Arxiu de la categoria: Principal

Drets laborals dels músics, turisme i taxes, Cuba sí bloqueig no i visita ministre de Foment. Comissions abril 2017

Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports (dimarts 18 d’abril 9:30h)

Arran dels constants atacs i la precarització endèmica que pateix el sector musical han sorgit varis col·lectius que tenen l’objectiu de generar consciència col·lectiva i defensar els drets dels i les treballadors/es de la música. Aquest col·lectius han generat un manual de bones pràctiques de contractació, i demanarem que aquest sigui assumit per l’Ajuntament.

Davant el fet que s’han cobrat serveis d’urgències a persones residents a Catalunya com si fossin turistes. Demanarem per la política municipal al respecte.

Finalment demanarem saber com està l’execució dels acords per la millora de les condicions laborals al Servei d’Atenció Domiciliària.

Proposició bones pràctiques contractació músics

Pregunta facturació urgències

Seguiment proposició Servei d’Atenció Domiciliària

Comissió d’Economia i Hisenda (dimarts 18 d’abril 16:30h)

Durem una proposta per posar en marxa un seguit de taxes vinculades a l’activitat turística.

Sol·licitarem conèixer el motiu pel que el regidor d’Empresa i Turisme rebutja les propostes de l’Associació Les Kellys de Barcelona.

També voldrem conèixer si l’Ajuntament de Barcelona en Comú i el PSC es planteja crear un mercat o mercats on venedors ambulants podrien realitzar allà la seva venda sense estar sotmesos a la pressió policial.

Proposició taxes vinculades al turisme

Pregunta Kellys

Pregunta mercat venedors ambulants

Comissió de Presidència, Drets de ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció (dimecres 19 d’abril 10:00h)

Durem a la comissió una proposició de suport amb el poble Cubà, demanarem que s’acordi donar suport a l’aixecament del bloqueig a aquest país.

Sol·licitarem conèixer quins beneficis, condicions i clàusules es plantegen a la comissió creada per promoure Barcelona com a ciutat per acollir l’Agència Europea del Medicament.

També preguntarem per les condicions laborals del servei 010 arran de la seva gratuïtat per a usuaris i usuàries.

Proposició Cuba

Pregunta condicions laborals 010

Pregunta agència europea del medicament

Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat (dimecres 19 d’abril 16:30h)

Durem a la comissió una proposició per posar de relleu la manca d’inversions del govern espanyol a la ciutat,  i la necessitat de que l’Ajuntament refermi el seu compromís amb la plena sobirania per tal de fer front a les necessitats de la ciutat.

A l’apartat de preguntes demanarem pels motius per privatitzar la producció de 500 quilovats de potència elèctrica.

També preguntarem per quins motius TMB va establir uns requisits tan acotats per al contracte de suports publicitaris en un diari que només podia complir El Periódico de Catalunya i quin és l’estat actual del procediment d’adjudicació.

Proposició Foment

Pregunta operador energètic

Pregunta concurs TMB

Absolució Franz i Adrià, Comptadors Telegestionables i Zoo de Barcelona (Ple març 2017)

Aquest Ple de març presentarem una proposició en solidaritat amb en Franz i l’Adrià, dos joves encausats per per protestar pel desallotjament de Can Vies. Demanarem la retirada de la Generalitat del cas, i com Ajuntament proposarem que es demani l’absolució dels dos joves.

En l’apartat de preguntes demanarem informació sobre la campanya de l’Ajuntament respecte als comptadors Telegestionables, una campanya contrària a les decisions preses al Plenari de l’Ajuntament.

També demanarem pel relleu a la direcció del Zoo, voldrem saber amb quins terminis treballarà el Govern, i quin paper hi tindrà la Cinquena Tinença d’Ecologia Urbana.

 

Proposició Franz i Adrià

Pregunta direcció del Zoo

Pregunta comptadors telegestionables

Kurdistan-Newroz, MWC17, Josep Valtonyc i ordenança de solars.

Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports (dimarts 21 de març 9:30h)

Aquest mes no serem presents en aquesta comissió, ja que la nostra representant en aquest espai, Maria Rovira, és a Kurdistàn mostrant la nostra solidaritat amb aquest poble, i participant del Newroz d’aquest any.

Comissió d’Economia i Hisenda (dimarts 21 de març 16:30h)

Demanarem que la comissió accepti tirar endavant un estudi per a discernir l’impacte econòmic del MWC a la ciutat. Així com els llocs de treball que genera, i la qualitat d’aquests.

Preguntarem si el govern de BeC i el PSC eliminarà la contractació irregular del personal de Barcelona Activa SAU SPM tal com s’havia compromès a l’octubre de 2016

També demanarem saber quants contribuents són susceptibles de reclamar la devolució de l’impost d’habitatge, i quina previsió econòmica fa el govern municipal respecte a les possibles reclamacions en quant al descens de la recaptació.

Proposició Mobile World Congress

Pregunta Barcelona Activa

Pregunta impost habitatge

Comissió de Presidència, Drets de ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció (dimecres 22 de març 10:00h)

Durem a aquesta comissió una proposició de suport a en Josep Valtonyc, cantant mallorquí condemnat a tres anys i mig de presó per les seves lletres denunciant la màfia borbònica.

A l’apartat de preguntes demanarem saber si el Govern ha ordenat el precinte del CIE i ha portat davant dels tribunals el Ministeri d’Interior per desobeir les ordres de cessament i precinte. També sol·licitarem saber quants membres de la Guàrdia Urbana han estat expulsats del cos els últims 10 anys.

Proposició Valtonyc

Pregunta CIE

Pregunta agents Guàrdia Urbana expulsats

Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat (dimecres 22 de març 16:30h)

Durem a aquesta comissió una proposta per a la creació d’un grup de treball participatiu per tal d’elaborar durant el 2017 una proposta d’Ordenança de solars i edificacions en desús.

A l’apartat de preguntes demanarem saber els plans del govern sobre Ecoenergies, i per la gestió de producció i compra d’arbrat i plantes en relació al Viver Tres Pins.

Proposició ordenança solars buits

Pregunta viver Tres Pins

Pregunta Ecoenergies

Balanç de la CUP Capgirem Barcelona sobre l’estat de la ciutat exposat al #PleBCN

Abans d’entrar en matèria cal fer algunes reflexions respecte a la celebració d’aquest plenari extraordinari sobre l’estat de la ciutat.

La primera és que des de la CUP Capgirem Barcelona no compartim el format que se li ha donat. D’una banda, no entenem que se celebri amb poc temps i abans d’un plenari ordinari amb un ordre del dia ja prou carregat. Entenem que fer-ho així serveix només perquè cada grup parli aquí del seu llibre i no pas per fer un debat real sobre l’estat de la ciutat de la que se’n puguin extreure conclusions sobre consensos i dissensos.

D’altra banda, tampoc compartim que es faci de forma tancada i d’esquenes la ciutat. Aquest plenari s’hauria de celebrar fora, ja no del saló de plens, sinó del propi ajuntament, per facilitar la participació i assistència popular. A més a més, caldria també vehicular intervencions de les veïnes de Barcelona per tal que no esdevingui l’enèsim diàleg de sords habitual als plenaris.

De tota manera. És una mostra més de com la dinàmica institucional s’ha normalitzat a Barcelona en Comú, domesticant tot caràcter contestatari que pogués tenir el projecte. Gairebé dos anys després del canvi de govern, més que una alternativa hem constatat que ha tornat la vella política d’Iniciativa i el PSC, tots dos dins el govern també avui.

Quasi dos any després, constatem la frustració de les expectatives de canvi que molta gent va dipositar a les urnes, al maig de 2015. No en va, el govern ha intentat cooptar i neutralitzar les lluites de la ciutat i ha contribuït a una desmobilització molt perjudicial per a les classes populars, però que també pretén trobar al carrer el suport a les seves polítiques.

El pacte amb el PSC, aquell que l’alcaldessa anomenava “la màfia” ara encapçalat per un investigat en la trama Bustos, va certificar la fi de la il·lusió i la certesa del miratge. Les excuses s’esgoten i ja no poden dissimular ni les formes. Bon exemple el tenim en l’impuls de la Marca Barcelona que ens porta el govern com a única mesura de govern al ple que ve a continuació.

Cal reconèixer, però, que la propaganda és una de les grans habilitats del govern. La ciutat es veu bombardejada constantment per flaixos de propaganda, declaracions grandiloqüents, informacions esbiaixades, i anuncis que després queden en paper mullat.

Els exemples són molts: un CIE tancat que segueix a ple rendiment; un concurs de subministrament energètic en suspensió per recurs de les grans elèctriques; “els millors pressupostos de la història”; un PAM no nat i un PIM absent; o el tinent d’alcalde dient que les empreses que tinguin negocis en paradisos fiscals no podran contractar amb l’ajuntament quan és directament mentida; el xantatge del PEUAT o barbàrie; la participació privada en les polítiques d’habitatge pactada amb CiU, PSC i Ciutadans. Podríem seguir tot el plenari amb la llista.

No diem que es pugui fer tot d’un dia per l’altre, només demanem al govern humilitat i honestedat a l’hora de dir les coses, i deixin d’enviar missatges manifestament falsos, de vendre victòries que després queden en paper mullat.

*És impossible abordar totes les qüestions de la ciutat en aquest plenari amb el format que se li ha donat i per tant només abordarem algunes qüestions sobre l’estat de Barcelona.

Participació i democràcia: Malgrat les grans promeses i els grans anuncis continuem amb un Ajuntament marcadament presidencialista, conseqüència directa d’un projecte polític personalista com el què governa la ciutat. El sistema gerencial de sous estratosfèrics continua intacte. El sistema clientelar de sempre està ara al serveis de BEC i el PSC i els pressupostos participatius s’han esfumat.

Serveis públics.- I quan diem públics volem dir això:  públics. De titularitat i gestió pública. A dia d’avui només tres escoles bressol han estat municipalitzades a iniciativa del govern. El PIAD i el SARA van iniciar el procés de ser internalitzats per acord amb aquest grup en la modificació pressupostària de 2016. Parcs i Jardins, declarat servei essencial però amb el bloqueig d’economia per revertir externalitzacions tan bàsiques com els 10 treballadors dels CETs o BTV,  que amb una sentencia de cessió il·legal de treballadors, continua igual que abans i amb varies treballadores que porten més d’un any i mig a l’atur per denunciar les irregularitats laborals. 

Les clàusules socials de la contractació, com sempre les més millors del món i de la història, faltaria més, són l’excusa municipal per no internalitzar ni tant sols serveis bàsics que mai haurien d’haver passat a mans privades. I aquí tenim un gran exemple: davant la proposta de re-municipalització del servei de neteja viària i gestió de residus el govern es fa l’orni. Un 10% del pressupost municipal en mans de la màfia constructora reciclada i a sobre amb proves de frau, però tot i així Barcelona en Comú no vol aprofitar la fi de la concessió per fer el què ajuntaments de tots els colors han fet per raons ben senzilles: millor gestió, menys precarietat i més estalvi. Però vaja, tenint en compte que a l’Àrea Metropolitana fien la recuperació de la gestió pública de l’aigua a una sentència judicial i a una comissió presidida per Balmón, del PSC clar, no ens hauria de sorprendre tant.

Guàrdia Urbana.- Si d’algun tema s’escaqueja l’alcaldessa és de la responsabilitat política sobre la Guàrdia Urbana. La designació d’un comissionat i la rentada de mans de tots els regidors del govern ha neutralitzat el control i fiscalització de la policia per part de l’oposició i la ciutat. Mirar cap a una altra banda no fa desaparèixer el problema. Els UPAS segueixen intactes en un exemple de covardia: tant que li agrada al govern posar exemples, mirin Badalona o Sabadell on van resoldre la qüestió només entrar al govern. La repressió contra la venda ambulant continua i conseqüència directa és l’empresonament del company Sidil, que va dir prou al racisme institucional fart de ser perseguit i agredit. Per cert, pensa fer res el govern davant l’evidència que un agent va falsificar un atestat policial afirmant que un metge havia denunciat a un regidor d’aquest grup quan era manifestament fals?

En altres aspectes centrals la valoració no difereix gaire, per no dir gens.

  • En matèria de transport l’estructura opaca de 571 directius de TMB segueix intacta. Els serveis retallats des de 2007 no s’han recuperat, les tarifes estan congelades enlloc de baixar per millorar l’accés al transport públic, la T-Mobilitat continua avançant i encara no hem sentit al govern qüestionar la gestió privada del Tram.
  • Si parlem d’habitatge, bandera estrella de la campanya de l’alcaldessa, el panorama és desolador. El Pla d’habitatge a 10 anys vista va ser pactat amb CiU i Ciutadans i sense manies, ho han fet incloent el model públic-privat que obre la porta de nou a que constructores i màfia especulativa faci negoci amb les polítiques públiques d’habitatge.
  • L’espai públic continua censurat i privatitzat. Seguim amb una ordenança de terrasses feta per CiU i que amb una situació que està empitjorant, ja veiem les aliances de Jaume Collboni amb determinats sectors de la restauració. I seguim també amb una ordenança del civisme que imposa una regulació privativa i antisocial de l’espai públic i que criminalitza la pobresa.
  • Turisme: Aprovat el PEUAT, s’atomitza el turisme als barris. El pla estratègic de turisme en cap cas fa un plantejament de decréixer, tot el contrari, partint de la mateixa realitat, ho gestionarà  per tal de fer perdurar el model. Un model que, no oblidem, està també vinculat a la política de grans esdeveniments d’indústries més que qüestionables. L’exemple en trobem amb el continuisme del govern amb el MWC que continua rebent diners públics quan genera negocis milionaris per uns pocs i es un dels abanderats de la precarització laboral, que això si que afecta a moltes.

Si una cosa hem constatat amb aquests quasi dos anys a l’Ajuntament és que els límits de les institucions i les barreres competencials són un fre per la transformació social, política i econòmica. I és per això que hem insistit i insistim en què si volem canviar alguna cosa des de l’arrel hem de rebentar les costures d’aquesta casa, dinamitar les fronteres de la legalitat i trencar amb la lògica de l’obediència.

No es tracta només de generar contrapoder al carrer enlloc de neutralitzar-lo, es tracta també de desbordar l’ordre constitucional i liberal per poder construir una alternativa socialista per la ciutat, i per extensió solidaria als països catalans. I a dia d’avui, i molt a pesar nostre, el govern de la ciutat camina en sentit contrari.

Habitatge públic de titularitat,gestió i execució públiques, abusos policials, externalitzacions i Sahara (Ple febrer 2017)

Aquest mes de febrer presentarem una proposició per a garantit la titularitat pública de l’habitatge municipal, evitar el lucre privat i l’espoli a les arques públiques que sovint realitzen les empreses privades que intervenen en la producció del parc d’habitatges públics.

A l’apartat de de sol·licitud d’informació preguntarem per les mesures sancionadores que s’han pres finalment en relació als dos agents de la Guàrdia Urbana que es van veure relacionats amb una suposada agressió a un motorista a l’Arrabassada el passat 15 d’agost.

També preguntarem sobre les externalitzacions del servei a l’Ajuntament, demanarem saber quins d’aquests serveis es planteja internalitzar d’aquí a l’acabament del mandat el Govern de Barcelona en Comú i el PSC ?

Finalment presentarem una declaració institucional en solidaritat amb el poble Sahrauí.

 

Proposició d’habitatge

Pregunta Gàrdia Urbana, Arrabassada

Pregunta llistat serveis internalitzats

Declaració Institucional Sahara

Precarietat laboral, desmilitaritzem el saló de l’ensenyament, treballadores BTV, opacitat a TMB i gestió pública del TRAM (Comissions febrer 2017)

 

Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports (dimarts 14 de febrer 9:30h)

Davant les denúncies d’incompliment del Conveni i Plec de condicions pel que fa el funcionament, el manteniment i les condicions de les treballadores a l’equipament integral de la meridiana, gestionat per l’empresa CLECE, proposarem un seguit de mesures per revertir aquesta situació.
Preguntarem pels criteris seguits en l’assignació de subvencions per a la insonortizació de locals, tenint en compte que locals ja insonoritzats n’han rebut. També preguntarem pels problemes estructurals de l’Escola Ítaca de Les Corts.
També farem el seguiment de l’estat d’execució de la proposició aprovada el passat més de març, per incloure la perspectiva de gènere en el si de l’Institut Municipal de Cultura de Barcelona.

Proposició equipament integral Meridiana

Pregunta subvencions sales de concerts

Pregunta escola Ítaca

Seguiment proposició perspectiva de gènere en cultura

Comissió d’Economia i Hisenda (dimarts 14 de febrer 16:30h)

Demanarem a la comissió que engegui els mecanismes necessaris per la reprovació del president de la Fira, Josep Lluís Bonet, per haver autoritzat la presència de l’exèrcit espanyol al Saló de l’Ensenyament. A la mateixa proposició demanarem que La Fira es comprometi amb la cultura de la pau.
Pel que fa a les preguntes, sol·licitarem saber com és possible que no s’hagi entregat a l’Ajuntament de Barcelona l’estudi econometric dels suposadament 13.000 llocs de treball que creava el MWC.
També demanarem saber si l’Ajuntament te previst fer un procés participatiu per l’assignació del 5% del pressupost municipal del 2018.

Proposició desmilitaritzem l’educació

Pregunta pressupostos participatius

Pregunta MWC
Comissió de Presidència, Drets de ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció (dimecres 15 de febrer 10:00h)

Demanarem que comparegui els responsable del Govern en matèria de seguretat per rendir comptes en relació a l’actuació de la Guàrdia Urbana de Barcelona, la tarda del passat divendres 3 de febrer a l’Ateneu Popular de Sarrià.
En l’apartat de proposicions demanarem que s’apliquin una bateria de mesures a TMB orientades a acabar amb l’opacitat d’aquest òrgan, i la poca predisposició de la direcció a conciliar horaris per a facilitar la participació dels membres del Consell d’Administració.
Preguntarem pel plantejament del govern respecte la readmissió dels treballadors que avui dia continuen acomiadats de BTV malgrat guanyar la sentència ferma de cessió il·legal de treballadors.
També Sol·licitarem conèixer quin és el projecte del Govern de Barcelona en Comú i PSC per al nou Parc de Bombers de l’Eixample i en quins tempos es planteja executar.

Compareixença Casal de Sarrià

Proposició TMB

Pregunta treballadores acomiadades de BTV

Pregunta Bombers
Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat (dimecres 15 de febrer 16:30h)

Presentarem una proposició per tal de garantir la titularitat i gestió 100% pública del TRAM.
Preguntarem la posició del govern municipal i què pensa fer davant de l’evidència que l’hotel previst al solar de Creu Coberta 20-24 al barri d’Hostafrancs és il·legal.
També farem un seguiment de la proposició aprovada el passat desembre de 2015, que tenia com a objectiu aplicar perspectiva de gènere a l’urbanisme de la ciutat de Barcelona.

Proposició tramvia

Pregunta hotel Hostafrancs

Pregunta Bombers

Seguiment proposició urbanisme feminista

Al·legacions al Pla d’Habitatge de l’Ajuntament, resposta del Govern, i reflexió política de la situació actual en matèria d’habitatge

El passat desembre vam presentar les al·legacions del Pla d’Habitatge que presenta el govern de BEC i PSC. Aquest és un pla a 10 anys vista, de la mateixa manera que governs anteriors n’havien realitzat d’altres, moltes mesures de les quals no s’havien arribat a desenvolupar. Aquest fet es deu a que la seva aprovació no és vinculant. Així doncs, a diferència del PEUAT, la seva votació seria com la del Pla d’Actuació Municipal; creiem que aquesta informació és necessària per situar la rellevància del posicionament de la CUP i en primer lloc, analitzar com ens situem com a organització a nivell discursiu i en segon lloc, el trasllat a un vot determinat.

Així doncs, aquest document consta de les al·legacions que vam presentar com a CUP Capgirem Barcelona, en base les aportacions dels districtes que van poder debatre i fer aportacions i les persones que conformem actualment el grup de treball d’habitatge.  A sota de cada al·legació hi ha la resposta que hem rebut del govern –amb el qual vam fer una reunió per que ens exposessin el pla i una altra perquè ens expliquessin les respostes de les al·legacions- i en últim terme hi ha una reflexió que fem les persones que hem estat treballant el dret a l’habitatge a nivell de ciutat durant aquest any i mig i que volem traslladar fent una proposa sobre el vot de la CUP Capgirem el pròxim divendres.

  1. Al·legacions

Prèvia-Quant al concepte d’habitatge i la situació d’emergència social és vigent i imperiosa i justifica actuacions extraordinàries i urgents per part dels poders públics.

Des de la CUP-Capgirem Barcelona volem constatar que l’habitatge és un element essencial per a que qualsevol persona o unitat de convivència pugui desenvolupar el seu projecte.

Actualment tenim un problema col·lectiu d’accés al dret a l’habitatge que ens ha de fer preguntar quines son les bases del sistema productiu, de distribució i consum d’habitatge, es a dir, quina és la base del sistema de provisió d’habitatge.

Aquests problemes són conseqüència del model de ciutat que s’ha desenvolupat, que ha anteposat els interessos de les grans empreses, a les persones que vivim a la ciutat; així doncs, s’ha construït una ciutat aparador amb un model turístic que fa fora les persones dels seus barris generant una bombolla que fa impossible quedar-se en molts dels barris de la ciutat. D’aquesta manera, la situació actual és fruit de les polítiques neoliberals desenvolupades arreu; polítiques acompanyades i alimentades per la precarietat dels llocs de feina i  la feminització de la pobresa entre d’altres. Així doncs, avui vivim les conseqüències del fet d’ haver mantingut un model econòmic i social basat en l’acumulació del capital.

A Barcelona aquest fet s’evidencia amb la venta de sòl públic, l’entrada del capital privat per a gestionar els drets més bàsics, un model de ciutat basat en el turisme i els grans esdeveniments, l’externalització de la majoria de serveis essencials fonamentals pel funcionament de la ciutat i per garantir les vides dignes a les veïnes.  En definitiva analitzem i constatem que s’ha anteposat els interessos privats al fet de garantir unes condicions necessàries per desenvolupar  vides dignes, que valguin la pena ser viscudes. Per tant, cal tenir en compte que quan parlem d’habitatge també hem de parlar del model econòmic i social i com des de les institucions públiques  a dia d’avui es continua contribuint a alimentar les polítiques que ens han portat fins aquí.

Entrant concretament al pla d’habitatge cal tenir clar que al parlar de sobirania residencial per a totes les veïnes de la ciutat hi ha diferents qüestions que hem de tenir en compte:

– Produir habitatge social implica desenvolupar cooperatives de treball i gestores d’habitatge de propietat col·lectiva de forma assembleària i autogestionada.

– Les comunitats cooperatives o els veïns/es, han de participar i veure’s involucrat en el procés de planificació, decisió, producció i avaluació en matèria de sobirania residencial.

– Fomentar la ciutat construïda versus la nova construcció. Es a dir fomentar la rehabilitació respectuosa amb la població què hi viu, evitant els processos de gentrificació (això es pot realitzar amb mesures punitives o incentivadores).

-L’administració local ha de fomentar l’autogestió cedint solars, edificis o habitatges per a projectes comunitaris o cooperatius permetent un efecte multiplicador de l’acció pública alhora de fomentar la producció o assoliment d’un parc d’habitatge social.

Primera.- Prevenir i atendre l’emergència habitacional i exclusió residencial. Atenció a la pobresa energètica.

Entenem que la pobresa energètica no es soluciona promocionant l’estalvi energètic de les famílies, millorant els habitatges, o reduint la factura, això són mesures assistencialistes que en molts casos no arriben on toca ja que moltes situacions de pobresa energètica ni afloren.

Per tant, entenem que cal afegir diferents mesures que si que són competència de l’àmbit municipal.; aquestes són les que afegim a continuació.

La única manera d’acabar amb els casos de pobresa energètica és nacionalitzant les empreses energètiques de manera que passen a mans públiques, sota gestió pública, universal i sotmesa a la participació i al control popular. Només així podem garantir que la dignitat de les persones passa per davant de l’afany de lucre i que el patrimoni col·lectiu es posa al servei d’aquestes. Entenem que això sobrepassa lo municipal però partint d’aquesta premissa el que sí que podem fer des del municipi és:

1. Acabar amb el traspàs permanent de recursos a aquestes empreses, hem de tallar els seus privilegis i això passa per:

a) Auditoria de les xarxes de distribució que permeti conèixer el seu estat, el servei prestat, els recursos públics invertits i les seves amortitzacions, les retribucions rebudes, el règim de propietat i les concessions dels punts de connexió.
b) L’auditoria ha de servir per dur a terme una expropiació de les xarxes de distribució per tal d’incorporar la vocació de servei públic en la seva gestió i garantir cap tall de subministrament per raons socioeconòmiques.

L’Ajuntament, en consonància a la llei 24/2015, ha requerit i continuarà requerint de forma jurídica totes les dades relatives a la transparència i dret a la informació i alhora les dades dels casos d’impagaments i interrupció del subministrament en els casos on existeixi risc d’exclusió social. Al mateix temps, l’Ajuntament de Barcelona, no disposa de competència, ni autoritat per poder exercir una auditoria sobre les empreses subministradores, dita competència és estrictament de l’Estat Espanyol.  

NO S’ACCEPTA

2. Auditar per expropiar no només auditar per veure en què podem estalviar o què podem negociar amb elles.

L’Ajuntament de Barcelona no té ni les competències, ni l’autoritat per exercir l’expropiació de les xarxes de distribució d’aquestes empreses.

NO S’ACCEPTA
3. Acabar amb els privilegis de les empreses vol dir que aquestes s’han de corresponsabilitzar del deute de les famílies que per raons socioeconòmiques no podem fer-hi front. Ni un conveni més amb aquestes empreses, i ni un euro públic més quan estan generant beneficis milionaris a costa de nosaltres, i també dels poders públics. La proposta que es realitza en aquest pla de nou incideix en els ajuts, és a dir, que de nou la solució passa per transferir recursos públics una vegada i una altra…així es passa de puntetes per l’incompliment sistemàtic de la Llei 24/2015 per part de les grans companyies respecte a l’obligatorietat d’assumir els deutes de les famílies aplicant ajuts a fons perdut i descomptes significatius tal com marcava l’article 6.3 de l’esmentadallei.

En la nova revisió de contractes de l’Ajuntament ja s’han fet totes les revisions pertinents en termes de  pobresa energètica.. És a dir, aquestes empreses han de respectar els estàndards socials i mediambientals definits per l’ajuntament Respecte la capacitat de contractar el subministrament dels més de 6.500 habitatges públics de lloguer l’elecció depèn dels propis usuaris.  Per enfortir el compromís es modificaran les actuacions A1.3 Atenció a la pobresa energètica i B3.1 Inspecció, regularització i sanció del parc públic de lloguer, per a incloure aquestes consideracions.

NO S’ACCEPTA

4. Revisar i resoldre els contractes de subministraments de dependències municipals per adequar-los a l’interès general en termes de responsabilitat social i ambiental de les companyies mentre no s’expropien les xarxes de distribució.

Tal i com diu a dalt; aquestes empreses han de respectar els estàndards socials i mediambientals definits per l’ajuntament

NO S’ACCEPTA

5. Emprendre accions legals com a Ajuntament de Barcelona contra les empreses subministradores per tal que aquestes assumeixin els deutes de les famílies i donin resposta immediata a les situacions d’emergència social de les quals són corresponsables.

Ja estem utilitzant el mecanisme sancionador que ens regula la llei 24/2015 i la llei 22/2010 de consum. Des de l’Àrea de Drets Socials s’han iniciat diverses accions legals contra les empreses subministradores que no compleixen les lleis esmenades amb anterioritat. A dia d’avui, no existeix cap mecanisme legal que ens permeti sancionar a les empreses subministradores que no vulguin coresponsabilitzar-se econòmicament amb els rebuts impagats.  

NO S’ACCEPTA

6. Desobeir el Tribunal Constitucional respecte la suspensió de la ILP, L24/2015 promoguda entre altres agents per la PAH. Donat que aquest tribunal suspèn les lleis socials afirmant que ho fa per garantir la “igualtat entre tots els espanyols”, quan en realitat actua en favor dels grans oligopolis.

No es pot demanar als funcionaris i la resta de personal de servei d’una administració pública desobeir ni als tribunals ordinaris ni al Tribunal Constitucional, ja que està entre les seves obligacions el respecte a la llei, les sentències i les decisions constitucionals.

NO S’ACCEPTA

Segona.- Prevenir i atendre l’emergència habitacional i exclusió residencial. Violències masclistes i famílies monomarentals.

Tal i com es va concloure a la taula de feminització de la pobresa, una de les causes d’aquesta és la manca d’independència econòmica de les dones de la ciutat. En aquest sentit cal posar èmfasi en que l’ajuntament posi totes les eines que estan al seu abast perquè les dones que pateixin violències masclistes tinguin totes les eines per poder desenvolupar-se sense la dependència econòmica de les seves parelles, per tant és important que tant aquelles que tenen fills com les que no puguin disposar de pisos amb un lloguer social per tal de poder desenvolupar la seva independència, així com la seva recuperació.

Per tant, és important que s’inclogui en el pla d’habitatge una mesura concreta que faci referència a les dones, així com a les famílies monomarentals; tenint en compte les dades aportades de dones en situació de violències des de la regidoria de feminismes i LGTBI, així com dels serveis del SARA, PIADS i CUESB de la ciutat.

L’atenció als col•lectius especials ja està recollida a l’actuació B3.3 Tot i això, es contemplen les peticions de la CUP i es proposarà al Consorci d’Habitatge de Barcelona, on hi participen Generalitat i Ajuntament de Barcelona (ja que és una competència consorciada), que el 30% de les adjudicacions d’habitatges de lloguer assequible i de dret de superfície es facin a persones joves (menors de 35 anys) i un 10% a dones i famílies monomarentals.

S’ACCEPTA

Tercera.-  Prevenir i atendre l’emergència habitacional i exclusió residencial. Revisió de l’import de la renda de lloguer.

Que l’ajuntament revisi l’import de la renda de lloguer en funció de l’evolució de la família. Així doncs, les famílies que han canviat a pitjor la seva situació socioeconòmica se’ls adaptarà els lloguers per tant que puguin continuar tenint dret a l’habitatge. Aquesta mesura ha d’afectar al total de persones en habitatges de propietat -directa o indirectament- i accedissin a l’habitatge abans o després de la crisi.

Actualment aquest ja és el funcionament de tot el parc de lloguer de titularitat pública de la ciutat. En aquesta línia, l’actuació A1.1 contempla el manteniment dels ajuts econòmics finançats per drets socials per subvencionar les rentes de lloguer. Alhora, es disposa d’un equip específicament dedicat a conèixer les dificultats de pagament dels pisos del Patronat per facilitar els ajuts socials corresponents.  

S’ACCEPTA

Quarta.-  Garantir el bon ús de l’habitatge. Mobilització dels habitatges buits.

Es parla de la necessitat que el cens de pisos buits estigui fet d’aquí a 10 anys. Entenem que es necessita la màxima celeritat per fer aquest cens per tal de poder sancionar -també mitjançant les ordenances fiscals- i d’aquesta manera mobilitzar el conjunt de pisos buits; per tant aquest cens hauria d’estar fet en el termini de 3 anys, mitjançant recursos i personal a través de plans d’ocupació de Barcelona Activa, especialment destinats a persones en situació d’exclusió residencial.

La posada en marxa del cens en els primers barris ha permès valorar amb major precisió el temps necessari. Aquesta realitat juntament amb la consideració del Cens com una eina clau per a l’establiment de processos d’activació d’habitatge buit ens ajuda a establir en 5 anys la realització del cens. Es modifica el quadre d’objectius del Pla i s’estableix que es realitzarà el cens dels 73 barris en el primer quinquenni del Pla.

S’ACCEPTA PARCIALMENT

Cinquena.-  Manteniment de l’ús residencial. Incorporació de les propostes dels plans relatius a l’ús turístic (PEUAT)

Que es declari  tot Barcelona zona 1. Cal tenir en compte que els allotjaments turístics, els hotels expulsen d’altres tipus d’economia, generant augment dels preus del lloguer així com una bombolla turística a la ciutat.  Per tant cal prendre mesures per apostar pel decreixement turístic, per tal que l’habitatge deixi d’utilitzar-se com a una mercaderia amb la qual especular.

NO S’ACCEPTA

Sisena- Ampliar el parc assequible. Model d’habitatge

És important que quan parlem de l’ampliació del parc d’habitatge, quan ho fem de pisos de nova construcció –com està previst segons ha anunciat el govern- s’han de tenir en compte les necessitats per desenvolupar models d’habitatge comunitàries que impliquin la generació de noves relacions entre les persones que habiten en un mateix edifici; alhora aquests espais comunitaris han d’estar realitzats tenint en compte la perspectiva de gènere, així com les necessitats dels diferents col·lectius vulnerabilitats de la ciutat.  Per tot això creiem imprescindible que es tinguin en compte d’altres maneres de participació de les veïnes en la realització d’aquests habitatges, així com un desenvolupament de presa de decisions comunitària per avançar en la sobirania residencial que hem descrit a l’inici d’aquest document.

El pla ja contempla, a l’actuació C1.2 Implementació de nous models d’habitatge amb protecció oficial i dotacional, la generació de nous models residencials que tinguin en compte, entre d’altres aspectes, la perspectiva de gènere. Per altra banda, a l’actuació C4.1 es preveu el desenvolupament de cooperatives de cessió d’ús on es fixa la necessitat de desenvolupar un model més col•lectius amb espais d’ús comunitari que facilitin compartir serveis i activitats. Aquest model  ha de servir de punta de llança per assajar també nous models d’habitatge col•lectiu que es puguin traslladar a les promocions públiques.

S’ACCEPTA

Setena-Ampliar el parc assequible. Acords amb entitats financeres.

Entenem que els acords amb les entitats financeres no han de ser que l’ajuntament repagui amb els diners de les veïnes a aquestes entitats, de beneficis milionaris anualment. Per tant, s’ha de treballar amb els municipis d’arreu per fer front al xantatge d’aquestes entitats, de la mateixa manera que cal fer una campanya pública i mobilitzar d’altres instruments per tal de no repagar aquests habitatges i obtenir-los gratuïtament; tenint en compte el valor d’ús d’aquests i no de mercat.

Alhora, entenem que és necessari desobeir el Tribunal Constitucional respecte la suspensió de la ILP, L24/2015 promoguda entre altres agents per la PAH. Donat que aquest tribunal suspèn les lleis socials afirmant que ho fa per garantir la “igualtat entre tots els espanyols”, quan en realitat actua en favor dels grans oligopolis.

Actualment això no és possible. Amb altres majories parlamentàries catalans i estatals així com amb altres normes constitucionals i legals, possiblement es podria aconseguir. En qualsevol cas, el conveni actualment vigent preveu un pagament mensual d’entre 80 i 120 euros en funció de si l’habitatge es troba ocupat o buit. Per tant, es pot considerar que les condicions són molt favorables per a l’administració.

NO S’ACCEPTA

Vuitena-Ampliar el parc assequible. Expropiacions

L’ajuntament ha d’expropiar  tots els immobles en construcció amb l’obra aturada i contractar aturades per tal d’acabar els immobles a través de la promotora municipal. Així doncs, cal utilitzar els pisos en construcció pel parc de lloguer públic de la ciutat com a eina per combatre l’atur a Barcelona.

Alhora, també cal utilitzar aquesta eina –l’expropiació- per als habitatges propietat de bancs o fons voltor i que no estan assumint les obligacions amb les comunitats de veïns (pagament de quotes comunitàries, arranjaments de danys comuns, manteniments de l’habitatge…) per ajudar les veïnes i, alhora , ampliar el parc públic.

Finalment, cal utilitzar l’expropiació per pels solars embargats per la banca i descuidats o els comprats per fons voltors i desenvolupar noves formes de tinença i sobirania residencial que hem exposat a la part introductòria.

No es disposa dels recursos econòmics suficients per a efectuar aquesta operació. Això sí, s’estan realitzant compres de forma selectiva molt per sota del preu de mercat, així com imposant sancions de forma sistemàtica. D’aquesta manera, a través d’aquesta connexió, els preus i els temps d’adquisició són molt inferiors als d’un expedient expropiatori.

En l’actual estat social i democràtic de dret això no és possible. Amb altres majories parlamentàries catalans i estatals així com amb altres normes constitucionals i legals, en aquest estat o en un altre, podria ser possible. 

No es disposa dels recursos econòmics suficients per a efectuar aquesta operació. Això sí, s’estan realitzant compres de forma selectiva així com imposant sancions de forma sistemàtica. D’aquesta manera, a través d’aquesta connexió, els preus i els temps d’adquisició són molt inferiors als d’un expedient expropiatori. 

NO S’ACCEPTA

Novena-Impuls del mercat social. Creació d’una associació d’habitatge assequible per la producció i gestió de l’habitatge amb inversió privada.

Entenem que és a través del Patronat Municipal d’Habitatge que s’ha de gestionar el parc públic d’habitatge, i que en cap cas hi ha d’haver empreses privades que intervinguin en la producció i gestió del que ha de ser un bé públic i universal. Així doncs, ha de ser des del sector públic que es desenvolupin les diferents polítiques d’habitatge. Per tant, l’habitatge  que es realitzi a la ciutat ha de ser titularitat, gestió, i provisió totalment públic, i avançant cap a un control democràtic per part de totes les veïnes del model de provisió d’habitatge a la ciutat.

La manca d’habitatge assequible a la ciutat és un fet clar i compartit per tots els agents. Per aquest motiu, aquest Pla pel Dret a l’Habitatge de Barcelona preveu la incorporació de nous agents amb capacitat de produir habitatge assequible que permetin augmentar la capacitat tècnica i econòmica actual per executar el potencial d’habitatge assequible. Aquest agents sempre hauran d’oferir garanties del compliment dels objectius de l’interès general, com és la limitació del lucre privat i el seguiment de les millors tradicions europees de polítiques públiques, que es basen en la col•laboració públic-privada-social de forta base associativa i de barri.

NO S’ACCEPTA

  1. Reflexió i proposta

Per treballar el dret a l’habitatge a Barcelona és fonamental interrelacionar-ho amb el model econòmic i productiu que s’està desenvolupant a la ciutat, fruit també dels governs anteriors. Tenint en compte que s’ha desenvolupat aquest model,  ens trobem actualment en una situació d’emergència habitacional, així com d’expulsió de les veïnes dels seus barris com a conseqüència d’una política neoliberal que s’ha basat en vendre el sòl públic, i en desenvolupar la indústria del turisme; un gran negoci en la que els beneficis són a costa de l’explotació de la ciutat a cost 0 per les empreses. Els costos reals del monocultiu econòmic del turisme són l’expulsió de les veïnes dels seus barris, l’encariment generalitzat del cost de vida i la precarietat laboral de les treballadores directes i indirectes.

Si ens centrem concretament en l’habitatge, i analitzem les llars socioeconòmicament, estem davant d’un procés de reducció de la renda mitja de les llars i un increment de població amb rendes baixes i molt baixes; les últimes dades ens mostren que gairebé un 40% de les veïnes de Barcelona es troben en aquesta situació. La renda i l’accés a l’habitatge estan absolutament relacionats tenint en compte que Barcelona només té un parc públic d’habitatge disponible de 6.300 pisos. Tanmateix, i segons dades que el mateix gerent d’habitatge va anunciar, hi ha entre 40.000 i 60. 000 pisos buits a al ciutat, així com més de 6.000 habitatges d’ús turístic sense llicència.

Als problemes d’accés al dret a l’habitatge cal afegir l’increment de les situacions de pobresa energètica que es deu principalment al fet que les empreses energètiques no estan en mans públiques, sota gestió pública, universal i sotmesa a la participació i al control popular. Entenem que només així podem garantir que la dignitat de les persones passa per davant de l’afany de lucre i que el patrimoni col·lectiu es posa al servei d’aquestes.  A aquest fet, cal afegir l’existència d’un parc anterior a les regulacions que garanteixen el correcte aïllament tèrmic dels pisos; el descens de la renda mensual de les llars; l’alt cost de l’habitatge; i com dèiem a l’inici uns preus bàsics de subministraments massa elevats per a moltes llars treballadores.

Per tant, tenint en compte la situació actual a la ciutat, així com la ponència aprovada a l’Assemblea General del novembre passat crèiem imprescindible abordar, mitjançant aquestes al·legacions un plantejament polític, ideològic del que entenem que hauria de ser una política que posa al centre les persones per sobre dels interessos econòmics, de les lleis i dels falsos consensos. I aquest última qüestió és rellevant en tant que si el que necessitem les veïnes és endegar onades de desobediència a les companyies elèctriques, als preus abusius de lloguer; en definitiva continuant  activant la mobilització tal i com apostem com a CUP Capgirem Barcelona tenint en compte els límits de les institucions actuals, és fonamental que l’actual govern estigui disposat a donar-hi suport i també a donar la cara per la majoria social empobrida d’aquesta ciutat.

Amb tot això,  mitjançant aquestes al·legacions enteníem que havíem d’anar al límit de la legalitat; parlant d’expropiacions, parlant de desobediència, parlant de rescindir contractes i sobretot posant al centre la vida per sobre d’unes lleis moltes vegades injustes i absurdes.

És per tot això i perquè enteníem que el govern havia d’anar més enllà  del que s’ha fet fins ara: posar pedaços, gestionar  les emergències, augmentar les ajudes als lloguers i rehabilitacions, continuar construint pisos mentre n’hi ha milers de buits a la ciutat, de fet inclús treballant amb entitats privades la construcció i gestió d’habitatges amb diners públics; que entenem que el pla que es presenta –fruit també de les negociacions amb d’altres partits- no camina en la direcció necessària per avançar cap a la sobirania residencial.

Així doncs, des del nostre prisma aquest pla hauria de ser ambiciós per començar a capgirar la situació actual, buscant els límits legals, utilizant eines de desobediència, cercant la complicitat i la mobilització de les veïnes en contra del conjunt de lobbies de la ciutat. 

Control informatitzat de la precarietat laboral, Pla de creixement de la ciutat i Escola Nova 21 (Ple gener 2017)

Aquest Ple de gener presentarem una proposició orientada a detectar casos de precarietat laboral en empreses que treballen per l’Ajuntament. Demanarem que l’ajuntament posi els recursos necessaris per tal d’implementar un aplicatiu, de programari obert i lliure, que tingui la capacitat d’automatitzar la detecció d’irregularitats laborals i així complementar la feina dels inspectors/es.

En l’apartat preguntarem pel Pla de creixement de la ciutat que anunciar anunciar recentment per l’Alcaldessa.

També preguntarem per la participació que ha tingut el professorat en la decisió de signar el conveni de col·laboració Xarxes per al canvi amb Escola Nova 21.

Proposició aplicatiu de control de la precarietat laboral

Pregunta Pla delta

Pregunta Escola Nova 21

Compra del Tantarantana, SAD, Procés participatiu per l’Abaceria Central, Opacitat a TMB, Parcs i Jardins (Comissions gener 2017)

Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports (dimarts 17 de gener 9:30h)

Davant la recent compra del teatre Tantarantana demanarem que comparegui el responsable de Cultura per a donar els detalls d’aquesta transacció.

En la part propositiva, demanarem que la comissió acordi fer una avaluació sobre la gestió del servei del SAD, i tirar endavant un seguit de protocols per a millorar les condicions laborals de les treballadores, desprès que aquestes hagin denunciat varis incompliments per part de les empreses adjudicatàries (Clece, Valoriza i Saura)

Al torn de preguntes demanarem a l’Ajuntament quines han estat les accions que s’han emprés per tal d’evitar la presència de l’exèrcit al Saló de l’Ensenyament.

Finalment farem seguiment de l’estat d’execució de la proposició que vam presentar, i va ser aprovada, per tal d’aplicar mesures que dignifiquin la vida de les persones grans, emfatitzant la situació de les dones.

Compareixença Tantarantana

Proposició SAD

Pregunta Saló Ensenyament

Seguiment proposició Marea Pensionista

Comissió d’Economia i Hisenda (dimarts 17 de gener 16:30h)

Presentarem una proposició sobre les obres al mercat de l’Abaceria Central, unes obres que CiU ja va projectar i intentar tirar endavant, tot i no acabar mai el projecte. Ara el nou govern pren el relleu d’aquest projecte, i és en aquesta conjuntura que demanarem que es faci una consulta vinculant sobre els diferents models i possibilitats d’elements interiors.

El febrer del 2016 el Ple de l’Ajuntament  va aprovar reclamar el 100% de la taxa turística a la Generalitat, preguntarem al govern quines accions ha dut a terme per a que això sigui així.

Tot i el compromís verbalitzat per part de l’Alcaldessa de deixar de publicar anuncis d’empreses que vulnerin els drets laborals als espais de cerca de feina de Barcelona Activa, aquest compromís no s’ha materialitzat. Preguntarem quins son els motius.

Proposició Mercat Abaceria

Pregunta Taxa Turística

Pregunta Kellys

Comissió de Presidència, Drets de ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció (dimecres 18 de gener 10:00h)

Demanarem a la comissió que reprovi l’actitud del Conseller delegat de TMB, Enric Cañas, en no respondre a les sol·licituds d’un membre del Consell d’administració que li va comunicar la incompatibilitat entre els horaris del Consell i la comissió de presidència. També demanarem a la comissió que faci el necessari per tal de garantir la compatibilitat horària.

Un cop tenim el mapa de les externalitzacions de l’Ajuntament , 250 serveis que ocupen 14.800 treballadors preguntarem a l’Ajuntament quins d’aquests serveis es planteja internalitzar d’aquí a la fi del seu mandat.

Davant els fets ocorreguts a l’Arrabassada on agents de la Guàrdia Urbana van agredir un motorista, preguntarem quines accions s’han pres, tenint en compte que aquests agents tenen obert un expedient molt greu i se’ls havia suspès cautelarment.

Proposició TMB

Pregunta serveis externalitzats

Pregunta sancions GUB

Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat (dimecres 17 de gener 16:30h)

Demanarem que comparegui el responsable del govern per tal d’explicar quina planificació té prevista a Parcs i Jardins per aquest any, en relació a gestió de la plantilla i internalització de serveis.

En qüestió de mobilitat tractarem la constant entrada d’autocars de turistes a la Plaça Sant Jaume amb la finalitat de desencontxar-hi els viatgers, això tot i que la plaça esta tancada al trànsit.

Tal i com vam denunciar en roda de premsa, tot i les contínues resolucions judicials que avalen la publicació de sous de personal fora de conveni de TMB la direcció s’ha negat sistemàticament a fer-ho. Preguntarem a la comissió per quins motius no s’han publicat aquests sous, i quines accions es pensen emprendre per a que així es faci.

Finalment preguntarem pels projectes de remodelació de les Feixes.

Compareixença Parcs i Jardins

Proposició mobilitat Ciutat Vella

Pregunta Feixes

Pregunta transparència TMB

El mapa de les externalitzacions a l’Ajuntament de Barcelona

El 23 de juny de 2015 el nostre grup municipal va presentar pregunta per escrit a Alcaldia reclamant el llistat d’empreses subcontractades per tot el conjunt del que representa l’Ajuntament de Barcelona, el numero de treballadors i treballadores afectades per aquesta situació i quines condicions laborals i econòmiques se’ls apliquen.

Després de mesos i mesos reclamant al Governt de la ciutat en el Ple i en les Comissions aquest mapeig que poses xifres al desgavell externalitzador de l’Ajuntament de Barcelona finalment ens va arribar aquest document el passat 30 de desembre de 2016.

Ara estem en fase d’estudi i contrast.

Per a qui pugui interessar aquí el deixem enllaçat.

Mapa dels serveis externalitzats

Qualsevol informació la podeu enviar a [email protected]