JPG Vertical

PDF Vertical

JPG Horitzontal

PDF Horitzontal

La formació municipalista vol que les Diputacions exigeixin el desenvolupament de la Llei que va aprovar el Parlament que implicaria la progressiva supressió del propi ens per unes vegueries que haurien d’incloure la del Penedès

La CUP-PA ha donat a conèixer aquest matí la primera moció que presenta de manera simultània a les quatre diputacions provincials. El contingut de la moció és el mateix a les quatre demarcacions i pretén que les diputacions es mostrin favorables al desenvolupament de la Llei de Vegueries que el Parlament de Catalunya va aprovar l’any 2010. Per la CUP-PA és molt important que les diputacions, com a ens afectat per seva possible supressió, si finalment l’aposta per les vegueries és definitiva, s’impliqui de forma activa i volguda en aquest procés.

Amb aquesta acció, la CUP-PA vol demostrar el seu compromís amb l’eliminació de les Diputacions com a institucions opaques, poc arrelades territorialment i representatives de l’unionisme espanyol i la seva aposta per administracions supracomarcals molt més connectades al territori, pròpies del segle XXI i que apostin per la transparència i l’eficiència. Una aposta que tots els diputats de la CUP-PA van verbalitzar en els plens d’investidura de principi d’estiu i que han volgut concretar amb aquesta moció conjunta. El text inclou també una doble petició pel Parlament de Catalunya. D’una banda, que inclogui la vegueria del Penedès en el projecte de desenvolupament d’aquests nous ens supracomarcal. De l’altra, que en el marc del procés de transició nacional que vivim, el Parlament desenvolupi la llei d’acord amb l’Estat i si aquest no hi posés de la seva part, ho faci igualment de forma unilateral.

El text, que inclou la necessitat que els treballadors i treballadores actuals no eventuals a les diputacions se’ls garanteixi la seva plaça laboral dins l’administració pública, serà presentat avui al ple de la Diputació de Girona i al mes d’octubre a la resta de plens de les diputacions catalanes. Finalment, des de la CUP-PA s’ha volgut expressar que per tal de fer possible la independència i avançar cap a l’articulació dels Països Catalans, cal començar a bastir des d’ara mateix estructures territorials pròpies, com ho són les vegueries.

Alhora, durant la roda de premsa realitzada a la Diputació de Barcelona hem volgut denunciar l’actuació del Tribunal Constitucional Espanyol que ha suspès cautelarment la llei de l’Agència Tributària de Catalunya després d’haver admès el recurs presentat pel govern de Mariano Rajoy. Una vegada més es mostra l’actitud ‘un estat espanyol que és nega a reconèixer cap sobirana del parlament de Catalunya.

Finalment, hem exposat la situació actual del servei Respir, que a partir d’aquest divendres veurà reduït el seu servei, amb les conseqüències que això suposa per les treballadores així com les usuàries. Recordem que aquest tancament parcial -per obres- és incomprensible tenint en compte que és un servei molt necessari i també perquè la Diputació disposa de llocs alternatius per reubicar-lo provisionalment- tal i com explica la secció sindical de la CGT a la Diputació i com hem pogut comprovar els diputats provincials en una visita realitzada a les diferents instal·lacions ara fa quinze dies- al Centre de Dia Llars Mundet.

CUP-Poble Actiu

CARTA A LA CIUTAT DE BARCELONA

Adrecem aquesta carta a les dones i homes de la ciutat que, més enllà de simpaties i militàncies polítiques diverses, assumeixen la necessitat d’endegar un procés de transformació social de Barcelona per millorar les condicions de vida de la classe treballadora. Per a la CUP, el període històric de l’anomenada Transició ha estat la constatació d’un engany sostingut contra les classes populars: la perpetuació de les eines de dominació de l’aparell estatal franquista, amb la participació de la burgesia regionalista catalana i de les elits polítiques i sindicals d’una esquerra política que des de la fi dels setanta va renunciar a aplicar polítiques emancipadores, ens ha conduït a un cul-de-sac agreujat pel procés de reordenació del capitalisme global als darrers set anys (reconcentració de poder i capital, i miserabilització de la classe treballadora en el marc de la Unió Europea a partir de l’apel•lació al “retorn del deute”: explotades i desposseïdes, damunt resulta que devem diners a les mateixes elits que s’enriqueixen a costa nostra).

Portem anys assistint a una precarització insuportable de les condicions laborals i salarials de la majoria social treballadora de Barcelona, a uns percentatges d’atur –especialment juvenil– escandalosos, a la cronificació de pensions de misèria per a la gent gran, a un desbaratament integral dels serveis públics –educació, sanitat, serveis socials– amb el consegüent trasllat de les feines de manteniment de la vida a les esquenes de les dones, forçades a dur a terme aquestes tasques de manera gratuïta, a una impossibilitat creixent per a tanta gent d’accedir a mitjans d’existència bàsics com l’habitatge o l’energia, a una manca de cobertures socials sagnants i a la reproducció de mecanismes d’acció política institucional classistes que converteixen la participació popular en mera teatralització. Tot plegat s’esdevé a través de la manca de polítiques socials i culturals que resolguin l’espectre ampli de processos d’inferiorització de les dones treballadores en el context de la dominació patriarcal, o que solucionin la inferiorització d’aquelles dones i homes vingudes de l’Àfrica, Àsia i Amèrica en cerca una oportunitat per desenvolupar una vida digna i que, malgrat la seva integració a la societat catalana i barcelonesa, no disposen ni tan sols de drets elementals com el dret de vot tot i portar deu i quinze anys vivint-hi. L’any 2015, a Barcelona, el grau de pobresa remet en molts àmbits a la Postguerra, per a vergonya dels governants de tots els colors.

Per a la CUP, l’aprofundiment del procés col•lectiu cap a la independència de Catalunya i dels Països Catalans que estem vivint, i pel qual l’esquerra independentista ha lluitat sota la repressió franquista i de la Transició, enllaça el trencament amb un estat totalitarista i arcaic com l’espanyol i alhora el trencament amb un sistema social com el capitalisme patriarcal, basat en l’explotació d’una minoria sobre la gran majoria. Aquesta irracionalitat profunda de la història (la mateixa irracionalitat que sosté els privilegis que comporta l’existència de la monarquia) que des del 1977 se’ns pretén fer concebre com a “normalitat democràtica”, topa amb la necessitat de les classes populars de Barcelona de fer un pas definitiu cap a la llibertat i la justícia social. Sense marxa enrere.

Això exigeix endegar passos concrets: desobeir una legalitat jurídico-política imposada per l’estat espanyol des de fa més de 300 anys per la força de la imposició militar, i articular noves legalitats i estructures de poder popular. La ruptura amb dècades d’autonomisme burgès, la ruptura respecte a un estat espanyol reaccionari i classista, i l’ensorrament de les polítiques liberals i antiecològiques de la burgesia local, només es poden donar integrant-hi la consecució de la independència, l’emancipació de la classe treballadora i la superació de les desigualtats de gènere. La independència que volem realitzarà un futur digne per a les nostres filles i fills: com a primer pas es tracta senzillament de repartir la riquesa i els treballs.

Les raons de la nostra proposta de votar l’adhesió de Barcelona a l’Associació de Municipis per la Independència les vinculem amb la voluntat popular d’esborrar la taca negra de l’opressió capitalista, feixista, colonial, esclavista i patriarcal reflectida al nomenclàtor, els monuments i la relació obscena de filles i fills “predilectes” de la ciutat. D’entrada, el suport a l’AMI no és un suport a la dominació ideològica de les direccions polítiques i de les grans empreses rere CiU, ni a les estratègies de CiU d’alentir i dinamitar el procés d’alliberament del nostre poble, al contrari: la CUP confrontem el classisme de les elits convergents en tants i tants àmbits socials amb una concepció de la societat catalana basada en allò que des de fa 200 anys les classes treballadores europees anomenem el bé col•lectiu com el màxim referent de la societat. Que la burgesia regionalista oculta la lluita de classes amb la senyera és sabut, de la mateixa manera que segles enrere les elits esclavistes locals apel•laren al “progrés” per justificar el tràfic massiu de persones i el terrorisme colonialista. Igualment, és sabut que les direccions respectives de la suposada esquerra parlamentària catalana (PSC, ICV, ERC) ja fa més de 30 anys que han renunciat a canviar realment la societat. Quanta militància d’esquerres ha abandonat l’esperança de la militància combativa des del 1978?

Som en un moment històric que demana l’explicitació de la voluntat popular per deixar enrere un passat i un present obscurs: hem d’aprofundir la mobilització popular fins a les últimes conseqüències. Que Barcelona ho tingui clar: no hi haurà transformació social sense independència, ni hi haurà independència sense transformació social. Entenem les plebiscitàries com a referèndum per no repetir mai més pressupostos autonòmics de misèria. I que quedi clar que no es podrà equiparar cap referèndum sobre una futura constitució catalana amb un referèndum sobre la independència que ja haurem votat el 27S del 2015. Prou martingales, s’ha acabat. Comencem a construir-nos per ser lliures.

La CUP associem aquest suport a la independència mitjançant l’adhesió a l’AMI (també per introduir-hi un contrapès polític anticapitalista i feminista) amb un seguit de reivindicacions que ressignifiquin la ciutat tot alliberant-la de la infame simbolització feixista que se’ns imposa. Proposarem al ple municipal que s’enretirin les banderes espanyoles dels edificis públics municipals, començant pel de la pl. Sant Jaume; que es manifesti el rebuig la responsable de la Delegació del Govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna (distingim aquí el personal treballador de l’Administració estatal del que n’és la màxima figura política); que s’iniciï un procés amb la participació popular, veïnal i associativa que parteixi del nomenclàtor, la monumentalització i el nomenament de filles i fills predilectes de la ciutat anterior al 1939 per fer desaparèixer el que els governs municipals de tots els colors no han volgut esborrar fins ara: tota simbologia totalitarista (no sols franquista), burgesa i socialment classista, borbònica, masclista, esclavista i nacional-catolicista. Cal recuperar el fil roig de la memòria col•lectiva: el dels combats i les resistències individuals i col·lectius contra la injustícia i l’opressió. Recuperar antigues nominacions i n’introduirem de noves. La Barcelona antiautoritària i rebel continua viva perquè res és més políticament racional que l’anhel de la revolució per construir una societat nova. L’esquerra independentista beu dels 200 darrers anys de lluita de la classe treballadora de Barcelona contra l’opressió colonial i capitalista. Som el contrari de qualsevol de les variants (liberal o socialdemòcrata) del regionalisme burgès. Per això desitgem replantejar i debatre la presència d’espais militars a la ciutat, tant per la negra funció històrica que s’hi ha desenvolupat com per la dimensió tothora antimilitarista de Barcelona.

Finalment, cridem l’Ajuntament de Barcelona a expressar el suport al ventall d’actes de tota mena que l’Onze de Setembre vinent reivindicaran la independència com un mitjà per dissoldre al clavegueram de la història el règim del 1978 i totes les formes de dominació antiobrera, anticatalana i patriarcals que s’hi encarnen. La CUP en diem “Independència per canviar-ho tot.” Som-hi!

Podeu descarregar la Carta a Barcelona de la CUP Capgirem Barcelona.

Propostes de la CUP Capgirem Barcelona pel Ple Extraordinari per la Ruptura.

Manifest unitari de l’Esquerra Independentista

Països Catalans, camí a la llibertat. Tirem pel dret!

En aquests temps en què la voluntat de canvis topa amb el mur del règim i el sistema, els Països Catalans afrontem algunes cruïlles decisives en el camí cap a la construcció d’una república independent, socialista i feminista. Uns ens prometen un viatge ràpid i legalista cap a la independència… sempre i quan la legalitat ho permeti, no toquem cap dels seus privilegis i tanquem els ulls davant la situació d’empobriment generalitzat de les classes populars. Uns altres ens prometen tot de canvis… sense tocar però cap dels pilars fonamentals del règim: monarquia, unitat d’Espanya i Unió Europea.

A Catalunya, Convergència ha imposat el seu lideratge a una part de l’independentisme a canvi de la promesa de pilotar una part dels Països Catalans cap a la independència. Però, com ja van demostrar amb el 9N, no estan disposats a desobeir l’ordenament constitucional. I cal dir-ho i repetir-ho: tot full de ruta cap a la independència és paper mullat sense la desobediència. I tot el seu nou programa polític “amb sensibilitat social” contrasta amb les seves polítiques d’aplicació de retallades, compliment dels dictats econòmics de la troica i el seu suport al TTIP. Unes polítiques que han generat una situació de precarietat a la majoria de classes populars no poden ser unes polítiques capaces d’aglutinar la majoria social que ens cal per a defensar la independència.

D’altra banda, els intents d’aliança entre Podemos i sectors de l’esquerra autonomista (ICV, Compromís) ha vingut a perpetrar una operació ja coneguda per tots i totes. La promesa de canvis socials que no toquin els “temes intocables” del sistema. Podemos no es planteja qüestionar la monarquia, no refusa el pagament del deute, no reconeix el dret d’autodeterminació com a principi democràtic previ a qualsevol legalitat, no qüestiona la permanència dins la Unió Europea. Quins canvis es poden fer sense qüestionar tot això? Cap. És la reedició del vell nacionalisme progressista espanyol assajat ja abans per Felipe González i Alfonso Guerra. Amb un matís rellevant: el seu actual programa polític és molt més moderat que el del PSOE de 1979.

Davant d’això, la Unitat Popular ha de continuar teixint el seu programa i la seva organització. I dir ben alt i clar que la independència és possible i que canviar-ho tot també. I que per fer-ho possible , per a fer avançar la ruptura, és important tenir clar què possibilita el canvi i què és maquillatge i la propaganda. Nosaltres arreu dels Països Catalans ho tenim clar:

• Amb l’autonomisme no hi ha futur, és una via morta.
• Sense desobediència no podrem exercir la nostra autodeterminació.
• Sense independència no hi podrà haver transformació social.
• Sense socialisme no serà possible la plena sobirania.
• Sense feminisme no serà possible eliminar les desigualtats.
• La nostra llibertat nacional no serà completa sense la construcció dels Països Catalans.

Relliguem tot això i continuem construint, al carrer, a la feina i a les institucions l’alternativa que aglutini una majoria social de les classes populars dels Països Catalans.

Cap a la independència, el socialisme i el feminisme!

Països Catalans, 11 de setembre de 2015

1.- Acció contra la precarietat. Revisió dels contractes de les empreses dels serveis externalitzats i fer un retorn a la gestió pública ( Castell de Montjuïc, Canòdrom, serveis de missatgeria i consergeria, servei d’informació a La Virreina, serveis de taquilla als museus etc.

2.-Revisió dels criteris de les borses de treball per a detectar els llocs de treball estructurals i procedir a convocar oferta pública.

3.- Interpel·lar a la Generalitat per la implicació en el Consorci del museu de Ciències (no aporta cap capital) i en tal cas que retorni a la plena titularitat municipal.

4.- Auditoria a la Fundació museu Picasso des de la seva privatització i que es faci un retorn a la gestió pública.

5.- Revisió del criteris en les subvencions de projectes i activitats.

6.- Cal un pla integral de gestió que inclogui una autentica relació de lloc de treball i un organigrama de les Direccions per a poder desenvolupar amb solvència polítiques culturals de ruptura com els plans de museus socials. Pla de centre cívics o projectes de col·laboració amb artistes i creatius.

7.- Anul·lació de la resolució del catàleg de llocs de treballs del consorci del museu de Ciències Naturals, per haver estat acordades sense cap negociació amb les treballadores ni amb cal dels sindicats o representants dels treballadors i treballadores.

No podem viure en un estat de provisionalitat constant on no tinguem una regidoria de Cultura i si una comissionada que no té veu ni vot directa al Consell Plenari.

La CUP Capgirem Barcelona entenem que aquesta decisió suposa que la cultura dins de l’organigrama municipal ha baixat uns quants esglaons.

El passat dia 30 de juny, el Comitè d’Empresa de Parcs i Jardins es va reunir amb Janet Sanz, presidenta de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins i 4arta Tinent Alcaldessa. La presidenta va plantejar la necessitat de col·laborar i treballar juntes en la millora dels espais verds de la ciutat.

Acollint-nos a aquesta voluntat de col·laboració, la CUP Capgirem Barcelona donem suport als treballadors i treballadores i ens sumem a les seves demandes de mesures urgents i inajornables pel bon funcionament de Parcs i Jardins.

MESURES A CURT TERMINI

1- Contractació de personal eventual per cobrir les vacances de la plantilla La necessitat més peremptòria amb la que ens trobem és la falta de personal per realitzar el manteniment del verd, que s’accentua a l’estiu amb els torns de vacances de la plantilla. La necessitat de feina que requereixen els parcs i jardins de la ciutat, agreujats per les onades de calor d’aquest estiu, està produint com a conseqüència la degradació i la pèrdua de les zones enjardinades i una alta mortalitat d’arbres i d’arbustos, fet que obligarà posteriorment, a futurs projectes de recuperació, amb un cost econòmic elevat. Per cobrir aquesta necessitat de personal es disposa de capital en els pressupostos i es compta amb una bossa de treball per poder contractar personal eventual.

2- Jubilació immediata al complir els requisits. Contracte d’interinatge en finalitzar el contracte de relleu ( així s’evita l’amortització de la plantilla) Una mostra de la voluntat restrictiva als drets fonamentals de les treballadores per part del Departament de RRHH, és la limitació que imposa a algunes companyes que compleixen tots els requisits que estipula la llei per accedir a la jubilació parcial, arribant gairebé fins a 5 mesos d’espera per poder acollir-se a dita jubilació. Així mateix, aquesta mesura restrictiva, retarda la contractació de relleu d’una altra persona. Complir amb aquesta proposta, és només qüestió de voluntat política, donat que l’increment econòmic de la mateixa és irrisori i representa finalitzar amb una discriminació que fomenta un malestar entre les treballadores.

3- Reordenació de la direcció de RRHH: Cessament immediat del director i reorganització de tot el seu equip. La seva gestió com a director de RRHH, ha estat plena de conflictes laborals, des de l’any 2006, a més de dur a terme una línia de treball repressora, autoritària i d’amiguismes. Tot plegat, una gestió laboral i de recursos humans antagònica a la que representa les idees de l’actual govern municipal ( Barcelona en Comú ) La contractació mitjançant un sistema de lliure designació del Director de RRHH que es va realitzar de manera precipitada i amb una manca total de transparència, ja va ser refusada per l’actual Presidenta de l’Institut Janet Sanz en el Consell d’Administració a finals del mandat del govern municipal de CiU

4- Declaració de Barcelona ciutat lliure de glifosat Malgrat la voluntat expressada per part de BCNenComú, de la prohibició de l’ús d’aquest pesticida, a dia d’avui es segueix fent servir en els carrers i les zones verdes de la ciutat d’amagatotis; sense informar a les veïnes, tal i com està establert.

5- Dignificació de les condicions laborals del personal en situació de formació dual. Considerem de justícia que les persones que venen a realitzar una tasca productiva a través de la formació dual, se’ls recompensi econòmicament amb el que correspon per a la categoria de peó i no amb una beca de 375€ bruts al mes. Adoptar aquesta mesura significaria acabar amb una doble escala salarial encoberta i així dignificar les condicions d’unes treballadores que venen a realitzar feines anàlogues a la resta de la plantilla.

6- Rescissió del contracte d’assessorament jurídic al gabinet Cuatrecasas Una de les decisions “estrella” adoptades pel director de RRHH, va ser la contractació del gabinet Cuatrecasas per tractar els conflictes amb la plantilla. En tot moment s’ha negat al Comitè d’Empresa la informació de les condicions econòmiques d’aquesta contracta. És inadmissible que un condemnat per frau fiscal, segueixi treballant per l’Administració Pública. Tal i com vam explicar a la Presidenta de l’Institut, n’hi ha moltes més mesures necessàries, però aquestes SIS, són les més urgents. Creiem, però, quela contractació de personal eventual per l’estiu, no es pot ajornar si no ens volem trobar amb una degradació important del verd públic.

MESURES A MITJÀ TERMINI

· Paralització de les externalitzacions.
· Remunicipalització dels serveis.
· Control real dels contractes que estan adjudicats actualment.
· Dignificació de les condicions laborals de les persones que treballen als CET, equiparant-les al conveni de Parcs i Jardins.
· Convocar Oferta Pública d’ocupació.
· Inclusió de les entitats veïnals al Consell d’administració.
· Tornar a ser Parcs i Jardins.

Reportatge fotografic de la deterioració de les zones verdes

Compromís de les candidatures que concorren a les eleccions municipals del 24/05/2015

Compromís signat entre la CUP Capgirem Barcelona i l’Assemblea Nacional Catalana.

Barcelona, és conscient del repte políticament transcendent que viu el país arran del procés per constituir un nou estat independent per a Catalunya. També és sabedora del paper especialment important que hi tenen els municipis, així com de la necessitat d’impulsar des dels ajuntaments les accions que corresponguin per continuar donant fortalesa, legitimitat i suport al procés que ens ha de portar a la constitució de la República catalana com a estat independent. Per això, els integrants d’aquesta candidatura, en el cas de ser elegits com a regidors o regidores, alcalde o alcaldessa del nostre ajuntament, ens comprometem a:

1) Proposar al primer Ple municipal ordinari l’adhesió de l’Ajuntament de Barcelona a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i a tenir-hi un paper actiu.

2) Promoure campanyes des del nostre grup municipal per contribuir a fer que les eleccions al Parlament del 27 de setembre tinguin un clar sentit plebiscitari i que les guanyin les forces que incloguin el full de ruta cap a la constitució d’un estat independent en el seu programa.

3) Assumir que, en el cas que les eleccions plebiscitàries del 27 de setembre configurin una majoria independentista al Parlament, i s’acordi per part de les forces sobiranistes l’execució d’un full de ruta inequívocament independentista, proposarem que el nostre ajuntament, amb el seu alcalde o alcaldessa al capdavant, es posi a disposició del Parlament de Catalunya per tot el que consideri oportú en la gestió de la constitució de l’Estat català, superant, si cal, totes les traves que hi puguin posar els poders de l’Estat espanyol.

4) Proposar que l’alcalde o alcaldessa, com a màxima autoritat municipal, participi en l’Assemblea de Càrrecs Electes que es constituirà en el cas que les institucions espanyoles intervinguin o suprimeixin les institucions catalanes d’autogovern. Aquesta Assemblea estarà formada pels diputats del Parlament de Catalunya i els representants dels municipis de Catalunya amb l’objectiu d’assumir la governació de Catalunya, donant així continuïtat al procés i garantint-ne la màxima legitimitat democràtica i institucional.

5) Si s’ha de donar suport perquè algú obtingui l’alcaldia, haurà de ser una candidatura amb un compromís social, de base i en pro de la independència, tal i com s’especifica en els punts anteriors. Qualsevol pacte o facilitació de la investidura d’un alcalde o alcaldessa de Barcelona, serà decidit en assemblees obertes posteriors al 25 de maig.

Si encara no us heu topat amb alguna de nosaltres repartint la revista de campanya, aquí us la deixem en format digital perquè la pugueu llegir i compartir.

Si ho preferiu, podeu descarregar-vos la revista en PDF: Revista CUP CapgiremBCN 2015

En el fons de la qüestió sobre el paper i els compromisos ètics en el desenvolupament de les tasques de representació política no es pot obviar un debat que és de profunditat, conceptual i substantiu, però també estratègic del que entenem per l’activitat política i els objectius de transformació social (en moviment) que perseguim.

En primer lloc, per convicció o per principi. És a dir, no entenem l’activitat política i l’exercici de sobirania popular si no s’exerceix quotidianament, des de la base i amb la base –tot i la complexitat de les contradiccions que puguin generar-se, les quals caldria “normalitzar” com a fet democràtic, sense caure en el parany retòric de la desautorització d’uns avantguardes o lideratges, fet que anul·la un projecte global. Però també, en segon lloc, des d’un punt de vista estratègic.

Si realment es vol anar lluny, guanyar la ciutat i canviar el rumb –més enllà de guanyar unes eleccions–, ens enfrontem a poders constituïts, estructures i lobbies als quals no es pot vèncer només des de la raó o la dialèctica, sinó des de la força de la voluntat popular permanentment activa. La lògica electoral, en l’actual règim, respon força a la lògica mercantil i liberal: triar entre l’“oferta” disponible. Una dinàmica que desactiva, delega (“fer confiança”) en una “marca” o “partit” que resoldrà els problemes, necessitats o desitjos d’acord amb un programa. Res que es proposi canvis estructurals –ni els poderosos ni el gran capital tampoc no ho fan-, sinó que diposita o centralitza tots els seus recursos en l’acte electoral.

Descarregar document.