitat. Segurament, aquesta tercera crisi no s’entén sense les dues primeres. És per això, que l’hem deixat pel final.

La política d’austeritat dictada pel Capital s’ha imposat un cop més per la força.

Una política d’austeritat que ha causat estralls entre les classes populars coincidint amb l’actual i nova crisi cíclica del capitalisme. I que davant d’aquesta in-operativitat de l’esfera pública -lligada de mans del capital- per respondre als interessos i a les necessitats de les classes populars, ha perdut encara la poca credibilitat que tenia.

Una legitimitat, tocada de mort, si a sobre hi afegim els centenars de casos de corrupció que afecten el nostre país.

És per tot això, que un dels nostres principals objectius serà aixecar catifes i obrir finestres i armaris, alhora que combatre l’emergència social del nostre territori..

Perquè a més, les diputacions, són les institucions que tenim al nostre país que més opacitat presenten. El poble no té cap mena de coneixement del que s’està parlant avui aquí ni del perquè serveix aquesta institució.

És per això, que no venim aquí a escalfar la cadira, sinó que venim disposats a treballar -perquè més enllà de presentar propostes i opinar les possibles propostes que presentin la resta de forces polítiques i el govern- traslladarem al carrer el que aquí passa, deixa de passar, s’explica o es calla. Perquè n’estem fartes de l’opacitat que impregna aquesta sala. I és per aquest motiu també, que no acceptarem privilegis; ni pins, ni assegurances vitalícies. Nosaltres som poble.

Les candidatures rupturistes treballarem doncs, per retornar el poder a tots els municipis i posar llums i taquígrafs aquestes sales.

Avui s’ha celebrat el ple extraordinari del cartipàs a l’Ajuntament de Barcelona. Aquests han estat els posicionaments de la CUP Capgirem Barcelona:

1. Modificació de la Disposició Addicional segona del ROM, relativa a la denominació i àmbits d’actuacions de les Comissions del Consell Municipal.
La CUP Capgirem Barcelona hem votat a favor de la reducció de Comissions en primer lloc com a mesura per la reducció de despesa pública i en segon lloc com a mesura per potenciar arees de treball més completes i transversals.

2. Modificació dels articles de les Normes Reguladores del Funcionament de Districtes.
Votació en contra d’una modificació feta a mida per poder crear noves figures d’assessors pels partits polítics a sou de la despesa pública de l’Ajuntament. Creiem que aquesta modificació respon al mercadeig entre els grups municipals per l’acord dels assessors i els sous.

3.Nomenaments de Presidents, Vicepresidents i composició de les Comissions del Consell Municipal. Nomenaments dels Consells d’administració de les empreses de capital municipal.
La CUP Capgirem Barcelona fem abstenció activa en tots els nomenaments d’arees, consells i comissions on no tenim representació. En canvi votem a favor en les que tenim representació: Àrea Metropolitana i Consorci de la Zona Franca.

No podem votar a favor d’espais on no podrem aportar la visió del nostre grup municipal i on el nostre control públic és nul.

També volem deixar clara la nostra postura sobre les actuals “empreses municipals” que apostem per municipalitzar en la seva totalitat i per la internalització dels treballadors i treballadores.

4. Règim de dedicació i retribucions dels membres electes i dels consellers/es de Districte del Govern.
La CUP Capgirem Barcelona votem enèrgicament en contra de l’esmena de CiU, C’S, PP i PSC on proposen mantenir els sous dels càrrecs electes amb unes rebaixes mínimes d’anys anteriors. Ens sembla una enorme vergonya aquesta maniobra de joc brut usat al Ple per mantenir els sous actuals i no assumir la proposta de rebaixa de Barcelona en Comú (per nosaltres també insuficient, però una rebaixa més clara).

Diumenge 28 de Juny a les 12.00h va tenir lloc la reunió sol·licitada des de la CUP Capgirem Barcelona i Alerta Solidària (organització antirepressiva de l’Esquerra Independentista), per tractar diferents qüestions de temàtica antirepressiva, amb Barcelona en Comú (BEC).

Així doncs, a la reunió van assistir Gala Pin i Jaume Asens de BEC, Josep Garganté, Maria Rovira de la CUP Capgirem Barcelona i Eva Pous d’Alerta Solidària. Durant la reunió es van tractar diferents qüestions; d’una banda els diferents casos repressius de les vagues generals dels últims anys, els casos de persones encausades per les mobilitzacions en defensa de Can Vies; les diferents persones que tenen sancions i multes per les diferents mobilitzacions d’Stop Pujades (en defensa del transport públic) i les multes imposades en base a l’Ordenança del Civisme a la ciutat.

D’altra banda, es va plantejar quina seria l’actuació del govern municipal respecte la unitat d’antiavalots de la Guàrdia Urbana, els bufets d’avocats (pagats fins ara per l’ajuntament) dels agents de la Guàrdia Urbana, els convenis de col·laboració entre Mossos d’Esquadra i la GUB, l’aplicació de la Llei Mordassa i sobre la necessitat de garantir els drets dels detinguts. També es va demanar quina seria la línia d’actuació respecte l’ordenança del civisme.

La CUP Capgirem Barcelona i Alerta Solidària vam mostrar la voluntat que hi hagi una comunicació fluida i d’aquesta manera treballarem per aconseguir aturar la criminalització de les veïnes mobilitzades a la ciutat de Barcelona, així com la criminalització de la pobresa.

Durant aquestes primeres setmanes del nou consistori, les regidores de la CUP Capgirem Barcelona han anat rebent diferents comunicacions pel fet de ser càrrecs electes escollits en les passades eleccions municipals. Entre aquestes comunicacions, per exemple, les tres regidores han rebut la informació que rebrien un mòbil “Iphone 6” o “Iphone 6 Plus” amb línia pròpia a càrrec de l’Ajuntament de Barcelona adjudicada a Vodafone.

Així mateix han rebut la targeta de “Visitant d’honor de Fira Barcelona” per poder accedir gratuïtament als esdeveniments que s’organitzen en aquests recintes i la invitació personalitzada per assistir a l’espectacle que inaugura avui el 39è Grec Festival de Barcelona.
En relació a invitacions d’actes socials no propis del consistori (amb diverses invitacions ja rebudes), la CUP Capgirem Barcelona valorava la possibilitat de fer un sorteig públic per que tothom pogués tenir l’oportunitat d’accedir-hi. Desafortunadament aquest tipus de convits són personalitzats i instranferibles per a les tres regidores.

En aquest sentit, la CUP Capgirem Barcelona denuncia i rebutja aquest tracte de favor i aquests privilegis i, per tant, renuncia a aquests oferiments personalitzats.

De la mateixa manera, la CUP Capgirem Barcelona rebutgem que l’Ajuntament de Barcelona compti amb una flota de cotxes oficials i amb un servei de Taxis pagat per tots els veïns i veïnes. A dia d’avui el Govern i els caps dels grups municipals, entre altres, tenen dret a un dels 22 cotxes oficials existents, que encara continuen utilitzant.

Entenem que el personal que treballa amb els cotxes oficials ha de ser destinat a altres funcions del Consistori. Com a grup municipal apostem per donar exemple i utilitzar el Transport Públic de la ciutat com la resta de veïns i veïnes i pagar (en cas necessari) els taxis per a desplaçaments.

Ens esperen quatre anys de moltíssima feina, investigació i lluita. I cal que, entre totes, decidim la millor estructura organitzativa per portar-la a terme.

En línia amb la metodologia de treball assembleari i de participació i empoderament actiu que ha caracteritzat la confecció del codi ètic, la proposta del programa municipal i la decisió de les caps de llista i de les conselleres de barri, la candidatura s’obre de nou per definir (seguint allò aprovat en la III i IV Trobada Popular Municipalista) l’estructura organitzativa post electoral.

Ja durant aquestes darreres setmanes, la CUP Capgirem Barcelona ha dut a terme un procés d’Assemblees de Ciutat Descentralitzades per definir el posicionament davant el debat d’investidura i de l’escenari postelectoral.

Ara obrim de nou el procés!

El calendari
1 de juliol: Enviament de la documentació final de l’Assemblea de Ciutat.
Del 30 de juny al 3 de juliol: Període d’inscripció obert a l’assemblea de ciutat.
L’Assemblea de Ciutat es celebrarà el dia 4 de juliol al Centre Cívic La Sedeta (Carrer Sícilia 321).

Metodologia
Els dos documents esmenables a tractar a l’assemblea són:
Document organitzatiu CUP Capgirem (Enllaç al document)
Proposta per escollir excepcionalment les integrants del Secretariat Municipal (Enllaç al document)

Qui pot participar?
Podran assistir amb veu i vot a l’Assemblea de Ciutat totes aquelles persones que s’incriguin prèviament. Podran presentar esmenes totes les membres de les organitzacions que donen suport a la CUP Capgirem Barcelona, membres dels Comitès locals de la CUP Capgirem Barcelona i participants de la 3a i 4a TPM.

Properament s’obrirà el sistema d’inscripcions, la sala té una limitació de capacitat, un cop s’arribi el nombre màxims d’assistents es tancaran les inscripcions.

Ordre del dia de l’assemblea de ciutat

1. (2/4 de 10 del matí). Inscripcions i arribada dels assistents.
2. (1/4 d’ 11 inici) Constitució de la Mesa i aprovació Reglament de l’Assemblea de ciutat juliol 2015.
3. Presentació, debat i aprovació, si s’escau, de la ponència organitzativa de la CUP Capgirem Barcelona.
4. Presentació, debat i aprovació, si s’escau de la Proposta per escollir excepcionalment les integrants del Secretariat Municipal durant el mes de juliol de 2015.

Per últim, recomanem llegir el reglament de funcionament de l’assemblea (Enllaç al reglament).