Des de la CUP Capgirem Barcelona proposem al Govern de la ciutat que renunciï a l’ús de llicències de programari privatiu dins l’ administració. Creiem fermament que s’han de posar tots els mitjans a definir un full de ruta que alliberi els sistemes informàtics de l’ administració del llast que implica com a xantatge, control incontrolat, contribució a l’espoli a la classe treballadora i renúncia a la sobirania tecnològica que suposen les llicències de software privatiu.
El xantatge:
Sabem que el 2014 la despesa en Sistemes d’informació i telecomunicacions municipals va ser de 50.663.850,78 €.
Tot i que desconeixem quin percentatge de la despesa van anar a parar a mans de proveïdors de programari privatiu. Sabem que l’ Ajuntament de Barcelona fa ús de sistemes i programari d’aquest tipus en totes les seves àrees de gestió informatitzada. I sabem també que el model de negoci d’aquestes empreses es basa en gran part a generar dependència de les seves solucions de programari, convertint en hostatges aquelles persones o organitzacions que de manera cínica anomenen clients.
Aquest impost que s’aplica als hostatges del programari privatiu, s’ autojustifica en concepte de manteniment o actualitzacions funcionals o de seguretat que només el mateix proveïdor que ven la solució de programari pot oferir, ja que només ell en coneix el codi font i la documentació que hi està associada.
És clau, doncs, per trencar amb aquest xantatge, trencar la relació amb les empreses proveïdores de programari privatiu.
El control incontrolat:
Des de la CUP Capgirem Barcelona defensem el dret a la privacitat de totes les persones, i creiem que l’ administració pública ha de garantir aquest dret en la gestió que fa de la informació.
Creiem que renunciant al programari lliure, l’administració renuncia en bona mesura al control de l’ ús que es fa de la informació que gestiona.
L’Ajuntament de Barcelona, que fa ús del programari privatiu de manera general a tota l’organització, és incapaç de garantir per si sol (amb el treball dels tècnics adscrits a l’administració) que el programari que s’està utilitzant no contingui rutines malicioses, o bé que s’estigui fent un ús no desitjat de les dades. Per afirmar això categòricament calen els tècnics de les empreses proveïdores del programari privatiu, en contrast amb el programari lliure, amb el qual l’usuari pot auditar tots els processos dels programes que fa servir i trobar-ne efectes no desitjats.
Cal abandonar el programari privatiu per prendre el control dels processos d’intercanvi d informació de l’administració.
L’espoli:
L’opacitat del codi distribuït per les empreses de programari de tipus privatiu és conseqüència directa de la seva missió d’acumulació de capital per a benefici d’uns pocs.
És un fet que bona part dels productes de programari privatiu s’han construït al voltant de programari de codi obert. No contents amb l’apropiació de la feina de molts programadors per al lucre privat, aquestes empreses acostumen a utilitzar tots els recursos legals per pagar el mínim d’impostos possibles, el retorn a les arques públiques als diferents països on tenen seus i treballadors és mínim o nul.
La lògica sota la que treballen aquestes empreses és una lògica capitalista: els du a reduir costos contínuament per a mantenir el que s’anomena competitivitat. Aquestes mesures prenen forma d’acomiadaments massius, deslocalitzacions a la recerca de mercats amb condicions laborals paupèrrimes, frau fiscal i precarietat laboral.
El programari privatiu impossibilita a l’administració distribuir de manera gratuïta a d’altres administracions o a la societat en general aquelles versions de programari que podrien ser d’interès general. D’aquesta manera l’ administració participa de la privatització del coneixement.
Cal contribuir a eradicar l’espoli que aquestes empreses fan a les arques públiques i al coneixement comú deixant de treballar amb elles.
La sobirania:
La renúncia per part de l’ Ajuntament a fer servir programari lliure afecta de manera directa la seva capacitat per decidir amb quines empreses treballa, sota quins criteris i quins són els objectius o paradigmes d’us de la informació dins l’administració.
També afecta en la relació de l’Ajuntament amb les persones que afirma que representa, obligant-les en algunes ocasions a disposar d’un programari determinat per a fer ús de serveis de l’ administració.
I, en d’altres casos, implica haver-se de doblegar als designis dels lobbies tecnològics, com es el cas de la xarxa wifi lliure de l’ajuntament (sobre la qual no s’han debatut les conseqüències dins el camp de la salut mediambiental, com està succeint en altres administracions públiques de la Unió Europea), on a banda de no ser accessible des de tota la ciutat, té una velocitat fixada pels lobbies a fi d’evitar que l’ Ajuntament els faci competència.
Per a governar-nos hem de minimitzar les interferències entre la voluntat popular i l’ execució d’ aquesta.
El full de ruta:
Un apunt històric: Salvador Allende tenia clar que calia un paradigma de programari que cobrís les necessitats de les relacions entre persones i administracions, i que poses la tecnologia al servei de l’emancipació social. Per aquesta finalitat el govern Xilè va tirar endavant el projecte Cybersyn.
Apunts geogràfics: Munic, Viena, Caracas, Tolosa, l’Havana i moltes altres ciutats han fet inversions no només per a l’ús intern de programari lliure sinó per a la seva difusió, incentivant-lo en àmbits tant determinants com l’ educatiu.
Un apunt programàtic: el govern de BeC du al seu programa propostes clares en aquest aspecte (Desenvolupar el programari lliure i impulsar la innovació, Afavorir una ciutat de codi obert, Aprofitar les TIC per promoure una cultura lliure i accessible) . Apel·lem doncs a aquesta confluència en objectius programàtics per tirar endavant amb un full de ruta que deixi enrere el llast del programari privatiu dins l’ administració pública.
ANNEXE:
Manifest a favor del programari lliure i formats oberts als municipis (2007)
Les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC) són, en aquests moments més que mai, un element fonamental en l’economia i el progrés d’una societat.
Per fer-les avançar és imprescindible que la ciutadania les pugui emprar de manera universal. Els ciutadans i les ciutadanes tenim dret a accedir a les tecnologies de la informació i comunicacions (TIC) sense cap discriminació de tipus social, econòmic o de qualsevol altra mena i fer-ho en la nostra pròpia llengua.
Els ajuntaments han de comprometre’s a defensar el dret d’accés a la societat de la informació dels seus ciutadans així com implicar-se en l’alfabetització digital i en ajudar a superar la fractura digital.
L’objectiu d’aquest manifest és exigir als ajuntaments que garanteixin aquests drets dels ciutadans.
Un dels pilars fonamentals de l’accés a les TIC és el programari (software). Malgrat això, l’accés al programari es veu restringit per polítiques diverses en forma de contractes, llicències o patents, que en limiten l’ús i discriminen a uns sectors de la ciutadania dificultant-ne o prohibint-ne l’accés en condicions legals i amb garantia de qualitat.
Des de fa anys existeix un moviment internacional de persones i entitats que desenvolupen programari sota unes llicències que defensen que quan s’adquireix un programa, l’usuari ha de tenir el dret d’estudiar-ho, modificar-lo i redistribuir-lo lliurement. El programari que garanteix aquests drets es coneix com a programari lliure. El programari lliure permet que tots els seus usuaris puguin ajudar en la seva millora. Són programari lliure el sistema GNU/Linux, diferents navegadors web com el Firefox, els paquets ofimàtics com l’OpenOffice.org o el Koffice, els servidors que utilitza Google i molts altres programes de gran qualitat. Al darrera del programari lliure hi ha milions de voluntaris, i també grans empreses multinacionals com IBM, HP, Sun, etc.
Fer servir programari lliure té molts avantatges. Alguns dels més importants són:
- Qui el compra no ha de ser client a perpetuïtat del seu proveïdor; pot llogar a qui lliurement triï per fer les modificacions o adaptacions segons les seves necessitats. Si hi ha un error en l’aplicació, no es depen de l’empresa privada en qüestió per a arreglar-ho.
- No discrimina a ningú. Fins i tot els actuals proveïdors de programari privatiu poden oferir programari lliure, rellicenciant el seu o adaptant el programari lliure existent.
- La majoria del programari lliure és gratuït o de cost molt baix, al contrari que el programari privatiu.
- L’accés al codi permet analitzar-lo per comprovar que no fa res de dolent (per exemple, que no contingui codi espia o maliciós). També permet aplicar-hi millores.
- Ens permet participar en projectes internacionals punters, i per tant, potenciar una indústria local de desenvolupament de programari.
Hi ha àmbits estratègics en que l’impacte del programari és especialment important. A continuació n’esmentem alguns:
La comunicació del ciutadà amb l’administració
Cada vegada més, la comunicació entre l’administració i el ciutadà es fa per via informàtica. Això fa aquesta comunicació molt més àgil i eficient. Sovint ens trobem, però, que quan els ciutadans necessitem comunicar-nos amb l’administració se’ns obliga a fer servir un tipus d’ordinador o un programari concret d’alguna empresa concreta. L’administració no pot exigir a cap ciutadà ser client de cap empresa, sobretot quan aquesta comunicació es pot fer mitjançant els formats i estàndars oberts definits per comités internacionals eximint a l’usuari d’emprar programari de tal o qual empresa. L’administració hauria de garantir la no transgressió d’aquests estàndars en serveis que ofereix al ciutadà.
Un cas especialment rellevant de l’incompliment d’aquests estàndarts es dóna quan s’incompleixen les normes d’accessibilitat. Les normes d’accessibilitat diuen què cal fer per tal que la informació, per exemple d’una pàgina web, pugui arribar a tothom i, especialment, a les persones amb dificultats visuals, auditives o motrius. És paradoxal que l’administració exigeixi als ciutadans complir aquestes normes, per exemple quan es projecta un edifici, i en canvi pràcticament les ignori quan es tracta de les seves pròpies pàgines web.
La informàtica dels ajuntaments
L’administració en general i els ajuntaments en particular fan servir molt programari. Això suposa una partida molt important del seu pressupost.
Una part d’aquest programari és genèric (sistemes operatius, ofimàtica…). Molt d’aquest programari té alternatives lliures de qualitat. No fer-les servir és un malbaratament dels recursos públics.
Una altra part del programari és fet a mida. Les condicions de contractació d’aquest les controla l’administració i, per tant, en pot regular aspectes com ara la titularitat de la llicència, la propietat del codi, el compliment d’estàndards…
Malgrat que ja existeixen algunes aliances entre ajuntaments per tenir major poder de negociació davant els proveïdors a l’hora de fer comandes de programari abaratint-ne els costos, encara no hi ha prou reaprofitament de recursos.
Ja que aquest programari és pagat amb diners públics, se n’hauria de fer públic el codi. D’aquesta manera s’incentiva a altres ajuntaments a reutilitzar-lo, compartint-ne els costos de manteniment i evolució.
L’educació
El sistema educatiu, des de primària fins a la formació d’adults, és un element absolutament fonamental per a la nostra societat. A les escoles, instituts, universitats i altres centres de formació el programari cada vegada hi és més present. Malgrat que la majoria de competències en educació cauen fora de l’àmbit municipal, els ajuntaments tenen una tasca molt important en la formació dels seus ciutadans, sovint dins el context dels centres cívics. Exemples típics són els cursos d’especialització per a professionals i cursos de noves tecnologies per evitar la fractura digital.
No usar programari lliure en aquest entorn provoca disfuncions molt importants. Per exemple, sovint els alumnes no poden permetre’s tenir a casa, copiat de forma legal, el programari que tenen a l’escola. Això impossibilita usar a casa el que s’ensenya al centre. No hi ha necessitat de forçar aquesta situació quan hi ha programari lliure amb les mateixes funcionalitats. Els governs d’Andalusia i Extremadura ja han aplicat aquesta política amb èxit.
L’empresa
En l’àmbit productiu, les petites i mitjanes empreses també són captives del proveïdor. Massa sovint se salten la legalitat per poder accedir al programari privatiu, ja sigui per desconeixement d’alternatives o per manca d’incentius per fer el canvi.
Hi ha grans empreses que han pogut fer la migració a programari lliure, però la petita i mitjana empresa necessita informació, formació i suport econòmic per fer aquesta inversió de futur.
La situació actual del desenvolupament de noves tecnologies, algunes de les quals encara depenen molt del programari privatiu, limita les empreses catalanes del sector tecnològic a activitats d’instal·lació, manteniment i d’intermediaris de la venda de llicències de tercers. El programari lliure és una oportunitat per a la petita i mitjana empresa del sector, ja que permet l’accés al codi de projectes grans que costarien moltes hores-home no assumibles d’altra manera.
La llengua
Un dels aspectes més crucials per l’èxit de les TIC és la integració del català al món digital. Cal que el programari que es fa servir estigui traduït a la nostra llengua.
Centenars de voluntaris tradueixen al català el programari lliure mes utilitzat tan bon punt surt una nova versió, i això ho poden fer perquè tenen accés al codi font.
Demanem
És per tot això que demanem als candidats a les institucions públiques que prenguin una posició pública raonada a favor o en contra respecte a cadascuna de les següents demandes:
Comunicació amb el ciutadans utilitzant formats lliures i oberts
- Demanem que els llocs web de l’administració segueixin les recomanacions del ConsorciW3C.
- Demanem que la documentació que generi l’administració sigui plenament accessible en formats oberts.
I ho demanem perquè no volem que l’administració imposi als ciutadans quins programes han de fer servir per a poder-s’hi comunicar.
Ús i desenvolupament de programari lliure dins l’administració sobre plataformes lliures
- Demanem que els ajuntaments mantinguin la seva informació, i per tant les nostres dades, en sistemes d’emmagatzemament basats en programari lliure del qual en pugui saber què fa i de quina manera, protegint la integritat de la informació.
- Demanem que els ajuntaments alliberin tot el codi font propi fet a mida, de manera que altres administracions, o els ciutadans mateixos, puguem fer-lo servir.
- Demanem que el nou programari propi que calgui desenvolupar es publiqui sota llicències lliures i faci servir estàndards oberts, i que sigui independent de plataformes privatives (bases de dades, sistemes operatius, llibreries…) de manera que permeti fer la migració a entorns totalment lliures en un futur.
- Demanem el compromís respecte a la publicació de les despeses anuals en llicències i manteniment de programari en el conjunt de les administracions.
- Demanem que els plecs de licitació de concursos públics per a la implantació de solucions amb programari exigeixin la utilització de estàndards oberts i l’ús de programari lliure.
- Demanem que els paràmetres per valorar els mèrits de les empreses i persones que es presenten a concursos públics contemplin el model econòmic del programari lliure. Aquest és diferent del model clàssic d’empresa de programari ja que habitualment està format per xarxes de petites empreses.
I ho demanem perquè no volem que la nostra administració estigui subjecta als dictats de les multinacionals, perquè pensem que allò que paguem entre tots ho hem de poder aprofitar tots, i perquè les diferents administracions han de poder compartir costos.
Ús de programari lliure en l’educació.
- Demanem que a les escoles, els cursos de formació per adults i de divulgació de les TIC s’utilitzi programari lliure.
- Demanem que en concursos i oposicions no es demanin coneixements de determinats productes comercials, sinó de determinades habilitats amb l’ordinador.
- Demanem la creació de material didàctic específicament dirigit a l’ensenyament del programari lliure i que es difongui públicament i amb permís per ser reutilitzat.
I ho demanem perquè si volem una societat integrada en les TIC cal que ho fem amb eines que estiguin disponibles per a tothom, legalment i en català. I perquè no és acceptable des d’un punt de vista ètic el subvencionar l’ús de programari privatiu.
Promoció de l’ús i desenvolupament de programari lliure en el teixit social i econòmic
- Demanem ajudes econòmiques i un servei de suport a la petita i mitjana empresa que vulgui migrar a programari lliure.
- Demanem que es facin campanyes institucionals de conscienciació en l’ús del programari lliure i dels formats oberts.
- Demanem que els accessos públics a internet i recursos informàtics (com telecentres i biblioteques) facin ús de programari lliure.
- Demanem que els ajuntaments serveixin de catalitzadors de qualsevol iniciativa ciutadana que promogui el programari lliure.
I ho demanem perquè pensem que el programari lliure representa un impuls important al sector tecnològic, crea forts dinamismes socials i permet accedir a la tecnologia en igualtat de condicions
