Barcelona, 25 d’octubre de 2015

En el document del 23 d’octubre de l’Ajuntament de Barcelona, sobre l’estat dels allotjaments turístics, es diu que 51 d’aquests (45 establiments turístics, sis albergs de joventut i una residència d’estudiants) no estan subjectes a la suspensió de llicències, i que 35 sí que ho estan (30 establiments turístics, tres albergs de joventut i dues residències d’estudiants).

Més enllà del que diuen les xifres i de la perplexitat que provoquen entre els ciutadans, el que s’està definint darrere d’aquestes xifres és el model de ciutat. L’expulsió de les veïnes dels barris, el tancament continuat del comerç de proximitat i tradicional, l’augment del cost de la vida i la precarietat a la ciutat, juntament amb l’espoli dels espais públics (des de les voreres del carrer ocupades per negocis privats, fins al tancament del Park Güell), són conseqüència d’un model de ciutat al servei dels interessos de l’especulació turística, immobiliària, etc. Aquesta situació s’ha evidenciat descarnadament en alguns barris de l’entorn del centre de la ciutat i dels grans atractius turístics (Ciutat Vella, Barceloneta, Gràcia, etc.). Cada allotjament turístic que es construeix significa l’expulsió de veïnes i l’empitjorament de les condicions de vida de les que encara resisteixen a les seves cases.

Però, a més a més, aquestes xifres emmascaren la realitat, i serveixen com a exemple els albergs de joventut, que no són albergs, ni són per a la joventut (exclusivament). Darrere d’aquesta denominació s’amaguen el que coneixem com a hostels; per tant, s’ha utilitzat una figura pensada inicialment amb l’objectiu que els joves poguessin viatjar i allotjar-se en establiments assequibles per encabir–hi establiments privats que contribueixen al desgavell turístic (alguns, com el de carrer Perill de Gràcia, són equipaments municipals). Per què els albergs de joventut no són públics? Per què les residències d’estudiants no són de les universitats públiques? Per què l’administració pública ignora o conviu amb aquestes realitats?

Cal aturar qualsevol nou equipament turístic i els seus negocis vinculats. Cal revisar els permisos de les terrasses dels bars, de negocis lúdics i de restauració. Cal protegir el comerç de proximitat i tradicional. Però, sobretot, cal deixar de banda, d’una vegada, les polítiques d’aparador i la propaganda mediàtica que han caracteritzat tots els governs municipals des del 1979 fins ara, a fi d’articular des de l’Ajuntament de Barcelona i els Consells de Districte les mesures necessàries per assegurar la dignificació de les condicions de vida materials de tothom: dret a menjar calent tres cops al dia i accés a l’habitatge, a la sanitat, a l’educació i al treball, i a desenvolupar formes de consum no alienades ni mediatitzades per la mateixa cultura burgesa que converteix tota relació comercial en mitjà per a l’explotació laboral i per al benefici d’una minoria.

La CUP lluita per un model de ciutat per a les veïnes i de les veïnes, i per això es posiciona per frenar, de forma immediata, el creixement del model turístic i canviar de forma radical el model de ciutat.

Cal obrir un procés participatiu real on les veïnes hi tinguin veu i vot. Aquest procés ha de de decidir-se als barris, mitjançant consultes directes. Estem decidint el model de ciutat, no és un tema menor.

Cal subministrar informació contrastada per tal que es puguin valorar els guanys i les pèrdues que l’impacte turístic té en els barris, així com on van els guanys i on van les pèrdues. Per això cal una informació transparent i rigorosa que inclogui l’índex de places turístiques per resident al conjunt de la ciutat, al conjunt del districte, als barris i a les agrupacions menors, ja que la concentració de l’oferta turística es produeix en micro zones, i exposar-la en agrupacions superiors n’emmascara el resultat. Cal calcular quina és la càrrega turística (turistes, visitants i els seus fluxos) per habitant que es pot assumir sense posar en perill la supervivència de les veïnes i la convivència de totes.

S’ha de repensar la ciutat, immediatament, per frenar la pressió especulativa i construir una ciutat fonamentada en un model productiu local, pensat basant-se en l’ocupació digna de les persones i en els beneficis socials. S’ha de repensar la ciutat des dels barris, recuperant la territorialització històrica, construint alternatives de baix a dalt.

Des de la CUP Capgirem Barcelona ens veiem tristament obligades a matisar les declaracions fetes per la senyora Sonia Sanchez aquest matí de dimarts, dia 20 d’octubre de 2015, al programa ELS MATINS DE TV3.

Volem remarcar que la CUP Capgirem Barcelona mai no li ha negat cap reunió, ans al contrari: se li va oferir -i se li continua oferint- un espai de diàleg, juntament amb la Regidora electa Sra. Maria Rovira, amb representants de l’eix feminista i, per descomptat, amb la Consellera del Districte de Ciutat Vella i responsable de les temàtiques de Prostitució i Tràfic del nostre grup municipal, la Sra. Paula Mansilla Ezkerra, que, a mes, és treballadora del sexe.

Quan es va assabentar de la presència de la Sra. Paula Mansilla Ezkerra a la reunió, la Sra. Sonia Sanchez i les seves promotores van declinar la invitació, argumentant que no estaven disposades a mantenir una trobada “amb una prostituta”.

Lamentem profundament la seva decisió, ja que creiem que en el si del nostre grup municipal, entès com un espai de defensa dels drets humans i contrari a tota discriminació, no és possible acceptar l’exclusió d’una companya com a condicionant per una reunió, i encara menys quan la persona en qüestió és la responsable d’una àrea temàtica tan específica. Esperem que pugui reconsiderar aquesta decisió, i a la CUP Capgirem Barcelona estarem encantades de rebre-la.

Finalment, reiterem el nostre compromís polític i social contra qualsevol forma de violència masclista cap a les dones, inclòs, per descomptat, el tràfic de persones amb finalitat de prostitució forçada. Alhora, mantenim les nostres conviccions sobre la legitimitat de l’organització de col·lectius de treballadores sexuals per defensar els seus drets de ciutadania.

Una salutació cordial

Paula Mansilla Ezkerra

Consellera de la CUP – Capgirem Barcelona
Districte de Ciutat Vella
Barcelona

El passat dissabte 17 d’octubre i en el marc de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura, es celebra el “dia sense cotxes”. L’Ajuntament de Barcelona organitza activitats programades al carrer per tal que gaudim “d’una ciutat més amable i humana”.

A l’Eixample, per exemple, es talla un tram del carrer Borrell entre el carrer Manso i el carrer Tamarit. Un tram que ocupa exactament un costat d’una illa de l’Eixample. A la resta de districtes els talls de carrers són també de tarannà més que simbòlic amb distàncies similars.

Els que pensem aquest escrit, ens entestem en com explicar el sentit del ridícul que ens genera aquesta actuació. Però després de parlar-ho, ho deixem per incomunicable. El sentit del ridícul cau per si mateix i no es pot explicar.

Volem, això sí, aprofitar aquesta ocasió per demanar a l’Ajuntament, novament, com portem fent des de la CUP des de fa anys a les administracions implicades, actuacions urgents i contundents que mitiguin, de veritat, la contaminació atmosfèrica i el soroll a les nostres ciutats i per tant que es redueixin els greus efectes sobre la salut de les persones.

En primer lloc, volem denunciar el doble llenguatge i la banalització dels problemes que en un sentit de “responsabilitat” mal entesa, dur a terme l’administració en general, i l’Ajuntament en concret. Evidentment volem una ciutat en positiu, més amable i humana, però el que necessitem i volem és la realitat, una ciutat menys agressiva i inhumana amb menys problemes de salut provocats pel fum i el soroll dels excessius cotxes. Les coses clares.

En segon lloc, volem tornar a posar sobre la taula, el problema. A Barcelona, actualment i des de fa anys, s’incompleixen els nivells de contaminació atmosfèrica estipulat per la normativa i per la Organització Mundial de la Salut (OMS), provocant greus problemes de salut, des d’al·lèrgies, fins càncer. No cal tornar a citar estudis científics ni organitzacions oficials que ho demostren. Avui en dia, cap expert posa en dubte que aquest és segurament el problema més greu de salut que té avui dia Barcelona.

I en tercer lloc, volem expressar quines pensem que són les solucions. Reduir el trànsit privat de forma molt important i millorar en tots els aspectes el transport públic. I volem que es faci escoltant i treballant de forma conjunta amb els col·lectius i organitzacions específiques que proposen mesures i exemplifiquen el problema. Creiem que és molt urgent que s’adoptin aquestes mesures per tota la ciutat i no només per una petita part.

Des de la CUP – Capgirem Barcelona, demanem que es reconegui el problema i que es duguin a terme, ja, les mesures contundents i urgents a curt termini. Ens tindreu al costat. Ens tindreu al front davant propostes buides i proves pilot que acaben dilatant el problema.

Aquesta setmana s’han celebrat els primers plenaris de Districte a tota Barcelona. La CUP Capgirem Barcelona té conselleres a tots ells excepte a Nou Barris i Sarrià-Sant Gervasi, on Josep Garganté i María José Lecha actuen com a regidores adscrites en nom de l’assemblea local.

A Horta-Guinardó, dilluns, vam demanar al govern el trencament unilateral del contracte amb Mercadona per la cessió d’usos de la plaça Botticelli, que no va ser aprovat, així com explicacions sobre la situació de Torre Garcini al Guinardó. Cal lamentar diverses intervencions xenòfobes del PP, que van comptar amb l’oposició frontal de la CUP Capgirem Barcelona.

A Sarrià-Sant Gervasi, dimecres, vam demanar solucions per millorar la recollida de residus a les zones de major afluència del parc natural de Collserola, després de la recollida de més de 1.500 kg. de brossa per part del veïnat, i vam criticar la contaminació lumínica provocada per les atraccions del Tibidabo que mantenen la il·luminació oberta un cop el parc ha tancat. Lamentem que l’espanyolisme entrés al ple per exigir responsabilitats al govern del districte després que les colles de cultura popular exhibissin una estelada durant el cercavila de festa major.

Dijous, el dia central dels plenaris, a Sant Andreu vam recolzar la creació de la Comissió de la Memòria Històrica i la de Barcelona ciutat-refugi, tot fent una crítica al paper hipòcrita de l’Estat Espanyol i la Unió Europea. PP i C’s van fer declaracions de caire racista i xenòfob contraposant la misèria dels “autòctons” i la dels refugiats, que van ser contundentment contestades per part nostra. A més, ens va ser denegat el prec per retirar la bandera espanyola del consistori i llocs públics del districte, al·legant falta de consens, i ens vam posicionar a favor del comerç de proximitat i en contra de les grans superfícies, així com de la possible ampliació de la Maquinista i l’Herón City.

A Gràcia vam plantejar, davant la percebuda inoperància de l’equip de govern, que s’impulsés un grup de treball per un pla de xoc social, al districte, en els àmbits de treball, alimentació, habitatge i pobresa energètica. Aquest grup hauria d’actuar en l’actual curs polític (un any) i tindria tres fases: diagnòstic, propostes i implementació. Hi participarien els grups municipals i entitats rellevants. Aquesta proposta es va aprovar amb els vots de tots el partits, excepte els del PP. Valorem molt positivament que s’hagi aprovat i esperem que la convocatòria sigui com més aviat millor.

A Nou Barris, que va celebrar també l’Audiència Pública dilluns, es va donar suport a la declaració institucional per reclamar que l’Ajuntament forci les entitats bancàries a mobilitzar els seus pisos buits. També vam reclamar més canvis en la participació veïnal i vam exigir canvis dràstics per fomentar el cooperativisme i l’ocupació de qualitat al districte. A més, ens vam sumar a la reivindicació veïnal per a la retirada de les més de 100 plaques franquistes, tot recordant la necessitat del canvi de nomenclàtor, i perquè la Plaça Llucmajor passi a ser la Plaça de la República.

A Les Corts, el nucli de la CUP Capgirem Barcelona ens vam abstenir a la proposta de cartipàs feta pel govern, perquè representa un model d’institució que considerem molt poc democràtic. A més, vam presentar una sol·licitud de Declaració Institucional a favor de l’activista antifeixista Sergi Hernàndez, que va ser rebutjada pel posicionament contrari de CiU, PSC, PP i C’s; un prec sobre el grup de treball del nomenclàtor per esborrar la presència borbònica al districte, que va ser acceptat; i un altre prec sobre les actuacions previstes per garantir que les persones que viuen al carrer Entença 239-242 continuïn a casa seva, que no va ser acceptat, després que el govern al·legués que ja hi ha un pla de treball que inclou consultar aquestes veïnes.

A l’Eixample hem proposat, i aprovat, una moció perquè les grans decisions del districte es realitzin mitjançant processos participatius vinculants en l’acció de govern. També hem qüestionat l’ordenança de civisme, amb prohibicions absurdes com jugar a pilota a la plaça Enrique Gallinat, hem abordat les externalitzacions previstes al CAP Manso, el futur de l’espai Transformadors, des de la perspectiva d'”Exigim Espais”, i els problemes de contaminació ambiental. També s’ha aprovat una declaració institucional contrària a les imputacions pel 9N, a la qual hem incorporat la defensa d’altres casos d’injustícies judicials, i hem qüestionat l’existència del càrrec de vicepresidència del districte. Finalment, hem recolzat parcialment altres propostes relatives a la inversió del superàvit municipal així com a plans de millora específics a la Dreta de l’Eixample i Sagrada Família

A Sants-Montjuïc vam aprovar la Declaració Institucional de suport a la constitució de la República Catalana, amb el nostre suport i el d’ERC, CDC i BeC. Moltes intervencions, com la del regidor del districte o la del conseller del PP, el Sr. Calleja, van excedir els seus temps, tot trencant l’acord pres amb anterioritat a la Junta de Portaveus, segons el qual es comprometien a agilitzar i fer més eficients els espais de treball. En aquesta línia, vam demanar al senyor regidor Jaume Asens que vetllés per avançar en els temes a tractar al Consell, per tal que puguem fer una gestió òptima de la feina necessària i de forma assembleària. A més, vam defensar el dret a reivindicar les causes que creiem justes després d’un atac del PP a una samarreta de Junts pel Sí.

Si vols veure els plenaris, pots accedir a les emissions en línia des del Youtube de l’Ajuntament de Barcelona.

El passat 2 d’octubre del 2015 va tenir lloc al ple de l’Ajuntament de Barcelona una votació respecte d’un silenci administratiu que permetia tirar endavant una botiga H&M de 5.000 m² al Passeig de Gràcia amb Gran Via. Aquesta votació es va resoldre amb els vots favorables de BeC, CiU i PSC, l’abstenció de C’s, ERC i PP, i el vot en contra de la CUP.

La CUP Capgirem Barcelona creiem que permetre obrir espais comercials de 5.000 m² significa continuar surfejant l’onada al mateix punt en què la va deixar Xavier Trias: aniquilar les petites botigues de barri –és a dir, el nucli del teixit comercial de la ciutat– i consentir la perpetuació de condicions laborals i salarials sovint deplorables per a les persones que treballen en aquests grans espais. Ens oposem rotundament a la idea que la llei pugui invisibilitzar els criteris polítics que regeixen tota acció municipal, i som molt crítics amb el conformisme amb què forces que suposadament s’oposen a aquest model d’urbanisme i de comerç afronten aquests debats. Si davant d’un silenci administratiu no hi ha res a fer –la qual cosa es desprèn de l’actitud de la majoria de partits amb representació a l’Ajuntament– per què hem de debatre una cosa que la llei ha resolt? Potser hem de legitimar la injustícia legal políticament?

Davant del fet que els criteris polítics van ser invisibilitzats en aquest debat –i que només tenim tres regidores–, la CUP Capgirem Barcelona va aportar al ple arguments legals i burocràtics per aturar la construcció d’aquesta macrobotiga. Aquests arguments posaven de manifest que a l’expedient que l’empresa H&M presenta a l’Ajuntament s’hi detecten diverses irregularitats :

1. La llei sosté que no es pot aprovar res per silenci administratiu quan aquest violi les normes de planejament.
2. Quan es pretén dur a terme una ampliació d’aquestes característiques s’ha de compensar a l’Ajuntament amb places d’aparcament, i el pla no preveu aquesta compensació, només incorpora una carta (sense data) segons la qual H&M s’ha posat en contacte amb SABA per reservar 56 places, però no hi incorpora el conveni, ni la proposta de conveni, ni absolutament res. A més, al document s’afirma explícitament que la carta esmentada no compromet en res.
3. Perquè tiri endavant el pla hi ha d’haver un informe d’avaluació de la mobilitat. És cert que s’adjunta un informe favorable elaborat per l’ATM, però aquest document tampoc no compleix la legalitat, ja que no explica en cap moment per quin motiu l’ATM dóna llum verda al projecte tot i no haver-hi places d’aparcament reservades.

Conclusió: Com que s’incompleix la norma bàsica d’elaboració de l’informe, com també els requisits de compensacions d’aparcaments, podem concloure que s’incompleixen les normes de planejament i que per tant, òbviament, no es pot aprovar per silenci administratiu.

En el millor dels casos ens trobem davant d’un cas de debilitat vers els forts per part de les forces anomenades d’esquerres. En el pitjor, davant d’una reedició més de la Marca Barcelona que tanta misèria, injustícia i desigualtat ha sembrat per a la ciutat.

Argumentació a la sessió plenària del 2-X-2015: https://www.youtube.com/watch?v=phdffSji_Ro

JPG Vertical

PDF Vertical

JPG Horitzontal

PDF Horitzontal

Dijous 1 d’octubre va tenir lloc la primera sessió plenària ordinària del mandat 2015-2019 de la Diputació de Barcelona.

El primer punt significatiu de l’ordre del dia ha estat l’aprovació d’una modificació de crèdit que ha comptat amb l’únic posicionament contrari de la CUP Poble Actiu.

“No entenem la destinació de partides significatives a esdeveniments esportius privats al temps que el pla de subvencions i inversions de la Diputació contempla subvencions al Centre d’Estudis Jordi Pujol, excessives dotacions econòmiques a institucions religioses o al Circuit de Catalunya, entre d’altres”. han indicat fonts del grup.

La primera moció presentada per la CUP Poble Actiu, sobre l’organització territorial de Catalunya, ha tirat endavant per substituir les pròpies Diputacions pel model de vegueries. Aquesta moció ha estat presentada a les quatre diputacions catalanes on, per primera vegada, la CUP Poble Actiu hi té representació.

A continuació s’ha aprovat la moció presentada per la CUP Poble Actiu sobre l’adhesió de la Diputació a la Xarxa de Municipis Acollidors impulsada per la plataforma Stop Mare Mortum.

Així mateix, la CUP Poble Actiu ha subscrit la moció de suport a l’acollida de població refugiada víctima dels conflictes armats a la Mediterrània.

La quarta moció presentada per CUP Poble Actiu ha estat per demanar l’aturada de diversos plans urbanístics impulsats al Parc del Montseny i de suport a les al·legacions presentades per la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny (CSM). La moció no ha prosperat pels vots contraris de CiU i ERC que s’han compromès ha presentat un informe de situació dels diferents plans urbanístics en el termini d’un mes i a escoltar els agents al territori.

La CUP Poble Actiu ha subscrit l’adhesió de la Diputació a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) que ha suscitat un fort debat.

Per acabar la CUP Poble Actiu ha subscrit també una moció de suport a les treballadores de Inovin-Solvay a Martorell.

Dintre de la part de control a l’equip de govern, la CUP Poble Actiu ha demanat que la Diputació treballi amb la banca ètica tot anunciant una moció propera en aquest sentit. El nomenament com a vicepresidenta cinquena de Núria Parlon (PSC) sense cap mena d’atribució ha estat objecte de debat.

L’encàrrec d’un bust de Felip VI ha estat criticat per la CUP Poble Actiu.

S’ha demanat la inclusió de clàusules socials i laborals per a tenir present en la contractació de serveis de la Diputació.

Un altre aspecte destacat del debat ha estat la demanda de la CUP de concreció en les funcions dels assessors polítics dels grups de la Diputació. La presidència s’ha compromès ha fer pública una circular i la CUP ha explicitat la presentació d’una moció com ja ha passat a Girona i Lleida.

CUP Poble Actiu ha explicitat al Ple l’elevat cost del mobiliari de Presidència i grups polítics de la cambra.

La CUP Poble Actiu ha posat de manifest que entitats financeres amb les que treballa la Diputació no compleixen la ILP d’Habitatge (Llei 24/2015) que garanteix que no hi hagi desnonaments i que s’ofereixi un lloguer social.

Per acabar, s’ha preguntat per la retirada de la Diputació de Barcelona de l’acusació particular del cas Palau.

La CUP Capgirem Barcelona va entrar per primera vegada a l’Ajuntament de Barcelona en les últimes eleccions municipals.

El nostre caràcter assembleari ha xocat de front amb el funcionament regular i de sempre de la institució.

En les primeres quatre comissions regulars que manté l’Ajuntament (Economia i Hisenda, Drets socials, cultura i esports, Ecologia, urbanisme i mobilitat i Presidència, seguretat, prevenció, drets de ciutadania i participació) les regidores del nostre grup municipal van conèixer de primera mà que tots els expedients i punts de l’ordre del dia han de ser fotocopiats per tots els grups i només es pot comptar amb 48 hores per preparar una resposta i una posició política.

En aquest sentit, i tal com vam denunciar a les mateixes comissions, aquesta informació en paper (a part de la despesa que suposa) i sobretot aquests tempos impossibiliten poder fer arribar la informació als districtes i barris i als sectors afectats.

A la vegada, aquests barris i sectors que poden tenir molta a dir sobre allò que els hi és propi no compten amb temps suficient per debatre-ho entre ells i poder fer arribar les seves conclusions.

D’aquesta manera, el funcionament regular de l’Ajuntament acaba comportant un delegacionisme absolut dels regidors i regidores. Una pràctica que el nostre grup municipal no comparteix en absolut.

Tot això tenint en compte que durant aquest any s’hauran de debatre el pressupostos municipals, les ordenances fiscals i el Programa d’Actuació Municipal (PAM).

Tal com hem pogut comprovar tot indica que en aquests tres casos la possible participació del poble de Barcelona es veurà molt reduïda per la gestió interna del propi Ajuntament.

Per aquests motius i tenint en compte que s’està tractant la modificació del Reglament Orgànic Municipal (ROM) la CUP Capgirem Barcelona apostem per la modificació dels tempos interns de l’estructura organitzativa de l’Ajuntament per a que permetin la participació dels veïns i veïnes, així com el traspàs d’informació via digital, com a estalvi econòmic i per la seva eficiència alhora de traslladar-ho als districtes, barris i/o sectors afectats.

El passat 24 de juliol es va realitzar un Ple extraordinari, sol·licitat per CiU, PSC i ERC, on es va tractar la proposta de reviure l’aposta dels Jocs d’Hivern 2026 mitjançant la creació d’una Comissió per continuar estudiant i valorant la idoneïtat d’aquest projecte.

Des de la CUP Capgirem Barcelona vam mostrar el nostre rebuig a aquest tipus d’esdeveniments pel que impliquen, entre altres, d’impacte en el territori a nivell mediambiental, l’economia especulativa de grans esdeveniments que genera alhora deutes públics i la manca de suport econòmic que per contra té l’esport de base.

En aquest enllaç (https://www.youtube.com/watch?v=KE9_iH2WUyE) pots trobar la intervenció del company Josep Garganté durant aquell Ple (3’10’’).

Recordem que CiU, C’s, ERC, PSC i PP van votar per crear aquesta Comissió, mentre que BEC es va abstenir i CUP Capgirem Barcelona vam votar en contra.

Suposadament aquesta Comissió, tal com es va aprovar, s’havia de reunir cada dues setmanes. La realitat és que pel moment no s’ha reunit mai.

Fa una setmana el nostre grup municipal va rebre la indicació per designar quina persona aniria a aquesta Comissió.

Per aquest motiu, avui volem fer públic que la CUP Capgirem Barcelona no assistirà a aquesta Comissió, donat que en cap cas valorem la possibilitat de realitzar uns Jocs d’Hivern 2026.

En aquest sentit, emplacem a BEC a no assistir tampoc, donat que en el seu programa rebutjaven també aquest gran esdeveniment, i per tant no ajudin a generar falses expectatives sobre els Jocs d’Hivern 2026.

El poble de Barcelona té altres necessitats socials més urgents i més importants que uns Jocs d’aquest estil.