Capgirar Barcelona vol dir, també, capgirar els barris de Sarrià i Sant Gervasi de Cassoles. Amb l’acció dels governs dels últims 36 anys, els nostres barris han viscut i segueixen vivint un procés d’elitització constant, on se substitueixen els petits comerços de proximitat i de tota la vida per botigues d’articles de luxe. On es prescindeix de carrers peatonals i es restringeix l’ús de les places públiques per construir grans vies de transport privat, impedint així que els veïns i veïnes puguin fer vida en comunitat. Tot plegat, de la mà de la construcció d’una ciutat i d’uns barris només en benefici pels més rics.
La construcció d’aquesta ciutat i d’aquest barris s’ha fet en contra de les persones que som i ens sentim dels barris de Sarrià i de Cassoles: de les persones joves que no s’hi poden quedar a viure perquè no es poden permetre el preu d’un habitatge cada vegada més alt, o dels veïns i veïnes que veuen que no tenen cap equipament públic al seu barri –siguin centres cívics, biblioteques o casals per gent gran- mentre molts edificis i espais propietat de grans immobiliàries segueixen buits.
En definitiva, volem recuperar els nostres barris, que aquests siguin per la gent que hi viu i que els fa viure i que no siguin barris dormitori per les persones riques que hi volen venir a viure.

---

Mesures destacades del programa de Sarrià Sant Gervasi:
1. Impuls definitiu de la Biblioteca de Sarrià i recuperació de la Clínica del Doctor Ripoll com a equipament pel barri, a Galvany.
2. Aturada i revisió del pla de Vores de la Via Augusta a Sarrià.
3. Recuperació del teixit històric i social del barri de Cassoles amb la peatonalització dels seu casc històric i amb mesures de reconeixement i difusió dels seus elements identificatius.
4. Reclassificació a clau 6 de la peça del parc de l’Oreneta que confronta amb el carrer Montevideo, reivindicada per la plataforma Defensem l’Oreneta.
5. Habilitament d’espais autogestionats per joves als barris de Sarrià i Sant Gervasi de Cassoles.
6. Crear una cartera d’espais i locals buits i cedir-los per a la autogestió.
7. Retirada del projecte de les 16 portes i de qualsevol intent d’artificialització de la franja entre la ronda de Dalt i el límit del parc natural.
8. Arranjament dels carrils bicis deteriorats i construcció de carrils bici a la Via Augusta, Ronda General Mitre i Balmes.
9. Creació de parcs d’habitatge per joves i per gent gran al districte en forma d’habitatge cooperatiu de cessió.
10. Retirada de la retolació de les portes de «servei», present a les entrades de molts edificis del Districte.

Els barris de l’Esquerra de l’Eixample i de Sant Antoni han estat dissenyats d’esquena al veïnat, amb un dèficit de serveis socials i d’equipaments. Durant els darrers anys han proliferat hotels i pisos turístics i han tancat comerços de proximitat. També hi ha hagut altres problemes com una alta contaminació ambiental. Les lluites veïnals dels propers anys tindran noms propis: la presó Model, el CAP Manso i l’Hospital Clínic, l’Avinguda Diagonal, el solar de Germanetes i l’IES Viladomat, la creació d’una nova escola pública, Calàbria 66, el Paral•lel, el Mercat de Sant Antoni, la Ronda de Sant Antoni i el Mercat del Ninot, els edificis de Telefònica i la superilla de l’Esquerra de l’Eixample.

La CUP-Capgirem Barcelona planteja polítiques orientades a millorar les condicions de vida de la gent i, ho fa, com sempre, reivindicant el seu caràcter independentista i donant suport a les actuacions que la ciutat dugui a terme en aquest sentit.

Mesures destacades del programa de l’Esquerra de l’Eixample i Sant Antoni:

1. Crear Taules Sectorials de Barri formades pel teixit veïnal per elaborar propostes polítiques al Consell de Barri, que ha de ser l’òrgan polític descentralitzat de decisió, amb funcions executives i amb capacitat per elaborar els Plans Directors de Barri de 4 anys.

2. Construir escoles bressol, centres d’educació primària i secundària, i elaborar un Pla Socioeducatiu.

3. Evitar l’externalització i la privatització del CAP Manso i de l’Hospital Clínic.

4. Crear una Oficina d’Intermediació per a l’Habitatge per assessorar els veïns.

5. Assistir a les persones aturades i crear un espai nocturn de baixa exigència per a les persones sense llar.

6. Recuperar espais comunitaris i privats en desús i la gestió espais d’ús públic: Golferichs, Teresa Pàmies, Cotxeres Borrell.

7. Dotar d’autonomia alguns espais per a la gestió veïnal: antiga presó Model, Calàbria 66, Germanetes, entre d’altres.

8. Aturar l’impacte negatiu del turisme i els locals d’oci. Suspendre noves llicències d’hotels.

9. Recuperar l’ús de l’espai públic al carrer i implementar més zones per a vianants: patis Mercat Sant Antoni, Ronda Sant Antoni, carrer Consell de Cent.

10. Reduir el trànsit privat mitigant així la contaminació i el soroll que provoquen greus problemes de salut, especialment als infants durant l’etapa d’aprenentatge.

En aquest escrit, volem resumir en 10 punts les propostes que defensem al districte i que són de vital importància en defensa dels serveis públics, de les lluites del moviment veïnal i en contra de les privatitzacions al nostre districte. Evitem, amb la nostra força i amb les lluites al carrer, que passin a mans d’especuladors i d’empreses privades que ens precaritzen diàriament les nostres vides.

Des de l’any 1979, a Nou barris, amb el PSC-ICV i després el continuisme de CIU, ha dut el camí contrari. S’han anat construint centres comercials en mans de multinacionals, obrint grans cadenes d’alimentació amb precàries condicions laborals, tancant serveis públics com el CAP de la Guineueta i reduint línies d’autobusos i privatitzant-ne d’altres.

---

Mesures destacades del programa de Nou Barris

1. Reobertura del CAP de la Guineueta els festius i caps de setmana.

2. Retorn de camp de futbol del barri de Porta al Club de Futbol Alzamora.

3. Creació de dues rambles transversals al barri de Porta amb horts urbans. Ús de la plaça Sóller com a mercat de segona mà autogestionat pel moviment veïnal i eix comercial del barri.

4. Aturar els desnonaments fins que les persones afectades disposin d’un habitatge digne amb una despesa màxima del 30% dels seus ingressos (incloent els serveis bàsics d’aigua, llum i gas).

5.Consells de barri i altres organismes realment decisoris i no merament informatius.

6. Foment de l’ocupació pública i remunicipalització dels serveis que es troben en mans privades.

7. Ampliació de places ales escoles públiques reduint les escoles privades concertades.

8. Oferta de menjadors gratuïts a les escoles públiques i municipalització dels llocs de treball actualment en mans privades.

9. Retorn de les quatre línies d’autobús (80, 81, 82 i 83) a mans públiques (actualment privatitzades en mans de Sagalés), incorporant tota la plantilla amb les mateixes condicions laborals que a TMB.

10. Impulsar el model d’ateneus i de gestió comunitària dels serveis i retorn a la gestió pública dels centres cívics actualment de gestió privada.

 

El dret a la salut i a una sanitat pública i equitativa és una necessitat bàsica per a tota la població. La seva privatització afecta directament als grups socials amb menys recursos, com són les dones, families monoparentals, persones seropositives,  transexuals, pensionistes, persones migrades sense papers i grups en risc d’exclusió social. La gestió 100% pública és eficient i en el cost del servei no hi han d’haver beneficis econòmics. Els serveis de salut i sanitat han de ser garantistes i no poden mai derivar del nivell de recursos econòmics de la població.

La CUP Capgirem Barcelona volem garantir que l’Ajuntament defensi una atenció primària de gestió 100% pública, gestionada per treballadores i veïnat i sense privatitzacions. Els ajuntaments han d’apostar per una planificació en funció de les necessitats en salut de la població atesa, amb especial atenció en la prevenció, la salut comunitària i la salut pública.

Actualment, l’Ajuntament només participa de forma consultiva del Consorci Sanitari de Barcelona, ens encarregat de la planificació, organització, coordinació, gestió, i l’avaluació dels centres i els serveis de salut. Exigirem que es reverteixin els convenis i concerts del consorci amb entitats amb afany de lucre i que el consorci passi a ser un ens de titularitat i gestió pública en la seva totalitat.

---

Mesures destacades del programa de salut:

1. Promoure la remunicipalització dels serveis de salut, eliminant externalitzacions i absorbint com a plantilles estructurals els col·lectius treballadors precaritzats.

2. Creació de consells de salut amb capacitat executiva i participació directa en els pressupostos i programes per part de treballadores i veïnat.

3. Augmentar el pressupost per a salut comunitària i pública orientar la salut cap a una concepció més sobirana i propera a la població.

4. Garantir els drets laborals, i un salari i condicions de treball dignes, així com la formació continuada i els torns de treball equilibrats

5. Eradicar assetjament laboral i sexual també en l’àmbit sanitari.

6. Garantir la proximitat dels serveis sanitaris per millorar el funcionament o la prestació de serveis.

7. Adoptar mesures de desconcentració en districtes i barris dels serveis sanitaris, amb una planificació territorial feta amb decisió popular i laboral.

8. Recuperar les urgències desmantellades o reduïdes i garantir l’atenció sanitària les 24 hores.

Barcelona ha estat protagonista els darrers anys de les majors manifestacions independentistes de la història dels Països Catalans. Des de fa una dècada, la mobilització popular i la inquietud política per assolir la plena sobirania han anat en augment arreu dels Països Catalans. Aquest cicle de mobilitzacions s’ha vist retroalimentat per un creixent rebuig al capitalisme neoliberal, fent de la llibertat nacional i la justícia social dues cares indestriables de la mateixa moneda. La nostra, doncs, no és una independència identitària sinó la via cap a un procés constituent democràtic.

No obstant, tant la ciutat com l’Ajuntament de Barcelona han jugat un paper molt per sota del seu potencial polític i social en aquest procés. Des de la CUP Capgirem Barcelona entenem que no és temps d’ambigüitats sinó d’avançar fermament cap a la plena independència dels Països Catalans.

El país que volem no és aïllat i egoista, sinó solidari amb tots els pobles i treballadores de l’estat  i del món. Front als caducs models d’estat-frontera, des de la CUP Capgirem Barcelona reivindiquem l’internacionalisme com a forma de lluita cap a la plena sobirania dels pobles del món.

---

Mesures destacades del programa d’independència i internacionalisme:

1. Declarar Barcelona ciutat per la Independència, aprovant la moció d’adhesió rebutjada pel consistori actual.

2. Impulsar i participar en l’Assemblea de càrrecs electes dels Països Catalans.

3. Posar l’Ajuntament al servei del mandat popular.

4. Ser part activa en la mobilització popular necessària per obrir un procés constituent cap a la República Catalana.

5. Establir vincles i acords amb institucions d’arreu dels Països Catalans en un camí comú de construcció nacional.

6. Recuperar la sobirania popular front a organismes antidemocràtics com la Unió Europea, el BCE i l’FMI (La Troika), l’OTAN o l’OMC.

7. Emprendre accions de solidaritat activa amb els pobles oprimits i en lluita contra l’imperialisme (Kurdistan, Sàhara, Amèrica Llatina, etc.)

8. Adherir Barcelona a la campanya de Boicot, Desinversió i Sancions contra Israel fins que cessi l’ocupació i el genocidi contra el poble Palestí.

9. Oposició frontal i boicot a la política Europa fortalesa que converteix el Mediterrani en una fossa comuna de migrants.

10. Avançar cap a la construcció d’un espai regional de cooperació i solidaritat al Mediterrani entre els pobles de les ribes nord i sud del mar.

El model institucional actual (monarquia constitucional) es caracteritza per oferir pocs espai de participació realment decisoris més enllà de la delegació política mitjançant l’elecció de representants cada quatre anys. El règim del 78 ha fomentat unes pràctiques socials i una cultura política basada en el monopoli de l’acció política institucional a mans dels partits del status quo i la reproducció de les seves dinàmiques clientelars i lògiques de funcionament en els diferents espais administratius, entre ells també els municipis.

Des de la CUP-Capgirem Barcelona entenem la participació ciutadana com l’embrió d’un nou model democràtic, econòmic i social que permeti revertir l’actual presa de decisions consolidant un model de baix a dalt, democratitzant la Política i defugint de l’elecció de nous líders, avantguardes o messies a qui delegar el nostre futur a “salvar”, la gestió de les nostres vides i tot el nostre poder decisori.

---

Mesures destacades del programa de democràcia i poder popular:

1. Apropar la presa de decisions tot constituint els Consells de Barri com a òrgans de govern polític descentralitzat i elaborar Plans Directors de Barri i de Districte de 4 anys.

2. Elaboració participativa del Programa d’Actuació Municipal (PAM) i dels pressupostos a través dels Plans Directors i Taules Tècniques Populars.

3. Elecció directa de Regidor(e)s i Conseller(e)s de Districte i Barri mitjançant un sistema de doble llista: una pel Consistori i una pel Districte i Barri.

4. Constitució de la Regidoria de Participació Política i Democràcia Directa de caràcter transversal per facilitar l’activació i implicació popular.

5. Obertura dels plens municipals perquè la població i les entitats puguin presentar preguntes, mocions o propostes.

6. Referèndums vinculants que no restringeixin drets i llibertats fonamentals, incloent-hi la figura del referèndum revocatori, garantint el debat públic previ.

7. Enfortiment i dinamització del teixit associatiu i reconeixement de l’autogestió comunitària des de la corresponsabilitat pública.

8. Auditoria del deute i de l’entramat municipal i metropolità i impuls de polítiques de contractació transparents i objectives que impedeixin pràctiques clientelars.

9. Informació municipal oberta, pública i accessible (inclosos contractes) protegint i evitant l’ús comercial de les dades privades.

10. Remunicipalització i despolitització dels mitjans públics i impuls de mitjans autogestionats i d’espais públics d’expressió independents.

El jovent és un subjecte polític que viu de forma particular i diferenciada el seu dia a dia en una societat capitalista i patriarcal, ja sigui a nivell laboral, d’accés a un habitatge propi, d’experimentació de la seva sexualitat, de participació i vinculació política, del tractament que rep per part dels mitjans de comunicació..etc. Entenem que el jovent és el motor d’inici de mobilització i canvi i que cal treballar la seva realitat a Barcelona i les alternatives proposades des d’aquest col·lectiu.D’aquesta manera, des de CUP-CapgiremBCN creiem que cal treballar d’una manera concreta i específica la vida del jovent de la nostra ciutat, mitjançant la incorporació de propostes concretes que empoderin aquest col·lectiu i donin eines per tal de capgirar la nostra ciutat i les nostres vides i poder desenvolupar un present i un futur digne, des de la igualtat, la solidaritat i lliure de paternalismes.

---

Mesures destacades del programa de joventut:

1. Derogació de l’ordenança del civisme. Volem recuperar l’espai públic com espai de trobada i socialització per a totes.

2. Defensa dels espais alliberats i autogestionats que pretenguin donar un ús social al barri. Defensar els espais que promouen unes relacions antipatriarcals i no mercantalistes.

3. Garantir l’autogestió per part del jovent organitzat dels locals públics. El jovent ha de poder decidir com s’organitza a cada barri i com es socialitza.

4. Assegurar que tot el jovent estigui format respecte els seus drets laborals, fomentant el treball col·laborador i cooperatiu. Assegurar que tothom té les eines per tal d’afrontar la seva vida laboral.

5. Creació d’una borsa municipal d’habitatge i suport aquelles okupacions d’habitatges treballant per l’acció col·lectiva i en xarxa. Assegurar l’emancipació juvenil tenint en compte la importància de l’accés a una habitatge digne.

6. Creació de plans urbanístics amb la consideració de la perspectiva i necessitats del jovent. Necessitat d’incorporar la perspectiva juvenil en aquells canvis urbanístics que es realitzen als barris.

7. Creació de centres de joves d’educació efectiva-sexual on entre d’altres es rebi informació sobre mètodes anticonceptius no agressius a cada barri. Necessitat de que totes puguem tenir un accès a una educació efectiva-sexual.

8. Treballar de manera coordinada entre tot els agents implicats d’un barri per assegurar el desenvolupament, la salut efectiva, sexual i reproductiva. Treballar d’una manera integral la salut de tot el jovent.

9. Dret a vot. Cal reconèixer el dret de sufragi a totes les persones residents majors de 16 anys, tant per escollir com per ser escollits, independentment del seu origen.

L’especulació turística ha substituït l’especulació immobiliària en la persistència del capitalisme neoliberal en utilitzar la ciutat i les veïnes amb afany de lucre. Ens trobem davant d’un nou cicle d’explotació del màxim benefici en el menor temps possible. L’esgotament d’un model productiu que ens fa receptors de les crisis però no dels guanys, ara s’aferra al monocultiu turístic oferint a preu privat el patrimoni comú. L’especulació turística expulsa les veïnes, ofega el comerç de proximitat, destrueix el teixit veïnal, la convivència i la capacitat de mobilització i resistència. L’especulació turística destrueix el llegat, el present i també el futur. Quan els guanys minvin, els especuladors marxaran amb els seus beneficis a la cerca d’altres víctimes i la ciutat i les veïnes en pagarem els costos.Des de la CUP Capgirem Barcelona, estem convençuts de la urgència de capgirar la situació generada durant dècades d’especulació (turística) per tal d’assolir el control democràtic de la ciutat. D’aquesta forma es podrà posar fi a l’espiral de precarietat i destrucció de la nostra identitat, dels nostres barris, de la nostra ciutat.

---

Mesures destacades del programa de turisme:

1. Diversificació urgent de l’economia de la ciutat, defugint el monocultiu turístic actual.

2. Abolició dels apartaments turístics, moratòria global d’allotjaments i regulació dels Bed&Breakfast.

3. Decreixement del turisme massificat i limitació de visites a espais saturats.

4. Polítiques de reversió dels guanys del turisme entre la població (més necessitada) front a l’apropiació privada.

5. Combatre amb contundència la precarietat laboral i salarial, la temporalitat i l’explotació.

6. Taxa turística 100% municipal (amb retorn social) i no destinada a la promoció turística.

7. Progressivitat fiscal de les activitats segons temporada, massificació i temps d’estada.

8. Recuperació espai públic veïnal i fi de l’explotació privatitzada de la via pública.

9. Foment de les activitats turístiques més respectuoses amb el medi ambient i l’entorn social i cultural.

10. Participació activa i vinculant dels barris en la planificació i gestió turística. Cap intervenció sense consens social.

El moment senil del capitalisme neoliberal actual està tenint un efecte devastador per a les classes populars: retallades socials, privatitzacions, atur, deteriorament de les condicions laborals, etc. L’actualitat està marcada per un atur del 17 %, especialment greu en la població jove (40 %) i la cronicitat de la precarietat com a nou model de relació laboral regulat per les múltiples reformes legislatives.

La divisió sexual del treball, conseqüència directa del patriarcat, és també generadora de desigualtats socials i condemna les dones a feines de salaris, jornades i responsabilitats inferiors, acompanyades de la no-regulació dels treballs de cures i de reproducció, que  no són remunerades i resten invisibilitzades.

Cal revertir aquests dos eixos de desigualtat (amb l’objectiu d’eliminar-los) per millorar les condicions de vida i els salaris a la ciutat. Igualment cal incidir sobre el salari indirecte, aquell derivat dels serveis proveïts per l’Ajuntament, i que es veu cada dia més afectat per les externalitzacions i privatitzacions que s’hi duen a terme.

---

Mesures destacades del programa d’economia i treball:

1. Reducció de la jornada laboral a 30 hores setmanals sense reducció salarial.

2. Eliminació de l’esquerda salarial entre homes i dones.

3. Fomentar la correponsabilitat del treball de cures entre la població de manera que homes i dones tinguin les mateixes oportunitats d’accedir a llocs de treball de qualitat.

4. Traspassar l’exigència de millora en les condicions laborals a tots aquells serveis i empreses externalitzats o subcontractats per l’administració mentre no siguin municipalitzats.

5. Foment de l’economia cooperativa, social i solidària, augmentant-ne la visibilitat i facilitant-ne la logística i el finançament.

6. Replantejament de Barcelona Activa cap a un model d’ocupació que garanteixi la viabilitat econòmica de projectes davant del mite de l’emprenedoria.

7. Establiment d’una política fiscal progressiva que exigeixi un major esforç a aquelles persones amb majors recursos econòmics.

8. Aturar el reclam de Barcelona com a ciutat de congressos basat en la precarietat laboral de les treballadores i treballadors.

9. Desatendre les reformes laborals estatals, prenent la desobediència com a raó de llei.

10. Garantir condicions laborals dignes a les treballadores sexuals, així com combatre tot tipus d’explotació o coerció.

Les persones amb diversitat funcional troben a la nostra societat múltiples barreres (urbanístiques, arquitectòniques, de comunicació…) que els priven d’una plena inclusió social. Des de la CUP Capgirem Barcelona hem incorporat al nostre ideari polític els conceptes de DIVERSITAT FUNCIONAL i DISSENY UNIVERSAL. No es tracta d’un canvi de lèxic banal, sinó d’un canvi amb un significat profund que recull la composició real de la societat. Aquesta concepció suposa un CANVI DE PARADIGMA encaminada a millorar la societat, i no només la vida d’alguns col·lectius determinats.

L’accessibilitat és un dels pilars clau per garantir la inclusió i una bona qualitat de vida. Apostem per un nou model de societat en què les persones aportin a la comunitat segons la seva capacitat i rebin segons les seves necessitats.

Les persones amb diversitat funcional i/o afectades per una malaltia mental, igual que qualsevol altra persona, han de poder tenir control de les seves vides i accedir a les mateixes oportunitats.

---

Mesures destacades del programa de diversitat funcional:

1. Protocols sociosanitaris específics per a l’atenció de les persones amb diversitat funcional, de forma que s’evitin els problemes en l’atenció sanitària que pateixen habitualment.

2. Protocols sociosanitaris específics per a l’atenció de les persones afectades per malalties mentals, de forma que s’evitin els problemes en l’atenció sanitària que pateixen habitualment.

3. Inclusió educativa de l’alumnat amb diversitat funcional i salut mental als centres educatius.

4. Garantir el compliment de les Bones Pràctiques Inclusives d’alumnes amb diversitat funcional als centres d’ensenyament ordinaris.

5. Creació de l’Oficina Municipal d’Integració Laboral amb la finalitat d’afavorir la inclusió de les persones amb diversitat funcional a l’àmbit laboral ordinari.

6. Programa d’Inserció Laboral específic per a les persones afectades per malalties mentals. Tallers ocupacionals i Centres d’ocupació per a les persones amb dificultats d’inserció al món laboral.

7. Renda bàsica garantida per al sosteniment econòmic de les persones amb malalties mentals i/o amb diversitat funcional que no poden desenvolupar una activitat laboral remunerada.

8. Aplicar paràmetres del Disseny per a Tothom en l’entorn urbà, l’habitatge i el transport, per tal d’eradicar les barreres arquitectòniques, urbanístiques i de comunicació, i garantir el transport adaptat.

9. Adoptar noves pràctiques en les maneres de fer, pensar i planificar que atenguin la diversitat de la societat i que garanteixin l’accessibilitat de qualsevol persona a tots els àmbits socials.