Aquest estiu el govern de la ciutat va iniciar la via administrativa per fer efectiu el tancament del CIE de la Zona Franca. Com era previsible, aquesta via va topar amb el mur de contenció que el govern espanyol i el poder judicial suposen com a instruments de l’estat.

Cal recordar que també el Parlament de Catalunya ja havia instat el 2015 al tancament d’aquests centres de retenció de persones. Aquesta determinació de les dues institucions va cristal·litzar en un front institucional aquest passat juliol on hi eren presents tots els grups municipals i parlamentaris excepte PP i Cs.

Mai sobra recordar que el que estaven fent les institucions era recollir el clam que havia nascut i crescut al carrer. Com tampoc sobra recordar que és en les institucions, que formen part de l’arquitectura de l’estat, on es mercadegen, dissolen i finalment moren els anhels de la classe treballadora.

L’única resposta de l’Estat espanyol a la determinació institucional de tancar el CIE per irregularitats en la llicència d’activitat per part de l’Ajuntament, va ser el menyspreu, la xuleria i la prepotència.

La CUP Capgirem Barcelona ha fet costat des d’un inici al govern municipal per tal de guanyar aquest pols amb l’estat, fins i tot en una via, la dels procediments administratius, que ha resultat infructuosa. Ahir el Quart Tinent d’Alcalde, Jaume Asens, va anunciar que en els propers dies es dictarà de nou una orde de cessament del CIE, que no dubtem que serà de nou ignorada pel Ministeri de l’Interior. Davant d’aquest anunci volem constatar que aquesta via ha estat útil per evidenciar l’actitud de l’estat amb les institucions catalanes i, el que és més greu, amb els drets humans, però no és eficaç per assolir l’objectiu: tancar ja i per sempre el CIE de la Zona Franca. És per això que entenem que no és moment de donar falses esperances que puguin desmobilitzar el carrer, sinó de posar dia i hora al precinte del CIE de la Zona Franca, posant el front institucional al servei de la mobilització popular, assumint totes les conseqüències de la confrontació entre institucions per fer possible el tancament definitiu del CIE.

Mantenir el pols a l’estat és mantenir viva la lluita al carrer.

Comissió d’Economia i Hisenda ( dimarts 18 d’Octubre 16:30h)

Farem una proposició al voltant de la massificació turística que pateix la ciutat de Barcelona. Observant l’evolució del volum de viatgers del Bus Turístic de TMB, de 11.357 el 1987 a 1.994.345 el 2013, o l’increment de pernoctacions a la ciutat,de 4.700.000 el 1994 a 15.529.218 el 2011, queda clar que Barcelona no necessita d’inversió en promoció turística si no és per seguir inflant la bombolla. Per tant demanarem a la comissió que es rescindeixi la relació amb el consorci públic-privat Turisme de Barcelona i els diners recaptats pel Bus turístic es destinin a rebaixar el preu del Transport Públic.

Al torn de preguntes demanarem si l’Ajuntament pensa seguir fomentant el treball juvenil en empreses que precaritzen els treballadors i treballadores com son McDonalds, Ikea, Carrefou o Decathlon.

També preguntarem per les irregularitats, respecte els convenis laborals, que pateixen 50 persones vinculades a Barcelona Activa SAU SPM.

Finalment farem seguiment de la proposició aprovada el Febrer passat per tal d’aplicar criteris feministes en la concepció dels pressupostos municipals.

Proposició Bus Turístic

Pregunta Barcelona Activa

Pregunta ajuntaments ETTs

Seguiment economia feminista

Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció ( dimecres 19 d’Octubre 10:00h)

Parlarem de les empreses que fan negoci amb les persones amb diversitat funcional, mitjançant contractes amb l’administració per a tasques de control d’accessos, missatgeria interna, informació bàsica als usuaris i usuàries i consergeria. Aquestes empreses arriben a pagar fins un 25% per sota del conveni als seus treballadors i treballadores.

Demanarem que s’internalitzin aquests treballadors i s’equiparin les seves condicions laborals al conveni col·lectiu que correspongui.

Preguntarem sobre la selecció de càrrecs directius a l’Ajuntament, i el compromís que pensa assumir el govern per a que els processos de selecció siguin realment transparents públics i rigorosos.

També demanarem al govern que ens expliqui en quin marge de temps pensa sol·lucionar les mancances que actualment té el portal de Transparència de l’Ajuntament de Barcelona.

Proposició municipalitzar consergeries

Pregunta portal transparència

Pregunta personal directiu

Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat ( dimecres 19 d’Octubre 16:30h)

Arran de les dificultats tècniques i imprevistos al voltant de l’entrada en funcionament del túnel de la plaça de Glòries – anunciats el passat 5 d’octubre per l’empresa municipal d’infraestructures BIMSA- proposarem al govern que encarregui una auditoria tècnica i econòmica sobre el projecte en relació a aquestes complicacions, especialment pel que fa a la profunditat no prevista d’un dels túnels i altres estructures subterrànies, així com dels avantprojectes i estudis previs.

Preguntarem al govern quines accions dura a terme per tal de recuperar la gestió i execució directa del servei de conservació de les jardineres.

Preguntarem a l’Ajuntament perla manca de zones verdes a l’Eixample. Com pensa compensar la desaparició del parc que actualment hi ha a l’espai anomenat Germanetes.

Proposició complicacions Glòries

Pregunta Germanetes

Pregunta Jardineres

Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports ( dijous 20 d’Octubre 16:30h)

Demanarem la compareixença dels responsables del govern municipal en qüestions de patrimoni i de cultura per donar explicacions davant la destrucció de la sèquia, la part del mur del Rec Comtal i finques històriques de Sant Andreu

La desinformació i desconeixença dels drets laborals, especialment entre el jovent, és una de les principals causes de la normalització de la precarietat laboral, així com un impediment per l’autoorganització en els llocs de feina. Per pal·liar aquesta situació demanarem introduir a través del Consorci d’Educació de Barcelona formació específica sobre drets sociolaborals a partir del curs vinent.

Preguntarem pel projecte BCN Music Lobbiers, un projecte objecte d’informacions contradictòries, la passada setmana, sobre la remuneració o no dels grups musicals que hi participen.

També preguntarem per les actuacions que s’estan fent en matèria de joventut pel que fa a la garantia de drets sociolaborals dels joves.

Finalment farem seguiment de la proposició aprovada el passat juliol per tal de fer fora de l’educació pública els professionals de la banca.

Proposició drets sociolaborals i joves

Pregunta bcn music lobbiers

Pregunta drets sociolaborals joves

Compareixença Rec Comtal Sant Andreu

Seguiment economia crítica

• La campanya, que començarà el proper dilluns 17 d’octubre té per objectiu definir el destí del 5% del pressupost municipal, que ascendeix a 118 milions d’euros

• La iniciativa sorgeix com a resposta a l’incompliment per part del govern a la resolució que l’instava a fer un procés participatiu des de l’Ajuntament.

El proper dilluns 17 d’octubre començarà la primera fase, centrada en recollir propostes d’inversió tant per actuacions d’abast municipal com destinades als barris i districtes de la ciutat. Aquest procés participatiu tindrà dues grans fases. La primera, que ara comença, se centrarà en el debat i recollida de propostes i projectes que es farà a través de la pàgina web i d’una ronda d’assemblees obertes a tots els districtes. La recollida de propostes acabarà a finals d’octubre per tal de fer les votacions de les propostes i projectes durant la primera quinzena de novembre. Aquesta votació es dividirà en projectes destinats per cada un dels deu districtes de la ciutat i per altres per al conjunt de la ciutat. El resultat d’aquest procés de debat, participació i decisió formarà part de les propostes que farem arribar al govern per als pressupostos de l’any que ve.

A la Comissió d’Economia i Hisenda del mes de juliol la CUP Capgirem Barcelona va presentar una proposició per tal que el 5% del pressupost de l’any 2017 fos decidit de manera participativa. La proposta es va aprovar tot i que els grups del govern es van abstenir, malgrat que es tracta d’un compromís electoral de Barcelona en Comú inclòs en el seu programa. No obstant, és una evidència que el govern no ha complert, ni té cap intenció de complir, la resolució aprovada. És per això que des de la CUP Capgirem Barcelona impulsem aquest procés participatiu per valor de 118 milions d’euros, que són aproximadament el 5% del pressupost municipal de despesa corrent i de capital. D’aquests, 38 aniran destinats a projectes de ciutat i 70 a repartir entre els 10 districtes.

En primer lloc, ens sembla del tot incomprensible que a mitja execució de les obres apareguin problemes com els que s’han fet públics. No podem entendre que ara sapiguem que hi ha estructures al subsòl que no estaven documentades anteriorment. És una mostra evident de les enormes deficiències que presenta el projecte de Glòries des del seu inici, i l’enèsim exemple de la mala planificació i projecció de les grans infraestructures i transformacions urbanístiques.

En segon lloc, volem mostrar la nostra preocupació pel sobrecost que aquesta situació pot suposar en un projecte de per si ja multimilionari. Aquestes obres deixen a la ciutat sense moltes inversions necessàries durant tota la seva execució, és molt preocupant que quasi 30 milions de la Diputació vagin a parar a aquestes obres enlloc de destinar-les a equipaments culturals o polítiques socials, però encara és més preocupant que aquesta situació s’allargui encara més del previst comprometent els pressupostos de 2018 i fins i tot del 2019.

Finalment, a banda de la convocatòria urgent de la comissió de seguiment de Glòries per analitzar les conseqüències del retard anunciat, demanarem una auditoria tècnica i econòmica del projecte i dels estudis previs per tal d’exigir responsabilitats a qui correspongui, ja sigui a l’anterior govern o a les empreses contractistes.

Aquest Ple de setembre presentarem una proposició, en el marc del proper 12 d’Octubre, encarada a lluitar contra les concentracions feixistes a la nostra ciutat, treure banderes espanyoles i símbols monàrquics dels edificis municipals. I retirar monuments al colonialisme i l’esclavisme de la nostra ciutat (Colom i Antonio López).

Preguntarem al Govern pel suport que pensa donar a la campanya BDS (Boicot Desinvesrions i Sancions a l’Estat d’Israel), així com l’agermanament amb Tel-Aviv. El govern ha tingut mesos per a estudiar aquests dos punts.

També preguntarem al Govern pel seu compromís de no treballar amb empreses que practiquin frau fiscal. Com i quant pensa aplicar-lo ?

Finalment presentem una declaració institucional de rebuig als atacs homòfobs duts a terme per un veí de Mataró.

Proposició 12 Octubre

Pregunta BDS

Pregunta defraudadors fiscals

Declaració atacs homòfobs

Durant la setmana passada, les regidores van participar de diferents reunions i espais: la Maria, dilluns al matí va realitzar una entrevista per a una web de feminismes i, al vespre, va ser entrevistada al programa Bassics de Btv. Dimarts al matí, va participar a la Comissió de Drets Socials Cultura i Esports; dimecres al matí, es va reunir amb el govern per fer un seguiment dels acords pressos durant la modificació pressupostària respecte a la renda de dones mentres que, a la tarda, va ser entrevistada pel diari El País i més tard va assistir a una reunió del Consorci del Parc de Collserola. Dijous al matí, va ser a la DiBa per assistir tant a les Comissions com a la Junta de Portaveus; a la tarda, juntament amb la Mª José, es va reunir amb la Comissionada de Salut per tractar la sala de venopunció Lluís Companys de Ciutat Vella i més tard amb artistes de Les Rambles.

La Mª José, dilluns a la tarda va assistir a la reunió del GT d’immigració de nacional; dimecres a la tarda va participar a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat; dijous al matí va realitzar unes gestions del Consell Comarcal i més tard va assistir a aquest Plenari. A més, al vespre va participar des del carrer del pregò de les Festes de la Mercè.

El Josep, dilluns al matí va realitzar la reunió prèvia a la Comissió d’Economia i Hisenda. Dimarts a la tarda, primer va participar a la Comissió Extraordinària i tot seguit a la Comissió Ordinària. Dimecres al matí també ho va fer a la Comissió de Presidència, Drets de ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. Dijous al matí, es va reunir amb treballadores de Btv als districtes.

Destacar el Plenari Extraordinari sobre l’Ordenança de Terrasses on van participar les tres regidores divendres al matí.

Respecte a comunicació: dilluns al matí, la Maria va fer una roda de premsa per demanar el cessament del conseller de CiU al districte de Sants-Montjuïc arran de les seves declaracions masclistes. Diumenge al matí, va participar a L’entrevista del diumenge de TV3

Per últim, fer èmfasi a les convocatòries del cap de setmana amb motiu de les Festes de la Mercè: dissabte al matí, la Mª José va participar en l’acció que es va portar a terme davant l’esglèsia de la Mercè de solidaritat amb les companyes de Palma encausades per demanar l’avortament lliure i gratüit.

La jornada castellera de la Mercè de dissabte, va fer saltar la polèmica degut a la samarreta que vestien alguns membres de la colla de Castellers de Barcelona, on s’hi veia la publicitat de l’empresa AirBnb, una empresa que sota l’aparença de mercat col·laboratiu, amaga un lucratiu negoci d’allotjaments turístics que sovint treballen en negre, i que per tant, son fora de la llei. Una empresa que ha rebut multes per part de l’Ajuntament i que darrerament ha estat denunciada per la plataforma veïnal de “Ciutat Vella no està en venda” per usar un edifici com a bloc d’apartaments turístics sense llicència. Una empresa, vinculada al fenomen de la gentrificació urbanística, l’expulsió del veïnat autòcton dels seus habitatges, per tal de transformar-los en nous usos turístics de major rendiment econòmic.

I també cal recordar la polèmica anticipada abans de l’inici de la Festa Major de la Mercè, amb el patrocini d´Estrella Damm, destapat per la CUP-Capgirem Barcelona. Aquest patrocini posa en contradicció les bones voluntats del govern Colau de no treballar amb empreses vinculades al frau fiscal i la realitat sempre tossuda que ens recorda que la família Carceller (pare i fill) màxims accionistes de la cervesera van pactar amb la fiscalia pagar una multa de 93 milions d’euros per 13 delictes contra la hisenda, i unes penes de presó que a ven segur mai compliran.

Recordar també que l’empresa cervesera sorgida del franquisme és també el patrocinador principal de les colles castelleres del país, i el concurs de Tarragona en serà un clar exemple on Damm i Repsol (mata) en son els patrocinadors principals.

Bé, i tot això a on es porta o on volem anar a parar i quina relació te això amb els nostres barris.

Lluny d’apriorismes, cal donar per fet que el 100%  de les persones vinculades a la cultura popular del país ho fan des d’una perspectiva no lucrativa, i que quan busquen aquests patrocinis ho fan amb bona fe i amb l’ànim de tirar endavant la feixuga i poc agraïda tasca directiva d’aquestes colles de cultura popular, i el que intentaré introduir en aquest debat no és la moral de qui es deixa patrocinar per uns o altres sinó generar el debat sobre com hem de finançar els projectes de cultura popular. Allò que passa als nostres barris, no és diferent a d’altres punts del país, i si aquí em fem de grosses, sabem del cert que les colles punteres del país, reben els mateixos ajuts per part d’empreses de dubtosa reputació social.

Perquè en definitiva, que és la cultura popular? És aquella que es fa des del poble? O és aquella que fa el poble i per al poble? El matis és important, doncs quan el que fa el poble no ho fa per al poble, senzillament ho fa contra el poble. És a dir, quin interès te una multinacional en patrocinar la cultura popular? Què mou un portal immobiliari, uns grans magatzems o la banca a donar diners a la cultura popular? Ho fan a canvi de res? No, no ho fan de manera altruista ni solidària, sinó que tenen com a finalitat primera la publicitat de marca, la seva projecció en valors, aquells que no tenen com a empresa, els compren a l’exterior i per tant es netegen la cara. En segon lloc perquè desgrava, és a dir, aquells que en molts casos ja defrauden i usen societats en paradisos fiscals, alhora usen els seus beneficis empresarials per a desgravar fiscalment mentre els rentem la cara. I en tercer lloc, perquè els esdeveniments que patrocinen son alhora una font d’ingressos per a la pròpia empresa, essent la cervesera el  cas més evident. Concerts, festes, etc… on la barra és monopoli de l’empresa patrocinadora. Allò que gasten per una banda ho cobren per l’altre i a sobre els fem la publicitat.

I evidentment, quan fas tot aquest plantejament surt algú que et diu… Si clar, però sinó com ens ho fem per pagar totes les despeses que tenim? Per fer castells de 8, 9 10… ens cal molta gent, desplaçaments, roba, locals, etc… I no els falta raó, però… si es fan castells de 8, 9 i 10 és perquè hem entrat en una roda competitiva en la que cada any cal carregar (i descarregar) quelcom més rebuscat, que tingui més “puntuació”, i tot un llenguatge que deriva de la mateixa lògica competitiva que se’ns ha imposat.

Algú pot tenir un marc mental en el que hi hagi un rànquing de colles de diables, geganteres, bastoneres, sardanistes? Oi que costaria entendre aquestes expressions de cultura en format competitiu? Bé, doncs amb els castells ha passat i tothom sap que els verds preparen el concurs com si de la final de la Champions es tractes. Ja que, cal mantenir el nivell, per mantenir uns patrocinadors, que alhora els permetin mantenir un local, i garantir una base social amplia i cohesionada, per poder créixer i créixer, i fer més, més, més…

I la setmana següent del concurs, veurem com la colla que no hi va, perquè no creu en la competició castellera, sortirà a plaça a no competir, però amb intenció de millorar l’actuació del guanyador del concurs i poder mantenir el seus patrocinadors, local, i cohesió interna.

En definitiva, allò que ens fa ser cultura popular és fer-se des del poble i cap al poble, i per tant amb l’ajut del poble. No podem pretendre trencar amb la lògica del finançament de la cultura popular des d’institucions impopulars, si no estem disposades a finançar-la nosaltres amb la nostra suor. La mateixa suor que usem per pagar escoles i centres mèdics, l’asfalt del carrer i l’enllumenat de cada plaça. Cal potenciar un sistema públic capaç de finançar aquesta cultura popular i dotar-la d’infraestructures on assajar, on reunir-se i fer cohesió, serveis mèdics a plaça, i on no arribi l’administració, moure’ns per fer calaix. Festes majors, paneres de nadal, quines, samarretes, revetlles, etc… que en garanteixin la supervivència. Perquè fer castells de 9 i 10, no és tant rellevant com saber que els fem amb la nostra gent i per la nostra gent. És així com ho fan la resta de colles de cultura popular de barri, diables, gestionant les minses subvencions per pagar l’assegurança, reunint-se en locals públics o cedits, i venent roses per Sant Jordi o samarretes amb el rat penat per a renovar el material de tant en tant. O cas a part la colla bastonera, que ni rep subvencions ni usa instal·lacions municipals, sinó que s’autogestiona i es reuneix en locals cedits pel moviment popular. És a dir, la pràctica ens demostra que hi ha moltes maneres de construir cultura popular, però, només una de fer-ho des del poble i cap al poble, amb el poble.

Una reflexió que em sembla necessària si no volem entrar dins una espiral competitiva entre colles de cultura popular. Repensar el model de subvencions que impossibiliti que qui en rebi sigui alhora perceptor de grans sumes de diners de privats, sovint amb interessos poc populars. Deixant marge per a la col·laboració del comerç de barri, i la xarxa social, però el nostre esforç com a colles no ha de ser en clau competitiva per veure qui guanya més o menys punts, te més o menys patrocinadores, sinó millorar la qualitat de la producció cultural, emmarcant-la en el seu origen i destí, l’oci popular, la cultura popular i la producció popular de la mateixa.

Marc Garcia 

(membre de colles de cultura popular durant més de 10 anys, ara en excedència)

No discutim el projecte museístic de l’exposició, ni tant sols la seva intencionalitat. D’una banda, perquè creiem que és important posar sobre la taula la impunitat del feixisme que encara avui gaudeix als nostres carrers, tant pel què fa a la memòria històrica com en episodis ben recents. De l’altra, perquè no és la nostra voluntat esdevenir censors polítics de l’exposició. En tot plegat, però, hi veiem un problema de fàcil solució: l’emplaçament. En primer lloc, perquè l’emplaçament no té res a veure amb l’objecte de l’exposició, i en canvi la ciutat és ben plena d’espais relacionats amb la guerra i la brutal repressió de la dictadura i dels crims perpetrats durant 40 anys de feixisme militar oficial, seguits per 40 més de desmemòria.

En segon lloc, perquè el Born sí que té un significat històric, sí que forma part de la memòria històrica de la ciutat i del país. L’espai que ocupa l’actual Born Centre Cultural és part del què, després de l’entrada de les tropes de Felip V a la ciutat, van ésser arrasades per edificar-hi una gran ciutadella militar per controlar Barcelona, una ciutadella que va servir per vigilar, empresonar i bombardejar barcelonins, especialment progressistes i republicans.  Encara que alguns vulguin simplificar la història la zona enderrocada era una de les més populars de la ciutat. N’estem ja fartes que es vulgui reduir la història de 1705 a 1715 a un mer relat identitari perquè, senzillament, és mentida. La derrota en la Guerra de Successió va suposar la supressió de les institucions catalanes, valencianes, mallorquines i aragoneses, la persecució de la llegua i els costums, i una ferotge repressió arreu del territori.

Alguns sectors polítics d’aquest país s’han entestat en situar l’origen de la història al 1931, o directament al 36, menyspreant absolutament qualsevol fet anterior. La història és un continu i com a tal cal entendre-la, estudiar-la i reivindicar-la. Quina necessitat hi ha, doncs, en cercar la confrontació entre la memòria històrica del segle 18 amb la del segle 20? Si es tracta de confrontar, preferim qüestionar que a dia d’avui encara l’alci un monument a Cambó, a Colon o que Espartero conservi, maquillat, el nom d’una plaça a la ciutat.

Però mirin, tampoc acceptem lliçons de qui va desterrar el Memorial Democràtic quan va entrar al govern de la Generalitat, ni de qui fa consultes sobre el manteniment d’un monument feixista a l’Ebre vestint de legitimitat democràtica una vergonya i humiliació per totes les víctimes del feixisme.

És per tot això que demanem al govern que rectifiqui, que abandoni la seva obsessió amb el Mercat del Born i que ubiqui l’exposició en un lloc més apropiat. Per no anar massa lluny, la podria instal·lar a la part  baixa de la Rambles, ben a prop del monument a Colon. I així, quan el present dialogui amb el passat, podríem aprofitar i deixar d’homenatjar al dictador i al colonitzador d’una sola escombrada. I si no els agrada, podem provar amb el museu olímpic, i de pas quan retirem les restes de Franco podem també retirar el nom del seu lleial deixeble Samaranch.

Per acabar, volem deixar clar que la nostra és la història de remences, segadors, maulets, rabassaires, obrers, milicians, resistents, comunistes, anarquistes, independentistes, la de totes aquelles que al llarg dels segles han defensat la llibertat amb la seva pròpia vida. I que res ni ningú ens farà renunciar-hi, ni a tot, ni a una part.

CUP Capgirem Barcelona

Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports ( dimarts 20 de Setembre 9:30h)

Aquest setembre demanem la compareixença del responsable del govern en matèria de cultura, Jaume Collboni, perquè doni explicacions sobre el conveni de patrocini de les Festes de la Mercè amb l’empresa Damm S.A, que ha reconegut practicar l’evasió fiscal fins al punt d’haver de pactar amb la justícia el pagament de 90 milions d’euros per tal d’evitar la presó. Recordem que La situació d’aquesta empresa es contradiu clarament amb la determinació de l’Ajuntament de no fer tractes comercials amb empreses que practiquin evasió fiscal.

Proposarem que el consistori es comprometi amb la normalització lingüística del català i doni suport al Correllengua 2016 impulsat per la CAL (Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana). Entenem que la defensa i impuls de la nostra llengua és un element essencial en la construcció dels Països Catalans.

Davant les declaracions contradictòries als medis de comunicació per part de la representant del Consorci d’Educació de Barcelona i de la Tinent d’Alcalde de Drets Socials sobre la situació de les escoles que han començat el nou curs en barracons,  preguntarem quina és la seva situació real tant a nivell educatiu com urbanístic.

El passat més d’agost es va donar a conèixer l’exposició que s’ubicarà al Mercat del Born amb el nom Franco Victòria República. Per tal d’aclarir com serà aquesta exposició, demanarem se’ns expliqui quina serà la seva museologia i museística.

Compareixença Collboni

Proposició Correllengua

Pregunta museística exposició Franco Victòria República

Pregunta escoles barracons

Comissió d’Economia i Hisenda ( dimarts 20 de Setembre 16:30h)

Farem una proposició per tal de limitar l’arribada de creuers a Barcelona, mesura necessària per frenar i caminar cap al decreixement turístic i recuperació de la ciutat per part de les veïnes.

Properament s’abordaran les ordenances fiscals per a l’any 2017. Per aquest motiu, tenint en compte el principi de progressivitat tributària que ha de guiar la política fiscal, preguntarem si el govern té la intenció de modificar el Impost sobre Bens i Immobles (IBI) tant al Port comercial com a la regasificadora que explota Enagas. Recordem que Les activitats que es duen a terme en aquests espais són altament lucratives i que actualment el tipus d’impost que se’ls aplica està molt per sota el llindar màxim que preveu la Llei d’Hisendes Locals.

També preguntarem sobre el cost econòmic per a la ciutat de l’esdeveniment IV Hola Barcelona! Cocktail, organitzat conjuntament entre l’Ajuntament i el lobby empresarial Barcelona Global; així com pel conveni de col·laboració reeditat amb aquest lobby a pesar dels casos de frau fiscal relacionats amb alguns dels seus socis.

El passat mes de juny es va aprovar en aquesta comissió la nostra proposta d’impulsar uns pressupostos participatius, destinant com a mínim un 5% dels mateixos perquè siguin participats pels veïns i les veïnes de Barcelona, teixit associatiu i els moviments populars de la ciutat. Per aquesta raó, preguntarem en quin estat d’execució es troben els acords presos.

Proposició stop creuers

Pregunta IBI

Pregunta BCN Global

Seguiment pressupostos participatius

Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció ( dimecres 21 de Setembre 10:00h)

Farem una proposició en pro de la defensa del dret a manifestació per una educació pública i de qualitat i del cessament del procés judicial contra les 27 companyes de la UAB, a les que actualment el Ministeri Fiscal els hi demana penes d’entre 11 i 14 anys de presó i demandes econòmiques que superen, en total, els 400.000€.

El govern de Barcelona en Comú va afirmar quan va arribar al govern que es retiraria dels casos repressius originats per l’anterior govern. A pesar d’això, no només s’han embargat multes interposades per part del govern de CiU, sinó que durant aquest mandat la Guàrdia Urbana ha interposat de noves a moviments polítics anticapitalistes del districte d’Horta-Guinardó per promoure accions de la PAH i repartir diaris al metro. Preguntarem com pensa el govern acabar amb aquesta activitat repressiva per part de la Guàrdia Urbana.

Durant els últims mesos, hem estat aportant a les comissions proves i posant sobre la taula diferents abusos de poder comesos per part de la Guàrdia Urbana contra els venedors ambulants. Demanarem conèixer quines són les conclusions de les investigacions realitzades pel Comissionat de Seguretat, així com quines mesures s’han pres al respecte.

Proposició 27 i més

Pregunta multes agitació

Pregunta expedients Guàrdia Urbana

Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat ( dimecres 21 de Setembre 16:30h)

Davant la manca de condicions laborals de les treballadores del Zoo de Barcelona i de condicions de vida dels animals que es troben a les seves instal·lacions, demanem un canvi de competències sobre el mateix per tal de vetllar pel benestar dels animals com per la millora de condicions de treball. Demanem que sigui l’Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat que s’encarregui d’aquests instal·lacions en lloc de l’empresa municipal B:SM, que considera aquest espai com un parc d’atraccions sense tenir en compte els drets dels animals.

També preguntem al govern sobre una sèrie d’intervencions a centres de venda d’animals que es van portar a terme entre l’any passat i principis d’enguany per part de l’OPAB (Oficina de Protecció d’Animals de Barcelona).

Davant la constància que algunes de les accions previstes al calendari de la mesura aprovada per tal de l’eliminació del glifosat o bé no s’han dut a terme, o bé no s’han fet efectives, demanem al govern ens doni explicacions sobre l’estat d’execució d’aquest calendar i les seves accions previstes.

Proposició sortida Zoo BSM

Pregunta calendari Glifosat

Pregunta adopció animals

L’1 de setembre, cap a la una de la matinada, vaig viure una agressió masclista. Tornava a casa des de la plaça de la Virreina de Gràcia fent el mateix recorregut que fa anys que faig. Al mercat de l’Abaceria Central em vaig acomiadar de l’amiga que m’acompanyava i vaig treure el telèfon per mirar els missatges. Recordo que pensava, en creuar el passeig de Sant Joan, “quina sort conèixer el camí perfectament, sentir-me segura al barri i no haver de passar por”. Uns minuts més tard, quan era a un parell de carrers de casa, un home em va sorprendre per darrere, em va immobilitzar i em va començar a fer tocaments als genitals. En un primer moment, em vaig quedar en xoc, no entenia res del que estava passant. Al cap d’uns instants vaig reaccionar i em va sortir cridar per si alguna persona em sentia i em podia ajudar, però el carrer era buit i no passava cap cotxe. Vaig començar a retorçar-me per desfer-me dels braços d’aquell home, que finalment va arrencar a córrer. El vaig perseguir passeig de Sant Joan amunt fins que el vaig perdre. Tota jo tremolava, i ràpidament vaig ser conscient que acabava de patir una agressió sexual. Un atac masclista en un carrer per on passo un mínim de dues vegades al dia.

Tant el meu company, que va venir ràpidament a casa, com els meus amics em van aconsellar que truqués als Mossos d’Esquadra, i malgrat que no estava segura de si la seva gestió m’ajudaria en aquell estat, els vaig trucar. En un primer moment em van fer exposar el que m’havia passat i em van assegurar que enviarien algú immediatament. Vaig dutxar-me, ja que sentia la forta necessitat de fer-ho, i només sortir em van trucar els Mossos a l’intèrfon. Vaig obrir la porta per esperar-los a fora, i el primer que vaig veure va ser un home molt alt, corpulent, uniformat i amb totes les armes pujant per les escales. Vaig estar a punt de tancar la porta, encara en xoc i suggestionada, fins que vaig veure que darrere seu pujava una dona. Vaig tornar a repetir –per tercera vegada en 20 minuts– el que havia passat i els vaig descriure de nou l’agressor –uns 30 anys, 1,75 metres, texans curts, samarreta blanca i una motxilla negra.

El primer que em van dir –prefereixo pensar que contradient els seus propis protocols– és que “aquestes coses passen, que són persones que no estan bé del cap”. Aquell discurs exculpatori em va encendre de ràbia i els vaig respondre que el que havia patit era una agressió masclista i que no passava perquè sí, però no tenia esma de descobrir-los l’existència del sistema que fa que els cossos de les dones siguin objecte d’atacs com aquest. Tot seguit em van donar l’adreça de la comissaria on podia posar la denúncia i al matí següent m’hi acosto.

Allà ja estaven informats del que havia passat a la matinada i em criden de seguida. De nou sóc atesa per un home, un agent de l’àrea d’investigació que, tot sigui dit, es disculpa explicant que la dona que porta aquest tipus de casos no hi és, en aquell moment. Explico de nou què va passar i em torna a respondre amb el discurs victimitzant i exculpatori de “són gent que no està bé del cap”. Mentre escriu, l’agent em pregunta: “I no et va intentar robar? Perquè aleshores podríem posar que és un intent de furt amb violència i seria un delicte més greu”. Jo em quedo estupefacta pel fet que la pena sigui superior quan es sostrau un objecte inanimat que quan s’ataca el cos d’una dona, amb les conseqüències psicològiques i físiques que se’n poden derivar. I pel fet que em suggereixi que el delicte que han comès contra la meva intimitat no és prou greu.

Mentre pica la informació a l’ordinador em confessa que “ Gràcia té un índex molt baix de delinqüència, però és un dels districtes amb més assalts sexuals al carrer”. Doncs, com és possible que les dones de Gràcia i de la ciutat no estiguin informades d’on han d’anar més alerta per si els cal defensar-se? Com pot ser que les entitats del barri i els grups i organitzacions de dones no estiguin al corrent de la situació real dels seus carrers per poder-hi intervenir? Per què no s’han fet públiques les cares dels agressors si els Mossos en tenen localitzats un bon nombre?

Sovint l’únic discurs envers les agressions socials és el de la por. Si caminem per un carrer fosc de matinada ja sabem a què ens exposem, hem de viure espantades, com si de nit els carrers fossin només territori dels homes. Però és aquesta manca d’informació, aquestaindefensió buscada, aquesta falta de capacitació de qui pensa la seguretat als carrers i de qui l’executa el que ens fa vulnerables a les agressions. Agressions que, cal recordar, són conductes patriarcals normals portades totalment a l’extrem.

Finalment acabem la descripció de tot el que havia passat, ho transcriu i m’ensenya algunes fotos de diferents agressors. Alhora, em dóna el nom d’un esprai per si durant els pròxims dies tinc por en tornar a casa. En el moment no ho descarto, però més tard penso que tornaré a reprendre les classes d’arts marcials que feia anys havia fet. Seguidament em diuen que em trucaran el dilluns següent per fer un seguiment de com està tot plegat, trucada que només s’ha produït per dir-me que les càmeres dels establiments on va succeir l’agressió no enfocaven cap al carrer i per tant no servien. Cap més informació.

Si alguna cosa estic aprenent d’aquesta experiència malaguanyada és que no és coherent demanar a les dones que denunciïn, si la gestió que es farà de la seva denúncia és aquesta. Que les institucions, també les municipals, podem fer molt més del que fem en matèria d’agressions masclistes, començant per reconèixer la necessitat de grups feministes combatius, reforçar-los i referenciar-los. Alhora, que la informació que tenen els cossos de seguretat ha de servir també per alarmar-nos; perquè sí, és alarmant que no puguem tornar soles a casa, que passem por al carrer, que no tinguem les eines per defensar-nos del terrorisme masclista amb totes les seves expressions, i en aquest sentit tinc més clar que mai que cal apostar per l’autodefensa feminista i entre totes fer nostra la nit.

Maria Rovira -Regidora de la CUP Capgirem Barcelona