Mostra totes les entrades de admin

Informe de regidores 27 de febrer – 05 de març de 2017

Durant la setmana passada, les regidores van participar en diferents espais i reunions: la Maria, dilluns al migdia es va reunir amb la CGT de la Diputació i, a la tarda, va assistir a la Permanent del Consell Municipal LGTBI. Dimarts al migdia, juntament amb la M. José, va anar al Plenari de l’AMB; a la tarda, va tenir una reunió de coordinació de la Jornada de Feminisme que s’està preparant. Dimecres al migdia, va realitzar una visita als Centres de Serveis Socials (CSS) Raval Nord i Raval Sud, per tal de conèixer els serveis, la manera de funcionar i parlar amb les treballadores. Dijous al matí, va visitar Mercabarna, també per a obtenir informació de primera mà; a la tarda, va fer una xerrada sobre habitatge a La Cruïlla. Divendres, va assistir a la Jornada de l’Estratègia compartida de salut sexual i reproductiva de Barcelona de l’ajuntament, on es van explicar els avanços en aquesta matèria gràcies al impuls de la proposició que vam presentar sobre l’avortament.

La M. José, a banda del Plenari de l’AMB, dimecres al matí es va reunir amb el nostre conseller de Les Corts per a treballar sobre l’Espai Barça; dijous al matí es va trobar amb el comitè d’empresa de Siresa.

El Josep, dimarts al migdia va assistir a la Junta General Extraordinària de Transports de Barcelona.

Respecte a comunicació, dijous al migdia la M. José va realitzar unes declaracions respecte la T-Mobilitat i, divendres a la tarda, també va fer declaracions sobre la iniciativa promoguda per diverses entitats perquè l’Ajuntament presenti querelles contra els crims del franquisme.

Destaquem algunes convocatòries de la setmana passada: dilluns a la tarda, la M. José va participar a la concentració convocada per Les Kellys a l’hotel Hilton i, divendres a la tarda, a la convocada per col·lectius trans amb motiu de la possible arribada de l’autobús transfòbic; dijous al matí, el Josep va participar en l’aturada d’un desnonament a Sagrada Família i després a la manifestació en relació a la vaga d’estudiants; a la tarda, va ser present a la manifestació convocada a Les Corts per les AMPAs de diferents escoles d’aquest districte. Divendres al matí, va donar suport en un altre desnonament al barri de Roquetes i al piquet del sindicat SUT per la vaga de la cadena de restaurants UDON.

La CUP Capgirem s’oposa a la supressió de les actes escrites a l’Ajuntament

La CUP Capgirem Barcelona ha presentat aquesta setmana al·legacions al projecte normatiu del govern que pretén suprimir el servei de transcripcions de les actes dels òrgans col·legiats de l’Ajuntament, com per exemple el ple, les comissions i els plens de districte. El projecte pretén eliminar les actes escrites donant validesa jurídica als vídeos d’aquestes sessions. Des de la CUP Capgirem entenem que es tracta d’una reacció purament estètica a algunes informacions periodístiques superficials que no aprofundien en la importància de la transcripció de les sessions del plens i comissions de l’Ajuntament i els districtes.

Cal recordar que algunes de les principals mesures que s’han adoptat recentment per garantir la transparència i accessibilitat a la informació és precisament la de digitalitzar la documentació de les administracions per facilitar-ne l’accés electrònic. En aquest mateix sentit, una de les principals crítiques que s’ha fet als processos de digitalització de la documentació administrativa és l’ús de sistemes que no permeten als motors de cerca ni als usuaris localitzar la informació interessada amb facilitat. Un clar exemple és la digitalització mitjançant arxius PDF com a simples imatges, el què comporta una enorme dificultat per a la recerca d’informació.

Per la CUP Capgirem, aquesta modificació va en detriment de la transparència i l’accés a la informació pública i per tant debilita encara més la feble democràcia que tenim, i a més a més infringiria diversos articles de la Llei de Transparència. El fet que s’eliminin les actes escrites impedeix l’ús de motors de cerca i altres instruments per tal de localitzar i accedir a la informació, obligant a la visualització d’hores i hores de gravació.

Barcelona, 2 de març de 2017

CUP Capgirem Barcelona

 

 

CRÒNICA DEL PLE DE FEBRER DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA

Subscrivim la Declaració institucional amb motiu del Dia Internacional de les Dones Treballadores.

Subscrivim la Declaració Institucional arran de la sentència en cassació 2650/2016 del Tribunal Suprem que declara nul de ple dret el Pla Especial del Parc de Montseny aprovat per la Generalitat de Catalunya l’11 de desembre de 2008, i en defensa de la preservació del Parc Natural del Montseny.

En aquest sentit, des de CUP Poble Actiu (CUP-PA) trobem a faltar uns major concreció en els terminis per a tenir una aprovació inicial del nou Pla Especial així com la demanda de suspensió cautelar de llicències d’activitats en tant es tramita el nou Pla Especial de Protecció del Parc Natural del Montseny.

El contingut íntegre de les declaracions institucionals el podeu consultar aquí.

 

 

 

PART RESOLUTIVA DE LA SESSIÓ

Es presenta l’Informe de la Intervenció General d’avaluació del compliment de la normativa en matèria de morositat corresponent a l’any 2016.

33 dies de mijana pel pagament a proveïdors.

Es presenta l’acceptació de delegacions de diferents tributs a l’Organisme Recaptació i Gestió Tributària (ORGT).

La CUP Poble Actiu (CUP-PA) s’abstindrà de qualsevol nova delegació en tant no es regularitzi i equiparin les condicions laborals amb la resta de treballadores de la Diputació.

Cal recordar que 300 de les 700 treballadores de l’ORGT han de fer ampliació de jornada per a dignificar el seu sou. A més, no disposen de flexibilitat horària, ni pla de mobilitat, ni pla d’igualtat, ni concurs de trasllats ni permutes. A més s’estan prenent decisions al marge del Comitè de Salut i Seguretat (CSS) pel que fa al Pla director de seguretat. Les treballadores reclamen un protocol de seguretat, la defensa jurídica de les treballadores en cas d’agressions i la figura del mediador de conflictes amb les usuàries a més de mampares de metacrilat per desenvolupar la seva feina.

Donem recolzament al traspàs de titularitat d’una carretera a Pacs del Penedès.

Ens abstenim al dictamen del Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal de la Finca de Santa Sussanna al Parc Natural del Montseny.

 

SEGUIMENT I CONTROL DE LA GESTIÓ CORPORATIVA

Ens abstenim a l’adhesió al manifest del Pacte Nacional pel Referèndum en tant no s’ha de vincular la seva celebració a la legalitat espanyola.

Votem favorablement a incloure clàusules contractuals de lluita contra la vulneració del Dret Internacional dels Drets Humans i del Dret Internacional Humanitari i de suport a la creació d’una Guia Ètica i dels Drets Humans per a la contractació i la compra pública municipal. La moció de cau pels vots contraris d’ERC i CiU i el vot de qualitat de la presidenta Mercè Conesa.

Presentem moció per acordar la no col·laboració ni participació de la Diputació de Barcelona en actes, jornades o programes organitzats per entitats bancàries que hagin estat rescatades amb diners públics i ordenin desnonaments.

La moció decau pels vots contraris de CiU, ERC, C,s i PP.

La manca de credibilitat del PSC-PSOE després d’evitar la derogació de la LRSAL fa que votem contràriament a una moció per a millorar el finançament dels ajuntaments catalans.

Votem contràriament a moció per a la baixa de la Diputació com a entitat adherida a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) després d’haver estat impulsors de l’adhesió amb moció aprovada a l’octubre de 2015

Es dóna compte de la resolució de Junta de Portaveus per al seguiment de la tramitació i compliment dels acords derivats de les mocions aprovades en el Ple de la Diputació en el mandat 2015-2019.

 

DECRETS

Preguntem per la derivació de responsabilitats a la Direcció de Relacions Internacionals (DRI) de la Diputació després de l’ofici del Jutjat d’Instrucció núm. 1 de Barcelona per a la transmissió d’expedients i la suspensió de pagaments d’aquests expedients arran de l’actuació de l’Oficina Antifrau després d’una denúncia del grup CUP Poble Actiu (CUP-PA) de la Diputació de Barcelona.

 

PRECS

Demanem la dimissió de la Núria Parlon (PSC) com a vicepresidenta 5ª de la Diputació sense cap mena d’atribució executiva.

Preguntem sobre les mesures en relació a l’auditoria de riscos psicosocials a prendre en el termini d’un mes després de la greu situació detectada.

Preguem a la presidenta que s’abstingui de fer pronunciaments no acordats amb els municipis en referència a la inclusió a la primera corona metropolitana del transport públic.

 

PREGUNTES

Preguntem pels terminis per a l’aprovació inicial del Pla Especial de Protecció del Montseny i per lasuspensió cautelar de llicències.

 

Declaracions Institucionals:

Dia Internacional de les Dones Treballadores

Parc Natural del Montseny

La moció de CUP-PA

L’streaming del Ple https://www.youtube.com/user/Diba

Informe de regidores 20 – 26 de febrer de 2017

Durant la setmana passada, les regidores van participar en diferents espais i reunions: la M. José, dilluns al matí es va reunir amb el comitè d’empresa que té la licitació de l’enllumenat; dimarts al matí, va assistir a la Comissió de Seguiment de Barcelona Regional i dimecres a la tarda va anar a una xerrada sobre la contaminació de l’aire a Barcelona.

La Maria, dimarts al matí va assistir a la Junta de Portaveus del Plenari Municipal; dimecres al matí va tenir una reunió a la DiBa per a preparar el Plenari d’aquest òrgan i més tard va participar a una xerrada del SEPC; a la tarda, també va participar a un acte-debat organitzat pel CJB. Durant el matí de dijous va intervenir al Plenari de la Diputació de Barcelona.

El Josep, dilluns al matí es va reunir amb un col·lectiu d’Euskal Herria per a conèixer la seva iniciativa perquè diferents ajuntaments presentin una querella contra els crims del franquisme; dimecres al matí va assistir a una reunió per a tractar el Seguiment del Pla de Recursos Humans; dijous al matí es va trobar amb treballadores del 010 per un tema d’acomiadaments i a la tarda va ser present a la Comissió Permanent del Consell de Ciutat.

Cal destacar que la setmana passada les tres regidores van participar tant al Plenari Municipal extraordinari i ordinari del mes de febrer.

Dissabte, es va celebrar la Jornada el Dret a l’Habitatge on la Maria i la M. José van tenir un paper actiu. Aquí podeu trobar alguns materials fins que s’acabin de preparar els materials posteriors a la jornada.

Respecte a comunicació, dijous al matí les tres regidores van realitzar una roda de premsa per a presentar les nostres iniciatives al Plenari Municipal del mes de febrer.

Pel que fa a les convocatòries de la setmana passada, les tres regidores van ser presents i van participar durant el matí i la tarda de dilluns a la okupació de la seu de Bankia a plaça Catalunya per part del Rec. La M. José, dimarts al migdia es va afegir a la concentració davant el consolat francès pels crims racistes de la policia a França. Diumenge a la tarda, el Josep va participar a la concentració convocada al Palau de la Música durant el sopar del rei.

Balanç de la CUP Capgirem Barcelona sobre l’estat de la ciutat exposat al #PleBCN

Abans d’entrar en matèria cal fer algunes reflexions respecte a la celebració d’aquest plenari extraordinari sobre l’estat de la ciutat.

La primera és que des de la CUP Capgirem Barcelona no compartim el format que se li ha donat. D’una banda, no entenem que se celebri amb poc temps i abans d’un plenari ordinari amb un ordre del dia ja prou carregat. Entenem que fer-ho així serveix només perquè cada grup parli aquí del seu llibre i no pas per fer un debat real sobre l’estat de la ciutat de la que se’n puguin extreure conclusions sobre consensos i dissensos.

D’altra banda, tampoc compartim que es faci de forma tancada i d’esquenes la ciutat. Aquest plenari s’hauria de celebrar fora, ja no del saló de plens, sinó del propi ajuntament, per facilitar la participació i assistència popular. A més a més, caldria també vehicular intervencions de les veïnes de Barcelona per tal que no esdevingui l’enèsim diàleg de sords habitual als plenaris.

De tota manera. És una mostra més de com la dinàmica institucional s’ha normalitzat a Barcelona en Comú, domesticant tot caràcter contestatari que pogués tenir el projecte. Gairebé dos anys després del canvi de govern, més que una alternativa hem constatat que ha tornat la vella política d’Iniciativa i el PSC, tots dos dins el govern també avui.

Quasi dos any després, constatem la frustració de les expectatives de canvi que molta gent va dipositar a les urnes, al maig de 2015. No en va, el govern ha intentat cooptar i neutralitzar les lluites de la ciutat i ha contribuït a una desmobilització molt perjudicial per a les classes populars, però que també pretén trobar al carrer el suport a les seves polítiques.

El pacte amb el PSC, aquell que l’alcaldessa anomenava “la màfia” ara encapçalat per un investigat en la trama Bustos, va certificar la fi de la il·lusió i la certesa del miratge. Les excuses s’esgoten i ja no poden dissimular ni les formes. Bon exemple el tenim en l’impuls de la Marca Barcelona que ens porta el govern com a única mesura de govern al ple que ve a continuació.

Cal reconèixer, però, que la propaganda és una de les grans habilitats del govern. La ciutat es veu bombardejada constantment per flaixos de propaganda, declaracions grandiloqüents, informacions esbiaixades, i anuncis que després queden en paper mullat.

Els exemples són molts: un CIE tancat que segueix a ple rendiment; un concurs de subministrament energètic en suspensió per recurs de les grans elèctriques; “els millors pressupostos de la història”; un PAM no nat i un PIM absent; o el tinent d’alcalde dient que les empreses que tinguin negocis en paradisos fiscals no podran contractar amb l’ajuntament quan és directament mentida; el xantatge del PEUAT o barbàrie; la participació privada en les polítiques d’habitatge pactada amb CiU, PSC i Ciutadans. Podríem seguir tot el plenari amb la llista.

No diem que es pugui fer tot d’un dia per l’altre, només demanem al govern humilitat i honestedat a l’hora de dir les coses, i deixin d’enviar missatges manifestament falsos, de vendre victòries que després queden en paper mullat.

*És impossible abordar totes les qüestions de la ciutat en aquest plenari amb el format que se li ha donat i per tant només abordarem algunes qüestions sobre l’estat de Barcelona.

Participació i democràcia: Malgrat les grans promeses i els grans anuncis continuem amb un Ajuntament marcadament presidencialista, conseqüència directa d’un projecte polític personalista com el què governa la ciutat. El sistema gerencial de sous estratosfèrics continua intacte. El sistema clientelar de sempre està ara al serveis de BEC i el PSC i els pressupostos participatius s’han esfumat.

Serveis públics.- I quan diem públics volem dir això:  públics. De titularitat i gestió pública. A dia d’avui només tres escoles bressol han estat municipalitzades a iniciativa del govern. El PIAD i el SARA van iniciar el procés de ser internalitzats per acord amb aquest grup en la modificació pressupostària de 2016. Parcs i Jardins, declarat servei essencial però amb el bloqueig d’economia per revertir externalitzacions tan bàsiques com els 10 treballadors dels CETs o BTV,  que amb una sentencia de cessió il·legal de treballadors, continua igual que abans i amb varies treballadores que porten més d’un any i mig a l’atur per denunciar les irregularitats laborals. 

Les clàusules socials de la contractació, com sempre les més millors del món i de la història, faltaria més, són l’excusa municipal per no internalitzar ni tant sols serveis bàsics que mai haurien d’haver passat a mans privades. I aquí tenim un gran exemple: davant la proposta de re-municipalització del servei de neteja viària i gestió de residus el govern es fa l’orni. Un 10% del pressupost municipal en mans de la màfia constructora reciclada i a sobre amb proves de frau, però tot i així Barcelona en Comú no vol aprofitar la fi de la concessió per fer el què ajuntaments de tots els colors han fet per raons ben senzilles: millor gestió, menys precarietat i més estalvi. Però vaja, tenint en compte que a l’Àrea Metropolitana fien la recuperació de la gestió pública de l’aigua a una sentència judicial i a una comissió presidida per Balmón, del PSC clar, no ens hauria de sorprendre tant.

Guàrdia Urbana.- Si d’algun tema s’escaqueja l’alcaldessa és de la responsabilitat política sobre la Guàrdia Urbana. La designació d’un comissionat i la rentada de mans de tots els regidors del govern ha neutralitzat el control i fiscalització de la policia per part de l’oposició i la ciutat. Mirar cap a una altra banda no fa desaparèixer el problema. Els UPAS segueixen intactes en un exemple de covardia: tant que li agrada al govern posar exemples, mirin Badalona o Sabadell on van resoldre la qüestió només entrar al govern. La repressió contra la venda ambulant continua i conseqüència directa és l’empresonament del company Sidil, que va dir prou al racisme institucional fart de ser perseguit i agredit. Per cert, pensa fer res el govern davant l’evidència que un agent va falsificar un atestat policial afirmant que un metge havia denunciat a un regidor d’aquest grup quan era manifestament fals?

En altres aspectes centrals la valoració no difereix gaire, per no dir gens.

  • En matèria de transport l’estructura opaca de 571 directius de TMB segueix intacta. Els serveis retallats des de 2007 no s’han recuperat, les tarifes estan congelades enlloc de baixar per millorar l’accés al transport públic, la T-Mobilitat continua avançant i encara no hem sentit al govern qüestionar la gestió privada del Tram.
  • Si parlem d’habitatge, bandera estrella de la campanya de l’alcaldessa, el panorama és desolador. El Pla d’habitatge a 10 anys vista va ser pactat amb CiU i Ciutadans i sense manies, ho han fet incloent el model públic-privat que obre la porta de nou a que constructores i màfia especulativa faci negoci amb les polítiques públiques d’habitatge.
  • L’espai públic continua censurat i privatitzat. Seguim amb una ordenança de terrasses feta per CiU i que amb una situació que està empitjorant, ja veiem les aliances de Jaume Collboni amb determinats sectors de la restauració. I seguim també amb una ordenança del civisme que imposa una regulació privativa i antisocial de l’espai públic i que criminalitza la pobresa.
  • Turisme: Aprovat el PEUAT, s’atomitza el turisme als barris. El pla estratègic de turisme en cap cas fa un plantejament de decréixer, tot el contrari, partint de la mateixa realitat, ho gestionarà  per tal de fer perdurar el model. Un model que, no oblidem, està també vinculat a la política de grans esdeveniments d’indústries més que qüestionables. L’exemple en trobem amb el continuisme del govern amb el MWC que continua rebent diners públics quan genera negocis milionaris per uns pocs i es un dels abanderats de la precarització laboral, que això si que afecta a moltes.

Si una cosa hem constatat amb aquests quasi dos anys a l’Ajuntament és que els límits de les institucions i les barreres competencials són un fre per la transformació social, política i econòmica. I és per això que hem insistit i insistim en què si volem canviar alguna cosa des de l’arrel hem de rebentar les costures d’aquesta casa, dinamitar les fronteres de la legalitat i trencar amb la lògica de l’obediència.

No es tracta només de generar contrapoder al carrer enlloc de neutralitzar-lo, es tracta també de desbordar l’ordre constitucional i liberal per poder construir una alternativa socialista per la ciutat, i per extensió solidaria als països catalans. I a dia d’avui, i molt a pesar nostre, el govern de la ciutat camina en sentit contrari.

Habitatge públic de titularitat,gestió i execució públiques, abusos policials, externalitzacions i Sahara (Ple febrer 2017)

Aquest mes de febrer presentarem una proposició per a garantit la titularitat pública de l’habitatge municipal, evitar el lucre privat i l’espoli a les arques públiques que sovint realitzen les empreses privades que intervenen en la producció del parc d’habitatges públics.

A l’apartat de de sol·licitud d’informació preguntarem per les mesures sancionadores que s’han pres finalment en relació als dos agents de la Guàrdia Urbana que es van veure relacionats amb una suposada agressió a un motorista a l’Arrabassada el passat 15 d’agost.

També preguntarem sobre les externalitzacions del servei a l’Ajuntament, demanarem saber quins d’aquests serveis es planteja internalitzar d’aquí a l’acabament del mandat el Govern de Barcelona en Comú i el PSC ?

Finalment presentarem una declaració institucional en solidaritat amb el poble Sahrauí.

 

Proposició d’habitatge

Pregunta Gàrdia Urbana, Arrabassada

Pregunta llistat serveis internalitzats

Declaració Institucional Sahara

Informe de regidores 6 – 12 de febrer de 2017

Durant la setmana passada, les regidores van participar en diferents espais i reunions: dimarts al matí, la Maria i la M. José es van reunir amb l’àrea d’urbanisme per a tractar la reorganització de Bagursa i el Patronat de l’Habitatge; després, la Maria es va trobar amb el representant del CJB perquè presentés el document Sacsegem la ciutat!. Dimecres a la tarda, va participar a l’assemblea de la Plataforma Municipalitzem. Dijous al migdia, es va trobar amb el cap de gabinet de la Tinença de Drets Socials i el gerent del IMSS per a rebre informació de la gestió de l’habitatge que es fa des d’aquest organisme. A la tarda, va rebre el col·lectiu Salvem el Borsí acompanyada del nostre conseller de Ciutat Vella. Divendres a la tarda, va assistir a un acte sobre feminicidis a La Cruïlla.

La M. José, dimarts a la tarda es va trobar amb el col·lectiu Som Meridiana per a recollir les seves reivindicacions sobre el projecte de remodelació d’aquesta via i, dijous a la tarda, va fer el mateix amb els nostres nuclis afectats. Divendres al matí, va assistir a una reunió amb el govern i la resta de grups municipals sobre les Superilles; després, va mantenir una petita reunió prèvia a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. Diumenge al migdia, va participar a la jornada d’educació treballada pel nucli d’Eixample Dret.

El Josep, dimarts a la tarda va assitir al Comitè Executiu de Turisme de Barcelona; dimecres al matí es va trobar amb representants de la CAB (Consell d’Associacions de Barcelona) per a tractar el seu informe sobre les subvencions a Barcelona i, a la tarda, va participar en una assemblea d’StopPujades. Divendres al matí, va tenir la reunió prèvia a la Comissió d’Economia i Hisenda i, més tard, es va desplaçar al Parlament per a mantenir una trobada amb el col·lectiu d’estibadors actualment en conflicte.

Les tres regidores, diumenge a la tarda van participar a una reunió de coordinació entre tota l’OTAj i el SM.

Respecte a comunicació: dimecres al matí, la Maria va realitzar una roda de premsa acompanyada de la M. José per a presentar la Jornada d’Habitatge que es farà el proper 25 de febrer, els seus objectius i programa. Us recordem que us podeu inscriure aquí

Respecte a les convocatòries de la setmana passada: dilluns a la tarda, la Maria va participar a la concentració convocada pel col·lectiu Degenerades contra els feminicidis; dimecres al matí, el Josep va donar suport a la manifestació de la Marea Pensionista.

Per últim, us anunciem que avui al matí es presenta a Hostafrancs el document i la campanya per a aturar la construcció d’uns dels hotels que es va escapar de la suspensió de llicències. Segui la roda de premsa que es realitzarà a les 11:00.

Precarietat laboral, desmilitaritzem el saló de l’ensenyament, treballadores BTV, opacitat a TMB i gestió pública del TRAM (Comissions febrer 2017)

 

Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports (dimarts 14 de febrer 9:30h)

Davant les denúncies d’incompliment del Conveni i Plec de condicions pel que fa el funcionament, el manteniment i les condicions de les treballadores a l’equipament integral de la meridiana, gestionat per l’empresa CLECE, proposarem un seguit de mesures per revertir aquesta situació.
Preguntarem pels criteris seguits en l’assignació de subvencions per a la insonortizació de locals, tenint en compte que locals ja insonoritzats n’han rebut. També preguntarem pels problemes estructurals de l’Escola Ítaca de Les Corts.
També farem el seguiment de l’estat d’execució de la proposició aprovada el passat més de març, per incloure la perspectiva de gènere en el si de l’Institut Municipal de Cultura de Barcelona.

Proposició equipament integral Meridiana

Pregunta subvencions sales de concerts

Pregunta escola Ítaca

Seguiment proposició perspectiva de gènere en cultura

Comissió d’Economia i Hisenda (dimarts 14 de febrer 16:30h)

Demanarem a la comissió que engegui els mecanismes necessaris per la reprovació del president de la Fira, Josep Lluís Bonet, per haver autoritzat la presència de l’exèrcit espanyol al Saló de l’Ensenyament. A la mateixa proposició demanarem que La Fira es comprometi amb la cultura de la pau.
Pel que fa a les preguntes, sol·licitarem saber com és possible que no s’hagi entregat a l’Ajuntament de Barcelona l’estudi econometric dels suposadament 13.000 llocs de treball que creava el MWC.
També demanarem saber si l’Ajuntament te previst fer un procés participatiu per l’assignació del 5% del pressupost municipal del 2018.

Proposició desmilitaritzem l’educació

Pregunta pressupostos participatius

Pregunta MWC
Comissió de Presidència, Drets de ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció (dimecres 15 de febrer 10:00h)

Demanarem que comparegui els responsable del Govern en matèria de seguretat per rendir comptes en relació a l’actuació de la Guàrdia Urbana de Barcelona, la tarda del passat divendres 3 de febrer a l’Ateneu Popular de Sarrià.
En l’apartat de proposicions demanarem que s’apliquin una bateria de mesures a TMB orientades a acabar amb l’opacitat d’aquest òrgan, i la poca predisposició de la direcció a conciliar horaris per a facilitar la participació dels membres del Consell d’Administració.
Preguntarem pel plantejament del govern respecte la readmissió dels treballadors que avui dia continuen acomiadats de BTV malgrat guanyar la sentència ferma de cessió il·legal de treballadors.
També Sol·licitarem conèixer quin és el projecte del Govern de Barcelona en Comú i PSC per al nou Parc de Bombers de l’Eixample i en quins tempos es planteja executar.

Compareixença Casal de Sarrià

Proposició TMB

Pregunta treballadores acomiadades de BTV

Pregunta Bombers
Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat (dimecres 15 de febrer 16:30h)

Presentarem una proposició per tal de garantir la titularitat i gestió 100% pública del TRAM.
Preguntarem la posició del govern municipal i què pensa fer davant de l’evidència que l’hotel previst al solar de Creu Coberta 20-24 al barri d’Hostafrancs és il·legal.
També farem un seguiment de la proposició aprovada el passat desembre de 2015, que tenia com a objectiu aplicar perspectiva de gènere a l’urbanisme de la ciutat de Barcelona.

Proposició tramvia

Pregunta hotel Hostafrancs

Pregunta Bombers

Seguiment proposició urbanisme feminista

Crònica del Ple de gener de la Diputació de Barcelona

Part Resolutiva

La CUP Poble Actiu dóna suport a l’acceptació de la delegació de tributs a l’ORGT dels ajuntaments de Cardedeu, Lliça de Vall, Molins de Rei, Prats de Lluçanès, Pujalt, Sant Quintí de Mediona, Sant Salvador de Guardiola, Santa Maria de Miralles i Taradell.

Votem contràriament a l’encàrrec de gestió de l’Agència Catalana del Consum de la Generalitat de Catalunya en l’àmbit de la disciplina de mercat per a 2017. En un context de construcció nacional, hauria de ser la Generalitat qui assumís més competències i no a l’inrevès.

 

Seguiment i Control de la Gestió Corporativa

Ens abstenim a la moció presentada per PSC, C,s i PP per recuperar places residencials per a gent gran i centres de dia als municipis per manca de credibilitat d’aquells que han practicat sistemàticament les retallades en programes d’assistència i dependència.

Presentem moció per a l’elaboració d’un cens de cementiris i serveis funeraris a la demarcació de Barcelona i de suport a estudis de viabilitat de prestació pública.

La moció és aprovada àmpliament amb el vot favorable de tots els grups excepte del PP que hi votà en contra.

El contingut íntegre de la moció el podeu trobar aquí.

Donem suport  a la moció per a la defensa dels interessos de les persones afectades per les clàusules sòl, IRPH, despeses en la formalització de les hipoteques i pel seu acompanyament en el procés de reclamació.

Presentem amb altres grups un moció d’urgència d’adhesió a la campanya Casa Nostra és Casa Vostra.

 

Decrets

En l’apartat de resolucions dictades per la presidència de la Corporació preguntem per:

-Auditoria de seguiment del Catàleg de Serveis

-Incoacció de diferents expedients

-Conveni amb Govern Locals Units

-Llicències informàtiques

-Operació d’endeutament de 13M€

-Modificacions de crèdit

-Conveni amb Federació Catalana de Judo

-Amiant

 

Precs i Preguntes

Demanem la dimissió de la Núria Parlon, vicepresidenta 5ª sense cap mena d’atribució executiva.

Preguem que la informació econòmica sol·licitada sobre l’aportació de la Diputació a diferents ajuntaments sigui exacta.

Preguntem si hi haurà debat intern a la Diputació sobre el nou model d’organització local.

Lamentem els 1.200.000€ concedits a l’organització del World Roller Games al temps que la Diputació denega ajuts a ajuntaments en matèries com promoció de la mobilitat sostenible, eficiència energètica, estalvi i energies renovables, suport a la gestió ambiental sostenible del verd urbà, horts públics, planejament urbanístic, gestió ambiental de residus, neteja viària, abastament d’aigua i altres recursos locals.

 

Al·legacions al Pla d’Habitatge de l’Ajuntament, resposta del Govern, i reflexió política de la situació actual en matèria d’habitatge

El passat desembre vam presentar les al·legacions del Pla d’Habitatge que presenta el govern de BEC i PSC. Aquest és un pla a 10 anys vista, de la mateixa manera que governs anteriors n’havien realitzat d’altres, moltes mesures de les quals no s’havien arribat a desenvolupar. Aquest fet es deu a que la seva aprovació no és vinculant. Així doncs, a diferència del PEUAT, la seva votació seria com la del Pla d’Actuació Municipal; creiem que aquesta informació és necessària per situar la rellevància del posicionament de la CUP i en primer lloc, analitzar com ens situem com a organització a nivell discursiu i en segon lloc, el trasllat a un vot determinat.

Així doncs, aquest document consta de les al·legacions que vam presentar com a CUP Capgirem Barcelona, en base les aportacions dels districtes que van poder debatre i fer aportacions i les persones que conformem actualment el grup de treball d’habitatge.  A sota de cada al·legació hi ha la resposta que hem rebut del govern –amb el qual vam fer una reunió per que ens exposessin el pla i una altra perquè ens expliquessin les respostes de les al·legacions- i en últim terme hi ha una reflexió que fem les persones que hem estat treballant el dret a l’habitatge a nivell de ciutat durant aquest any i mig i que volem traslladar fent una proposa sobre el vot de la CUP Capgirem el pròxim divendres.

  1. Al·legacions

Prèvia-Quant al concepte d’habitatge i la situació d’emergència social és vigent i imperiosa i justifica actuacions extraordinàries i urgents per part dels poders públics.

Des de la CUP-Capgirem Barcelona volem constatar que l’habitatge és un element essencial per a que qualsevol persona o unitat de convivència pugui desenvolupar el seu projecte.

Actualment tenim un problema col·lectiu d’accés al dret a l’habitatge que ens ha de fer preguntar quines son les bases del sistema productiu, de distribució i consum d’habitatge, es a dir, quina és la base del sistema de provisió d’habitatge.

Aquests problemes són conseqüència del model de ciutat que s’ha desenvolupat, que ha anteposat els interessos de les grans empreses, a les persones que vivim a la ciutat; així doncs, s’ha construït una ciutat aparador amb un model turístic que fa fora les persones dels seus barris generant una bombolla que fa impossible quedar-se en molts dels barris de la ciutat. D’aquesta manera, la situació actual és fruit de les polítiques neoliberals desenvolupades arreu; polítiques acompanyades i alimentades per la precarietat dels llocs de feina i  la feminització de la pobresa entre d’altres. Així doncs, avui vivim les conseqüències del fet d’ haver mantingut un model econòmic i social basat en l’acumulació del capital.

A Barcelona aquest fet s’evidencia amb la venta de sòl públic, l’entrada del capital privat per a gestionar els drets més bàsics, un model de ciutat basat en el turisme i els grans esdeveniments, l’externalització de la majoria de serveis essencials fonamentals pel funcionament de la ciutat i per garantir les vides dignes a les veïnes.  En definitiva analitzem i constatem que s’ha anteposat els interessos privats al fet de garantir unes condicions necessàries per desenvolupar  vides dignes, que valguin la pena ser viscudes. Per tant, cal tenir en compte que quan parlem d’habitatge també hem de parlar del model econòmic i social i com des de les institucions públiques  a dia d’avui es continua contribuint a alimentar les polítiques que ens han portat fins aquí.

Entrant concretament al pla d’habitatge cal tenir clar que al parlar de sobirania residencial per a totes les veïnes de la ciutat hi ha diferents qüestions que hem de tenir en compte:

– Produir habitatge social implica desenvolupar cooperatives de treball i gestores d’habitatge de propietat col·lectiva de forma assembleària i autogestionada.

– Les comunitats cooperatives o els veïns/es, han de participar i veure’s involucrat en el procés de planificació, decisió, producció i avaluació en matèria de sobirania residencial.

– Fomentar la ciutat construïda versus la nova construcció. Es a dir fomentar la rehabilitació respectuosa amb la població què hi viu, evitant els processos de gentrificació (això es pot realitzar amb mesures punitives o incentivadores).

-L’administració local ha de fomentar l’autogestió cedint solars, edificis o habitatges per a projectes comunitaris o cooperatius permetent un efecte multiplicador de l’acció pública alhora de fomentar la producció o assoliment d’un parc d’habitatge social.

Primera.- Prevenir i atendre l’emergència habitacional i exclusió residencial. Atenció a la pobresa energètica.

Entenem que la pobresa energètica no es soluciona promocionant l’estalvi energètic de les famílies, millorant els habitatges, o reduint la factura, això són mesures assistencialistes que en molts casos no arriben on toca ja que moltes situacions de pobresa energètica ni afloren.

Per tant, entenem que cal afegir diferents mesures que si que són competència de l’àmbit municipal.; aquestes són les que afegim a continuació.

La única manera d’acabar amb els casos de pobresa energètica és nacionalitzant les empreses energètiques de manera que passen a mans públiques, sota gestió pública, universal i sotmesa a la participació i al control popular. Només així podem garantir que la dignitat de les persones passa per davant de l’afany de lucre i que el patrimoni col·lectiu es posa al servei d’aquestes. Entenem que això sobrepassa lo municipal però partint d’aquesta premissa el que sí que podem fer des del municipi és:

1. Acabar amb el traspàs permanent de recursos a aquestes empreses, hem de tallar els seus privilegis i això passa per:

a) Auditoria de les xarxes de distribució que permeti conèixer el seu estat, el servei prestat, els recursos públics invertits i les seves amortitzacions, les retribucions rebudes, el règim de propietat i les concessions dels punts de connexió.
b) L’auditoria ha de servir per dur a terme una expropiació de les xarxes de distribució per tal d’incorporar la vocació de servei públic en la seva gestió i garantir cap tall de subministrament per raons socioeconòmiques.

L’Ajuntament, en consonància a la llei 24/2015, ha requerit i continuarà requerint de forma jurídica totes les dades relatives a la transparència i dret a la informació i alhora les dades dels casos d’impagaments i interrupció del subministrament en els casos on existeixi risc d’exclusió social. Al mateix temps, l’Ajuntament de Barcelona, no disposa de competència, ni autoritat per poder exercir una auditoria sobre les empreses subministradores, dita competència és estrictament de l’Estat Espanyol.  

NO S’ACCEPTA

2. Auditar per expropiar no només auditar per veure en què podem estalviar o què podem negociar amb elles.

L’Ajuntament de Barcelona no té ni les competències, ni l’autoritat per exercir l’expropiació de les xarxes de distribució d’aquestes empreses.

NO S’ACCEPTA
3. Acabar amb els privilegis de les empreses vol dir que aquestes s’han de corresponsabilitzar del deute de les famílies que per raons socioeconòmiques no podem fer-hi front. Ni un conveni més amb aquestes empreses, i ni un euro públic més quan estan generant beneficis milionaris a costa de nosaltres, i també dels poders públics. La proposta que es realitza en aquest pla de nou incideix en els ajuts, és a dir, que de nou la solució passa per transferir recursos públics una vegada i una altra…així es passa de puntetes per l’incompliment sistemàtic de la Llei 24/2015 per part de les grans companyies respecte a l’obligatorietat d’assumir els deutes de les famílies aplicant ajuts a fons perdut i descomptes significatius tal com marcava l’article 6.3 de l’esmentadallei.

En la nova revisió de contractes de l’Ajuntament ja s’han fet totes les revisions pertinents en termes de  pobresa energètica.. És a dir, aquestes empreses han de respectar els estàndards socials i mediambientals definits per l’ajuntament Respecte la capacitat de contractar el subministrament dels més de 6.500 habitatges públics de lloguer l’elecció depèn dels propis usuaris.  Per enfortir el compromís es modificaran les actuacions A1.3 Atenció a la pobresa energètica i B3.1 Inspecció, regularització i sanció del parc públic de lloguer, per a incloure aquestes consideracions.

NO S’ACCEPTA

4. Revisar i resoldre els contractes de subministraments de dependències municipals per adequar-los a l’interès general en termes de responsabilitat social i ambiental de les companyies mentre no s’expropien les xarxes de distribució.

Tal i com diu a dalt; aquestes empreses han de respectar els estàndards socials i mediambientals definits per l’ajuntament

NO S’ACCEPTA

5. Emprendre accions legals com a Ajuntament de Barcelona contra les empreses subministradores per tal que aquestes assumeixin els deutes de les famílies i donin resposta immediata a les situacions d’emergència social de les quals són corresponsables.

Ja estem utilitzant el mecanisme sancionador que ens regula la llei 24/2015 i la llei 22/2010 de consum. Des de l’Àrea de Drets Socials s’han iniciat diverses accions legals contra les empreses subministradores que no compleixen les lleis esmenades amb anterioritat. A dia d’avui, no existeix cap mecanisme legal que ens permeti sancionar a les empreses subministradores que no vulguin coresponsabilitzar-se econòmicament amb els rebuts impagats.  

NO S’ACCEPTA

6. Desobeir el Tribunal Constitucional respecte la suspensió de la ILP, L24/2015 promoguda entre altres agents per la PAH. Donat que aquest tribunal suspèn les lleis socials afirmant que ho fa per garantir la “igualtat entre tots els espanyols”, quan en realitat actua en favor dels grans oligopolis.

No es pot demanar als funcionaris i la resta de personal de servei d’una administració pública desobeir ni als tribunals ordinaris ni al Tribunal Constitucional, ja que està entre les seves obligacions el respecte a la llei, les sentències i les decisions constitucionals.

NO S’ACCEPTA

Segona.- Prevenir i atendre l’emergència habitacional i exclusió residencial. Violències masclistes i famílies monomarentals.

Tal i com es va concloure a la taula de feminització de la pobresa, una de les causes d’aquesta és la manca d’independència econòmica de les dones de la ciutat. En aquest sentit cal posar èmfasi en que l’ajuntament posi totes les eines que estan al seu abast perquè les dones que pateixin violències masclistes tinguin totes les eines per poder desenvolupar-se sense la dependència econòmica de les seves parelles, per tant és important que tant aquelles que tenen fills com les que no puguin disposar de pisos amb un lloguer social per tal de poder desenvolupar la seva independència, així com la seva recuperació.

Per tant, és important que s’inclogui en el pla d’habitatge una mesura concreta que faci referència a les dones, així com a les famílies monomarentals; tenint en compte les dades aportades de dones en situació de violències des de la regidoria de feminismes i LGTBI, així com dels serveis del SARA, PIADS i CUESB de la ciutat.

L’atenció als col•lectius especials ja està recollida a l’actuació B3.3 Tot i això, es contemplen les peticions de la CUP i es proposarà al Consorci d’Habitatge de Barcelona, on hi participen Generalitat i Ajuntament de Barcelona (ja que és una competència consorciada), que el 30% de les adjudicacions d’habitatges de lloguer assequible i de dret de superfície es facin a persones joves (menors de 35 anys) i un 10% a dones i famílies monomarentals.

S’ACCEPTA

Tercera.-  Prevenir i atendre l’emergència habitacional i exclusió residencial. Revisió de l’import de la renda de lloguer.

Que l’ajuntament revisi l’import de la renda de lloguer en funció de l’evolució de la família. Així doncs, les famílies que han canviat a pitjor la seva situació socioeconòmica se’ls adaptarà els lloguers per tant que puguin continuar tenint dret a l’habitatge. Aquesta mesura ha d’afectar al total de persones en habitatges de propietat -directa o indirectament- i accedissin a l’habitatge abans o després de la crisi.

Actualment aquest ja és el funcionament de tot el parc de lloguer de titularitat pública de la ciutat. En aquesta línia, l’actuació A1.1 contempla el manteniment dels ajuts econòmics finançats per drets socials per subvencionar les rentes de lloguer. Alhora, es disposa d’un equip específicament dedicat a conèixer les dificultats de pagament dels pisos del Patronat per facilitar els ajuts socials corresponents.  

S’ACCEPTA

Quarta.-  Garantir el bon ús de l’habitatge. Mobilització dels habitatges buits.

Es parla de la necessitat que el cens de pisos buits estigui fet d’aquí a 10 anys. Entenem que es necessita la màxima celeritat per fer aquest cens per tal de poder sancionar -també mitjançant les ordenances fiscals- i d’aquesta manera mobilitzar el conjunt de pisos buits; per tant aquest cens hauria d’estar fet en el termini de 3 anys, mitjançant recursos i personal a través de plans d’ocupació de Barcelona Activa, especialment destinats a persones en situació d’exclusió residencial.

La posada en marxa del cens en els primers barris ha permès valorar amb major precisió el temps necessari. Aquesta realitat juntament amb la consideració del Cens com una eina clau per a l’establiment de processos d’activació d’habitatge buit ens ajuda a establir en 5 anys la realització del cens. Es modifica el quadre d’objectius del Pla i s’estableix que es realitzarà el cens dels 73 barris en el primer quinquenni del Pla.

S’ACCEPTA PARCIALMENT

Cinquena.-  Manteniment de l’ús residencial. Incorporació de les propostes dels plans relatius a l’ús turístic (PEUAT)

Que es declari  tot Barcelona zona 1. Cal tenir en compte que els allotjaments turístics, els hotels expulsen d’altres tipus d’economia, generant augment dels preus del lloguer així com una bombolla turística a la ciutat.  Per tant cal prendre mesures per apostar pel decreixement turístic, per tal que l’habitatge deixi d’utilitzar-se com a una mercaderia amb la qual especular.

NO S’ACCEPTA

Sisena- Ampliar el parc assequible. Model d’habitatge

És important que quan parlem de l’ampliació del parc d’habitatge, quan ho fem de pisos de nova construcció –com està previst segons ha anunciat el govern- s’han de tenir en compte les necessitats per desenvolupar models d’habitatge comunitàries que impliquin la generació de noves relacions entre les persones que habiten en un mateix edifici; alhora aquests espais comunitaris han d’estar realitzats tenint en compte la perspectiva de gènere, així com les necessitats dels diferents col·lectius vulnerabilitats de la ciutat.  Per tot això creiem imprescindible que es tinguin en compte d’altres maneres de participació de les veïnes en la realització d’aquests habitatges, així com un desenvolupament de presa de decisions comunitària per avançar en la sobirania residencial que hem descrit a l’inici d’aquest document.

El pla ja contempla, a l’actuació C1.2 Implementació de nous models d’habitatge amb protecció oficial i dotacional, la generació de nous models residencials que tinguin en compte, entre d’altres aspectes, la perspectiva de gènere. Per altra banda, a l’actuació C4.1 es preveu el desenvolupament de cooperatives de cessió d’ús on es fixa la necessitat de desenvolupar un model més col•lectius amb espais d’ús comunitari que facilitin compartir serveis i activitats. Aquest model  ha de servir de punta de llança per assajar també nous models d’habitatge col•lectiu que es puguin traslladar a les promocions públiques.

S’ACCEPTA

Setena-Ampliar el parc assequible. Acords amb entitats financeres.

Entenem que els acords amb les entitats financeres no han de ser que l’ajuntament repagui amb els diners de les veïnes a aquestes entitats, de beneficis milionaris anualment. Per tant, s’ha de treballar amb els municipis d’arreu per fer front al xantatge d’aquestes entitats, de la mateixa manera que cal fer una campanya pública i mobilitzar d’altres instruments per tal de no repagar aquests habitatges i obtenir-los gratuïtament; tenint en compte el valor d’ús d’aquests i no de mercat.

Alhora, entenem que és necessari desobeir el Tribunal Constitucional respecte la suspensió de la ILP, L24/2015 promoguda entre altres agents per la PAH. Donat que aquest tribunal suspèn les lleis socials afirmant que ho fa per garantir la “igualtat entre tots els espanyols”, quan en realitat actua en favor dels grans oligopolis.

Actualment això no és possible. Amb altres majories parlamentàries catalans i estatals així com amb altres normes constitucionals i legals, possiblement es podria aconseguir. En qualsevol cas, el conveni actualment vigent preveu un pagament mensual d’entre 80 i 120 euros en funció de si l’habitatge es troba ocupat o buit. Per tant, es pot considerar que les condicions són molt favorables per a l’administració.

NO S’ACCEPTA

Vuitena-Ampliar el parc assequible. Expropiacions

L’ajuntament ha d’expropiar  tots els immobles en construcció amb l’obra aturada i contractar aturades per tal d’acabar els immobles a través de la promotora municipal. Així doncs, cal utilitzar els pisos en construcció pel parc de lloguer públic de la ciutat com a eina per combatre l’atur a Barcelona.

Alhora, també cal utilitzar aquesta eina –l’expropiació- per als habitatges propietat de bancs o fons voltor i que no estan assumint les obligacions amb les comunitats de veïns (pagament de quotes comunitàries, arranjaments de danys comuns, manteniments de l’habitatge…) per ajudar les veïnes i, alhora , ampliar el parc públic.

Finalment, cal utilitzar l’expropiació per pels solars embargats per la banca i descuidats o els comprats per fons voltors i desenvolupar noves formes de tinença i sobirania residencial que hem exposat a la part introductòria.

No es disposa dels recursos econòmics suficients per a efectuar aquesta operació. Això sí, s’estan realitzant compres de forma selectiva molt per sota del preu de mercat, així com imposant sancions de forma sistemàtica. D’aquesta manera, a través d’aquesta connexió, els preus i els temps d’adquisició són molt inferiors als d’un expedient expropiatori.

En l’actual estat social i democràtic de dret això no és possible. Amb altres majories parlamentàries catalans i estatals així com amb altres normes constitucionals i legals, en aquest estat o en un altre, podria ser possible. 

No es disposa dels recursos econòmics suficients per a efectuar aquesta operació. Això sí, s’estan realitzant compres de forma selectiva així com imposant sancions de forma sistemàtica. D’aquesta manera, a través d’aquesta connexió, els preus i els temps d’adquisició són molt inferiors als d’un expedient expropiatori. 

NO S’ACCEPTA

Novena-Impuls del mercat social. Creació d’una associació d’habitatge assequible per la producció i gestió de l’habitatge amb inversió privada.

Entenem que és a través del Patronat Municipal d’Habitatge que s’ha de gestionar el parc públic d’habitatge, i que en cap cas hi ha d’haver empreses privades que intervinguin en la producció i gestió del que ha de ser un bé públic i universal. Així doncs, ha de ser des del sector públic que es desenvolupin les diferents polítiques d’habitatge. Per tant, l’habitatge  que es realitzi a la ciutat ha de ser titularitat, gestió, i provisió totalment públic, i avançant cap a un control democràtic per part de totes les veïnes del model de provisió d’habitatge a la ciutat.

La manca d’habitatge assequible a la ciutat és un fet clar i compartit per tots els agents. Per aquest motiu, aquest Pla pel Dret a l’Habitatge de Barcelona preveu la incorporació de nous agents amb capacitat de produir habitatge assequible que permetin augmentar la capacitat tècnica i econòmica actual per executar el potencial d’habitatge assequible. Aquest agents sempre hauran d’oferir garanties del compliment dels objectius de l’interès general, com és la limitació del lucre privat i el seguiment de les millors tradicions europees de polítiques públiques, que es basen en la col•laboració públic-privada-social de forta base associativa i de barri.

NO S’ACCEPTA

  1. Reflexió i proposta

Per treballar el dret a l’habitatge a Barcelona és fonamental interrelacionar-ho amb el model econòmic i productiu que s’està desenvolupant a la ciutat, fruit també dels governs anteriors. Tenint en compte que s’ha desenvolupat aquest model,  ens trobem actualment en una situació d’emergència habitacional, així com d’expulsió de les veïnes dels seus barris com a conseqüència d’una política neoliberal que s’ha basat en vendre el sòl públic, i en desenvolupar la indústria del turisme; un gran negoci en la que els beneficis són a costa de l’explotació de la ciutat a cost 0 per les empreses. Els costos reals del monocultiu econòmic del turisme són l’expulsió de les veïnes dels seus barris, l’encariment generalitzat del cost de vida i la precarietat laboral de les treballadores directes i indirectes.

Si ens centrem concretament en l’habitatge, i analitzem les llars socioeconòmicament, estem davant d’un procés de reducció de la renda mitja de les llars i un increment de població amb rendes baixes i molt baixes; les últimes dades ens mostren que gairebé un 40% de les veïnes de Barcelona es troben en aquesta situació. La renda i l’accés a l’habitatge estan absolutament relacionats tenint en compte que Barcelona només té un parc públic d’habitatge disponible de 6.300 pisos. Tanmateix, i segons dades que el mateix gerent d’habitatge va anunciar, hi ha entre 40.000 i 60. 000 pisos buits a al ciutat, així com més de 6.000 habitatges d’ús turístic sense llicència.

Als problemes d’accés al dret a l’habitatge cal afegir l’increment de les situacions de pobresa energètica que es deu principalment al fet que les empreses energètiques no estan en mans públiques, sota gestió pública, universal i sotmesa a la participació i al control popular. Entenem que només així podem garantir que la dignitat de les persones passa per davant de l’afany de lucre i que el patrimoni col·lectiu es posa al servei d’aquestes.  A aquest fet, cal afegir l’existència d’un parc anterior a les regulacions que garanteixen el correcte aïllament tèrmic dels pisos; el descens de la renda mensual de les llars; l’alt cost de l’habitatge; i com dèiem a l’inici uns preus bàsics de subministraments massa elevats per a moltes llars treballadores.

Per tant, tenint en compte la situació actual a la ciutat, així com la ponència aprovada a l’Assemblea General del novembre passat crèiem imprescindible abordar, mitjançant aquestes al·legacions un plantejament polític, ideològic del que entenem que hauria de ser una política que posa al centre les persones per sobre dels interessos econòmics, de les lleis i dels falsos consensos. I aquest última qüestió és rellevant en tant que si el que necessitem les veïnes és endegar onades de desobediència a les companyies elèctriques, als preus abusius de lloguer; en definitiva continuant  activant la mobilització tal i com apostem com a CUP Capgirem Barcelona tenint en compte els límits de les institucions actuals, és fonamental que l’actual govern estigui disposat a donar-hi suport i també a donar la cara per la majoria social empobrida d’aquesta ciutat.

Amb tot això,  mitjançant aquestes al·legacions enteníem que havíem d’anar al límit de la legalitat; parlant d’expropiacions, parlant de desobediència, parlant de rescindir contractes i sobretot posant al centre la vida per sobre d’unes lleis moltes vegades injustes i absurdes.

És per tot això i perquè enteníem que el govern havia d’anar més enllà  del que s’ha fet fins ara: posar pedaços, gestionar  les emergències, augmentar les ajudes als lloguers i rehabilitacions, continuar construint pisos mentre n’hi ha milers de buits a la ciutat, de fet inclús treballant amb entitats privades la construcció i gestió d’habitatges amb diners públics; que entenem que el pla que es presenta –fruit també de les negociacions amb d’altres partits- no camina en la direcció necessària per avançar cap a la sobirania residencial.

Així doncs, des del nostre prisma aquest pla hauria de ser ambiciós per començar a capgirar la situació actual, buscant els límits legals, utilizant eines de desobediència, cercant la complicitat i la mobilització de les veïnes en contra del conjunt de lobbies de la ciutat.