Des de la CUP Capgirem Barcelona proposem al Govern de la ciutat que renunciï a l’ús de llicències de programari privatiu dins l’ administració. Creiem fermament que s’han de posar tots els mitjans a definir un full de ruta que alliberi els sistemes informàtics de l’ administració del llast que implica com a xantatge, control incontrolat, contribució a l’espoli a la classe treballadora i renúncia a la sobirania tecnològica que suposen les llicències de software privatiu.

El xantatge:

Sabem que el 2014 la despesa en Sistemes d’informació i telecomunicacions municipals va ser de 50.663.850,78 €.

Tot i que desconeixem quin percentatge de la despesa van anar a parar a mans de proveïdors de programari privatiu. Sabem que l’ Ajuntament de Barcelona fa ús de sistemes i programari d’aquest tipus en totes les seves àrees de gestió informatitzada. I sabem també que el model de negoci d’aquestes empreses es basa en gran part a generar dependència de les seves solucions de programari, convertint en hostatges aquelles persones o organitzacions que de manera cínica anomenen clients.

Aquest impost que s’aplica als hostatges del programari privatiu, s’ autojustifica en concepte de manteniment o actualitzacions funcionals o de seguretat que només el mateix proveïdor que ven la solució de programari pot oferir, ja que només ell en coneix el codi font i la documentació que hi està associada.

És clau, doncs, per trencar amb aquest xantatge, trencar la relació amb les empreses proveïdores de programari privatiu.

El control incontrolat:

Des de la CUP Capgirem Barcelona defensem el dret a la privacitat de totes les persones, i creiem que l’ administració pública ha de garantir aquest dret en la gestió que fa de la informació.

Creiem que renunciant al programari lliure, l’administració renuncia en bona mesura al control de l’ ús que es fa de la informació que gestiona.

L’Ajuntament de Barcelona, que fa ús del programari privatiu de manera general a tota l’organització, és incapaç de garantir per si sol (amb el treball  dels tècnics adscrits a l’administració) que el programari que s’està utilitzant no contingui rutines malicioses, o bé que s’estigui fent un ús no desitjat de les dades. Per afirmar això categòricament calen els tècnics de les empreses proveïdores del programari privatiu, en contrast amb el programari lliure, amb el qual l’usuari pot auditar tots els processos dels programes que fa servir i trobar-ne efectes no desitjats.

Cal abandonar el programari privatiu per prendre el control dels processos d’intercanvi d informació de l’administració.

L’espoli:

L’opacitat del codi distribuït per les empreses de programari de tipus privatiu és conseqüència directa de la seva missió d’acumulació de capital per a benefici d’uns pocs.

És un fet que bona part dels productes de programari privatiu s’han construït al voltant de programari de codi obert. No contents amb l’apropiació de la feina de molts programadors per al lucre privat, aquestes empreses acostumen a utilitzar tots els recursos legals per pagar el mínim d’impostos possibles, el retorn a les arques públiques als diferents països on tenen seus i treballadors és mínim o nul.

La lògica sota la que treballen aquestes empreses és una lògica capitalista: els du a reduir costos contínuament per a mantenir el que s’anomena competitivitat. Aquestes mesures prenen forma d’acomiadaments massius, deslocalitzacions a la recerca de mercats amb condicions laborals paupèrrimes, frau fiscal i precarietat laboral.

El programari privatiu impossibilita a l’administració distribuir de manera gratuïta a d’altres administracions o a la societat en general aquelles versions de programari que podrien ser d’interès general. D’aquesta manera l’ administració participa de la privatització del coneixement.

Cal contribuir a eradicar l’espoli que aquestes empreses fan a les arques públiques i al coneixement comú deixant de treballar amb elles.

La sobirania:

La renúncia per part de l’ Ajuntament a fer servir programari lliure afecta de manera directa la seva capacitat per decidir amb quines empreses treballa, sota quins criteris i quins són els objectius o paradigmes d’us de la informació dins l’administració.

També afecta en la relació de l’Ajuntament amb les persones que afirma que representa, obligant-les en algunes ocasions a disposar d’un programari determinat per a fer ús de serveis de l’ administració.

I, en d’altres casos, implica haver-se de doblegar als designis dels lobbies tecnològics, com es el cas de la xarxa wifi lliure de l’ajuntament (sobre la qual no s’han debatut les conseqüències dins el camp de la salut mediambiental, com està succeint en altres administracions públiques de la Unió Europea), on a banda de no ser accessible des de tota la ciutat, té una velocitat fixada pels lobbies a fi d’evitar que l’ Ajuntament els faci competència.

Per a governar-nos hem de minimitzar les interferències entre la voluntat popular i l’ execució d’ aquesta.

El full de ruta:

Un apunt històric: Salvador Allende tenia clar que calia un paradigma de programari que cobrís les necessitats de les relacions entre persones i administracions, i que poses la tecnologia al servei de l’emancipació social. Per aquesta finalitat el govern Xilè va tirar endavant el projecte Cybersyn.

Apunts geogràfics: Munic, Viena, Caracas, Tolosa, l’Havana i moltes altres ciutats han fet inversions no només per a l’ús intern de programari lliure sinó per a la seva difusió, incentivant-lo en àmbits tant determinants com l’ educatiu.

Un apunt programàtic: el govern de BeC du al seu programa propostes clares en aquest aspecte (Desenvolupar el programari lliure i impulsar la innovació, Afavorir una ciutat de codi obert, Aprofitar les TIC per promoure una cultura lliure i accessible) . Apel·lem doncs a aquesta confluència en objectius programàtics per tirar endavant amb un full de ruta que deixi enrere el llast del programari privatiu dins l’ administració pública.

ANNEXE:

Manifest a favor del programari lliure i formats oberts als municipis (2007)

Les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC) són, en aquests moments més que mai, un element fonamental en l’economia i el progrés d’una societat.

Per fer-les avançar és imprescindible que la ciutadania les pugui emprar de manera universal. Els ciutadans i les ciutadanes tenim dret a accedir a les tecnologies de la informació i comunicacions (TIC) sense cap discriminació de tipus social, econòmic o de qualsevol altra mena i fer-ho en la nostra pròpia llengua.

Els ajuntaments han de comprometre’s a defensar el dret d’accés a la societat de la informació dels seus ciutadans així com implicar-se en l’alfabetització digital i en ajudar a superar la fractura digital.

L’objectiu d’aquest manifest és exigir als ajuntaments que garanteixin aquests drets dels ciutadans.

Un dels pilars fonamentals de l’accés a les TIC és el programari (software). Malgrat això, l’accés al programari es veu restringit per polítiques diverses en forma de contractes, llicències o patents, que en limiten l’ús i discriminen a uns sectors de la ciutadania dificultant-ne o prohibint-ne l’accés en condicions legals i amb garantia de qualitat.

Des de fa anys existeix un moviment internacional de persones i entitats que desenvolupen programari sota unes llicències que defensen que quan s’adquireix un programa, l’usuari ha de tenir el dret d’estudiar-ho, modificar-lo i redistribuir-lo lliurement. El programari que garanteix aquests drets es coneix com a programari lliure. El programari lliure permet que tots els seus usuaris puguin ajudar en la seva millora. Són programari lliure el sistema GNU/Linux, diferents navegadors web com el Firefox, els paquets ofimàtics com l’OpenOffice.org o el Koffice, els servidors que utilitza Google i molts altres programes de gran qualitat. Al darrera del programari lliure hi ha milions de voluntaris, i també grans empreses multinacionals com IBM, HP, Sun, etc.

Fer servir programari lliure té molts avantatges. Alguns dels més importants són:

• Qui el compra no ha de ser client a perpetuïtat del seu proveïdor; pot llogar a qui lliurement triï per fer les modificacions o adaptacions segons les seves necessitats. Si hi ha un error en l’aplicació, no es depen de l’empresa privada en qüestió per a arreglar-ho.
• No discrimina a ningú. Fins i tot els actuals proveïdors de programari privatiu poden oferir programari lliure, rellicenciant el seu o adaptant el programari lliure existent.
• La majoria del programari lliure és gratuït o de cost molt baix, al contrari que el programari privatiu.
• L’accés al codi permet analitzar-lo per comprovar que no fa res de dolent (per exemple, que no contingui codi espia o maliciós). També permet aplicar-hi millores.
• Ens permet participar en projectes internacionals punters, i per tant, potenciar una indústria local de desenvolupament de programari.

Hi ha àmbits estratègics en que l’impacte del programari és especialment important. A continuació n’esmentem alguns:

La comunicació del ciutadà amb l’administració

Cada vegada més, la comunicació entre l’administració i el ciutadà es fa per via informàtica. Això fa aquesta comunicació molt més àgil i eficient. Sovint ens trobem, però, que quan els ciutadans necessitem comunicar-nos amb l’administració se’ns obliga a fer servir un tipus d’ordinador o un programari concret d’alguna empresa concreta. L’administració no pot exigir a cap ciutadà ser client de cap empresa, sobretot quan aquesta comunicació es pot fer mitjançant els formats i estàndars oberts definits per comités internacionals eximint a l’usuari d’emprar programari de tal o qual empresa. L’administració hauria de garantir la no transgressió d’aquests estàndars en serveis que ofereix al ciutadà.

Un cas especialment rellevant de l’incompliment d’aquests estàndarts es dóna quan s’incompleixen les normes d’accessibilitat. Les normes d’accessibilitat diuen què cal fer per tal que la informació, per exemple d’una pàgina web, pugui arribar a tothom i, especialment, a les persones amb dificultats visuals, auditives o motrius. És paradoxal que l’administració exigeixi als ciutadans complir aquestes normes, per exemple quan es projecta un edifici, i en canvi pràcticament les ignori quan es tracta de les seves pròpies pàgines web.

La informàtica dels ajuntaments

L’administració en general i els ajuntaments en particular fan servir molt programari. Això suposa una partida molt important del seu pressupost.

Una part d’aquest programari és genèric (sistemes operatius, ofimàtica…). Molt d’aquest programari té alternatives lliures de qualitat. No fer-les servir és un malbaratament dels recursos públics.

Una altra part del programari és fet a mida. Les condicions de contractació d’aquest les controla l’administració i, per tant, en pot regular aspectes com ara la titularitat de la llicència, la propietat del codi, el compliment d’estàndards…

Malgrat que ja existeixen algunes aliances entre ajuntaments per tenir major poder de negociació davant els proveïdors a l’hora de fer comandes de programari abaratint-ne els costos, encara no hi ha prou reaprofitament de recursos.

Ja que aquest programari és pagat amb diners públics, se n’hauria de fer públic el codi. D’aquesta manera s’incentiva a altres ajuntaments a reutilitzar-lo, compartint-ne els costos de manteniment i evolució.

L’educació

El sistema educatiu, des de primària fins a la formació d’adults, és un element absolutament fonamental per a la nostra societat. A les escoles, instituts, universitats i altres centres de formació el programari cada vegada hi és més present. Malgrat que la majoria de competències en educació cauen fora de l’àmbit municipal, els ajuntaments tenen una tasca molt important en la formació dels seus ciutadans, sovint dins el context dels centres cívics. Exemples típics són els cursos d’especialització per a professionals i cursos de noves tecnologies per evitar la fractura digital.

No usar programari lliure en aquest entorn provoca disfuncions molt importants. Per exemple, sovint els alumnes no poden permetre’s tenir a casa, copiat de forma legal, el programari que tenen a l’escola. Això impossibilita usar a casa el que s’ensenya al centre. No hi ha necessitat de forçar aquesta situació quan hi ha programari lliure amb les mateixes funcionalitats. Els governs d’Andalusia i Extremadura ja han aplicat aquesta política amb èxit.

L’empresa

En l’àmbit productiu, les petites i mitjanes empreses també són captives del proveïdor. Massa sovint se salten la legalitat per poder accedir al programari privatiu, ja sigui per desconeixement d’alternatives o per manca d’incentius per fer el canvi.

Hi ha grans empreses que han pogut fer la migració a programari lliure, però la petita i mitjana empresa necessita informació, formació i suport econòmic per fer aquesta inversió de futur.

La situació actual del desenvolupament de noves tecnologies, algunes de les quals encara depenen molt del programari privatiu, limita les empreses catalanes del sector tecnològic a activitats d’instal·lació, manteniment i d’intermediaris de la venda de llicències de tercers. El programari lliure és una oportunitat per a la petita i mitjana empresa del sector, ja que permet l’accés al codi de projectes grans que costarien moltes hores-home no assumibles d’altra manera.

La llengua

Un dels aspectes més crucials per l’èxit de les TIC és la integració del català al món digital. Cal que el programari que es fa servir estigui traduït a la nostra llengua.

Centenars de voluntaris tradueixen al català el programari lliure mes utilitzat tan bon punt surt una nova versió, i això ho poden fer perquè tenen accés al codi font.

Demanem

És per tot això que demanem als candidats a les institucions públiques que prenguin una posició pública raonada a favor o en contra respecte a cadascuna de les següents demandes:

Comunicació amb el ciutadans utilitzant formats lliures i oberts

1. Demanem que els llocs web de l’administració segueixin les recomanacions del ConsorciW3C.
2. Demanem que la documentació que generi l’administració sigui plenament accessible en formats oberts.

I ho demanem perquè no volem que l’administració imposi als ciutadans quins programes han de fer servir per a poder-s’hi comunicar.

Ús i desenvolupament de programari lliure dins l’administració sobre plataformes lliures

1. Demanem que els ajuntaments mantinguin la seva informació, i per tant les nostres dades, en sistemes d’emmagatzemament basats en programari lliure del qual en pugui saber què fa i de quina manera, protegint la integritat de la informació.
2. Demanem que els ajuntaments alliberin tot el codi font propi fet a mida, de manera que altres administracions, o els ciutadans mateixos, puguem fer-lo servir.
3. Demanem que el nou programari propi que calgui desenvolupar es publiqui sota llicències lliures i faci servir estàndards oberts, i que sigui independent de plataformes privatives (bases de dades, sistemes operatius, llibreries…) de manera que permeti fer la migració a entorns totalment lliures en un futur.
4. Demanem el compromís respecte a la publicació de les despeses anuals en llicències i manteniment de programari en el conjunt de les administracions.
5. Demanem que els plecs de licitació de concursos públics per a la implantació de solucions amb programari exigeixin la utilització de estàndards oberts i l’ús de programari lliure.
6. Demanem que els paràmetres per valorar els mèrits de les empreses i persones que es presenten a concursos públics contemplin el model econòmic del programari lliure. Aquest és diferent del model clàssic d’empresa de programari ja que habitualment està format per xarxes de petites empreses.

I ho demanem perquè no volem que la nostra administració estigui subjecta als dictats de les multinacionals, perquè pensem que allò que paguem entre tots ho hem de poder aprofitar tots, i perquè les diferents administracions han de poder compartir costos.

Ús de programari lliure en l’educació.

1. Demanem que a les escoles, els cursos de formació per adults i de divulgació de les TIC s’utilitzi programari lliure.
2. Demanem que en concursos i oposicions no es demanin coneixements de determinats productes comercials, sinó de determinades habilitats amb l’ordinador.
3. Demanem la creació de material didàctic específicament dirigit a l’ensenyament del programari lliure i que es difongui públicament i amb permís per ser reutilitzat.

I ho demanem perquè si volem una societat integrada en les TIC cal que ho fem amb eines que estiguin disponibles per a tothom, legalment i en català. I perquè no és acceptable des d’un punt de vista ètic el subvencionar l’ús de programari privatiu.

Promoció de l’ús i desenvolupament de programari lliure en el teixit social i econòmic

1. Demanem ajudes econòmiques i un servei de suport a la petita i mitjana empresa que vulgui migrar a programari lliure.
2. Demanem que es facin campanyes institucionals de conscienciació en l’ús del programari lliure i dels formats oberts.
3. Demanem que els accessos públics a internet i recursos informàtics (com telecentres i biblioteques) facin ús de programari lliure.
4. Demanem que els ajuntaments serveixin de catalitzadors de qualsevol iniciativa ciutadana que promogui el programari lliure.

I ho demanem perquè pensem que el programari lliure representa un impuls important al sector tecnològic, crea forts dinamismes socials i permet accedir a la tecnologia en igualtat de condicions

33 MINUTS DE BUIDOR POLÍTICA

Avui, 29 de juliol ha tingut lloc el Ple de Cartipàs de la Diputació de Barcelona.

Un Ple “exprés” que s’ha caracteritzat per l’absoluta manca de debat polític recriminada pel grup de les Candidatures d’Unitat Popular Poble Actiu (CUP-PA).

El diputat de la coalició, Quim Duran, ha fet un repàs dels principals casos de corrupció de la legislatura anterior, dimissions del vicepresident primer condemnat a 1 any de presó i 8 d’inhabilitació per delicte urbanístic, les dues dimissions del segon càrrec més important de la Diputació (el coordinador general) destituïts per presumpta malversació de fons públics de l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i pel cas ITV, diputats imputats, el cas de les motxilles (suposats sobresous a càrrecs electes) o l’enfonsament de l’entitat financera fundada per la Diputació, Caixa Catalunya.

S’ha instat la presidència a explicar perquè s’augmenten les àrees executives de la Diputació i la resposta de la senyora Mercè Conesa ha estat el silenci, un silenci que evidencia que no es vol la fiscalització política al plenari.

D’altra banda, la portaveu del grup CUP-PA a la Diputació, Maria Rovira, ha criticat durament l’assignació de la dotació econòmica als grups polítics de la Diputació (més de 700.000 euros anuals) que creix respecte a l’any 2014 (620.000 euros) i també la dels diputats (6.347 euros mensuals president de grup, 5.669 euros portaveu o 3.795 euros portaveu adjunt. Totes les quantitats són en brut i multiplicades per 14 pagues).

A més, ha lamentat el creixement del nombre d’assessors eventuals (càrrecs de confiança) fins a 72, donant-se la circumstància que un grup de 3 diputades té dret fins a 5 assessors.

Per acabar, la presidenta del grup CUP-PA, Laia Sabater ha criticat la delegació de competències del Ple a la Junta de Govern que, a la pràctica, suposarà la presa de decisions sense fiscalització ni debat polític del Ple.

Des de CUP-PA s’ha manifestat la voluntat de fiscalitzar amb lupa els nous nomenaments polítics i que efectivament tots estiguin al servei de la ciutadania i no de les respectives estructures de partit.

Dilluns 20 de juliol a Suruç, Kurdistan turc, Estat Islàmic va matar a 32 joves socialistes turcs que es dirigien a Kobanê a treballar per la seva reconstrucció. Aquest és un atac a la recuperació del cantó de Kobanê, i per tant, a tot Rojava (Kurdistan del Sud, Síria) que està treballant per la construcció d’una alternativa revolucionària a nivell social, polític i econòmic. Però també és un atac a la solidaritat internacional, ja que ha atacat a joves militants internacionalistes.

Des que es va iniciar l’ofensiva d’Estat Islàmic a Rojava, i en concret Kobane, tocant a la frontera amb el Kurdistan sota domini turc, l’estat turc ha evitat intervenir-hi ni participar-hi, malgrat les pressions internacionals i la intervenció d’algunes potències internacionals. Així, ha evitat donar suport a la resistència kurda, població que lluita i treballa per un reconeixement intern a Turquia, i que des de fa dècades és un enemic intern de l’estat turc.

Aprofitant l’acció d’Estat Islàmic a territori d’administració turca, Erdogan i el govern turc ha aprofitat que per primer cop intervenia militarment en el conflicte sirià, per començar diversos atacs a la resistència kurda, a través de bombardejos a les muntanyes de Kandil (Kurdistan d’Iraq) i detencions de centenars d’activistes kurds a les principals ciutats del Kurdistan turc. Així Turquia ha reprès l’onada repressiva i equipara el feixisme d’Estat Islàmic amb el moviment kurd exemple de lluita popular, autoorganització, democràcia radical i feminisme. Aquesta actitud autoritària ha mostrat que el govern turc mai ha apostat pel procés de pau iniciat fa més de dos anys entre el PKK i l’estat turc.

Per tot això la CUP Capgirem Barcelona volem:

• Mostrar el nostre suport a les companyes kurdes que estan lluitant i defensant un sistema social, polític i econòmic revolucionari de base municipalista al Kurdistan i a Turquia.
• Condemnar l’atac feixista de dilluns 20 a Suruç i expressar el nostre suport i solidaritat a familiars i companyes de lluita de les víctimes.
• Condemnar les detencions a les centenars d’activistes kurdes i exigir el seu immediat alliberament.
• Demanar a l’Ajuntament de Barcelona, el govern català i la comunitat internacional que no reprodueixi la seva actitud històrica en aquest conflicte i deixi de mirar cap a un altre costat.
• Animar a totes les veïnes de Barcelona a participar en totes les mostres de suport al poble kurd, i a denunciar la situació d’assetjament que viu la població del Kurdistan.

Foto: Ismaël Guye Sancho

La CUP Barcelona, fins ara referent nacional de les Candidatures d’Unitat Popular dels Països Catalans s’ha transformat en favor d’esdevenir CUP Capgirem Barcelona.

Avui 25 de juliol, la segona assemblea de ciutat de CUP Capgirem Barcelona ha ratificat el procés de transformació de l’espai polític hereu de la candidatura que va aconseguir tres regidores el passat 24M a l’Ajuntament de Barcelona.

El procés de constitució d’aquest nou espai polític va prendre el punt de partida a les Trobades Populars Municipalistes iniciades el maig de 2014. Amb la voluntat de generar un nou marc més ampli des del rupturisme i l’anticapitalisme, es va crear CUP Capgirem Barcelona. Avui, després de l’èxit electoral obtenint triple representació al consistori, es certifica la validesa i la referencialitat d’aquest nou espai polític.

Un dels principals canvis serà una nova organització interna, pensada per a superar els límits inherents a la pràctica municipalista derivats de fer política en una ciutat de més d’1,6 milions d’habitants. A partir d’ara es comptarà amb un Secretariat Municipal format per set persones -4 dones i 3 homes-, de les quals dues en seran les portaveus. Les tasques d’aquest òrgan no directiu seran facilitar l’activitat constant de l’organització entre assemblees i garantir la transparència, democràcia i transmissió d’informació entre les tasques dins de la institució i les que es diguin a terme fora.

Per altra banda es distingeix entre la vinculació militant de la CUP a nivell nacional de la vinculació a nivell de ciutat. Malgrat s’hagi aprovat que CUP Capgirem serà el referent nacional de la CUP a la ciutat de Barcelona, aquelles persones que ho desitgin, podran treballar i vincular-se estrictament a nivell de ciutat.

Davant la proposició de CiU i PSC amb el suport d’ERC sobre els Jocs d’Hivern al Ple Extraordinari de l’Ajuntament de Barcelona, intervenció del regidor Josep Garganté de la CUP Caggirem Barcelona.

La intervenció al Ple:

Primer, trobem paradoxal que CiU i PSC proposin la creació d’una Comissió no permanent d’estudi de la candidatura dels Jocs Olímpics quan des del 2010 tant Hereu com Trias van mantenir, amb un cost econòmic de 2.500.000€ per les arques públiques, una Oficina Tècnica de la Candidatura sota el control del mateix home.

Tan malament va fer la seva feina Enric Truñó que després de 5 anys treballant per estudiar la proposta olímpica encara no ho tenen clar?

O més aviat impulsen aquest Ple extraordinari per marcar agenda i perfil partidista? No ens contestin tothom sabem la resposta.

Segon, Trias va fer marxar enrere amb els Jocs d’Hivern de 2022 per manca de consens plantejant la possibilitat del mateix pel 2026.

Ara hi ha més consens? Amb un Govern que té marcat al seu programa la retirada i que ha dit públicament que no és la seva prioritat?

O més aviat Trias impulsa aquest Ple extraordinari per marcar agenda i perfil partidista? No ens contesti tothom sabem la resposta.

Tercer, resulta com a mínim curiós veure en aquesta proposició a CiU i a ERC, tenint en compte que per calendari si es volgués participar en la cursa pels Jocs de Hivern de 2026 a l’octubre de 2017 hauria d’estar avalada per Comitè Olímpic Espanyol.

Potser li sonen les dates tenint en compte el vinent 27 de setembre.

No hauríem d’estar al 2017 ja desconnectats de l’Estat espanyol?

No estaran dient als assistents dels 11 de setembre que van a per la independència, però a les institucions com aquesta estan encara plantejant anar de la maneta dels qui ens hem d’independitzar?

No ens contestin tothom sabem la resposta.

Quart, El Pirineu és un territori discriminat pel que fa a infraestructures i serveis bàsics. Aquest dèficit d’infraestructures vitals no es pot solucionar realitzant un xantatge al territori per que aculli uns JJOO amb tot l’impacte mediambiental i de sostenibilitat social i econòmica que implicaria.

Recordem que al Pirineu el Govern de la Generalitat ha invertit milions d’euros en infraestructures innecessàries com l’Aeroport de la Seu o privatitzant a preu de saldo i amb amiguisme una infraestructura cabdal per aquest territori com és el Túnel del Cadí.

Recordem que dimecres passat al Consell General de Turisme de Barcelona, Miquel Valls, President de la Cambra de Comerç, va parlar de la crisi post Olímpica de 1993.

Voleu això pel Pirineu ? Ho voleu per Barcelona?

Els hi recordem també que el deute dels JJ.OO del 1992 no es va acabar de pagar fins el 2004. Voleu tornar al mateix?

Cinquè, denunciem la mercantilització de l’esport que impliquen els grans esdeveniments tipus JJOO, marcats com a eina dels diferents Governs implicats per generar procesos d’especulació de tot tipus, finançats amb diner públic que acaba revertint en beneficis per a empreses privades, alhora que significa com al ‘92 l’expulsió dels veïns i veïnes de Ciutat Vella, la segregació social i el “paradigma automobilístic” de les rondes.

No volem ni podem oblidar que els JJ.OO del ‘92 pels independentistes van començar amb la coneguda pau olímpica: cops, bosses al cap i elèctrodes contra aquells i aquelles que lluiten per una terra lliure, detinguts per ordre del jutge Baltasar Garzón, alhora que consolidava a la ciutat la figura del President del COI i “franquista 100%” com ells es definia, Juan Antonio Samaranch.

Personatge que encara té una estàtua en aquest Ajuntament i com a mínim una Fundació i un Museu al seu nom.

Sisè i per acabar, el Comitè Olímpic Internacional està podrit fins el moll de l’ós de corrupció, suborns i tràfic d’influències de tot tipus.

Els seus membres han sigut acusats en reiterades ocasions i fins i tot la BBC en un documental amb càmera oculta va aconseguir demostrar la compra de 54 del 124 membres del COI per que votessin una opció concreta.

No és d’estranyar llavors que a la presentació de Madrid 2020 l’antic Ministre espanyol d’Educació, José Ignació Wert, afirmes que no creia que la corrupció a l’Estat espanyol fos un element que preocupes als membres del COI.

La il·lusió olímpica no existeix, existeix el negoci olímpic.

Un negoci per cert que significa un sou anual pel President del COI de 225.000€ anuals. CiU, C’s, PSC i PP sou uns aprenents comparats amb els pocavergonyes del COI.

El passat dilluns, Blatter, President de la FIFA, del qual no sé sap el sou va veure com li plovien bitllets com a protesta per la seva gestió carregada de casos de corrupció.

Això significa que qui vulgui continuar amb la candidatura del 2026 haurà d’untar amb diner públic a molta gent del Moviment Olímpic.

A l’igual que li van dir a Blatter us ho diem a vosaltres: Aquests són els diners per tal que Barcelona-Pirineus organitzi els Jocs d’Hivern de 2026.

Valoració general del Ple Extraordinari i la seva metodologia

La CUP Capgirem Barcelona considerem que la convocatòria dels dos plens és precipitada entenent que els dos temes són fonamentals per les veïnes de Barcelona i que requereix d’un debat profund i d’unes mesures extraordinàries i concretes, donada la situació actual de la ciutat. Mesures efectives, de canvi de model socioeconòmic i que ataqui directament les estructures patriarcals, que ataquin les arrels dels problemes.

Alhora, creiem que en un moment en que la majoria d’organismes que tracten els diferents temes proposats no s’han constituït és difícil saber com s’aplicaran les conclusions del ple. Així doncs, un debat sobre pobresa requereix també tenir l’informe sobre la realitat de les veïnes de Barcelona que el govern s’havia compromès a realitzar des de la tinència de serveis a les persones per tal de saber la situació de la qual es parteix. De fet, creiem que no només s’ha de fer un informe des del govern sinó que s’ha de tenir una anàlisi de la situació dels col·lectius que treballen diàriament amb aquestes problemàtiques i les persones que en pateixen les conseqüències.

Lluites i reivindicacions no poden sortir des de l’ajuntament

Està bé que es plantegi la necessitat d’afrontar els problemes de la nostra ciutat; de fet no esperàvem menys ja que era una de les propostes bàsiques de BEC. Tot i així creiem fermament-i la història ens dona la raó-  que les lluites i les reivindicacions socials no poden sortir de l’ajuntament sinó que hi ha un procés fonamental d’empodermanet i debat col·lectiu, sense el qual cap transformació real és possible. Més enllà d’una emergència social que no requereix de cap debat, entenent que s’ha d’actuar amb immediatesa, cal tenir en compte que aquesta pobresa-o millor dit d’injustíca social o pilar inherent al capitalisme- no s’arregla amb un ple,ni amb grans bones intencions, sinó amb un procés d’empoderament i de presa de consciència per part de la majoria social.

Així doncs, entenem que l’ajuntament ha de governar obeïnt el poble, i per tant fer aquest debat sense que s’hagin creat els mecanismes de participació per la majoria de col·lectius, agents i veïnes de Barcelona per poder afrontar-lo i entre totes capgirar la situació, és des del nostre punt de vista erroni i també contradictori amb els plantejaments que BEC ha anat realitzant durant la seva campanya. No volem  informar a les veïnes de les mesures, ni tans sols consultar-les, volem que entre totes debatem, busquem solucions i ens correponsabilitzem d’aquestes. 

No és pobresa és el sistema capitalista

Alhora, també entenem que l’Emergència social actual és fruit del sistema socioeconòmic i heteropatriarcal al qual vivim; fruit de posar al centre de les nostres vides l’acumulació de capital i no les nostres vides i per tant són necessàries mesures radicalment transformadores, no volem pedassos, ni assitencialisme curt terminista. Són necessàries mesures que ataquin  les arrels del problema; sense por i amb valentia. I aquí a nosaltres ens hi trobareu.

Ara doncs, volem entrar a valorar a nivell general -també tenim propostes concretes que no tindrem temps d’explicar degut el poc temps que se’ns dona, 5 minuts- mitjançant aquesta perspectiva, les mesures presentades.

Valoració del pla

1. DE CARÀCTER GENERAL

• Es un pla molt ambigu que ni prioritza eixos ni actuacions ni justifica les mesures amb la cobertura de les necessitats de la població.
• No s’acompanya la implementació de les mesures amb la despesa de les partides pressupostaries, ni tampoc de les implicacions que això tindrà a nivell de recursos humans. Potser estaria bé tenir-ho per a poder «dimensionar» una mica quin és l’esforç que està fent l’Ajuntament en aquest sentit i sobretot en relació a altres partides.
•  L’impacte que persegueixen és en la propia administració i no tant en el millorament del benestar de la població.
• Centra gran part de l’actuació de garantir l’accés als serveis socials amb mecanismes com la tarifació social que en realitat són una formula de co-pagament progressiu. Perquè no parlem d’universalització del servei?

Entenem que el govern vulgui impulsar la remunicipalització de l’aigua perquè és un bé públic, però llavors els demanem que expliquin perquè en l’àmbit dels serveis socials el seu posicionament és diferent.

POBRESA I DONES

Ens sorprèn i ens inquieta que no hi hagi cap perspectiva de gènere en el si del document. Així doncs cal entendre que les dones pel simple fet de ser dones, sumat al fet de pertànyer a la classe treballadora viuen en les seves pròpies carns les desigualtats inherents al sistema capitalista i patriarcal. Creiem fonamental una perspectiva feminista en totes les mesures que es prenguin.

En propostes rupturistes, que ataquin el sistema capitalista i patriarcal ens hi trobareu, en d’altres no.

L’any 2013 hi havia 3.325 llicencies, ocupaven  42.000 m2 de via pública, aquesta és l’herència que el govern del PSC i ICV-EUiA ens va deixar amb la seva regulació de terrasses. En només un any, Xavier Trias i el seu aliat a la ciutat, el PP, van aconseguir pujar aquesta xifra fins a les 4.600. Però tampoc cal entrar en gaires xifres, només cal viure a Barcelona per adonar-se’n de que la situació és insostenible.

Per començar, posem en qüestió la impossibilitat de suspendre la concessió de llicències fins que s’aprovi la nova ordenança.

No cal anar gaire lluny: l’Ajuntament de Sant Cugat va adoptar la mesura el 10 d’octubre de 2014. Aquí els portem el decret de l’alcaldia. Només cal copiar, enganxar i publicar ala Gaseta i al Butlletí Oficial de la Província.

Diu una dita popular que qui vol fer les coses busca els mitjans, i qui no vol fer-les, busca excuses. I potser això és el què tenim avui sobre la taula: una excusa. No es pot fer de la creació de comissions, debats o participació en l’excusa per dilatar la presa de decisions necessàries per a la ciutat. El poble esta manant, però obeeix el govern? El moviment veïnal ja fa anys que reclama solucions i respostes enfront a la privatització i explotació privada de l’espai públic. El carrer Blai, la Rambla del Poblenou, l’Avinguda Gaudí, places de tots els barris de Gràcia, Sants o Poblesec  son exemples flagrants de com s’ha convertit en propietat pública, privatitzada de facto. La ciutat no és una mercaderia, és un dret dels veïns i les veïnes que l’habiten, la construeixen i la treballen.

Alguns, com sempre, des del maniqueisme, voldran vendre el debat sobre terrasses sí o terrasses no. Ens posaran mil excuses sobre l’activitat econòmica, la creació de llocs de treball i les mil fal·làcies de sempre sobre els suposats emprenedors. Però, aquest no és el debat. El debat és quina ciutat i quins barris volem. La privatització de l’espai públic ha estat una constant que ha avançat en paral·lel a la repressió de tota expressió espontània al carrer. Mentre l’ordenança del civisme sanciona a algú que beu una cervesa en un banc, a dos metres una quarantena de taules ocupen el 50 % de la vorera o del passeig.

Podem optar pels carrers mercaderia, on consumeixes o passes de llarg sense aturar-te (quan pots, si tens espai), seguint alimentant la roda de la mercantilització del temps, l’espai, l’oci i el temps lliure. O podem recuperar el dret a la ciutat, al desenvolupament comunitari, a l’ús i gaudi de les places i carrers sense intercanvis monetaris que copen,  tots els espais de les nostres vides. Al cap i a la fi, podem jugar a pilota a la plaça, volem fer tertúlies entre veïns i veïnes i no omplir-la de taules i cadires de franquicies.

Tanquem amb algunes dades, a tall d’exemple, i de fi de la paciència veïnal:

• Plaça Reial: 1.669 cadires pagant, 8 gratis
• Rambla del Poblenou: 53 terrasses
• Enric Granados: 51 terrasses
• Les Rambles, des de Canaletes fins a Drassanes, ja no les reconeix ningú.

No ens calen plens per tenir un diàleg de sords on tot el què es proposa és crear una comissió abstracta per parlar del tema. Avui el govern ha volgut marcar l’agenda, esperem que quan es decideixin a fer-hi alguna cosa no sigui, encara més, massa tard.

L’AJUNTAMENT DE BARCELONA FUMIGA AMB PRODUCTES QUÍMICS ELS PLÀTANS D’OMBRA SENSE AVISAR A LA POBLACIÓ

L’Ajuntament de Barcelona està duent a terme actuacions de tractament fitosanitari amb productes químics en els plàtans de Barcelona SENSE avisar els veïns i les veïnes, contravenint per tant la normativa sobre ús sostenible de productes fitosanitaris i impedint que les veïnes puguem adoptar mesures de seguretat tant senzilles com tancar la finestra mentre dura el tractament.
L’Institut de Parc i Jardins, presidida per la Regidora Janet Sanz, està duent a terme actuacions de tractament fitosanitari per reduir la quantitat de xinxa dels plàtans, una plaga que apareix de forma periòdica i que no afecta a persones ni als arbres, però que en molta quantitat pot provocar molèsties. Aquests tractaments s’estan realitzant amb alfacipermetrina, un producte químic i mitjançant el sistema de dispersió per canó (per tant de forma indiscriminada i amb major dispersió per l’aire). Aquest producte pot provocar problemes de salut sobretot a nadons, persones grans i persones amb problemes pulmonars o amb sensibilitat química. La informació del producte utilitzat la sabem per part de les informacions aparegudes a mitjans de contrainformació o per determinats sindicats, però no perquè ens estigui informant l’Ajuntament.

Varis experts en la lluita contra les plagues posen en dubte l’eficiència d’aquests tractaments. Sobretot perquè un cop finalitzat el mateix, la plaga torna a aparèixer sense problemes. Però independentment de la necessitat o no d’aquest tipus d’actuacions, tothom està d’acord que cal avisar a la població quan i a on es faran els tractaments, recomanant a la població que tanqui finestres i tregui animals domèstics i plantes dels balcons.

Aquest fet resulta més escandalós quan les veïnes observem com ens avisen mitjançant cartells en els nostres blocs d’actuacions molt menys perilloses com que hi haurà talls de trànsit per qualsevol cursa popular o per treballs sense afectació pel trànsit per la pavimentació d’un carril. En canvi no ens avisen que dispersaran productes químics a l’aire en un moment donat.
El punt 9 de l’article 49 del reial Decret 1311/2012 sobre l’ús sostenible de productes fitosanitaris, s’esmenta clarament que: “L’Administració competent, en el termini màxim de dos dies comptats des de l’endemà de recepció de la sol·licitud (per tant, com a mínim, 8 dies abans del tractament), ha de:

Informar els veïns de l’interessat, o interessats, directament o a través de l’empresa de tractaments que hagi de realitzar l’aplicació, el lloc i data de realització del tractament objecte de la sol·licitud o comunicació esmentades a l’apartat 7, així com la identificació dels productes fitosanitaris que s’han d’utilitzar, a fi de possibilitar que disposin de temps suficient per adoptar les precaucions convenients.

La normativa és clara i l’Ajuntament no l’està complint. Per tant demanem responsabilitat als estaments judicials perquè prenguin mesures per evitar aquests incompliments.
Creiem que aquesta situació és una conseqüència de les externalitzacions / privatitzacions efectuades pels successius governs de l’Ajuntament de Barcelona des de fa anys. Actualment el tractament fitosanitari a la ciutat l’executa mitjançant contracte externalitzat la UTE formada per URBASER i MOIX. Des dels sindicats s’han demanat els contractes, així com el llistat de llocs i dates del tractament concret, amb resposta negativa. Creiem que a Barcelona, l’empresa de tractament ha passat a decidir més del que li hauria de pertocar i per sobre del propi Institut de Parcs i Jardins. I aquesta decisió amb criteris de benefici empresarial.

Demanem, per tant:

– L’aturada immediata dels tractaments contra la xinxa del plàtan d’ombra que s’estan realitzant de forma indiscriminada i SENSE avisar a la població, tot valorant la idoneïtat tècnica i social tant de l’actuació com dels productes utilitzats. Aquesta valoració cal que la facin els serveis tècnics de l’Ajuntament, les pròpies treballadores dels parcs i jardins i els ciutadans, especialment els representats per col·lectius amb més afectacions.

– En cas que es valori necessari realitzar aquests tractaments, cal comunicar-ho amb prou temps perquè les veïnes puguem adoptar les mesures de prevenció necessàries, tal com tancar la finestra i treure plantes i animals dels balcons només durant la nit d’aplicació.

– Volem conèixer l’estat de la contracta de tractament fitosanitari de l’Ajuntament de Barcelona. Per això demanem a través dels nostres representants polítics còpia del contracte d’adjudicació, del plec del concurs i de totes les factures mensuals emeses des de l’inic de la contracta fins l’actualitat. Cal valorar si el servei està sobredimensionat i si contravé, vista l’experiència, la normativa i les noves corrents respecte la lluita integrada contra les plagues.

– Cal que l’Ajuntament plantegi seriosament la lluita integrada contra les plagues en què els tractaments químics siguin l’últim recurs. Demanem que de forma immediata, com ja va fer la CUP a principis de 2013, que aturi immediatament l’ús del Roundup o qualsevol producte amb base de glifosat i més quan aquest any ja s’ha oficialitzat per part de la Organització Mundial de la Salut (OMS) el que deien ja múltiples estudis científics des de fa anys, que aquest producte és cancerigen.

Recordem que l’Ajuntament encara no ha donat resposta a les instàncies presentades per la CUP.

Cal que l’Ajuntament de Barcelona actuï amb responsabilitat, en defensa de la salut de les persones, sense prepotència, informant a la població i amb transparència facilitant l’accés als contractes municipals i als pressupostos associats.

Avui dimecres 16 de juliol tenia lloc la sessió de Constitució del Consell Comarcal del Barcelonès. Les 4 representants de les candidatures de la CUP Poble Actiu prometien els càrrecs per imperatiu legal i amb el compromís de treballar també en aquest espai per la transparència real, la lluita per l’alliberament del nostre poble i contra el model capitalista imperant.

Les representants de la CUP Poble Actiu han votat en blanc en la votació per la presidència del Consell. 4 vots en blanc contra el pacte que regala la presidència al PSC i reforça el continuisme imperant en aquesta institució.

Les representants de la CUP Poble Actiu són les següents:

María José Lecha, regidora de Barcelona, de la candidatura CUP Capgirem Barcelona.
Javier López, regidors de Badalona, de la candidatura Guanyem Badalona en Comú.
Basilio Perona, regidor de Sant Adrià del Besòs, de la candidatura Sant Adrià en Comú.
Alba Calvo, regidora de Santa Coloma de Gramenet, de la candidatura Sóm Gramenet.

Discurs complet d’Alba Calvo a la sessió de Constitució del Consell Comarcal del Barcelonès:

Bona tarda a totes i tots,
En primer lloc volem recordar que les conselleres de Poble Actiu hem hagut de prometre el càrrec per imperatiu legal. És així perquè aquesta Constitució no és la nostra. No ho és perquè ens condemna a la cruesa del capitalisme, perquè ens sotmet com a poble, i perquè no separa la religió de l’Estat, fent-nos desiguals davant la llei i no reconeixent els nostres drets com a dones o com a persones immigrants.
Avui, per primera vegada, posem un peu en aquesta institució. Comencem de nou, però tenim molt clares les prioritats. Estem aquí per posar llum a la opacitat que sempre ha imperat gràcies al consens dels que l’han governada sempre i la connivència d’altres. Opacitat que una vegada més posa en descrèdit la feina d’aquest Consell Comarcal facilitant el mal ús d’aquesta institució, com hem vist arrel de les darreres imputacions.

Estem aquí per socialitzar les prioritats que marca aquesta institució. No podem mirar cap a una altra banda mentre existeix l’actual situació d’emergència social que estem vivint. Cal aborda-la des d’aquí també. Prioritats que han de ser obertes a debat i participació de la població, per tal d’evitar l’ocultació de males practiques i privilegis existents.

Així doncs, les conselleres de Poble Actiu entrem amb el compromís de treballar per una República Catalana i democràtica i per un sistema econòmic just, deixant enrere aquest capitalisme que tanta misèria i desigualtats promou. I amb el compromís que la nostra agenda no la marcaran interessos privats o ocults.

És per això que la transparència serà pràctica necessària per la construcció d’una democràcia popular i participativa. La nostra tasca al Consell Comarcal (fins la seva existència) serà la de fiscalitzar, proposar i fer pública tota la informació, com creiem que hauria d’haver estat sempre.