Les persones amb diversitat funcional troben a la nostra societat múltiples barreres (urbanístiques, arquitectòniques, de comunicació…) que els priven d’una plena inclusió social. Des de la CUP Capgirem Barcelona hem incorporat al nostre ideari polític els conceptes de DIVERSITAT FUNCIONAL i DISSENY UNIVERSAL. No es tracta d’un canvi de lèxic banal, sinó d’un canvi amb un significat profund que recull la composició real de la societat. Aquesta concepció suposa un CANVI DE PARADIGMA encaminada a millorar la societat, i no només la vida d’alguns col·lectius determinats.

L’accessibilitat és un dels pilars clau per garantir la inclusió i una bona qualitat de vida. Apostem per un nou model de societat en què les persones aportin a la comunitat segons la seva capacitat i rebin segons les seves necessitats.

Les persones amb diversitat funcional i/o afectades per una malaltia mental, igual que qualsevol altra persona, han de poder tenir control de les seves vides i accedir a les mateixes oportunitats.

Mesures destacades del programa de diversitat funcional:

1. Protocols sociosanitaris específics per a l’atenció de les persones amb diversitat funcional, de forma que s’evitin els problemes en l’atenció sanitària que pateixen habitualment.

2. Protocols sociosanitaris específics per a l’atenció de les persones afectades per malalties mentals, de forma que s’evitin els problemes en l’atenció sanitària que pateixen habitualment.

3. Inclusió educativa de l’alumnat amb diversitat funcional i salut mental als centres educatius.

4. Garantir el compliment de les Bones Pràctiques Inclusives d’alumnes amb diversitat funcional als centres d’ensenyament ordinaris.

5. Creació de l’Oficina Municipal d’Integració Laboral amb la finalitat d’afavorir la inclusió de les persones amb diversitat funcional a l’àmbit laboral ordinari.

6. Programa d’Inserció Laboral específic per a les persones afectades per malalties mentals. Tallers ocupacionals i Centres d’ocupació per a les persones amb dificultats d’inserció al món laboral.

7. Renda bàsica garantida per al sosteniment econòmic de les persones amb malalties mentals i/o amb diversitat funcional que no poden desenvolupar una activitat laboral remunerada.

8. Aplicar paràmetres del Disseny per a Tothom en l’entorn urbà, l’habitatge i el transport, per tal d’eradicar les barreres arquitectòniques, urbanístiques i de comunicació, i garantir el transport adaptat.

9. Adoptar noves pràctiques en les maneres de fer, pensar i planificar que atenguin la diversitat de la societat i que garanteixin l’accessibilitat de qualsevol persona a tots els àmbits socials.

Hem passat de somiar la Barcelona lliure de sexisme a topar-nos amb la Barcelona dels feminicidis. Hem deixat de creure’ns que vivíem en una ciutat d’acollida i per a totes les persones, i hem passat a patir la violència i estigmatització institucional i policial enversles dones migrades i les treballadores sexuals. Les dones i les joves hem viscut de la il·lusió de la igualtat formal i la dona independent, i hem passat a només aspirar a feines precàries, temporals i que ens fan dependents de parelles, pares i de prestacions socials. Vam sortir als carrers de la Barcelona que, suposadament defensava la diversitat sexual i de gènere, i ens ha tocat viure en primera persona la LGTBIFòbia (com a lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals i Intersexuals), o bé veure’ns condemnades a viure segons les normes del capitalisme rosa i consumista, inaccessible per a les persones LGTBI de les classes populars.

Ens hem cansat de ser les dels col·lectius en “risc d’exclusió social” que cada any omplen les estadístiques de problemes de Barcelona. Ens hem cansat de morir, de patir, de ser víctimes, d’estigamtitzacions, de ser violentades, excloses, invisibles, etc. pel fet de  ser dones, migrades, d’ètnies i cultures diverses, de classes populars, joves, putes, amb diversitat funcional i/o de gènere.

Som les persones que vivim i fem d’aquesta ciutat un espai de solidaritat entre veïnes, pensem que les diversitats són la riquesa que constitueix la nostra societat. No volem ser escaves dels mercats i ser la força de treball gratuïta pel capitalisme i el patriarcat. Tenim un projecte polític radical per Barcelona; La Ciutat Feminista.

Mesures destacades del programa feminista i LGTBI:

1. Barcelona, una ciutat lliure de violències masclistes.

2. Corresponsabilitat i Renda Social pels treballs reproductius i de cures.

3. Serveis socials universals i que vetllin per l’autonomia de les persones.

4. Coeducació que fomenti els valors feministes i la lluita contra la discriminació de gènere i LGTBI als centres educatius.

5. Fer una ciutat inclusiva i urbanisme amb perspectiva de gènere. Per l’accés de les dones a tots els espais, sense discriminacions.

6. Visualització de la memòria històrica feminista i LGTBI al nomenclàtor de la ciutat i abolició de les imatges sexistes dels espais públics.

7. Consells executius de dones als barris i corepresentació a tots els òrgans i càrrecs de la ciutat.

8. Garantir els drets a la salut sexual i reproductiva de totes les dones en la seva diversitat i la no discriminació per raó d’identitat o orientació sexual i de gènere.

9. Per una ciutat a favor de les treballadores sexuals i que no les criminalitzi ni persegueixi.

10. Acabar amb la discriminació de gènere i LGTBI en l’àmbit laboral.

La ciutat que volem és encara molt lluny. La realitat que ens envolta està marcada per actuacions repressives de la diversitat, de les persones pobres i de la dissidència. La ciutat que avui trepitgem ens és cada cop més aliena, pensada per afavorir l’enriquiment i els interessos d’uns quants en detriment de la resta, que s’empobreix cada cop més. Barcelona té centenars de persones dormint al carrer, milers que viuen en situacions d’infrahabitatge o persones grans aïllades sense ascensor. Els serveis per als sectors més empobrits de la ciutat es basen en polítiques de beneficència i disciplinadores més que de reconeixement de drets. Volem una ciutat que faci de les lluites i lluitadores que l’han construït un exercici combatiu en el present. Treballarem per una ciutat inclusiva que posi al centre els drets d’humans i no humans i que promogui el reconeixement d’aquests com a subjectes de drets. El nostre futur depèn de la capacitat que tinguem de pensar-nos des d’aquests paràmetres.

Mesures destacades del programa de llibertats:

1. Derogació immediata de l’Ordenança del Civisme.

2. Retirada de l’Ajuntament com a acusació en procediments penals contra activistes, vaguistes i manifestants.

3. Dissolució del cos d’antiavalots de la Guàrdia Urbana (UPAS).

4. Convertir la presó Model i la Comissaria de Via Laietana en centres d’anàlisi i d’estudi de la repressió.

5. Garantir un habitatge digne a totes les persones que viuen a Barcelona.

6. Tancar de manera immediata el Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de la Zona Franca.

7. Implementar el housing first a la ciutat, per a totes les persones sense llar que s’hi vulguin acollir.

8. Garantir l’empadronament de totes les persones que viuen a la ciutat independentment de la seva situació administrativa.

9. Reconèixer el dret al sufragi a totes les  persones residents a Barcelona majors de 16 anys, independentment del seu origen i situació administrativa.

10. Eradicar les pràctiques que vulneren els drets dels animals no humans a la ciutat: tancament del zoo i prohibició d’espectacles amb animals o atraccions turístiques.

La CUP Capgirem Barcelona concebem l’educació com a un dels pilars bàsics per la transformació social, així defensem una educació pública, democràtica, laica, co-educadora, inclusiva, universal i en català de bressol a universitat.

La nostra voluntat és revertir les retallades, acabar amb les privatitzacions i enfortir el sistema públic, mitjançant la implicació activa de tota la comunitat educativa i les seves organitzacions i moviments populars. Volem convertir els centres públics de Barcelona en barricades contra la LOMCE, les intencions privatitzadores i antidemocràtics de la LEC.

Per altra banda ens fem nostre els 10 punts del “compromís amb al petita infància” així com l’esperit de la ILP per un nou sistema educatiu a Catalunya.

Identifiquem com un dels principals problemes la existència d’una doble xarxa, de la qual el 60% són centres privats-concertats, finançats amb fons públics. En canvi el 40% de centres públics escolaritzen al 75% de l’alumnat estranger, generant-se un segon problema: la segregació.

Mesures destacades del programa d’educació:

1. Increment de l’oferta de places públiques, gratuïtes i subjectes a valors i dinàmiques democràtiques a tots els nivells educatius.

2. Conversió en un màxim de 10 anys dels concerts als centres de caràcter privat, començant pels d’elit.

3. Garantir la gestió pública de les escoles bressol acabant amb les externalitzacions i reduir les ràtios .

4. Combatre la segregació escolar mitjançant una única oficina d’escolarització municipal i la comissió de garanties d’admissió.

5. Serveis extraescolars públics i gratuïts per les famílies amb menys recursos.

6. Garantir l’alimentació de tot l’alumnat, de la ciutat i garantir la gestió pública o pública-comunitària els serveis de menjadors

7. Invertir recursos per tal de garantir la totalitat de les beques menjador, transport, ajut a l’estudi, extraescolars…)

8. Increment significatiu de la plantilla pública de personal laboral municipal i millorar la gestió del sòl públic destinat a equipaments educatius.

La cultura necessita ser contemplada com una definició global de la complexa realitat social en el seu conjunt. Aquest enfocament global és obligat per superar els plantejaments aïllants i excepcionalistes que acaben fent de la cultura un assumpte lligat a les elits o a les minories i que no contemplen la interrelació bàsica entre els sistemes socioeconòmics, les condicions de vida de les classes populars (i  de la classe treballadora en particular) i els models culturals resultants.

Al costat de la cultura més directament relacionada amb la producció, creació, recreació i interpretació,  circulació i comunicació simbòlica, reconeixem les cultures de la producció i reproducció, del treball, de les relacions de gènere i les relacions socials, de la vida quotidiana, relació amb l’entorn i entre els territoris (depauperació ecològica, colonialisme), entre d’altres.

Afirmem que aquestes dimensions de la cultura són inseparables i estan completament interrelacionades amb la cultura més directament vinculada als símbols, la creació, l’estètica i el coneixement (la concepció clàssica) i que, per tant, és un frau no considerar-les prioritàries en la definició de polítiques, models i sistemes culturals.

La cultura, és també política però és sobretot necessàriament model social. Per a la seva eclosió lliure calen emancipació i revolució .

Mesures destacades del programa de cultura:

1. Fem de la cultura una eina al servei de la transformació social. La cultura no és una mercaderia.

2. Municipalització i remunicipalització de serveis i equipaments públics culturals forts 100% públics de gestió directa però de control col·lectiu amb democràcia directa.

3. Potenciar la cultura del carrer i la cultura popular, associativa i col·lectiva sense clientelime ni empresariat, autoorganitzada i autònoma, vinculada a les classes populars i a les seves condicions materials de vida.

4. Pressupostos participatius per decidir les subvencions i les partides dedicades a la cultura popular (festes, expressions, etc.).

5. Impuls amb altres administracions i de forma immediata d’un conveni / contractes intermitents per als sectors culturals.

6. La cultura com a dret social i drets laborals en substitució de la mercaderia cultural i la precarietat en el centre de les polítiques públiques.

7. Fomentar els drets laborals i col·lectius en el sector cultural (i en la societat en general).

8. Fomentar programes i projectes de relació i intercanvi cultural arreu dels Països Catalans i les altres cultures i pobles minoritzats i colonitzats.

9. Cessió de l’espai públic per al desenvolupament cultural. Facilitar els permisos al carrer per a la cultura popular enlloc de fer-ho per a macroconcerts mercantilitzats.

10. Aposta clara per la diversitat cultural i la cultura de l’emancipació i l’avantguarda rupturista i compromesa. Fer de Barcelona capital de les cultures alliberadores.

Barcelona no presenta bons resultats des d’una òptica ambiental i molt poca preparació per al canvi climàtic i la crisi ecològica que ja estem vivint. Els governs municipals han renunciat als seus deures i fan de la ciutat un centre de decisió política i econòmica insostenible que augmenta la fragilitat ecològica i social de la pròpia ciutat i la dels territoris de què depèn.

La solució d’aquesta crisi ecològica no serà tecnocràtica ni dirigida per les grans corporacions empresarials: s’ha d’implicar la població en la cerca i aplicació de solucions. Fa falta una visió metabòlica de la ciutat, ser responsables envers el territori i aturar el nostre comportament depredador dels recursos naturals. Retornarem la gestió del cicle de l’aigua, residus i energia a mans públiques i ens escarrassarem per recuperar un ambient digne per la vida de les persones i els altres éssers vius. Vetllarem pel compliment de la legislació ambiental i, allà on el consistori no tingui competències, defensarem allò que és socialment i ambientalment just. Oferirem la valentia necessària per defensar polítiques de decreixement per conduir la ciutat cap a un nou model econòmic, energètic i ambiental.

Mesures destacades del programa de medi:

1. Implantarem un pla de xoc per reduir la contaminació atmosfèrica, acústica i de productes tòxics.

2. Adoptarem l’estratègia pel residu zero i implantarem la recollida de residus porta a porta.

3. Auditarem l’empresa mixta de subministrament i sanejament de l’aigua, per tal de valorar els actius d’Agbar i d’AMB i fer-ne transparents els pressupostos.

4. Desenvoluparem estructures que permetin el control de tot el cicle de l’aigua mitjançant criteris ecosocials i d’equilibri territorial.

5. Remunicipalitzarem Parcs i Jardins, amb una gestió col·lectiva i inclusiva, i que desenvolupi una jardineria social i ambiental.

6. Farem assumir els límits de la ciutat per protegir Collserola, defensarem els usos agrícoles i forestals periurbans per promoure així la sobirania alimentària i la biodiversitat.

7. Ens regirem per la compra i contractació de béns i serveis amb criteris ecosocials i introduirem una veritable fiscalitat ambiental que eviti actituds contaminants i promogui la conservació del medi.

8. Caminarem cap a la sobirania energètica, de fonts renovables i pròximes i que incentivi la reducció del consum.

9. Endegarem un procés participatiu per renaturalitzar i adaptar el litoral barceloní al canvi climàtic per al període 2020-2050.

Des de la CUP – Capgirem Barcelona ens oposem clarament al model de gestió neoliberal que ha tingut en el transport públic un dels principals exponents. Efectivament, d’ençà de l’esclat de la crisi econòmica, ha augmentat el conjunt de privatitzacions i la financerització del servei fins arribar a l’actual cul de sac, amb un deute de més de 500 milions d’euros per part de l’Autoritat del Transport Metropolità. S’ha volgut fer pagar aquest deute a les usuàries i usuaris del transport (les quals, cal recordar, són majoritàriament treballadors i treballadores que pateixen en altres àmbits un augment desmesurat del cost de la vida). A això cal sumar una aposta minsa pel transport públic, sense cap actuació vers els factors que incentiven l’ús del transport privat (empreses situades en polígons, centres comercials, turisme, etc.) i escudant-se en la «ineficàcia» d’aquest, entenent-lo com un sector econòmic destinat al benefici i no com un servei públic. Des de la CUP – Capgirem Barcelona, doncs, considerem el dret a la mobilitat com a essencial i universal, i les polítiques associades com aquelles destinades a organitzar i ordenar els desplaçaments i l’accés de totes les persones.

Mesures destacades del programa de transport públic

1. Rebaixa immediata d’un 25 % de la T-10 i gratuïtat per als anomenats «títols socials» (joves, atur, pensionistes, etc.).

2. Obrir el debat públic amb les institucions sobre la “gratuïtat” del transport públic i la fi del repagament, via impostos i via bitllet.

3. Auditoria ciutadana del deute de l’Autoritat del Transport Metropolità i no-pagament del deute il·legítim.

4. Aturar immediatament la concessió de la T-Mobilitat a Caixabank. Qualsevol programa d’aquestes característiques ha de ser de titularitat i gestió 100 % públiques.

5. Remunicipalitzar les empreses públiques amb gestió privada i situar sota gestió pública directa les empreses que es lucren amb el transport públic.

6. Garantir al 100 % l’accessibilitat al transport públic a les persones amb diversitat funcional.

7. Recuperació del servei d’autobusos i metro de TMB eliminat o reduït des del 2007.

8. Nou pla de finançament que gravi els principals generadors de mobilitat privada perquè contribueixin en l’ampliació i la millora del transport públic metropolità.

9. Posada en funcionament de les línies 9 i 10 de metro.

Els serveis públics locals de la ciutat de Barcelona són la materialització dels drets socials conquerits a força de lluites i mobilitzacions socials , i també reflecteixen la necessitat de la població  barcelonina com qualsevol societat al llarg de la història d’organitzar col·lectivament funcions urbanes imprescindibles, d’administrar-les.

Però l’administració pública i els serveis públics pateixen la distorsió del domini de les classes burgeses i de l’Estat que els ha acceptat només a la força i que promou sempre que pot la seva subordinació, desaparició, i privatització.

El neoliberalisme ha estat instal·lat a l’Ajuntament de Barcelona i la religió dels models de gestió cada cop més empresarials ha substituït a la funció i dedicació públics.

Capgirar l’Ajuntament de Barcelona vol dir recuperar la sobirania de les classes populars en l’administració local  i per tant posar-la al servei dels drets socials i d’elles mateixes .

La vinculació als drets socials comporta un Ajuntament dedicat als serveis públics , que abandona el paradigma neoliberal i mercantilitzant i que construeix una administració pública basada en la democràcia directa i el control col·lectiu.

La sobirania de classe vol dir sumar l’administració local a un projecte emancipador més ampli de caràcter anticapitalista: el municipalisme rupturista.

Mesures destacades per la municipalització dels serveis públics:

1. Remunicipalització i gestió directa real de tots els serveis externalitzats i privatitzats. En particular, i de forma immediata: aigua, salut, serveis socials, residus, escoles bressol i transports.

2. Supressió del sistema gerencialista municipal.

3. Reintegrar l’organització municipal, retornant plantilles i revisió dels nomenaments dels càrrecs directius de l’administració municipal.

4. Renunciar a imposar nomenaments de càrrecs directius en l’administració municipal amb criteris d’afinitat política o personal. Aplicar sistemes objectius: concurs de mèrits, proves i convocatòria pública.

5. Crear consells col·lectius per a la representació universal d usuàries, treballadores i veïnes amb capacitat decisòria per a cada servei i equipament públic.

6. Facilitar espais i formes d’autoorganització treballadora tant dins com fora l’Ajuntament, en combinació i supeditats al desenvolupament del control popular: creació de consells tècnics assemblearis de treballadores municipals.

7. Programa sistemàtic d’eradicació de la precarietat laboral dins i fora l’Ajuntament.

El dret a l’habitatge pateix greus vulneracions a la ciutat de Barcelona. La carestia del preu de l’habitatge provoca dificultat en l’accés i en el seu manteniment. A més, la desprotecció legislativa i la manca de valentia política permet milers de desnonaments i alhora milers de pisos buits a la ciutat. Malgrat tractar-se d’un dret humà i d’un bé de primera necessitat, la mercantilització de l’habitatge ha generat situacions d’exclusió social i d’inseguretat en la tinença. S’ha de recuperar la vida comunitària i veïnal emmarcada dins el dret a la ciutat.

Des de la CUP- Capgirem Barcelona apostem per augmentar el parc públic de lloguer social, mobilitzant el patrimoni en desús, especialment els pisos en mans d’entitats financeres. La propietat pública del sòl és clau a l’hora de poder incidir en l’assequibilitat de l’habitatge. El parc públic facilitarà el reallotjament de les persones que hagin estat desnonades o que tinguin dificultats d’accés a l’habitatge. Cal que tota nova construcció pública sigui destinada a formes de tinença alternatives a la propietat (lloguer, cessió d’ús, dret de superfície…). S’han d’impedir els desnonaments per motius econòmics, tant de lloguer com d’hipoteca, i crear una comissió de prevenció amb participació social.

Mesures destacades del programa d’habitatge:

1. Aprovar una suspensió immediata de desnonaments per motius econòmics a tota la ciutat.

2. Fer un cens de pisos buits a Barcelona i posar multes als que portin 2 anys, començant pels de les entitats financeres.

3. Expropiar temporal de l’usdefruït dels pisos buits i destinar-los a una borsa municipal de lloguer social.

4. La nova construcció pública serà de lloguer social o cooperatives de cessió d’ús.

5. Prohibir la venda de sòl públic a la ciutat.

6. Crear una comissió de prevenció de desnonaments amb participació veïnal i popular.

7. Augmentar els ajuts i garantir el reallotjament de les persones que no poden pagar la hipoteca o el lloguer.

8. L’Ajuntament tindrà dret de tanteig i retracte en totes les transaccions de sòl.

9. Impedir els talls de subministraments (aigua, llum i gas) i obligar a les empreses subministradores a assumir-ne el cost.

10. Incloure totes aquestes mesures, entre d’altres, en una ordenança municipal pel dret a l’habitatge elaborada amb participació popular.