Un cop més, els dimarts 31 de maig, ens vam trobar amb una Comissió extraordinària per continuar la campanya, de quasi tots els grups municipals, per perseguir i criminalitzar als venedors ambulants.
Cap novetat en el front racista i classista d’alguns i algunes.
Continua, a més a més, la campanya electoral per intentar esgarrapar alguns vots a costa de l’empresonament d’una persona i de la pobresa dels seus companys i companyes que intenten sobreviure en aquesta ciutat.
I aquest cop la cacera mediàtica i partidista li va tocar al tercer tinent d’Alcaldia, Jaume Asens, al qual el nostre grup municipal va transmetre públicament dies enrere tot el nostre suport en relació a la qüestió que aquí es tracta.
Un cop constituït el nou Ajuntament portem quasi un any de cacera policial, partidista i mediàtica contra els venedors ambulants i com que des del Govern actual no s’ha posat l’aturador a certes pràctiques policials, ni a la seva desproporció en el cas d’alguns agents de paisà i dels antiavalots (USP) doncs la pilota s’ha anat fent més gran.
Com les cessions i la tebiesa del Comissionat de seguretat, Amadeu Recasens, i de la pròpia Alcaldessa, Ada Colau, mostrant un suport total al cos de la Guàrdia Urbana, lliure de crítiques, han sigut constants doncs ara ens trobem com ens trobem.
La posició del Govern de no qüestionar la pressió d’un sector de la Guàrdia Urbana, per sobre fins i tot de la defensa d’una acció legítima com era la de Jaume Asens, evidència que la fe del convers és més forta que la dels ideòlegs, i el resultat acaba sent la implementació acrítica i cega d’un estat policial contra, entre d’altres, els venedors ambulants.
Diuen que la sang no calma al tauró, sinó que li dóna més gana i aquest ha anat incrementant les seves queixalades.
És evident que hi ha elements als nivells superiors del cos de la Guàrdia Urbana que manen més que la pròpia Alcaldessa i que el propi Comissionat.
Com suposo ells dirien, “els governs passen, nosaltres ens mantenim…”
Evidentment aquests superiors de la Guàrdia Urbana, amb els seus homes al carrer, marquen i filtren informació en alguns mitjans de comunicació que genera alarma, titulars i, també, Comissions extraordinàries.
De fet, el 23 de maig passat, el propi Cap de la Guàrdia Urbana, Evelio Vázquez, en la roda de premsa del Pla Director va expressar que si la informació que havia sortit als mitjans era certa “creia que l’Alcaldessa hauria de prendre una decisió” en relació a Jaume Asens.
També va confirmar la reunió que s’havia realitzat abans d’aquesta roda de premsa i que algú devia haver filtrat a alguns mitjans de comunicació.
Una filtració més. Suposo que ja no deu venir d’aquí.
Finalment el passat 24 de maig l’Ajuntament i el bufet privat d’advocats Molins & Silva van realitzar un comunicat conjunt on s’exculpava a Jaume Asens dels fets que alguns mitjans de comunicació havien donat per sentenciats.
Per exemple, Mayka Navarro a La Vanguardia va escriure: “el teniente de alcalde telefoneó a la abogada y con un tono “autoritario y rozando la coacción” ordenó no solo que no pidiera prisión para el detenido, sino que se retirara de la causa.”
Suposo que això deu ser un cas de creativitat periodística.
Demanarà disculpes Mayka Navarro? Demanarà disculpes La Vanguardia? Prefereixo esperar-me assegut.
Deu ser la mateixa creativitat partidista que van utilitzar per ordre de representació municipal:
Joaquim Forn (CiU) quan va titllar “d’intolerable” l’actitud del tercer tinent d’alcalde.
Carina Mejias (C’s) quan va opinar que “tremenda ingerència la d’un polític en l’activitat judicial”…“Barcelona no es mereix això”.
Alfred Bosch (ERC) quan es va pronunciar afirmant “El senyor Asens no ha estat al seu lloc”.
I com no, Fernández Diaz, quan va demanar el cessament del senyor Asens.
Demanaran disculpes Forn, Mejias, Bosch i Fernández Diaz després del comunicat de l’Ajuntament i el bufet privat Molins & Silva?
Dit això, parlem i ens fem preguntes sobre aquest bufet d’advocats privat i pel motiu per què l’Ajuntament paga aquest bufet a la Guàrdia Urbana.
Molins Silva, la secció penal del despatx Roca i Junyent.
Coneguts pels amics de Convergència i Unió, per dir-ho de manera suau. De manera crua podria anomenar-los el braç executor de CiU.
Advocats pels casos de corrupció de la Infanta i de Millet i Montull, entre d’altres, en algun moment del procés judicial.
Advocats de rics per a rics.
Ens preguntem:
Quants anys porta aquest bufet treballant per la Guàrdia Urbana?
Per què l’Ajuntament no va donar la instrucció de retirar la petició de presó contra el venedor ambulant?
Algú al Consistori és conscient que es una aberració dictar una presó provisional contra una persona que té domicili fix, arrelament des de fa 11 anys a Barcelona i cap antecedent penal. I, a més, fer-ho només per alarma social, que és un concepte que ve del feixisme.
Ras i curt, és una petició de presó política.
Torno a repetir, aquest és el mateix bufet privat que va aconseguir que Felix Millet no trepitges ni la comissària. Ara, en canvi, ha aconseguit que un pobre vagi a la presó.
Si et dius Felix Millet cap problema, però si et dius Sidil Moctar a la presó.
Com es diu popularment, amb raó o sense raó el pobre a la presó.
Que crea més alarma social? La llibertat de Felix Millet o la de Sidil Moctar?
Tornem a les preguntes sobre el bufet privat:
Si l’Ajuntament no pot donar les instruccions sobre els diferents casos al bufet, com és possible que això succeeixi si és l’Ajuntament qui en definitiva abona les quantitats econòmiques?
Quan va tornar a sortir la licitació d’aquest servei jurídic?
Com és que només es va presentar un sol bufet d’advocats al concurs?
De veritat algú ens vol fer creure que no hi ha més despatxos privats interessats amb aquesta licitació?
Com a mínim força estrany tot plegat, per no dir sospitós.
Les paraules d’Evelio Vázquez a la roda de premsa qüestionant a Jaume Asens en base a informació d’alguns mitjans de comunicació són pel nostre grup municipal molt greus.
O l’Alcaldessa o el Comissionat posen ordre a la Guàrdia Urbana, cessant immediatament a Evelio Vázquez, o la imatge que tenim nosaltres i pensem que bona part dels veïns i veïnes de Barcelona és que aquí no mana el govern, sinó que mana la Guàrdia Urbana.
I els recordo que aquests, en concret, ningú els ha votat.
